Eleccions catalanes 14-F

La CUP reclama compromisos per decidir el seu paper en la legislatura

Els anticapitalistes, decisius per activar la majoria independentista, hauran de determinar si estan disposats a entrar al Govern i com condicionen el mandat

per Bernat Surroca, 15 de febrer de 2021 a les 19:45 |
Dolors Sabater acompanyada de la resta de principals candidats de la CUP en el tancament de la campanya electoral | Roser Gamonal / CUP
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP encarava les eleccions del 14 de febrer amb bones perspectives. Després del màxim històric de 10 diputats i uns 330.000 vots assolit el 2015, i la caiguda del 2017 fins als quatre escons, els anticapitalistes confiaven recuperar protagonisme. L'escrutini de diumenge reforça una fórmula, la de presentar-se conjuntament amb Guanyem, que en algun moment ha trontollat. El grup parlamentari que liderarà Dolors Sabater tindrà un paper capital en la legislatura, un paper pendent de definir. Les assemblees de la CUP tornaran a ocupar titulars.

De quatre diputats a nou, i 189.000 vots. Grup propi i decisius per formar un Govern independentista. La primera part del camí ha estat superada amb bona nota després d'una campanya amb moments erràtics, però que ha posicionat bé el missatge: els drets nacionals no poden avançar sense els drets socials, i no hi pot haver una legislatura d'estancament com la passada, sota la batuta de Junts i ERC. Ara, però, comença el tram més complicat, amb el risc de tibar les costures de la candidatura. La CUP i Guanyem hauran de fer valer la seva força per aconseguir compromisos dels dos grans partits independentistes a canvi del seu suport en la investidura de Pere Aragonès. També hauran de decidir quin grau de responsabilitat i d'implicació vol tenir. 


Quin paper vol tenir la CUP? Suport extern? Entrar al Govern? Oposició amb vincle amb l'executiu? La candidatura està preparada per assumir "totes les responsabilitats que calguin". Ho ha dit per activa i per passiva durant la campanya Sabater, i ho continuarà dient en els propers dies, però la coalició exigeix concrecions. Aquest mateix diumenge ho va explicar la candidata després de valorar els resultats. La CUP té clar que no donarà suport a un Govern que "faci el mateix" dels últims tres anys. Reclama posar sobre la taula un pla de xoc social amb polítiques concretes per frenar la pandèmia, i la crisi econòmica i social que se'n deriva, i també una estratègia compartida per avançar de manera efectiva en l'exercici del dret a l'autodeterminació. Drets nacionals i drets socials, al mateix nivell. 


Més paper després de tres anys a l'oposició

La formació ha canviat des que va irrompre amb tres diputats al Parlament el 2012, de la mà de David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet. Al Parlament i els ajuntaments, la CUP manté que ha "madurat", com va constatar l'exdiputada Anna Gabriel en campanya. Un altre dels missatges clau en la cursa electoral ha estat la necessitat de fer entrar les lluites del carrer a les institucions. No només la qüestió nacional, també la lluita pel dret a l'habitatge, l'antifeixisme, el feminisme o l'ecologisme. Institucions i carrer, de la mà, per abordar la sortida de la crisi sanitària, econòmica, social i democràtica. 


Aquesta perspectiva s'allunya de la CUP de la passada legislatura. El 2017, els quatre diputats anticapitalistes van permetre la investidura de Quim Torra i van passar a l'oposició. Ara, la CUP diu que vol tenir un paper important en la legislatura per posar les institucions al servei dels grans consensos del país, que passen per l'autodeterminació, l'amnistia i les polítiques d'esquerres, com ho demostra la composició del Parlament sorgit del 14-F. La traducció d'aquest paper s'haurà de concretar en els pròxims dies. De moment, una possible entrada al Govern -prèviament condicionada a l'acceptació d'algunes de les propostes de la CUP- podria provocar tensions a la candidatura. Guanyem ho veuria amb més bons ulls que no pas Endavant, amb molt pes ara mateix a la CUP.
 

La presa de decisions

La CUP i Guanyem són dues formacions "orgullosament assembleàries", com ha dit Sabater més d'una vegada en campanya. En el seu moment ja es va dir que totes dues formacions no formarien una coalició, sinó que, com va explicar Maria Rovira, exregidora per Barcelona i una de les persones que ha pilotat la campanya de la CUP, mantindrien una "relació específica" amb una integració en "espais de governança" per gestionar les possibles diferències. Un dels punts clau serà la presa de decisions entre tots dos espais, decisions que en alguns casos seran clau, com ara a l'hora de facilitar o no una investidura o bé donar suport als pressupostos. Les línia del grup parlamentari es prendrà a través de la Coordinadora Oberta Parlamentària (COP), l'antic Grup d'Acció Parlamentària (GAP). 

La COP, que encara no s'ha convocat mai ja que fins ara es treballava amb el GAP, compta amb representants de les organitzacions que donen suport a la candidatura, entre les quals Guanyem. També hi haurà una persona de cada assemblea territorial de la CUP i persones independents amb "experiència política" proposades pel conjunt de la militància. També hi participaran amb veu però sense vot els diputats, dos membres del Secretariat Nacional i alliberats de l'Oficina Tècnica Parlamentària (OTP). Entre les funcions de la COP hi ha planificar l'activitat parlamentària i concretar l'acció política, a més d'actuar com a enllaç permanent amb assemblees i organitzacions que donen suport a la candidatura.  

Aquest organisme es reunirà un cop al mes de manera ordinària i també es podrà convocar per causes extraordinàries a iniciativa del grup parlamentari o d'una tercera part dels membres de la COP. Els acords s'intentaran prendre per consens, però si no és possible caldrà una majoria absoluta en cas que hi hagi dues opcions, o majoria simple si n'hi ha més. La COP haurà de "mantenir la coherència" amb les ponències aprovades per la CUP i també amb els punts programàtics i línies de treball consensuades entre les organitzacions que donen suport a la candidatura. 

Només un veto en una legislatura complexa

En aquest context, la CUP només ha posat un veto: un govern de Salvador Illa i el PSC. Pel que fa a la resta de fórmules, que més enllà de relats dels partits polítics passen només per un govern independentista, la candidatura està disposada a negociar i a arribar a acords sobre qüestions que, diuen, són "grans consensos" i "de sentit comú". Sabater apuntava aquest diumenge que es posaria en contacte amb Junts, ERC i comuns per començar a parlar sobre els passos que cal fer en el pla de xoc social contra la pandèmia, per l'exercici "efectiu" del dret a l'autodeterminació i en contra de l'extrema dreta, que ha entrat amb força al Parlament de la mà de Vox amb 11 diputats. Fonts dels anticapitalistes apunten que encara no hi ha cap reunió que tingui data.

La formació va parlar diumenge a la nit i ha mantingut el silenci aquest dilluns, a l'espera de fer una valoració més profunda dels resultats obtinguts i de com avançar. La CUP sap que és decisiva en una legislatura que serà complexa, tant pel moment que viu el país com per la pròpia configuració i pluralitat interna de la candidatura. El repte serà equilibrar totes les sensibilitats per aconseguir posicionaments conjunts en les grans decisions que s'hauran d'adoptar sense tensar en excés la formació. El resultat electoral i l'aritmètica parlamentària els donen una posició de privilegi. La qüestió és ara saber com (i des d'on) es vol condicionar el futur Govern.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació