13
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:35h
Un any i quatre mesos de presó preventiva, un periple que inclou l'estada en fins a cinc presons. És l'historial judicial que carrega sobre les seves espatlles Juan Manuel Bustamante (Nahuel), un anarquista implicat en el moviment del 15-M que va ser detingut el 4 de novembre del 2016, quan tenia 25 anys, acusat de pertànyer a organització terrorista i que finalment va ser absolt per falta de proves el juliol del 2018. Tres anys després, en els quals ha intentat refer la seva vida fora d'Espanya, encaixa un nou revés: una condemna de dos anys i cinc mesos de presó per desordres i atemptat contra l'autoritat per uns fets produïts durant la seva participació a les Marxes per la Dignitat del 21 de març del 2015 a Madrid.
Segons recull l'acusació, Bustamante va participar d'aquestes manifestacions ciutadanes sota el lema Pa, treball, sostre i dignitat i en els posteriors disturbis protagonitzats per unes 300 persones. Amb el rostre tapat, hauria tret d'entre la roba "un tub" en el qual va introduir "uns coets pirotècnics" i hauria disparat contra agents policials sense que impactessin sobre ells ni causessin danys o lesions. L'acusat, però, nega els fets. Admet que va participar de la manifestació, però sosté que no va llançar cap objecte a la policia ni tenia cap tub per disparat pirotècnia. De fet, no existeix cap imatge ni cap testimoni que ho acrediti, a excepció del relat dels agents policials que el van detenir.
Tot i que l'Advocacia de l'Estat va retirar l'acusació contra ell, la Fiscalia la va mantenir. De fet, segons relata Bustamante, se li va oferir un acord per acceptar un any de presó i no anar a judici. "Vam rebutjar l'acord de la Fiscalia perquè l'acusació se sustentava només amb la versió de la policia. No hi ha fotografies ni vídeos i van descriure que jo portava una roba diferent a la que realment duia aquell dia", defensa Bustamante. "El fiscal va reconèixer que no hi havia proves que s'hagués utilitzat un tub llança-coets, per això va oferir una rebaixa significativa de la condemna si s'acceptaven els fets", explica l'advocat de Bustamante, Eduardo Gómez Cuadrado. Tanmateix, afegeix que el ministeri públic va mantenir l'acusació perquè "sabia que el jutge acceptaria de manera acrítica el que diguessin els policies".
El jutjat penal número 2 de Madrid va concloure el mateix dia del judici, que es va celebrar al gener del 2020 -cinc anys després dels fets- que l'acusació quedava provada i que suposaven un càstig de dos anys de presó per atemptat contra l'autoritat i cinc mesos més per desordres públics. "El jutge va dictar la sentència el mateix dia del judici, fet que evidencia que no va revisar absolutament res d'aquesta instrucció de sis anys, més de 1.000 pàgines. Tenia ja pensada la sentència que anava a dictar", sosté l'advocat Gómez Cuadrado.
Va presentar un recurs d'apel·lació demanant la seva absolució argumentant la falta de proves i rastre dels suposats coets, així com les contradiccions a l'hora de descriure com anava vestit l'acusat el dia dels fets. De fet, aquell dia van ser detingudes més persones i reclama que "no s'individualitzen fets concrets" de la conducta de l'acusat.
Tot i això, l'Audiència Provincial de Madrid ha rebutjat el recurs i ha considerat ferma la condemna en data del passat 8 de febrer. S'argumenta que durant el judici es va escoltar tant la versió de l'acusat com dels agents que van participar de l'operatiu aquell dia i que la declaració dels policies és "clara i contundent". També defensa que "és possible donar per acreditada" l'existència del tub per llançar pirotècnia encara que no hi hagi proves documentals en base a la "credibilitat dels agents" en el seu relat de fets. "En el present cas no és necessària la comprovació a través de la confiscació de l'objecte descrit", conclou la sentència.
"Vivim en un estat policial. Malgrat que legalment els policies no tenen presumpció de veracitat en el procediment penal, de facto la majoria de jutges accepten com a cert allò que la policia digui", opina Gómez Cuadrado, que afegeix que això suposa que hi hagi poc marge de defensa en casos d'acusacions d'atemptat contra l'autoritat o desordres públics. "És el que la policia digui, i ja està", resumeix.
A Bustamante només li queda ara, per evitar la presó, recórrer la condemna al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional, un procediment judicial econòmicament costós, motiu pel qual haurà de recórrer a un advocat d'ofici davant la impossibilitat de costejar tota la despesa. "Que s'hagi dictat una sentència sense proves que acreditin que s'han comès els fets és quelcom que no s'ha de tolerar en un estat de dret", afirma el lletrat defensor de l'activista.
