14
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
0:49h
El PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya, aconseguint 600.000 vots i el 23,16% del total de suports. Els socialistes obtenen 33 escons, gairebé el doble que el 2017 quan en van aconseguir 17.
L'efecte Illa ha funcionat i el PSC recupera posicions a Catalunya tot i l'empat en escons amb ERC. "El canvi a Catalunya és imparable" ha dit Illa, que ha reivindicat la voluntat de "retrobament" del país.
Els socialistes han consolidat la seva victòria a la demarcació de Barcelona, on han obtingut 23 diputats i el 25% dels vots, gairebé cinc punts més que ERC. A la capital, el PSC ha vençut l'efecte Colau i ha superat per 14 punts el percentatge de punts obtingut pel seu soci al govern municipal. A Barcelona, els socialistes també han guanyat amb un marge notable per davant d'ERC i JxCat.
A la demarcació de Girona el PSC ha quedat en tercera posició i ha obtingut tres diputats, igual que a Lleida. A Tarragona, els socialistes són segona força i obtenen 4 escons al Parlament.
La victòria socialista, però, pot ser efímera perquè el partit manté l'objectiu de governar en minoria amb els comuns. Una meta difícilment realitzable tenint en compte que entre les dues formacions només sumen 41 diputats. Ni tan sols sumant els vots de tot el bloc unionista Illa aconseguiria prou suports.
Avui Illa ha volgut reafirmar el seu compromís i ha anunciat qe es presentarà a la investidura. Abans, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha insistit en la voluntat de fer un govern tripartit amb socialistes i ERC. Una opció que difícilment es podrà aplicar si Illa i Aragonès -que també ha anunciat que es presentarà a la investidura- mantenen els vetos creuats. "Que ningú es presenti a la investidura sense els suports necessaris", ha dit Albiach. Un missatge que va dirigit a Illa, tenint en compte la composició parlamentària que deixa les eleccions.
Illa, però, manté l'estratègia i celebra que la victòria en vots validi també l'estratègia del PSOE pel "diàleg". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ministre de Política Territorial i Funció Pública, ha assegurat que el resultat fa bona "l'orientació política" dels socialistes catalans.
Illa treu rèdit de la trencadissa de Ciutadans
Al llarg de la campanya Illa ha apostat per demanar formalment el suport als votants unionistes, més concretament als de Ciutadans, i ha aconseguit el resultat que buscava. Ara està per veure com gestiona el partit el compromís de presentar-se a la investidura si guanyava els comicis. El candidat del PSC ha volgut traçar paral·lelismes amb Inés Arrimadas, que després de guanyar els comicis del 2017 va descartar presentar-se a la investidura. "Jo em quedaré", ha insistit Illa.
L'altra cara de la moneda d'aquesta estratègia ha estat la duresa contra l'independentisme institucional i social. D'una banda ha mantingut un relat de Catalunya dividida i enfrontada, mentre que ha responsabilitats JxCat d'haver fet "perdre una dècada a Catalunya" per haver-se centrat exclusivament en el procés sobiranista. A la pràctica, Illa ha ratificat aquesta estratègia amb el compromís de no pactar govern amb cap de les dues formacions, que alhora limita les opcions reals de formar govern.
L'altra gran carta que Illa ha jugat en campanya és la Moncloa. El PSC ha organitzat un desembarcament continuat d'excompanys de gabinet d'Illa a Madrid, encapçalats per Pedro Sánchez. El missatge buscava transmetre la conveniència de governar en "tàndem" a l'Estat i a Catalunya.
Ha estat una campanya d'un PSC sucursalista, en què Sánchez i els seus ministres s'han centrat a rivalitzar amb l'independentisme. El seu altre gran objectiu ha estat presentar Illa com un servidor públic, capaç de gestionar la pandèmia des de Madrid.
Illa ha hagut d'afrontar un final de campanya convuls, després que NacióDigital avancés que era l'únic candidat que s'havia negat a fer-se una prova PCR abans del debat de TV3. Illa ha hagut de sortir al pas de les especulacions que l'acusaven d'haver-se vacunat, i que ja han estat desacreditades. Sens dubte, Illa ha estat el candidat amb qui més adversaris han rivalitzat i està per veure si ha estat capaç de superar la pressió i situar el PSC en situació real de guanyar les eleccions.
