17
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
17:24h
Artur Mas va veure aquest diumenge com el seu partit, el PDECat, quedava fora del Parlament en el primer intent d'entrar-hi en solitari després del trencament amb Junts. L'expresident de la Generalitat es va implicar gradualment en la campanya -en l'última setmana va participar en els actes principals pràcticament cada dia-, tot i que va evitar entrar al xoc amb Carles Puigdemont. En una entrevista aquest dimecres a RAC1, Mas ha alertat sobre el risc que plana sobre el futur del PDECat, ha apostat per la "reconciliació" entre els espais, ha receptat "autocrítica" al seu partit i també a Junts, i ha indicat que ara es vol dedicar "a les idees". Ja s'ha posat en contacte amb Pere Aragonès pel seu triomf en el camp independentista el 14-F i també amb Laura Borràs, de qui ha apuntat que ha tret un bon resultat -un escó menys que els republicans-.
Preguntat sobre quin ha de ser el futur postconvergent i si pot desaparèixer, ha apuntat que en la reflexió interna "no es pot descartar". "Un partit fora del Parlament no ho té gens fàcil. La sensació de molta gent del PDECat és que l'espai existeix, i altra cosa és que aquest espai es mobilitzi a favor nostre", ha indicat Mas, que s'ha notat "a desgrat" en la ruptura amb Junts. "Amb Puigdemont estàvem d'acord en fer un sol partit. Jo vaig viure amb gran incomoditat personal i política haver de triar", ha ressaltat l'expresident, que s'ha ofert per anar a veure el seu successor i abordar la "reconciliació". Una "reconciliació" que ha de servir, diu, per "recuperar" l'hegemonia dins del sobiranisme.
Va escollir quedar-se al PDECat, ha explicat, perquè és un projecte nascut fa només quatre anys. "Vam sacrificar CDC, que estava tocada d'imatge, per preservar un espai i una hegemonia política a Catalunya", ha remarcat el dirigent sobiranista. En les últimes hores ha mantingut contactes amb diversos dirigents postconvergents, inclosa la candidata Àngels Chacón, que veu futur en el projecte postconvergent. Entre principis i mitjans de març hi haurà un consell nacional per decidir cap on tira el la formació. "Se'ls ha de deixar setmanes per reflexionar", ha insistit l'expresident.
Per què es va quedar a miliitar a la formació? "Em vaig quedar on penso que m'he de quedar", ha indicat. Si el PDECat desapareix, en tot cas, no militarà en cap partit, tampoc a Junts. "Jo ja ho he fet pràcticament tot, tant al Govern com a l'oposició. El que vull fer és dedicar-me a les idees, a escriure coses, a captar talent per al món de la política", ha ressaltat. Ha lamentat, això sí, que ara hi hagi dirigents com Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn amb els quals ja no comparteix partit. "Són la meva gent. No només amics, no només me'ls estimo, sinó que són la meva gent. Per això em va fer mal al cor la divisió interna", ha reflexionat. Rull i Turull van ser dos dels dirigents que va promoure quan encara tots tres formaven part de Convergència.
Pel que fa al lideratge de Jordi Sànchez a Junts, ha indicat que "val molt" i té "moltes habilitats". "El vam anar a buscar, volíem que estigués amb nosaltres. Si s'ha decidit que sigui el principal executiu d'aquesta formació política, no hi tinc res a dir. És una persona amb qui t'hi pots entendre", ha ressaltat. Sànchez és l'arquitecte de la nova formació, qui està al capdavant de la maquinària, tot i que el lideratge recau en Puigdemont. Mas ha ressaltat que en tot moment va evitar res el negociador del PDECat en l'encaix postconvergent, tot i que va reunir-se amb el seu successor a Palau en diverses ocasions a Waterloo per provar de mantenir la unitat interna. Sí que és cert, en tot cas, que va poder exercir "com a pont", tot i que no se'n va sortir. "Era una frontissa", ha dit.
"És evident que els 77.000 vots al PDECat no han servit perquè el programa de govern i de país del partit no sigui al Parlament. En aquest sentit, és un fracàs", ha ressaltat l'expresident, que ha observa que la CUP torna a tenir la clau de l'estabilitat. Sí que ha posat en valor que els vots postconvergents han servit per superar la barrera del 50% "amb una participació molt baixa". "Ha estat un èxit i un fracàs", ha ressaltat. Si Junts i el PDECat van anar per separat, ha dit, és perquè "no van trobar la manera" d'anar plegats a les eleccions, tot i que ell va defensar una fórmula concreta.
