14
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
15
de febrer
a les
0:15h
Al llarg de tota la campanya, Junts s'ha erigit com a única formació capaç de vèncer el PSC. Carles Puigdemont i Laura Borràs s'han presentat com a garants d'un Govern "nítidament independentista", com a "enemics a abatre" per part de l'Estat, com a guardians del mandat de l'1-O. El resultat final els deixa en tercera posició, amb dos escons menys que el 2017 i amb la presidència de la Generalitat més lluny que quan va arrencar la campanya electoral. Borràs, candidata efectiva, s'ha vist superada per Pere Aragonès, amb qui en les properes hores haurà de començar una negociació per formar Govern sobre unes noves bases. Unes converses que seran monitoritzades per Puigdemont, que ha vist com l'aposta pel nou partit, havent trencat amarres amb el PDECat, li ha acabat costant dos escons i la peça més preuada a Palau.
"La d'avui és una gran victòria. Superar el 50% dels vots ha de tenir conseqüències polítiques tant al Govern com al Parlament", ha apuntat Borràs, que ja ha parlat amb Pere Aragonès i amb Dolors Sabater per "treballar plegats" i fer que el resultat doni "fruits". "La ciutadania ens envia un missatge molt clar: ens hem d'entendre. La unitat ens la reclama tothom i ens fem nostre aquest clam. Siguem capaços d'avançar plegats. Catalunya ens ha dit que el país independentista i que el bloc constitucionalista es divideix. És una oportunitat històrica, i hem de gestionar aquesta heroïcitat", ha ressaltat la candidata de Junts, acompanyada de la plana major del partit.
Puigdemont ha assegurat que en una jornada com aquesta es pot dir el mateix que després del 21-D: "L'independentisme ha guanyat les eleccions amb la mateixa claredat. Hem vençut les forces del 155, que continuen sense tenir capacitat d'articular i formar un Govern sòlid a Catalunya. Contra tot pronòstic, fa tres anys vam dir que vam assolir el que ningú pensava que passaria", ha reflexionat l'expresident de la Generalitat. "No som allà mateix, estem millor. Hem incrementat el nombre d'escons i hem superat bé el 50%", ha indicat Puigdemont, que ha lamentat els vots que han anat a parar al PDECat i han quedat fora del Parlament. "Només l'independentisme està en disposició de donar resposta a les necessitats de la ciutadania", ha remarcat l'eurodiputat. "És impossible fer política sense parlar d'independència", ha indicat en referència a l'Estat.
"Si és per nosaltres, tindrem un Govern i un Parlament independentistes forts. Ens hem de mantenir fidels tots al servei d'aquest poble", ha remarcat la candidata, que ha rebut el suport de Jordi Sànchez, secretari general de la formació, i també de dos dels seus vicepresidents, Josep Rius i Jordi Turull. Borràs ha indicat que haver superat el 50% dels vots ha de tenir "conseqüències". Quines? En el programa de Junts hi apareix que superar aquest 50% implica posar-se en contacte amb les institucions europees per formar un referèndum, però també "activar" i "defensar" la declaració d'independència, així com també emprendre accions unilaterals, si l'Estat es nega a negociar.
Estrena amarga
L'exconsellera de Cultura va obtenir la plaça de candidata efectiva després d'arrasar a les primàries contra Damià Calvet. Estimada per les bases i molt ben connectada amb Quim Torra -que només ha aparegut en un míting, el que es va celebrar diumenge passat a Granollers, i present en l'acte final a través d'un vídeo i de la reivindicació breu de la candidata, única en fer-ho durant pràcticament tota la campanya-, representa l'ànima més independent de Junts. En campanya ha fet molt territori -és la segona candidata amb més quilòmetres al cotxe- acompanyada d'un equip d'estricta confiança format pel cap de gabinet, Salvador Esteve, i del diputat Francesc de Dalmases, també proper a Torra. No n'ha tingut prou per vèncer ERC, com sí va fer Puigdemont el 2017.
Un dels aspectes que ha anat apareixent de forma reiterada en entrevistes i rodes de premsa, al marge del full de ruta independentista i de la política de pactes, és la seva situació com a investigada al Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs emmarca el cas dins l'estratègia de lawfare que, segons ella, ha posat en marxa l'Estat contra l'independentisme. Aquesta circumstància, si deriva en una hipotètica inhabilitació -ja seria del TSJC, que és on anirà a parar el cas quan el Suprem el deixi en el moment que Borràs deixi el Suprem-, podria desposseir-la de l'acta de diputada.
El paper de Puigdemont
L'expresident no va certificar fins a finals de desembre la seva aposta per acompanyar Borràs, i a diferència del 2017 ha clarificat des del primer moment que tot i liderar la llista no acudirà a la investidura. En els mítings ha combinat tres missatges. El primer, de mobilització del votant independentista amb l'argument de "reprendre" el procés des d'on es va aturar -amb intervenció decisiva per part seva- després de la declaració d'independència de fa tres anys i quatre mesos. El segon, fer valer la feina a l'exili, amplificada aquests dies per les interpel·lacions a Josep Borrell després del daltabaix diplomàtic que va patir a Rússia. I, el tercer, atacar -sense citar- l'estratègia d'ERC a Madrid, on ha arribat a pactes "a canvi d'engrunes" o bé ha optat a rebre "medalles com a homes d'Estat". La discrepància de fons és evident amb Junqueras.
