Negociar-ho tot; fer-ho tot

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Comença el ball. El resultat de les eleccions és ajustat, però ens serveix per aclarir i descartar algunes opcions que poden ser possibles aritmèticament, però no políticament. És inviable un tripartit PSC-ERC-comuns perquè els dos actors més importants no volen ni sentir-ne a parlar i un amb minoria ERC-comuns i suport extern socialista seria un tret al peu dels republicans; tampoc hi ha marge per a un govern d'esquerra sobiranista entre ERC, CUP i comuns perquè caldria a la investidura l'abstenció de socialistes i juntaires, que no tenen cap incentiu per facilitar-lo; i tampoc és possible una sociovergència a l'estil de la Diputació de Barcelona perquè Junts aposta per un Govern "nítidament independentista" i no pot fer Salvador Illa president. 

Així les coses, l'opció més realista és, a hores d'ara i atès que Pere Aragonès no sembla massa determinat a intentar un govern en clara minoria, que ERC i Junts reeditin l'acord. I aleshores tindran fins a tres possibilitats per intentar aconseguir la investidura del fins ara vicepresident. La primera, que és per on començaran a negociar els republicans, és la CUP. Introduir a la lògica de Govern, ja sigui amb conselleries o com a soci estable gràcies a un acord parlamentari, un tercer actor pot actuar de revulsiu per a una coalició que està esgotada. Els anticapitalistes no diuen que no d'entrada.

La segona opció, que pot ser complementària amb la primera, són els comuns, que semblen tan poc disposats a aixecar el veto a Junts com a explicar per què Laura Borràs és tan “de dretes” i perquè Salvador Illa és tan “d'esquerres”. I si amb la CUP i els comuns no se'n sortissin, encara quedaria una darrera carta, menys coherent però que funcionaria a partir de l’intercanvi de vots amb amb Pedro Sánchez a Madrid: garantir-se l'abstenció del PSC. Els socialistes ja van facilitar, de fet, la investidura d'Artur Mas l'any 2010 amb una abstenció gràcies a un acord de 18 punts que es va anar complint a mitges malgrat que el soci habitual de CiU pels pressupostos o per executar les retallades era el PP.

Som, però, en coordenades polítiques diferents. L'expectativa és revifar el procés -el 51% independentista hi obliga i ho legitima- i ERC vol que la seva presidència no sigui només de gestió i anar fent. Necessita que es percebin avenços nacionals i ambició social. Per fer-ho possible caldrà garantir-se la investidura, sí, però també que el Govern tingui sentit, sigui eficaç i capaç de resoldre els entrebancs que, sens dubte, aniran sorgint. Amb encert, Carles Puigdemont va parlar en campanya de posar “noves bases” a l’entesa. Ara és el moment de fer-ho. 

En aquest sentit, no es pot plantejar un mandat fructífer i anar a cercar nous aliats sense pretendre tenir un full de ruta per al procés i la reconstrucció, sense comptar amb un lideratge molt més sòlid i efectiu del que ho ha estat el de Quim Torra, o sense tenir mecanismes de coordinació interna i resolució de conflictes dins l'executiu. Ara que s'hi posen, i després del que ha plogut des de la tardor de 2017, serà difícil que Aragonès i ERC puguin aparentar una ambició que no tinguin realment, i també que els seus interlocutors puguin disfressar d'exigència i de sentit comú el partidisme i el confort ideològic. 
 

---

Avui no et perdis

»Full de ruta, Govern i aliances al Parlament: així encaren ERC i Junts la negociació; per Oriol March i Sara González.

» Fil directe: «La vida del matrimoni Aragonès-Borràs»; per Joan Serra Carné.

»La CUP reclama compromisos per decidir el seu paper en la legislatura; per Bernat Surroca.

» Opinió: «80 anys després»; per Jaume Barberà.

» Opinió: «Assentar lideratge»; per Carme Vidalhuguet.

»El PSC torna a primera línia com a referent del bloc constitucionalista; per Andreu Merino.

»Illa es pot sotmetre a la investidura? Què necessita l'aspirant? Així es tria president; per Joan Obiols.

» Opinió: «Res està escrit»; per Roger Palà.

»El tsunami Vox deixa en evidència l'estratègia antiprocés de PP i Ciutadans; per Pep Martí.

