21
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
25
de febrer
a les
21:07h
El Sindicat de Llogaters ha marcat un nou objectiu en el seu full de ruta. El col·lectiu aspira a forçar una negociació col·lectiva amb La Caixa i agrupar així les reivindicacions d'inquilins que viuen en pisos de la seva propietat. Per ara, l'entitat s'oposa a la petició però els veïns confien que la pressió provoqui un canvi de postura.
Part dels veïns que secunden l'aposta viuen en dos blocs d'habitatge de protecció oficial cedits per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat a La Caixa el 2010. Ara, els 110 pisos són propietat d'Inmocaixa, el hòlding d'inversions de CriteriaCaixa i els veïns denuncien males praxis per part de l'empresa. Entre les queixes hi ha la manca de manteniment de les finques, l'exigència d'un llindar d'ingressos per renovar el contracte de lloguer i l'eliminació de l'opció de compra que figurava al contracte inicial
Carlos Roldán és un dels llogaters dels pisos, on hi viu amb la seva dona i dues filles des de fa tres anys. "Quan vam arribar ja hi havia problemes de manteniment i molts els hem hagut d'arreglar i pagar nosaltres", lamenta. "Hem tingut desaigües embussats, humitats, la caldera espatllada... El més habitual quan reclames és que no et facin cas", apunta.
Lídia Carbonell també viu als blocs de l'Hospitalet i assegura que la falta de manteniment també afecta les zones comunes. "Durant cinc mesos no hem pogut tancar la porta del portal i les plaques solars de l'edifici no han funcionat mai", diu. Més enllà del manteniment, els veïns denuncien que la propietat ha incorporat "clàusules abusives" en les renovacions de contracte. Entre altres, l'obligació de pagar l'IBI i la neteja. A més, en els nous contractes s'elimina l'opció de comra inicial. "Nosaltres vam triar aquests pisos per això", diu Carbonell, que assegura que la propietat ha incrementat el preu per sobre del que permet la normativa d'habitatge protegit.
A l'octubre, 66 veïns van reclamar per carta una negociació col·lectiva a La Caixa, que per ara la rebutja. "No està prevista la negociació col·lectiva. Els més de 4.000 contractes de lloguer que tenim a l'Estat són a títol individual i anirem resolent cas a cas", expliquen fonts de l'entitat a NacióDigital. Les mateixes fonts rebaten que s'estigui incomplint la normativa de l'habitatge protegit i insisteixen que es "respecten" tots els aspectes legals.
"Vull un lloguer que pugui pagar"
La Caixa fa extensiva la negativa a la negociació col·lectiva a altres casos que el Sindicat vol agrupar, en aquest cas denunciant que l'entitat vulnera la llei d'emergència habitacional i la de regulació de lloguers.
Quim Box i Laura Sancho, veïns de Vallcarca a Barcelona, són dos dels afectats. Són llogaters d'un pis de La Caixa des del 2014, on hi viuen amb els seus tres fills, i des del 2019 no poden pagar l'arrendament per la seva situació econòmica, després que ell perdés la feina. Un jutjat ja ha acceptat la demanda de desnonament i ha fixat el deute amb l'entitat en 20.000 euros. L'entitat ha ofert a la parella un pis a Terrassa i un altre a Trinitat Vella -tots dos lluny del seu barri-, però Box i Sancho recorden que la llei estableix com a "preferent" que l'oferta de lloguer social es faci sobre l'immoble afectat pel procés de desnonament. "Els serveis socials han recomanat que l'oferta sigui aquí", argumenten.
A més, l'Ajuntament ha obert un expedient sancionador contra l'entitat que pot acabar amb una multa de 90.000 euros. Tots dos assenyalen que La Caixa va renovant els pisos de la finca que queden buits i en acabat apugen el preu entre 400 i 500 euros respecte del preu original. "No han volgut ajudar i el deute de 20.000 euros tira per terra qualsevol futur que vulguem planejar", lamenten.