En campanya han pogut parlar. Ho van fer dimarts de la setmana passada, aprofitant que el líder d'ERC gaudeix del tercer grau, almenys fins que la Fiscalia acabi presentant un recurs contra la classificació penitenciària. I ho hauran de tornar a fer si Junts i ERC posen les bases per formar un nou executiu de coalició, que no estarà exempt de les dinàmiques que s'han anat enquistant els últims mesos. Puigdemont va ser protagonista el juliol i el setembre pels llibres de memòries publicats amb Xevi Xirgo -que va combinar la tasca amb la direcció d'El Punt Avui-, farcits de retrets als republicans, especialment la segona entrega, centrada en l'etapa a l'exili. L'expresident està centrat en la tasca parlamentària a Europa i lidera el Consell per la República, a qui Junts vol convertir en "autoritat nacional" de cara a la propera legislatura catalana.
Plans per governar
Borràs assegurava tenir definida l'estructura del proper Govern, i públicament ja ha anunciat -amb el vist-i-plau del protagonista- que Josep Maria Argimon serà conseller de Salut en cas que sigui presidenta. La candidata aspira a tenir el màxim nombre de departaments possible, i també ha demanat una conselleria d'Acció Social "forta". No s'ha volgut mullar sobre si Miquel Sàmper continuaria a Interior -ha criticat determinades actuacions dels Mossos en campanya-, en part perquè del resultat de les eleccions no només en depèn qui guanya, sinó també el pes que tindrà cadascú en el futur Govern. Meritxell Budó, Damià Calvet i Jordi Puigneró, presents a la llista i actius en campanya, tenen intenció de continuar a primera fila, on aspira a entrar Joan Canadell, número tres de la candidatura per Barcelona però amb protagonisme limitat camí del 14-F.
I què haurà de fer, aquest Govern? Borràs s'havia compromès a dur a terme un "pla d'obertura segura" seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, i en el programa hi constava la voluntat de fer servir la tecnologia per acreditar que es tenen anticossos del virus. El pressupost en salut s'hauria d'apujar 5.000 euros en els propers comptes, i el de cultura hauria d'arribar al 2% del total. L'executiu "fort" que ha reclamat Borràs en campanya haurà de gestionar la crisi més gran de les últimes dècades sense deixar d'atendre el camí cap a la independència. Un camí que combina la negociació "exigent" amb l'Estat i, al mateix temps, emprendre decisions unilaterals quan no trobi resposta a l'altra banda. Tot plegat és ara objecte de negociació amb ERC i la CUP, amb qui la candidata ja està en contacte. Els telèfons, més d'hora que tard, trauran fum.
"La d'avui és una gran victòria. Superar el 50% dels vots ha de tenir conseqüències polítiques tant al Govern com al Parlament", ha apuntat Borràs, que ja ha parlat amb Pere Aragonès i amb Dolors Sabater per "treballar plegats" i fer que el resultat doni "fruits". "La ciutadania ens envia un missatge molt clar: ens hem d'entendre. La unitat ens la reclama tothom i ens fem nostre aquest clam. Siguem capaços d'avançar plegats. Catalunya ens ha dit que el país independentista i que el bloc constitucionalista es divideix. És una oportunitat històrica, i hem de gestionar aquesta heroïcitat", ha ressaltat la candidata de Junts, acompanyada de la plana major del partit.
Puigdemont ha assegurat que en una jornada com aquesta es pot dir el mateix que després del 21-D: "L'independentisme ha guanyat les eleccions amb la mateixa claredat. Hem vençut les forces del 155, que continuen sense tenir capacitat d'articular i formar un Govern sòlid a Catalunya. Contra tot pronòstic, fa tres anys vam dir que vam assolir el que ningú pensava que passaria", ha reflexionat l'expresident de la Generalitat. "No som allà mateix, estem millor. Hem incrementat el nombre d'escons i hem superat bé el 50%", ha indicat Puigdemont, que ha lamentat els vots que han anat a parar al PDECat i han quedat fora del Parlament. "Només l'independentisme està en disposició de donar resposta a les necessitats de la ciutadania", ha remarcat l'eurodiputat. "És impossible fer política sense parlar d'independència", ha indicat en referència a l'Estat.
"Si és per nosaltres, tindrem un Govern i un Parlament independentistes forts. Ens hem de mantenir fidels tots al servei d'aquest poble", ha remarcat la candidata, que ha rebut el suport de Jordi Sànchez, secretari general de la formació, i també de dos dels seus vicepresidents, Josep Rius i Jordi Turull. Borràs ha indicat que haver superat el 50% dels vots ha de tenir "conseqüències". Quines? En el programa de Junts hi apareix que superar aquest 50% implica posar-se en contacte amb les institucions europees per formar un referèndum, però també "activar" i "defensar" la declaració d'independència, així com també emprendre accions unilaterals, si l'Estat es nega a negociar.
Estrena amarga
L'exconsellera de Cultura va obtenir la plaça de candidata efectiva després d'arrasar a les primàries contra Damià Calvet. Estimada per les bases i molt ben connectada amb Quim Torra -que només ha aparegut en un míting, el que es va celebrar diumenge passat a Granollers, i present en l'acte final a través d'un vídeo i de la reivindicació breu de la candidata, única en fer-ho durant pràcticament tota la campanya-, representa l'ànima més independent de Junts. En campanya ha fet molt territori -és la segona candidata amb més quilòmetres al cotxe- acompanyada d'un equip d'estricta confiança format pel cap de gabinet, Salvador Esteve, i del diputat Francesc de Dalmases, també proper a Torra. No n'ha tingut prou per vèncer ERC, com sí va fer Puigdemont el 2017.
Un dels aspectes que ha anat apareixent de forma reiterada en entrevistes i rodes de premsa, al marge del full de ruta independentista i de la política de pactes, és la seva situació com a investigada al Tribunal Suprem pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Borràs emmarca el cas dins l'estratègia de lawfare que, segons ella, ha posat en marxa l'Estat contra l'independentisme. Aquesta circumstància, si deriva en una hipotètica inhabilitació -ja seria del TSJC, que és on anirà a parar el cas quan el Suprem el deixi en el moment que Borràs deixi el Suprem-, podria desposseir-la de l'acta de diputada.
El paper de Puigdemont
L'expresident no va certificar fins a finals de desembre la seva aposta per acompanyar Borràs, i a diferència del 2017 ha clarificat des del primer moment que tot i liderar la llista no acudirà a la investidura. En els mítings ha combinat tres missatges. El primer, de mobilització del votant independentista amb l'argument de "reprendre" el procés des d'on es va aturar -amb intervenció decisiva per part seva- després de la declaració d'independència de fa tres anys i quatre mesos. El segon, fer valer la feina a l'exili, amplificada aquests dies per les interpel·lacions a Josep Borrell després del daltabaix diplomàtic que va patir a Rússia. I, el tercer, atacar -sense citar- l'estratègia d'ERC a Madrid, on ha arribat a pactes "a canvi d'engrunes" o bé ha optat a rebre "medalles com a homes d'Estat". La discrepància de fons és evident amb Junqueras.
En campanya han pogut parlar. Ho van fer dimarts de la setmana passada, aprofitant que el líder d'ERC gaudeix del tercer grau, almenys fins que la Fiscalia acabi presentant un recurs contra la classificació penitenciària. I ho hauran de tornar a fer si Junts i ERC posen les bases per formar un nou executiu de coalició, que no estarà exempt de les dinàmiques que s'han anat enquistant els últims mesos. Puigdemont va ser protagonista el juliol i el setembre pels llibres de memòries publicats amb Xevi Xirgo -que va combinar la tasca amb la direcció d'El Punt Avui-, farcits de retrets als republicans, especialment la segona entrega, centrada en l'etapa a l'exili. L'expresident està centrat en la tasca parlamentària a Europa i lidera el Consell per la República, a qui Junts vol convertir en "autoritat nacional" de cara a la propera legislatura catalana.
Plans per governar
Borràs assegurava tenir definida l'estructura del proper Govern, i públicament ja ha anunciat -amb el vist-i-plau del protagonista- que Josep Maria Argimon serà conseller de Salut en cas que sigui presidenta. La candidata aspira a tenir el màxim nombre de departaments possible, i també ha demanat una conselleria d'Acció Social "forta". No s'ha volgut mullar sobre si Miquel Sàmper continuaria a Interior -ha criticat determinades actuacions dels Mossos en campanya-, en part perquè del resultat de les eleccions no només en depèn qui guanya, sinó també el pes que tindrà cadascú en el futur Govern. Meritxell Budó, Damià Calvet i Jordi Puigneró, presents a la llista i actius en campanya, tenen intenció de continuar a primera fila, on aspira a entrar Joan Canadell, número tres de la candidatura per Barcelona però amb protagonisme limitat camí del 14-F.
I què haurà de fer, aquest Govern? Borràs s'havia compromès a dur a terme un "pla d'obertura segura" seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, i en el programa hi constava la voluntat de fer servir la tecnologia per acreditar que es tenen anticossos del virus. El pressupost en salut s'hauria d'apujar 5.000 euros en els propers comptes, i el de cultura hauria d'arribar al 2% del total. L'executiu "fort" que ha reclamat Borràs en campanya haurà de gestionar la crisi més gran de les últimes dècades sense deixar d'atendre el camí cap a la independència. Un camí que combina la negociació "exigent" amb l'Estat i, al mateix temps, emprendre decisions unilaterals quan no trobi resposta a l'altra banda. Tot plegat és ara objecte de negociació amb ERC i la CUP, amb qui la candidata ja està en contacte. Els telèfons, més d'hora que tard, trauran fum.