» L'ascens de l'extrema dreta sota el barret de fum: la Pobla de Mafumet és protagonista per un sol vot; per Josep Maria Llauradó.

»La desfeta del PDECat, en 10 actes; per Oriol March.

» Mapes | L'independentisme supera el 50% de vots a nou de cada deu municipis; per Roger Tugas Vilardell.

» Consulta el resultat de tots els municipis i comarques i els perfils dels 135 diputats electes.

» Opinió: «Com ser del Barça»; per Maria Vila. 

»Mapes | Els contagis segueixen caient al 79% de comarques i el 87% de ciutats; per Roger Tugas Vilardell.
 

---

 El passadís

Hores de tensió a Lleida. El raper Pablo Hásel, tancat al rectoral de la Universitat durant tota la nit, ha estat detingut aquest matí pels Mossos d'Esquadra. El delicte? Les condemnes per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Ahir hi vam parlar. Estava tranquil i aquests dies ha mirat d'entrar i sortir de forma discreta de l'edifici del rectorat, a la Facultat de Lletres de la UdL, per no ser interceptat en solitari per la policia. Ara hi ha pocs alumnes fent classes presencials i els seus companys havien tancat alguns accessos, per posar-ho difícil a la policia quan el vinguessin a buscar. Ha estat una nit de tensió, ja des que ahir l'Audiència Nacional dictés ordre de detenció. I com que Lleida no dona per tant, ahir, amb calma, sí que es van poder endur a Barbastre una vintena de les 111 obres d'art de les parròquies de la Franja que eren al Museu de Lleida.

Vist i llegit

En l'article "Para qué sirve ganar", l'analista Antón Losada fa a eldiario.es una radiografia del que han dit les urnes a Catalunya. Losada considera que els resultats de les eleccions catalanes permeten a les dues forces primeres -PSC i ERC- fer alguna cosa diferent per evitar caure en els mateixos debats circulats que s'han produït fins ara. L'autor considera que la pugna ERC-Junts continuarà i no facilitarà l'existència ni del Govern català ni de l'executiu espanyol. La presència d'una CUP reforçada creu que afegirà "volatilitat" al nou escenari. Losada demana que tant socialistes com republicans siguin valents i assagin fórmules diferents i imaginatives, i creu que el fet que els comuns hagin sobreviscut ho pot fer factible. Els principals protagonistes estan, però, molt allunyats. 

 L'efemèride

El Protocol de Kyoto és una d'aquelles coses que ens van presentar com el remei a tots els mals -ambientals- que recorrien el planeta. Es va aprovar l'any 1997, però no va entrar en vigor fins a tal dia com avui del 2005. El seu funcionament sempre va ser posat en qüestió perquè els Estats Units no el van signar ni el van posar en pràctica. Amb Trump encara es va anar més enrere. Una dada gens menor, tenint en compte que és -juntament amb la Xina- el país que emet més gasos contaminants. Trump ha fet bandera del negacionisme i un dels objectius de l'administració Biden és revertir-ho. En aquest reportatge de La 2 en parlaven i ho debatien en una taula rodona.

 L'aniversari

Pere Casaldàliga, exponent de la millor cara de l'Església, hauria complert avui 93 anys. Va néixer el 16 de febrer de 1928, però es va traslladar al Brasil, on va viure més de cinquanta anys a la regió de Mato Grosso. Va ser bel·ligerant contra els grans terratinents i els va fer culpables de la misèria local. La seva història es va fer encara més coneguda arran d'un llibre de Francesc Escribano, Descalç sobre la terra vermella, que TV3 va dur a la pantalla amb el mateix títol. Podeu recuperar les emissions aquí i aquí. La interpretació d'Eduard Fernández, un dels millors actors catalans, permet conèixer tots els matisos dels personatges i unes vivències que van des dels problemes amb els terratinents com els interrogatoris als quals va ser sotmès al Vaticà, que desconfiava de la seva proximitat amb la teologia de l'alliberament. Un dels encarregats de fer-li preguntes, per cert, era Joseph Ratzinger, després escollit Papa. Cara a cara, doncs, entre els dos vessants de la mateixa Església. Casaldàliga va morir malalt de Parkinson l'estiu de l'any passat.  
 ​Fes clic aquí per rebre'l