14
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
19:07h
Les primeres dades de participació apunten a una caiguda molt gran respecte el 2017, de prop de 12 punts, del 34,7% al 22,8%. Són dades molt preliminars, ja que fan referència a la 1 del migdia i fins les 12 es tractava de la franja reservada als col·lectius de risc, però el seu anàlisi detingut assenyala també que l'abstenció creix per ara més a aquells municipis on les forces independentistes van obtenir pitjors resultats el 2017.
D'aquesta manera, els municipis on JxCat, ERC i la CUP van sumar menys del 35% de vots han vist reduïda la participació en 12,1 punts, de mitjana, mentre que el descens és de 10,9 punts on van obtenir entre el 35% i el 50%, i menor a 10 punts on van sumar la majoria de suports. De fet, els municipis més independentistes, on les tres forces van acumular més del 80% de les paperetes, la caiguda és de tan sols quatre punts, un terç de la mitjana.
Aquesta tendència no està vinculada a la mida del municipi o el percentatge de gent gran -el cens de 65 anys o més és el principal col·lectiu considerat de risc i que ja hauria votat-. Si es vinculen aquestes dues variables i el percentatge de vot independentista el 2017, la quantitat de gent de 65 anys o més no té cap correlació amb l'evolució de la participació, mentre que la grandària del municipi i el vot previ a JxCat, ERC i la CUP, sí.
En el primer cas, els municipis petits han reduït menys la participació que els grans, mentre que, a major vot independentista del 2017, també s'ha mantingut més l'accés a les urnes. Com que es tenen en compte a la vegada totes les variables, la interpretació que se n'ha de fer és que, en diversos municipis amb proporcions equivalents de gent gran i mides similars, la participació cau més on JxCat, ERC i la CUP van obtenir pitjor resultat fa tres anys.
En tot cas, aquestes dades no tenen en compte el vot per correu ja emès, ja que no se'n disposa d'informació per municipis, per incloure aquesta dada al càlcul. De la mateixa manera, s'ha tingut en compte la mitjana de l'evolució de la participació sense ponderar amb la població de cada municipi, motiu pel qual, malgrat que la caiguda mitjana és de 12 punts, no hi ha cap franja del gràfic inicial on el descens sigui major -l'independentisme treu pitjors resultats normalment a les ciutats grans.
Aquest càlcul es tornarà a oferir amb les dades de participació de les 16h, quan previsiblement l'impacte de la votació en la primera franja serà menor i, per tant, es podrà constatar millor si efectivament els municipis independentistes s'estan mobilitzant més, malgrat el descens generalitzat.
D'aquesta manera, els municipis on JxCat, ERC i la CUP van sumar menys del 35% de vots han vist reduïda la participació en 12,1 punts, de mitjana, mentre que el descens és de 10,9 punts on van obtenir entre el 35% i el 50%, i menor a 10 punts on van sumar la majoria de suports. De fet, els municipis més independentistes, on les tres forces van acumular més del 80% de les paperetes, la caiguda és de tan sols quatre punts, un terç de la mitjana.
Aquesta tendència no està vinculada a la mida del municipi o el percentatge de gent gran -el cens de 65 anys o més és el principal col·lectiu considerat de risc i que ja hauria votat-. Si es vinculen aquestes dues variables i el percentatge de vot independentista el 2017, la quantitat de gent de 65 anys o més no té cap correlació amb l'evolució de la participació, mentre que la grandària del municipi i el vot previ a JxCat, ERC i la CUP, sí.
En el primer cas, els municipis petits han reduït menys la participació que els grans, mentre que, a major vot independentista del 2017, també s'ha mantingut més l'accés a les urnes. Com que es tenen en compte a la vegada totes les variables, la interpretació que se n'ha de fer és que, en diversos municipis amb proporcions equivalents de gent gran i mides similars, la participació cau més on JxCat, ERC i la CUP van obtenir pitjor resultat fa tres anys.
En tot cas, aquestes dades no tenen en compte el vot per correu ja emès, ja que no se'n disposa d'informació per municipis, per incloure aquesta dada al càlcul. De la mateixa manera, s'ha tingut en compte la mitjana de l'evolució de la participació sense ponderar amb la població de cada municipi, motiu pel qual, malgrat que la caiguda mitjana és de 12 punts, no hi ha cap franja del gràfic inicial on el descens sigui major -l'independentisme treu pitjors resultats normalment a les ciutats grans.
Aquest càlcul es tornarà a oferir amb les dades de participació de les 16h, quan previsiblement l'impacte de la votació en la primera franja serà menor i, per tant, es podrà constatar millor si efectivament els municipis independentistes s'estan mobilitzant més, malgrat el descens generalitzat.