Acusat de terrorisme amb uns cargols d'Ikea com a suposada prova
"És un retrocés per a mi en tots els nivells", lamenta Bustamante. I és que el jove encara arrossega les conseqüències personals que va suposar per a ell passar 16 mesos en presó preventiva arran de l'Operació Ice l'any 2016. Va ser detingut per, suposadament, ser el cap d'un grup, Straight Edge, que era un moviment anarquista vegà, però al qual se li va atribuir material per fabricar explosius i atacs a dues entitats bancàries. Tot plegat, en un context en què s'havien produït les operacions Pandora i Piñata i que el govern espanyol, comandat aleshores pel PP, s'atiava el relat que el terrorisme anarquista estava arrelant a l’Estat. El relat policial en aquest cas va arribar a considerar "metralla" el que finalment van resultar ser uns cargols de llits d'Ikea o líquid explosiu un líquid que finalment era una sopa de col llombarda.
El delicte de terrorisme va caure finalment de l’escrit d’acusació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va desmuntar el relat amb el qual la jutge Carmen Lamela havia justificat el manteniment de la privació de llibertat. Tampoc es van considerar acreditats els atacs amb material incendiari a les sucursals bancàries que se’ls havien atribuït. En un inici, es va mantenir l’acusació per enaltiment del terrorisme per dinou tuits -entre ells, un que deia "Goku viu, la lluita continua"- i una dotzena de missatges a la pàgina web de Straight Edge Madrid. Se li demana llavors una pena de dos anys de presó malgrat que les acusacions particulars per part de les entitats bancàries també es va retirar.
Finalment, l’Audiència Nacional el va absoldre el juliol del 2018 tot considerant que ni els vídeos ni els missatges difosos a les xarxes socials no havien generat cap risc de cometre actes de terrorisme. "Ni tan sols en abstracte", puntualitzava. Té alguna cosa a veure la condemna notificada ara amb l'absolució en l'Operació Ice? "La veritat és que no crec que tingui vinculació, però és cert que els policies que van intervenir eren els mateixos que els d'aquesta causa, la Brigada Provincial d'Informació. Per tant, ja coneixeien d'abans al Juan Manuel i, de fet, en el moment de la detenció van anar directament a per ell perquè el van reconèixer i sabien que era fàcil imputar-li qualsevol cosa", respon l'advocat Gómez Cuadrado.
Bustamante va marxar d'Espanya per intentar refer la seva vida. Ara, amb 30 anys, el malson ha tornat a picar a la porta de casa seva.
Segons recull l'acusació, Bustamante va participar d'aquestes manifestacions ciutadanes sota el lema Pa, treball, sostre i dignitat i en els posteriors disturbis protagonitzats per unes 300 persones. Amb el rostre tapat, hauria tret d'entre la roba "un tub" en el qual va introduir "uns coets pirotècnics" i hauria disparat contra agents policials sense que impactessin sobre ells ni causessin danys o lesions. L'acusat, però, nega els fets. Admet que va participar de la manifestació, però sosté que no va llançar cap objecte a la policia ni tenia cap tub per disparat pirotècnia. De fet, no existeix cap imatge ni cap testimoni que ho acrediti, a excepció del relat dels agents policials que el van detenir.
Tot i que l'Advocacia de l'Estat va retirar l'acusació contra ell, la Fiscalia la va mantenir. De fet, segons relata Bustamante, se li va oferir un acord per acceptar un any de presó i no anar a judici. "Vam rebutjar l'acord de la Fiscalia perquè l'acusació se sustentava només amb la versió de la policia. No hi ha fotografies ni vídeos i van descriure que jo portava una roba diferent a la que realment duia aquell dia", defensa Bustamante. "El fiscal va reconèixer que no hi havia proves que s'hagués utilitzat un tub llança-coets, per això va oferir una rebaixa significativa de la condemna si s'acceptaven els fets", explica l'advocat de Bustamante, Eduardo Gómez Cuadrado. Tanmateix, afegeix que el ministeri públic va mantenir l'acusació perquè "sabia que el jutge acceptaria de manera acrítica el que diguessin els policies".
El jutjat penal número 2 de Madrid va concloure el mateix dia del judici, que es va celebrar al gener del 2020 -cinc anys després dels fets- que l'acusació quedava provada i que suposaven un càstig de dos anys de presó per atemptat contra l'autoritat i cinc mesos més per desordres públics. "El jutge va dictar la sentència el mateix dia del judici, fet que evidencia que no va revisar absolutament res d'aquesta instrucció de sis anys, més de 1.000 pàgines. Tenia ja pensada la sentència que anava a dictar", sosté l'advocat Gómez Cuadrado.