En el cas de Rosario Ruiz, veïna del Camp d'en Grassot a la capital, el Sindicat de Llogaters denuncia que s'incompleix la llei de regulació de lloguers. Pagava un lloguer de 425 euros i assegura que l'entitat li ha volgut apujar a 925 euros. Ella argumenta que no hi pot fer front i ha continuat abonant la quantitat original cada mes. Ara, està a l'espera del judici per la demanda de desnonament que ha presentat la propietat, que l'ha informat que vol vendre l'immoble. "El que reclamem a La Caixa és un lloguer que jo pugui pagar. Tots vam ajudar a rescatar la banca i ara som molts ciutadans els que necessitem ajuda", diu Ruiz.
El precedent de Lazora
Fonts del sindicat confien en l'aposta per la negociació col·lectiva. "No són casos aïllats, això és un conflicte col·lectiu", insisteixen. No és la primera vegada que el sindicat porta a la pràctica l'estratègia d'organitzar veïns en funció de la propietat dels pisos on viuen. Des de principis del 2020 es manté la pressió per forçar una negociació col·lectiva amb Azora -fons voltor del grup Lazora- per la situació de més de 250 llogaters. Una demanda per la qual ha comptat amb el suport d'una majoria del Parlament i de l'Ajuntament de Barcelona.
Les mateixes fonts asseguren que des d'aleshores s'ha aconseguit avançar en les negociacions, tot i l'actitud d'una empresa que va anunciar la voluntat de no renovar lloguers en ple confinament. El sindicat vol replicar ara amb La Caixa el camí iniciat amb Azora i els afectats confien que podran pressionar l'entitat per fer-la canviar d'opinió. "La negociació col·lectiva és una bona eina. Jo he callat fins que he vist que el problema és general", diu Roldán, mentre que Carbonell assegura que després de la roda de premsa de presentació de la iniciativa per part del sindicat, La Caixa va enviar operaris a revisar les plaques solars i arreglar llums que no funcionaven.
Des del sindicat asseguren que el treball conjunt no es limitarà a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i afirma que ja treballa amb altres casos a Badalona i Mataró. A Madrid, el Sindicato de Inquilinos també va denunciar "pràctiques abusives" de CaixaBank contra 500 famílies llogateres.
Part dels veïns que secunden l'aposta viuen en dos blocs d'habitatge de protecció oficial cedits per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat a La Caixa el 2010. Ara, els 110 pisos són propietat d'Inmocaixa, el hòlding d'inversions de CriteriaCaixa i els veïns denuncien males praxis per part de l'empresa. Entre les queixes hi ha la manca de manteniment de les finques, l'exigència d'un llindar d'ingressos per renovar el contracte de lloguer i l'eliminació de l'opció de compra que figurava al contracte inicial
Carlos Roldán és un dels llogaters dels pisos, on hi viu amb la seva dona i dues filles des de fa tres anys. "Quan vam arribar ja hi havia problemes de manteniment i molts els hem hagut d'arreglar i pagar nosaltres", lamenta. "Hem tingut desaigües embussats, humitats, la caldera espatllada... El més habitual quan reclames és que no et facin cas", apunta.
Lídia Carbonell també viu als blocs de l'Hospitalet i assegura que la falta de manteniment també afecta les zones comunes. "Durant cinc mesos no hem pogut tancar la porta del portal i les plaques solars de l'edifici no han funcionat mai", diu. Més enllà del manteniment, els veïns denuncien que la propietat ha incorporat "clàusules abusives" en les renovacions de contracte. Entre altres, l'obligació de pagar l'IBI i la neteja. A més, en els nous contractes s'elimina l'opció de comra inicial. "Nosaltres vam triar aquests pisos per això", diu Carbonell, que assegura que la propietat ha incrementat el preu per sobre del que permet la normativa d'habitatge protegit.
A l'octubre, 66 veïns van reclamar per carta una negociació col·lectiva a La Caixa, que per ara la rebutja. "No està prevista la negociació col·lectiva. Els més de 4.000 contractes de lloguer que tenim a l'Estat són a títol individual i anirem resolent cas a cas", expliquen fonts de l'entitat a NacióDigital. Les mateixes fonts rebaten que s'estigui incomplint la normativa de l'habitatge protegit i insisteixen que es "respecten" tots els aspectes legals.
"Vull un lloguer que pugui pagar"
La Caixa fa extensiva la negativa a la negociació col·lectiva a altres casos que el Sindicat vol agrupar, en aquest cas denunciant que l'entitat vulnera la llei d'emergència habitacional i la de regulació de lloguers.
Quim Box i Laura Sancho, veïns de Vallcarca a Barcelona, són dos dels afectats. Són llogaters d'un pis de La Caixa des del 2014, on hi viuen amb els seus tres fills, i des del 2019 no poden pagar l'arrendament per la seva situació econòmica, després que ell perdés la feina. Un jutjat ja ha acceptat la demanda de desnonament i ha fixat el deute amb l'entitat en 20.000 euros. L'entitat ha ofert a la parella un pis a Terrassa i un altre a Trinitat Vella -tots dos lluny del seu barri-, però Box i Sancho recorden que la llei estableix com a "preferent" que l'oferta de lloguer social es faci sobre l'immoble afectat pel procés de desnonament. "Els serveis socials han recomanat que l'oferta sigui aquí", argumenten.
A més, l'Ajuntament ha obert un expedient sancionador contra l'entitat que pot acabar amb una multa de 90.000 euros. Tots dos assenyalen que La Caixa va renovant els pisos de la finca que queden buits i en acabat apugen el preu entre 400 i 500 euros respecte del preu original. "No han volgut ajudar i el deute de 20.000 euros tira per terra qualsevol futur que vulguem planejar", lamenten.
En el cas de Rosario Ruiz, veïna del Camp d'en Grassot a la capital, el Sindicat de Llogaters denuncia que s'incompleix la llei de regulació de lloguers. Pagava un lloguer de 425 euros i assegura que l'entitat li ha volgut apujar a 925 euros. Ella argumenta que no hi pot fer front i ha continuat abonant la quantitat original cada mes. Ara, està a l'espera del judici per la demanda de desnonament que ha presentat la propietat, que l'ha informat que vol vendre l'immoble. "El que reclamem a La Caixa és un lloguer que jo pugui pagar. Tots vam ajudar a rescatar la banca i ara som molts ciutadans els que necessitem ajuda", diu Ruiz.
El precedent de Lazora
Fonts del sindicat confien en l'aposta per la negociació col·lectiva. "No són casos aïllats, això és un conflicte col·lectiu", insisteixen. No és la primera vegada que el sindicat porta a la pràctica l'estratègia d'organitzar veïns en funció de la propietat dels pisos on viuen. Des de principis del 2020 es manté la pressió per forçar una negociació col·lectiva amb Azora -fons voltor del grup Lazora- per la situació de més de 250 llogaters. Una demanda per la qual ha comptat amb el suport d'una majoria del Parlament i de l'Ajuntament de Barcelona.
Les mateixes fonts asseguren que des d'aleshores s'ha aconseguit avançar en les negociacions, tot i l'actitud d'una empresa que va anunciar la voluntat de no renovar lloguers en ple confinament. El sindicat vol replicar ara amb La Caixa el camí iniciat amb Azora i els afectats confien que podran pressionar l'entitat per fer-la canviar d'opinió. "La negociació col·lectiva és una bona eina. Jo he callat fins que he vist que el problema és general", diu Roldán, mentre que Carbonell assegura que després de la roda de premsa de presentació de la iniciativa per part del sindicat, La Caixa va enviar operaris a revisar les plaques solars i arreglar llums que no funcionaven.
Des del sindicat asseguren que el treball conjunt no es limitarà a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat i afirma que ja treballa amb altres casos a Badalona i Mataró. A Madrid, el Sindicato de Inquilinos també va denunciar "pràctiques abusives" de CaixaBank contra 500 famílies llogateres.