15
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
16
de febrer
a les
14:04h
Les urnes catalanes han trastocat la correlació de forces en l'ecosistema de la dreta espanyola a Catalunya, amb Vox guanyant en aquest espai amb 11 diputats per 6 de Ciutadans - que perd 30 dels seus escons- i només 3 del PP, que fins ara en tenia 4. El procés ha transformat el mapa de partits dins del bloc sobiranista, però també ho ha fet dins del ventall de la dreta unionista. Ha estat un altre procés, que encara no ha conclòs, i que aquest diumenge ha ofert uns nous titulars, que no és segur que no es vegin alterats significativament en un futur no massa llunyà.
L'emergència de Vox com a marca nova i força líder dins del camp de la dreta espanyola ho capgira tot i tindrà conseqüències en la política espanyola, encara difícils de preveure. El retrat que sorgeix del 14-F, però, dibuixa uns traços nítids. En les eleccions del 21-D, Ciutadans va aplegar el gruix del vot unionista sota una marca nova, emportant-se alhora bona part del vot tradicional del PP.
Ja feia anys que Ciutadans estava rosegant vot del PSC, que el 2015 havia quedat ja per sota de la dramàtica xifra de 20 escons (obtenint tan sols 16 escons). En les eleccions del 2017, el bloc de l'espanyolisme dur sumava un total de 40 escons (36 de Ciutadans, 4 del PP). Ara, tot i l'emergència de Vox amb 11 escons, el bloc situat en l'àrea de la dreta espanyola queda circumscrit a 20 escons, just la meitat.
El camí que va de les eleccions del 21-D al 14-F, amb l'ensorrament de Ciutadans, la irrupció de Vox i la incapacitat del PP per eixamplar el seu espai, delata moltes males lectures sobre els corrents de fons que s'han produït en la societat catalana. L'opció de la intransigència no sembla útil ni tan sols als sectors conservadors de la societat catalana.
Ciutadans: mala comprensió lectora del 21-D
El 21-D del 2017, amb el conflicte polític en un moment decisiu, després de l'aplicació del 155 i en plena repressió de l'Estat, la societat catalana va viure una forta polarització. El vot útil dins de l'unionisme -que veia el procés com una amenaça real- va fer decantar en favor del partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas una massa de vots que, tres anys després, han reorientat el seu sufragi. Crida l'atenció l'entossudiment de la cúpula de Ciutadans en un discurs intransigent davant del conflicte polític a Catalunya, apostant per un populisme desfermat enfront del populisme que denunciaven en els altres.
Tota l'actuació política de Ciutadans en aquests anys ha estat una suma d'episodis que buscaven impacte mediàtic, des de les retirades de llaços grocs a escenificacions al carrer amb voluntat provocativa (recordem els actes en pobles bascos o visites a Amer o a Waterloo). Un exercici continu d'histrionisme polític que ha acabat desinteressant el que havia estat el seu electorat.
El discurs de la dreta clàssica blanqueja els ultres
En el si de la dreta espanyola s'ha reproduït el que ha passat en altres països. Quan la dreta clàssica s'adscriu a una estratègia polaritzadora, més tard o més aviat sorgeix una alternativa més ultra que, a vegades, acaba superant la marca antiga. Podria anomenar-se l'"efecte McConnell" en al·lusió al líder republicà al Senat, Mitch McConnell, que va fer un pacte amb el diable amb Donald Trump i que va culminar amb l'assalt al Congrés. L'ascens de Vox no s'entén sense la fotografia de Colón i els missatges de comprensió envers els de Santiago Abascal emesos des del PP.
La bona campanya del PP no l'ha salvat
El moviment de terres dins de la dreta espanyola és molt de fons i no ve d'ara. D'aquí que ni tan sols una campanya ben planificada i un candidat solvent i eficaç en els intercanvis dialèctics com Alejandro Fernández ha pogut evitar la patacada. Al PP català no donaven crèdit al que intuïen els sondejos darrers. Possiblement, sense l'èxit de Fernández als debats la situació encara hauria estat pitjor.
Pablo Casado ha fet una campanya intensa a Catalunya, conscient de què s'hi jugava. La clatellada ha estat clamorosa i obligarà la direcció conservadora a reaccionar d'una manera intel·ligent. Casado, polític fluid i ràpid, acostumat al discurs variable -com Pedro Sánchez, com Albert Rivera-, haurà de triar: competir amb Vox o reforçar el centrisme? Continuar amb l'ambigüitat de censurar el populisme de dretes un dia i intentar deslegitimar el govern espanyol l'endemà ja no sembla garantia de res.
L'emergència de Vox com a marca nova i força líder dins del camp de la dreta espanyola ho capgira tot i tindrà conseqüències en la política espanyola, encara difícils de preveure. El retrat que sorgeix del 14-F, però, dibuixa uns traços nítids. En les eleccions del 21-D, Ciutadans va aplegar el gruix del vot unionista sota una marca nova, emportant-se alhora bona part del vot tradicional del PP.
Ja feia anys que Ciutadans estava rosegant vot del PSC, que el 2015 havia quedat ja per sota de la dramàtica xifra de 20 escons (obtenint tan sols 16 escons). En les eleccions del 2017, el bloc de l'espanyolisme dur sumava un total de 40 escons (36 de Ciutadans, 4 del PP). Ara, tot i l'emergència de Vox amb 11 escons, el bloc situat en l'àrea de la dreta espanyola queda circumscrit a 20 escons, just la meitat.
El camí que va de les eleccions del 21-D al 14-F, amb l'ensorrament de Ciutadans, la irrupció de Vox i la incapacitat del PP per eixamplar el seu espai, delata moltes males lectures sobre els corrents de fons que s'han produït en la societat catalana. L'opció de la intransigència no sembla útil ni tan sols als sectors conservadors de la societat catalana.
Ciutadans: mala comprensió lectora del 21-D
El 21-D del 2017, amb el conflicte polític en un moment decisiu, després de l'aplicació del 155 i en plena repressió de l'Estat, la societat catalana va viure una forta polarització. El vot útil dins de l'unionisme -que veia el procés com una amenaça real- va fer decantar en favor del partit d'Albert Rivera i Inés Arrimadas una massa de vots que, tres anys després, han reorientat el seu sufragi. Crida l'atenció l'entossudiment de la cúpula de Ciutadans en un discurs intransigent davant del conflicte polític a Catalunya, apostant per un populisme desfermat enfront del populisme que denunciaven en els altres.
Tota l'actuació política de Ciutadans en aquests anys ha estat una suma d'episodis que buscaven impacte mediàtic, des de les retirades de llaços grocs a escenificacions al carrer amb voluntat provocativa (recordem els actes en pobles bascos o visites a Amer o a Waterloo). Un exercici continu d'histrionisme polític que ha acabat desinteressant el que havia estat el seu electorat.
El discurs de la dreta clàssica blanqueja els ultres
En el si de la dreta espanyola s'ha reproduït el que ha passat en altres països. Quan la dreta clàssica s'adscriu a una estratègia polaritzadora, més tard o més aviat sorgeix una alternativa més ultra que, a vegades, acaba superant la marca antiga. Podria anomenar-se l'"efecte McConnell" en al·lusió al líder republicà al Senat, Mitch McConnell, que va fer un pacte amb el diable amb Donald Trump i que va culminar amb l'assalt al Congrés. L'ascens de Vox no s'entén sense la fotografia de Colón i els missatges de comprensió envers els de Santiago Abascal emesos des del PP.
La bona campanya del PP no l'ha salvat
El moviment de terres dins de la dreta espanyola és molt de fons i no ve d'ara. D'aquí que ni tan sols una campanya ben planificada i un candidat solvent i eficaç en els intercanvis dialèctics com Alejandro Fernández ha pogut evitar la patacada. Al PP català no donaven crèdit al que intuïen els sondejos darrers. Possiblement, sense l'èxit de Fernández als debats la situació encara hauria estat pitjor.
Pablo Casado ha fet una campanya intensa a Catalunya, conscient de què s'hi jugava. La clatellada ha estat clamorosa i obligarà la direcció conservadora a reaccionar d'una manera intel·ligent. Casado, polític fluid i ràpid, acostumat al discurs variable -com Pedro Sánchez, com Albert Rivera-, haurà de triar: competir amb Vox o reforçar el centrisme? Continuar amb l'ambigüitat de censurar el populisme de dretes un dia i intentar deslegitimar el govern espanyol l'endemà ja no sembla garantia de res.