Va presentar un recurs d'apel·lació demanant la seva absolució argumentant la falta de proves i rastre dels suposats coets, així com les contradiccions a l'hora de descriure com anava vestit l'acusat el dia dels fets. De fet, aquell dia van ser detingudes més persones i reclama que "no s'individualitzen fets concrets" de la conducta de l'acusat.
Eduardo Gómez Cuadrado, advocat de Bustamante: "Vivim en un estat policial. Malgrat que legalment els policies no tenen presumpció de veracitat en el procediment penal, de facto la majoria de jutges accepten com a cert allò que la policia digui"
Tot i això, l'Audiència Provincial de Madrid ha rebutjat el recurs i ha considerat ferma la condemna en data del passat 8 de febrer. S'argumenta que durant el judici es va escoltar tant la versió de l'acusat com dels agents que van participar de l'operatiu aquell dia i que la declaració dels policies és "clara i contundent". També defensa que "és possible donar per acreditada" l'existència del tub per llançar pirotècnia encara que no hi hagi proves documentals en base a la "credibilitat dels agents" en el seu relat de fets. "En el present cas no és necessària la comprovació a través de la confiscació de l'objecte descrit", conclou la sentència.
"Vivim en un estat policial. Malgrat que legalment els policies no tenen presumpció de veracitat en el procediment penal, de facto la majoria de jutges accepten com a cert allò que la policia digui", opina Gómez Cuadrado, que afegeix que això suposa que hi hagi poc marge de defensa en casos d'acusacions d'atemptat contra l'autoritat o desordres públics. "És el que la policia digui, i ja està", resumeix.
A Bustamante només li queda ara, per evitar la presó, recórrer la condemna al Tribunal Suprem i al Tribunal Constitucional, un procediment judicial econòmicament costós, motiu pel qual haurà de recórrer a un advocat d'ofici davant la impossibilitat de costejar tota la despesa. "Que s'hagi dictat una sentència sense proves que acreditin que s'han comès els fets és quelcom que no s'ha de tolerar en un estat de dret", afirma el lletrat defensor de l'activista.
Acusat de terrorisme amb uns cargols d'Ikea com a suposada prova
"És un retrocés per a mi en tots els nivells", lamenta Bustamante. I és que el jove encara arrossega les conseqüències personals que va suposar per a ell passar 16 mesos en presó preventiva arran de l'Operació Ice l'any 2016. Va ser detingut per, suposadament, ser el cap d'un grup, Straight Edge, que era un moviment anarquista vegà, però al qual se li va atribuir material per fabricar explosius i atacs a dues entitats bancàries. Tot plegat, en un context en què s'havien produït les operacions Pandora i Piñata i que el govern espanyol, comandat aleshores pel PP, s'atiava el relat que el terrorisme anarquista estava arrelant a l’Estat. El relat policial en aquest cas va arribar a considerar "metralla" el que finalment van resultar ser uns cargols de llits d'Ikea o líquid explosiu un líquid que finalment era una sopa de col llombarda.
El delicte de terrorisme va caure finalment de l’escrit d’acusació de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va desmuntar el relat amb el qual la jutge Carmen Lamela havia justificat el manteniment de la privació de llibertat. Tampoc es van considerar acreditats els atacs amb material incendiari a les sucursals bancàries que se’ls havien atribuït. En un inici, es va mantenir l’acusació per enaltiment del terrorisme per dinou tuits -entre ells, un que deia "Goku viu, la lluita continua"- i una dotzena de missatges a la pàgina web de Straight Edge Madrid. Se li demana llavors una pena de dos anys de presó malgrat que les acusacions particulars per part de les entitats bancàries també es va retirar.
Finalment, l’Audiència Nacional el va absoldre el juliol del 2018 tot considerant que ni els vídeos ni els missatges difosos a les xarxes socials no havien generat cap risc de cometre actes de terrorisme. "Ni tan sols en abstracte", puntualitzava. Té alguna cosa a veure la condemna notificada ara amb l'absolució en l'Operació Ice? "La veritat és que no crec que tingui vinculació, però és cert que els policies que van intervenir eren els mateixos que els d'aquesta causa, la Brigada Provincial d'Informació. Per tant, ja coneixeien d'abans al Juan Manuel i, de fet, en el moment de la detenció van anar directament a per ell perquè el van reconèixer i sabien que era fàcil imputar-li qualsevol cosa", respon l'advocat Gómez Cuadrado.
Bustamante va marxar d'Espanya per intentar refer la seva vida. Ara, amb 30 anys, el malson ha tornat a picar a la porta de casa seva.