L'efecte Illa ha funcionat i el PSC recupera posicions a Catalunya tot i l'empat en escons amb ERC. "El canvi a Catalunya és imparable" ha dit Illa, que ha reivindicat la voluntat de "retrobament" del país.
Els socialistes han consolidat la seva victòria a la demarcació de Barcelona, on han obtingut 23 diputats i el 25% dels vots, gairebé cinc punts més que ERC. A la capital, el PSC ha vençut l'efecte Colau i ha superat per 14 punts el percentatge de punts obtingut pel seu soci al govern municipal. A Barcelona, els socialistes també han guanyat amb un marge notable per davant d'ERC i JxCat.
A la demarcació de Girona el PSC ha quedat en tercera posició i ha obtingut tres diputats, igual que a Lleida. A Tarragona, els socialistes són segona força i obtenen 4 escons al Parlament.
La victòria socialista, però, pot ser efímera perquè el partit manté l'objectiu de governar en minoria amb els comuns. Una meta difícilment realitzable tenint en compte que entre les dues formacions només sumen 41 diputats. Ni tan sols sumant els vots de tot el bloc unionista Illa aconseguiria prou suports.
Avui Illa ha volgut reafirmar el seu compromís i ha anunciat qe es presentarà a la investidura. Abans, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha insistit en la voluntat de fer un govern tripartit amb socialistes i ERC. Una opció que difícilment es podrà aplicar si Illa i Aragonès -que també ha anunciat que es presentarà a la investidura- mantenen els vetos creuats. "Que ningú es presenti a la investidura sense els suports necessaris", ha dit Albiach. Un missatge que va dirigit a Illa, tenint en compte la composició parlamentària que deixa les eleccions.
Illa, però, manté l'estratègia i celebra que la victòria en vots validi també l'estratègia del PSOE pel "diàleg". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ministre de Política Territorial i Funció Pública, ha assegurat que el resultat fa bona "l'orientació política" dels socialistes catalans.
Illa treu rèdit de la trencadissa de Ciutadans
Al llarg de la campanya Illa ha apostat per demanar formalment el suport als votants unionistes, més concretament als de Ciutadans, i ha aconseguit el resultat que buscava. Ara està per veure com gestiona el partit el compromís de presentar-se a la investidura si guanyava els comicis. El candidat del PSC ha volgut traçar paral·lelismes amb Inés Arrimadas, que després de guanyar els comicis del 2017 va descartar presentar-se a la investidura. "Jo em quedaré", ha insistit Illa.
L'altra cara de la moneda d'aquesta estratègia ha estat la duresa contra l'independentisme institucional i social. D'una banda ha mantingut un relat de Catalunya dividida i enfrontada, mentre que ha responsabilitats JxCat d'haver fet "perdre una dècada a Catalunya" per haver-se centrat exclusivament en el procés sobiranista. A la pràctica, Illa ha ratificat aquesta estratègia amb el compromís de no pactar govern amb cap de les dues formacions, que alhora limita les opcions reals de formar govern.
L'altra gran carta que Illa ha jugat en campanya és la Moncloa. El PSC ha organitzat un desembarcament continuat d'excompanys de gabinet d'Illa a Madrid, encapçalats per Pedro Sánchez. El missatge buscava transmetre la conveniència de governar en "tàndem" a l'Estat i a Catalunya.
Ha estat una campanya d'un PSC sucursalista, en què Sánchez i els seus ministres s'han centrat a rivalitzar amb l'independentisme. El seu altre gran objectiu ha estat presentar Illa com un servidor públic, capaç de gestionar la pandèmia des de Madrid.
Illa ha hagut d'afrontar un final de campanya convuls, després que NacióDigital avancés que era l'únic candidat que s'havia negat a fer-se una prova PCR abans del debat de TV3. Illa ha hagut de sortir al pas de les especulacions que l'acusaven d'haver-se vacunat, i que ja han estat desacreditades. Sens dubte, Illa ha estat el candidat amb qui més adversaris han rivalitzat i està per veure si ha estat capaç de superar la pressió i situar el PSC en situació real de guanyar les eleccions.