14
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:25h
L'abstenció creixerà molt aquestes eleccions, amb una caiguda global a les 18h de quasi 23 punts respecte el 2017, del 68,3% al 45,7%. Segons aquestes dades, es confirma i s'eixampla el diferencial entre els municipis més i menys independentistes, ja que la participació s'ha mantingut molt més a aquells on JxCat, ERC i la CUP van sumar més vots fa tres anys, un indicador que podria ser un motiu per a l'optimisme per als partidaris de la República catalana.
D'aquesta manera, els municipis on l'independentisme va aglutinar menys del 35% de vots han vist reduïda la participació en 24,5 punts, de mitjana, mentre que el descens és de 23,2 punts on van obtenir entre el 35% i el 50%. A mesura que els suports de JxCat, ERC i la CUP són més elevats, el descens és menor, fins al punt que és de 16 punts on va ser d'entre el 70% i el 80%, i de tan sols 12 punts on va superar el 80%, prop de la meitat que la del conjunt del país.
Aquesta tendència no està vinculada a la mida del municipi o el percentatge de gent gran -el cens de 65 anys o més és el principal col·lectiu considerat de risc i que hauria votat a primera hora o, per contra, podria tenir por de fer-ho-. Si es vinculen aquestes dues variables i el percentatge de vot independentista el 2017, la quantitat de gent de 65 anys o més no té cap correlació amb l'evolució de la participació, mentre que la grandària del municipi i el vot previ a JxCat, ERC i la CUP, sí.
En el primer cas, els municipis petits han reduït menys la participació que els grans, mentre que, a major vot independentista del 2017, també s'ha mantingut més l'accés a les urnes. Com que es tenen en compte a la vegada totes les variables, la interpretació que se n'ha de fer és que, en diversos municipis amb proporcions equivalents de gent gran i mides similars, la participació cau més on JxCat, ERC i la CUP van obtenir pitjor resultat fa tres anys.
En tot cas, aquestes dades no tenen en compte el vot per correu ja emès, ja que no se'n disposa d'informació per municipis, per incloure aquesta dada al càlcul. De la mateixa manera, s'ha tingut en compte la mitjana de l'evolució de la participació sense ponderar amb la població de cada municipi, motiu pel qual, malgrat que la caiguda mitjana és d'uns 23 punts, només hi ha una franja del gràfic inicial on el descens sigui major -l'independentisme treu pitjors resultats normalment a les ciutats grans.
Aquest càlcul confirma la tendència ja avançada amb les dades de la 1 del migdia, una hora després que acabés la franja de votació dels col·lectius de risc, quan ja es veia que la participació queia sobretot allà on l'independentisme era menys fort. Són dades que, de per si, no permeten anticipar res (podria ser que haguessin deixat d'anar a votar els independentistes de municipis unionistes), tot i que sí que és un indicador a tenir en compte.
D'aquesta manera, els municipis on l'independentisme va aglutinar menys del 35% de vots han vist reduïda la participació en 24,5 punts, de mitjana, mentre que el descens és de 23,2 punts on van obtenir entre el 35% i el 50%. A mesura que els suports de JxCat, ERC i la CUP són més elevats, el descens és menor, fins al punt que és de 16 punts on va ser d'entre el 70% i el 80%, i de tan sols 12 punts on va superar el 80%, prop de la meitat que la del conjunt del país.
Aquesta tendència no està vinculada a la mida del municipi o el percentatge de gent gran -el cens de 65 anys o més és el principal col·lectiu considerat de risc i que hauria votat a primera hora o, per contra, podria tenir por de fer-ho-. Si es vinculen aquestes dues variables i el percentatge de vot independentista el 2017, la quantitat de gent de 65 anys o més no té cap correlació amb l'evolució de la participació, mentre que la grandària del municipi i el vot previ a JxCat, ERC i la CUP, sí.
En el primer cas, els municipis petits han reduït menys la participació que els grans, mentre que, a major vot independentista del 2017, també s'ha mantingut més l'accés a les urnes. Com que es tenen en compte a la vegada totes les variables, la interpretació que se n'ha de fer és que, en diversos municipis amb proporcions equivalents de gent gran i mides similars, la participació cau més on JxCat, ERC i la CUP van obtenir pitjor resultat fa tres anys.
En tot cas, aquestes dades no tenen en compte el vot per correu ja emès, ja que no se'n disposa d'informació per municipis, per incloure aquesta dada al càlcul. De la mateixa manera, s'ha tingut en compte la mitjana de l'evolució de la participació sense ponderar amb la població de cada municipi, motiu pel qual, malgrat que la caiguda mitjana és d'uns 23 punts, només hi ha una franja del gràfic inicial on el descens sigui major -l'independentisme treu pitjors resultats normalment a les ciutats grans.
Aquest càlcul confirma la tendència ja avançada amb les dades de la 1 del migdia, una hora després que acabés la franja de votació dels col·lectius de risc, quan ja es veia que la participació queia sobretot allà on l'independentisme era menys fort. Són dades que, de per si, no permeten anticipar res (podria ser que haguessin deixat d'anar a votar els independentistes de municipis unionistes), tot i que sí que és un indicador a tenir en compte.