Quina era? La coalició. "La coalició és empipadora perquè has de gestionar dos partits -com passava a CiU, situació que té peatges i has de cedir-, però té un gran avantatge: el teu electorat natural no s'ha de dividir i el mantens. La coalició era perfectament possible, però Junts no la va voler. Se sentia prou forta com per no necessitar-la, o simplement, recordant algun d'ells la coalició entre CDC i Unió, els feia mandra. Però el resultat és el que és, i l'única cosa que no entendria és que ara hi hagués una crítica entre uns i altres. No van ser capaços de trobar la solució", ha remarcat Mas. "Hi hauria d'haver més autocrítica que crítica", ha defensat. El PDECat defensava la coalició.
Preguntat sobre quin ha de ser el futur postconvergent i si pot desaparèixer, ha apuntat que en la reflexió interna "no es pot descartar". "Un partit fora del Parlament no ho té gens fàcil. La sensació de molta gent del PDECat és que l'espai existeix, i altra cosa és que aquest espai es mobilitzi a favor nostre", ha indicat Mas, que s'ha notat "a desgrat" en la ruptura amb Junts. "Amb Puigdemont estàvem d'acord en fer un sol partit. Jo vaig viure amb gran incomoditat personal i política haver de triar", ha ressaltat l'expresident, que s'ha ofert per anar a veure el seu successor i abordar la "reconciliació". Una "reconciliació" que ha de servir, diu, per "recuperar" l'hegemonia dins del sobiranisme.
Va escollir quedar-se al PDECat, ha explicat, perquè és un projecte nascut fa només quatre anys. "Vam sacrificar CDC, que estava tocada d'imatge, per preservar un espai i una hegemonia política a Catalunya", ha remarcat el dirigent sobiranista. En les últimes hores ha mantingut contactes amb diversos dirigents postconvergents, inclosa la candidata Àngels Chacón, que veu futur en el projecte postconvergent. Entre principis i mitjans de març hi haurà un consell nacional per decidir cap on tira el la formació. "Se'ls ha de deixar setmanes per reflexionar", ha insistit l'expresident.
Per què es va quedar a miliitar a la formació? "Em vaig quedar on penso que m'he de quedar", ha indicat. Si el PDECat desapareix, en tot cas, no militarà en cap partit, tampoc a Junts. "Jo ja ho he fet pràcticament tot, tant al Govern com a l'oposició. El que vull fer és dedicar-me a les idees, a escriure coses, a captar talent per al món de la política", ha ressaltat. Ha lamentat, això sí, que ara hi hagi dirigents com Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn amb els quals ja no comparteix partit. "Són la meva gent. No només amics, no només me'ls estimo, sinó que són la meva gent. Per això em va fer mal al cor la divisió interna", ha reflexionat. Rull i Turull van ser dos dels dirigents que va promoure quan encara tots tres formaven part de Convergència.
Pel que fa al lideratge de Jordi Sànchez a Junts, ha indicat que "val molt" i té "moltes habilitats". "El vam anar a buscar, volíem que estigués amb nosaltres. Si s'ha decidit que sigui el principal executiu d'aquesta formació política, no hi tinc res a dir. És una persona amb qui t'hi pots entendre", ha ressaltat. Sànchez és l'arquitecte de la nova formació, qui està al capdavant de la maquinària, tot i que el lideratge recau en Puigdemont. Mas ha ressaltat que en tot moment va evitar res el negociador del PDECat en l'encaix postconvergent, tot i que va reunir-se amb el seu successor a Palau en diverses ocasions a Waterloo per provar de mantenir la unitat interna. Sí que és cert, en tot cas, que va poder exercir "com a pont", tot i que no se'n va sortir. "Era una frontissa", ha dit.
"És evident que els 77.000 vots al PDECat no han servit perquè el programa de govern i de país del partit no sigui al Parlament. En aquest sentit, és un fracàs", ha ressaltat l'expresident, que ha observa que la CUP torna a tenir la clau de l'estabilitat. Sí que ha posat en valor que els vots postconvergents han servit per superar la barrera del 50% "amb una participació molt baixa". "Ha estat un èxit i un fracàs", ha ressaltat. Si Junts i el PDECat van anar per separat, ha dit, és perquè "no van trobar la manera" d'anar plegats a les eleccions, tot i que ell va defensar una fórmula concreta.
Quina era? La coalició. "La coalició és empipadora perquè has de gestionar dos partits -com passava a CiU, situació que té peatges i has de cedir-, però té un gran avantatge: el teu electorat natural no s'ha de dividir i el mantens. La coalició era perfectament possible, però Junts no la va voler. Se sentia prou forta com per no necessitar-la, o simplement, recordant algun d'ells la coalició entre CDC i Unió, els feia mandra. Però el resultat és el que és, i l'única cosa que no entendria és que ara hi hagués una crítica entre uns i altres. No van ser capaços de trobar la solució", ha remarcat Mas. "Hi hauria d'haver més autocrítica que crítica", ha defensat. El PDECat defensava la coalició.