llibertat d'expressió

Pablo Hasél i la cultura democràtica

Els juristes Josep Maria Tamarit i Mercè Barceló apunten que el cas del raper evidencia les anomalies en el codi penal i el poc respecte pels drets fonamentals de la judicatura espanyola

per Bernat Surroca , Barcelona, 16 de febrer de 2021 a les 20:00 |
Dos mossos, amb Pablo Hasél, a la Universitat de Lleida | ACN
El cas Pablo Hasél és l'últim, però ni molt menys és l'únic, que posa en qüestió la llibertat d'expressió a l'Estat. El raper lleidatà ha estat detingut aquest dimarts al matí pels Mossos d'Esquadra després d'haver-se tancat al rectorat de la Universitat de Lleida. "Mort a l'estat feixista", han estat les últimes paraules de Hasél abans d'entrar al cotxe policial que l'ha dut a la presó. Haurà de complir dos anys i nou mesos de presó per dues condemnes per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. Per què passa això? Hi ha un problema amb la llibertat d'expressió a Espanya? L'empresonament de Hasél posa de relleu, una vegada més, les anomalies del codi penal espanyol i la poca cultura democràtica dels jutges que l'han d'aplicar.

Els catedràtics Josep Maria Tamarit i Mercè Barceló sostenen, en declaracions a NacióDigital, que la qüestió té diverses causes. Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Lleida, apunta a la pròpia llei i a la poca voluntat política per canviar-la, mentre que Barceló, catedràtica de Dret Constitucional per la Universitat Autònoma de Barcelona, remarca la poca cultura de drets fonamentals de la judicatura espanyola. Tots dos constaten, però, que alguna cosa falla i que en els últims anys hi ha hagut un retrocés pel que fa a la garantia del dret a la llibertat d'expressió amb l'objectiu de reprimir qui pensa diferent.


Un dels problemes passa, doncs, pel codi penal, que tipifica amb penes de presó aquest tipus de delictes d'opinió, entre els quals hi ha l'enaltiment del terrorisme, les injúries a la Corona, l'ultratge a les institucions o el delicte contra sentiments religiosos. Assumint que existeixen aquests delictes, Tamarit assenyala que no haurien de ser sancionats amb penes de presó sinó amb una multa administrativa. I, en tot cas, caldria fer prevaldre sempre la llibertat d'expressió. "La llibertat d'expressió no empara només aquells que diuen coses agradables, sinó també aquells que molesten", recorda el catedràtic.


Hi ha un problema també en la judicatura. Els jutges, si consideren que han d'aplicar aquests delictes, ho podrien fer protegint la llibertat d'expressió. En aquest sentit, Barceló és molt crítica amb la poca sensibilitat que demostra la judicatura pels drets fonamentals. "Si abordes la qüestió des del codi penal, comences pels límits del dret i t'oblides que hi ha l'exercici dels drets fonamentals. No s'ha d'analitzar començant pel delicte, sinó veient si s'està exercint un dret fonamental", argumenta. El problema ha anat a més en els últims anys. 

Hi ha doctrina clara


La doctrina dels tribunals europeus en matèria de llibertat d'expressió és clara i, especialment, quan es tracta de crítiques a institucions o poders de l'Estat. "El Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) quasi no deixa lloc a restriccions de la llibertat d'expressió en el discurs polític o les qüestions d'interès general", apunta Barceló, que recorda que figures com la del rei han de poder ser criticades sense risc d'incórrer en un delicte. "Expressions malsonants, actes de mal gust o conductes mal agradoses no estan expulsades del camp legítim de la llibertat d'expressió, i molt menys encara quan contribueixen a preservar l'espai del debat públic lliure", apunta, fent referència a un article publicat a Serra d'Or amb el títol "Una llibertat al punt de mira".

El CEDH no inclou la protecció de l'ofensa contra el rei o les forces de seguretat, i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya per violar la llibertat d'expressió de dos joves que van ser condemnats per cremar una fotografia del rei. Arran del procés independentista, la persecució de la llibertat d'expressió també ha estat una constant malgrat la doctrina europea. "Els jutges han d'atendre a la jurisprudència del TEDH, que deixa clar que la crítica política i la llibertat de creació artística s'han de protegir", insisteix Barceló. 

Aquesta doctrina europea ha estat assumida per Espanya, però el cert és que, en els últims anys, la persecució contra aquest tipus de delictes d'opinió ha anat a més. Qüestions com la llei mordassa o reformes del delicte d'odi han anat en la línia de perjudicar la llibertat d'expressió. I d'afectacions, darrerament, n'hi ha hagut diverses. "Les condemnes arriben per un mal enteniment de l'àmbit de protecció de la llibertat d'expressió", sosté Barceló.


Reformar el codi penal... o aplicar la Constitució

El codi penal de 1995 tenia, en aquest sentit, una visió liberal de la llibertat d'expressió, però les reformes posteriors han anat en retrocés i els límits a aquest dret fonamental s'han anat imposant. Tamarit recorda, a més, que el Congrés ha tingut oportunitats per canviar aquesta situació, però no ho ha fet, tampoc quan hi ha hagut majories progressistes de la mà del PSOE. El govern actual, amb socialistes i Podem al capdavant, tampoc ha fet res, encara, per modificar el codi penal. Ara, la formació morada ha fet una proposta de llei mirar de corregir aquesta anomalia. 

Seria un via la reforma del codi penal, tal com ha plantejat tímidament el Ministeri de Justícia? Barceló sosté que no seria negatiu i podria servir per eliminar els delictes d'opinió, però hi ha altres vies més senzilles. Quines? "Aplicar la llei", respon. Segons la catedràtica, amb la llei a la mà, Hasél no hauria d'haver estat condemnat perquè hauria de prevaldre l'article 20 de la Constitució, que fa referència a la llibertat d'expressió i és un dret fonamental. En tot cas, la proposta de Podem passa per derogar els delictes del codi penal que fan referència a la llibertat d'expressió.

La proposta no té un calendari establert i, per molt que la formació liderada per Pablo Iglesias, vulgui tramitar-la per la via d'urgència, anirà per llarg. Per això, aquest dimarts, Podem ha presentat una petició d'indult per a Hasél -que seria extensible a Valtonyc, en cas que fos jutjat i condemnat-, perquè passi el menor temps possible a la presó. La via de l'indult -que també s'utilitza per als presos polítics- pot solucionar el cas del raper lleidatà, però el problema de la llibertat d'expressió a Espanya, a criteri de Tamarit i Barceló, requereix d'unes reformes més profundes.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació