Eleccions catalanes 14-F

Full de ruta, Govern i aliances al Parlament: així encaren ERC i Junts la negociació

Els republicans encetaran les converses amb la CUP després de definir l'equip negociador; l'independentisme treballa amb l'horitzó del 12 de març, data límit per constituir la cambra pel camí del debat d'investidura

per Sara González / Oriol March, 15 de febrer de 2021 a les 20:25 |
Pere Aragonès i Laura Borràs s'asseuran a negociar en els pròxims dies. | ND
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Poden governar de nou plegats ERC i Junts després d'una legislatura marcada per la baralla permanent entre ells? És l'interrogant que transcendeix els blocs quan falten poques hores perquè l'aspirant republicà a la presidència, Pere Aragonès, es reuneixi amb Laura Borràs per explorar si és possible sargir els estrips en la relació dels dos espais des del 2017. Els republicans reconeixen que, amb els resultats del 14-F -36.605 vots i només un escó de diferència- la fórmula prioritària, la del Govern ampli, exigeix incloure Junts, a més d'intentar sumar més enllà amb la CUP i els comuns.

Per començar, els republicans arrencaran les converses amb els anticapitalistes, una estratègia negociadora centrada en aconseguir que almenys entri un tercer actor al Govern. Després es reuniran amb Junts i, finalment, amb els comuns. L'equip d'interlocució republicà està format per Marta Vilalta, Sergi Sabrià, Laura Vilagrà i Josep Maria Jové. Per part de Junts, entre els noms que apareixen com a participants en les negociacions hi ha habituals d'aquests formats com Elsa Artadi i Josep Rius, a banda de Jordi Sànchez, secretari general de Junts, i altres dirigents del grup parlamentari. La divisa de la discreció, ha dit Sànchez, és fonamental perquè els acords acabin arribant.


Els de Carles Puigdemont estan disposats a parlar de tot, reconeixent que aquesta vegada correspon a ERC portar la batuta i que la seva prioritat és traduir la inèdita majoria independentista -74 escons i més de la meitat dels vots- en accions concretes al llarg de la pròxima legislatura. Quins són els punts de trobada i els punts de discòrdia que s'hauran de dirimir en la negociació? El calendari indica que el Parlament s'ha de constituir a tot estirar el 12 de març i serà en la negociació per la mesa de la cambra on es veurà com avancen les converses entre les dues formacions.

1. Com fer avançar el procés. És un dels nusos gordians de la negociació. Fonts de Junts, de fet, el situen com la prioritat número u de la llista. En campanya, Borràs ha defensat "activar" i "defensar" la DUI si l'independentisme superava -com ha passat- el 50% dels vots en paral·lel a la demanda d'un referèndum acordat amb la intervenció de les institucions europees. Jordi Sànchez, secretari general del partit, ha indicat en roda de premsa que l'horitzó de la legislatura és l'exercici "real" de l'autodeterminació. ERC ha fet bandera en campanya de la "via àmplia" -referèndum pactat i amnistia-, i també de la negociació amb Madrid. "S'ha de pactar un horitzó", recalquen des de Junts, per no continuar amb les desavinences estratègiques arrossegades des del 2017.


2. Seure a la taula de diàleg amb el govern espanyol. Minuts després de conèixer l'escrutini definitiu, Aragonès va adreçar un missatge a la Moncloa: "Cal resoldre el conflicte votant en un referèndum sense repressió, lliurement i democràticament". La taula de diàleg, embarrancada perquè només s'ha reunit un cop en tot un any, és entesa per ERC com el puntal de la via negociada que abanderen i com l'instrument on reivindicar l'amnistia i l'autodeterminació. Just a l'inici de la campanya, van arrencar el compromís del PSOE al Congrés de reunir de forma "immediata" la taula un cop es constitueixi el nou Govern. Amb tot, des de Junts han assenyalat que aquest espai s'ha demostrat estèril fins ara -Borràs la va donar per "enterrada"- i que ho seguirà sent mentre no tingui la figura d'un relator que exerceixi d'àrbitre. Per als republicans, l'aliança que es forgi passa per acceptar que cal esgotar el camí pactat. Si Aragonès és president, liderarà la delegació catalana en qualsevol negociació.

3. La composició del Govern. Si es ressegueix el calendari, és el final del camí: només es pot formar quan hi hagi un president investit i, per tant, quan el Parlament hagi arrencat oficialment la legislatura. Però, al mateix temps, és un dels aspectes nuclears que es posaran damunt la taula en els pròxims dies. El principal canvi és que ERC assumiria la presidència. Si l'esquema és el mateix que en les dues últimes legislatures, també hauria de tenir la conselleria de la Presidència, tradicionalment associada a la figura del portaveu. Continuant amb la mateixa fórmula, a Borràs li pertocaria la vicepresidència. El nombre de consellers seria pràcticament paritari, tenint en compte que la situació -ho recordava avui Junts- és d'empat tècnic. Aragonès ha plantejat la creació d'un departament d'Acció pel Clima i un d'Igualtat i Feminismes, mentre que Junts aposta per mantenir les competències de residències a Salut -sota el lideratge de Josep Maria Argimon- i per estructurar una conselleria forta d'Acció Social.


Es dona per fet que dins la composició del Govern hi hauria canvis, no només per si n'hi ha que canvien de mans, sinó també per sacsejar-lo. A banda, la voluntat és la de greixar més la col·laboració i que els departaments no siguin estancs, com va passar no només en la passada legislatura, sinó també en fases -sobretot la final- de l'executiu liderat per Puigdemont i Junqueras. Els dos dirigents, un des de Waterloo i un des de Lledoners, tindran l'última paraula sobre els nomenaments que es facin. Una de les partides que es jugaran és qui serà la cara econòmica de Junts dins l'executiu, si Joan Canadell o bé Ramon Tremosa, que ha perdut un escó com a candidat per Lleida.

4. Noms vetats dins l'executiu. Sobretot, n'hi ha un compartit tant per ERC com per la CUP, i també per als comuns: Canadell, número tres de Junts, figura polèmica per les afirmacions sobre els orígens dels catalans nascuts en altres territoris de l'Estat, Donald Trump o la pseudohistòria. Albiach ha carregat contra ell en campanya acusant-lo de "xenòfob" per considerar-los "colons". Borràs, per contra, ha defensat el seu número tres com a persona "preparada i eficaç" per ser al Govern. Caldrà veure també si la situació judicial de la candidata de Junts -investigada pel Suprem- és o no un escull a l'hora de pactar l'executiu. Una de les polèmiques protagonitzades per Dolors Sabater, cap de files de la CUP, va ser quan va posar en dubte que els anticapitalistes poguessin investir-la, afirmació que va ser rectificada en qüestió de minuts pel mateix partit. ERC s'ha limitat a dir que s'han d'"esclarir" els fets, i Borràs manté que és un cas de "lawfare".

5. La presència dels comuns a l'executiu. El Govern ampli de 82 diputats al qual aspira ERC es veu estroncat pel veto creuat -i reiterat aquest dilluns- entre Junts i comuns. Els primers defensen que el Govern ha de ser "netament independentista", i en privat hi ha qui sospita que ERC aspira a una investidura exclusivament de la mà dels comuns i de la CUP -50 escons- que només sumaria els vots necessaris en cas que Junts i el PSC s'abstinguessin. Els comuns són els únics que defensen el tripartit amb els republicans i el PSC, que ha de ser "netament d'esquerres". Mentrestant, ERC reclama que no es tanquin portes al diàleg entre els partits que defensen el dret a l'autodeterminació i l'amnistia. En cas de no entrar en el Govern, Aragonès intentarà repetir l'aliança que ja es va donar amb els de Jéssica Albiach per aprovar els pressupostos.

6. La unitat al Parlament. La cambra catalana ha estat epicentre dels xocs entre socis, cap de tan rellevant com la pèrdua de l'escó de Quim Torra. El primer acord que hi ha en el calendari és el de la mesa, que es constituirà a tot estirar el 12 de març. La presidència, en les dues últimes legislatures, ha estat per ERC, i si se segueix l'esquema ara podria passar a mans de Junts. Borràs, en una entrevista a NacióDigital, assenyalava que Josep Costa seria un "magnífic" president. El seu nom, però, genera anticossos a ERC, amb qui ha mantingut diverses disputes com a vicepresident primer de la mesa liderada per Roger Torrent. Un dels dubtes és si la CUP entrarà a l'òrgan rector de la cambra i si els comuns tornaran a tenir-hi un espai. En funció del rumb que agafi el procés, la mesa tornarà a estar sota pressió: Junts proposa una resolució que ratifiqui no només el 50% de vots independentistes, sinó també la DUI del 2017.

7. El repte de sumar la CUP. Tant ERC com Junts estan d'acord en intentar fer entrar la CUP en l'aliança governamental. Això no vol dir, però, que el repte sigui fàcil. Els de Sabater, que s'han vist reforçats passant de quatre a nou diputats, reivindiquen una agenda rupturista en termes de polítiques socials i, també, per avançar en el procés d'independència. La seva aposta és el compromís per celebrar un nou referèndum abans del 2025, mentre que descarten opcions com la reactivació de la DUI perquè consideren que es tornaria a repetir la feblesa per sostenir-la de la tardor del 2017.

8. Una investidura vinculada als pressupostos. Una de les propostes que ha llançat Aragonès en campanya és el de pactar al mateix temps la investidura i els pressupostos, mesura molt vinculada a la lluita contra la pandèmia. Tant ERC com Junts estan d'acord en incrementar els recursos per a Salut -Borràs ha proposat que creixin en 5.000 milions d'euros- i en altres carpetes com cultura, que hauria d'arribar a un 2% dels pressupostos. Tenir lligats els comptes -que requeriran el suport dels comuns o de la CUP, que van aprovar els del 2020 i del 2017, respectivament- abans de la investidura permetria a Aragonès tenir estabilitat. Jordi Sànchez ha defensat que es posi en marxa un "acord ampli de legislatura", i que es negociï sense línies vermelles.

9. El segell de la política fiscal. En campanya va fer-se notar un tuit de Canadell en el qual defensava suprimir tan aviat com fos possible l'impost de successions, posició que el programa de Junts no va incloure. Posar d'acord ERC, CUP i Junts en matèria fiscal no serà senzill, tenint en compte que en altres legislatures ja hi ha hagut pugnes entre els tres per apujar l'IRPF. En un moment de davallada d'ingressos general i de despesa sanitària i social desbocada per la pandèmia, el model fiscal estarà en discussió.

10. Desfer el pacte de la Diputació de Barcelona. Tot i que ERC ha prioritzat el cos a cos amb el PSC durant la campanya, no ha pogut esquivar els dards a Junts. El principal: respondre a l'acusació de tenir intencions de forjar un pacte amb el PSC recordant que els de Puigdemont governen la Diputació de Barcelona amb els socialistes i amb una presidenta, l'alcaldessa Núria Marín, imputada en un cas de presumpta corrupció -destapat per NacióDigital-. Borràs ha manifestat sempre que ella no rubricava aquest acord, motiu pel qual els republicans podrien posar sobre la taula la retirada de l'acord amb Marín per poder pactar l'executiu. La candidata de Junts insisteix que s'han de revertir tots els pactes municipals i supramunicipals que incloguin el PSC, sempre que hi hagi una majoria independentista alternativa. Per ara, continuen vigents.

Diputats a escollir:135
Cens total:5.368.992
Escrutat100,00%
Vots comptabilitzats:2.874.61053,54%
Abstencions:2.494.38246,46%
Vots nuls:40.9661,43%
Vots en blanc:24.0210,84%
PartitVots%Diputats
PSC652.85823,04%33
ERC603.60721,30%33
JxCat568.00220,04%32
VOX217.8837,69%11
CUP-G189.0876,67%9
ECP-PEC194.6266,87%8
Cs157.9035,57%6
PP109.0673,85%3
PDeCAT77.0592,72%0
RECORTES CERO-GV-M12.7070,45%0
MPIC5.9400,21%0
FNC4.9760,18%0
PNC4.5830,16%0
PCTC4.5040,16%0
IZQP2.0590,07%0
SOM TERRES DE L'EBRE1.4140,05%0
PUM+J1.3270,05%0
UEP6310,02%0
EB5900,02%0
UNIDOS SI - DEf - PDSJE - SOMOS ESPAÑA4030,01%0
ALIANZA C V1670,01%0
SCAT1380,01%0
M.C.R.920,01%0


Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació