Eleccions catalanes 14-F

Endavant rebutja que la CUP entri al Govern i aposta per ser a l'oposició

L'organització independentista avisa que superar el 50% dels vots "no és determinant per a la resolució del conflicte polític"

per Bernat Surroca , 17 de febrer de 2021 a les 10:20 |
Manifestació de l'esquerra independentista | Endavant-OSAN
La CUP ha crescut en aquestes eleccions i la configuració de forces al Parlament la fa decisiva per formar Govern. Els anticapitalistes ja han posat condicions per pactar amb ERC i preveuen obrir el debat intern sobre quin ha de ser el seu posicionament en aquesta legislatura a partir del 27 de febrer, en un consell polític ordinari. En l'espai de l'esquerra independentista, però, ja hi comença a haver posicionaments, i un dels més destacats és el d'Endavant-OSAN, un dels corrents interns majoritaris de la CUP. L'organització rebutja entrar al Govern i reclama als nou diputats cupaires que es mantinguin a l'oposició. Això xoca amb la posició de Poble Lliure, un altre corrent intern de la CUP, favorable a facilitar un govern independentista. 

En un comunicat fet públic ahir, Endavant sosté que la CUP "no pot participar en un govern autonòmic sota la tutela d'ERC i/o Junts, que sostenen accions particulars contra independentistes i activistes de lluites socials, permeten l'actuació dels Mossos en els desnonaments i basen l'acció política en un procés de negociació amb l'Estat que no cerca avançar en la ruptura sinó mantenir-los liderant el sobiranisme". Així, consideren que seria "un error" confiar en la conformació d'un govern unitari independentista -ERC, Junts i la CUP- com a element que pugui generar per si sol un nou embat efectiu amb l'Estat. 


L'organització nega que l'autodeterminació pugui aconseguir-se a través d'un procés de negociació amb l'Estat i per això es referma en la línia aprovada per la cup en el consell polític del 23 de gener, que reforçava el plantejament de fer acció institucional "d'oposició" tant al sobiranisme governamental -ERC i Junts- com als fronts amplis d'esquerres liderats pel PSOE -això inclouria, també, comuns i PSC. Amb tot, Endavant reclama que la CUP jugui les seves cartes "amb intel·ligència", aprofitant que són una força clau per tirar endavant la legislatura, i posi sobre la taula els elements del programa electoral que evidencien les limitacions del règim del 78 i milloren les condicions de vida de gent. 


Per això, asseguren que la CUP no pot conformar-se amb "compromisos abstractes" a canvi de facilitar investidures o pressupostos. Els compromisos de mínims que demana Endavant són la retirada de la Generalitat de les causes contra independentistes i que els Mossos "deixin de fer de força de xoc dels grans tenidors d'habitatges als desnonaments". També la creació d'una banca i una farmacèutica públiques, la nacionalització de sectors estratègics, la reversió de les retallades i el blindatge dels serveis públics i l'increment dels impostos als rics i al capital. En aquest sentit, Endavant reivindica la fermesa de la CUP l'any 2015 en la negativa a investir Artur Mas. "Ha estat una de les causes de la desaparició d'una part molt important de l'herència política de Convergència i Unió i va ser un factor clau per a la materialització del referèndum de l'1-O", diu l'organització. 


Amb el 50% no n'hi ha prou

Un dels elements significatius en aquestes eleccions ha estat el fet que l'independentisme ha superat per primera vegada el 50% dels vots. Més enllà del paper que hi hagi pogut tenir el pronunciat descens de la participació, la fotografia que deixa el 14-F és el d'una majoria parlamentària reforçada, amb més escons independentistes que mai, i més de la meitat dels votants favorables a la independència. Ara bé, això, segons Endavant, no és suficient. "La victòria democràtica de passar la barrera del 50% dels vos emesos no és determinant per a la resolució del conflicte", diu l'organització, que sosté que la independència és un procés que "enfronta directament el poble català amb l'oligarquia espanyola, que inclou la burgesia catalana". 

En aquesta línia, consideren que l'autodeterminació no és nomé una "qüestió de democràcia", sinó sobretot una "qüestió de poder". Per això, conclouen que haver obtingut més del 50% dels vots no serà suficient per aconseguir els objectius dels dos partits de l'independentisme trasversal, ERC i Junts, que aposten "amb matisos" per forçar una negociació amb l'Estat i aconseguir l'autodeterminació. "La independència només pot ser fruit d'una revolució política. Aquests partits somien amb una independència que deixi intactes els fonaments de l'esructura social i econòmica de país", remarquen. 

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació