16
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:02h
Els resultats del 14 de febrer -74 escons i 51% de vots independentistes, malgrat la primera posició del PSC- constitueixen un "missatge clar" a l'Estat i a Europa a favor de l'autodeterminació i de l'amnistia. En aquests termes s'ha expressat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en la primera roda de premsa posterior a les eleccions de diumenge passat. Budó ha evitat pronunciar-se sobre com han de ser les negociacions entre ERC -vencedora en el camp independentista-, Junts -partit pel qual serà diputada-, els comuns i la CUP per tirar endavant la propera legislatura.
"El missatge de la ciutadania ha estat clar. Els partits que defensen l'autodeterminació i l'amnistia han superat el 50% dels vots per primera vegada. És un missatge clar a Madrid i a Brussel·les. Ara correspon als partits i al Parlament la formació d'un nou Govern", ha remarcat la dirigent de Junts. La consellera ha evitat pronunciar-se sobre quan ha de ser la constitució del nou Parlament, que s'ha de fer com a molt tard el 12 de març. En teoria, el primer ple el convoca el president de la Generalitat en funcions, per bé que aquest plaça està vacant des de la inhabilitació de Quim Torra i qui ha assumit part de les seves competències és el vicepresident Pere Aragonès, favorit per ser president sempre i quan es garanteixi els vots del sobiranisme.
La portaveu ha assenyalat que l'acció del Govern ha quedat "avalada" a les urnes, tot i que ha fet notar que a les eleccions també s'hi ha fet notar la fatiga pandèmica. "Els partits de Govern només han tret un escó menys que als comicis del 2017", ha ressaltat la dirigent de Junts, que també ha fet referència a com queda la taula de diàleg després que les dues primeres formacions en nombre de vots a les urnes hagin estat el PSC i ERC, que han defensat amb més entusiasme que Junts el mecanisme. Segons la consellera, correspondrà al futur Govern i al futur president convocar la taula, que s'hauria de celebrar a Barcelona. La primera trobada va ser fa un any a Madrid.
Budó ha insistit que la idea del Govern era celebrar les eleccions el 30 de maig, el més lluny possible de la tercera onada, però ha indicat que els comicis es van poder desenvolupar "amb normalitat" i sense cap incident destacable. "La ciutadania va poder exercir el seu dret a vot", ha apuntat la consellera de la Presidència, que ha lamentat la baixada de la participació, que ha registrat un mínim històric tres anys després d'haver arribat al percentatge més alt, en plena ressaca de l'aplicació del 155.
"Per garantir una participació més elevada era millor fer les eleccions el 30 de maig. Organitzar-les en plena pandèmia ha estat perjudicial, en aquest sentit", ha apuntat Budó, que no ha considerat una bona notícia la irrupció de Vox al Parlament. "Es tracta d'un partit que nega la violència masclista", ha ressaltat la consellera, que s'ha posicionat a favor que la formació de Santiago Abascal i Ignacio Garriga tingui la menor representació institucional possible en l'arrencada de la nova legislatura.
"El missatge de la ciutadania ha estat clar. Els partits que defensen l'autodeterminació i l'amnistia han superat el 50% dels vots per primera vegada. És un missatge clar a Madrid i a Brussel·les. Ara correspon als partits i al Parlament la formació d'un nou Govern", ha remarcat la dirigent de Junts. La consellera ha evitat pronunciar-se sobre quan ha de ser la constitució del nou Parlament, que s'ha de fer com a molt tard el 12 de març. En teoria, el primer ple el convoca el president de la Generalitat en funcions, per bé que aquest plaça està vacant des de la inhabilitació de Quim Torra i qui ha assumit part de les seves competències és el vicepresident Pere Aragonès, favorit per ser president sempre i quan es garanteixi els vots del sobiranisme.
La portaveu ha assenyalat que l'acció del Govern ha quedat "avalada" a les urnes, tot i que ha fet notar que a les eleccions també s'hi ha fet notar la fatiga pandèmica. "Els partits de Govern només han tret un escó menys que als comicis del 2017", ha ressaltat la dirigent de Junts, que també ha fet referència a com queda la taula de diàleg després que les dues primeres formacions en nombre de vots a les urnes hagin estat el PSC i ERC, que han defensat amb més entusiasme que Junts el mecanisme. Segons la consellera, correspondrà al futur Govern i al futur president convocar la taula, que s'hauria de celebrar a Barcelona. La primera trobada va ser fa un any a Madrid.
Budó ha insistit que la idea del Govern era celebrar les eleccions el 30 de maig, el més lluny possible de la tercera onada, però ha indicat que els comicis es van poder desenvolupar "amb normalitat" i sense cap incident destacable. "La ciutadania va poder exercir el seu dret a vot", ha apuntat la consellera de la Presidència, que ha lamentat la baixada de la participació, que ha registrat un mínim històric tres anys després d'haver arribat al percentatge més alt, en plena ressaca de l'aplicació del 155.
"Per garantir una participació més elevada era millor fer les eleccions el 30 de maig. Organitzar-les en plena pandèmia ha estat perjudicial, en aquest sentit", ha apuntat Budó, que no ha considerat una bona notícia la irrupció de Vox al Parlament. "Es tracta d'un partit que nega la violència masclista", ha ressaltat la consellera, que s'ha posicionat a favor que la formació de Santiago Abascal i Ignacio Garriga tingui la menor representació institucional possible en l'arrencada de la nova legislatura.