12
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:47h
La CUP ha tancat campanya aquest vespre des de Badalona, ciutat de la seva cap de llista, Dolors Sabater, i s'ha presentat com l'única garantia d'aconseguir un "tomb radical" del Parlament i el Govern, que en els últims tres anys no ha fet res per avançar cap a la independència. La candidatura ha remarcat les seves principals propostes en matèria de drets socials, uns drets que posen al mateix nivell i com a base per avançar en els drets nacionals i aconseguir un referèndum vinculant abans de 2025. En l'acte hi han intervingut Sabater, el número 2 de la CUP per Barcelona, Carles Riera, la cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, i per Lleida, Pau Juvillà, i la número 2 per Girona, Montserrat Vinyets.
Sabater, ha fet una crida per fer que "la força de les lluites populars" entri amb embranzida al Parlament. Ha dit que per "transformar" cal "força al carrer" i institucions que s'obren a aquestes lluites. La candidata ha dit que la crisi no la poden tornar a pagar els treballadors o continuar amb presos polítics per haver defensat la independència o artistes per defensar la llibertat d'expressió. També ha denunciat que es mantingui la llei mordassa tot i el govern de PSOE i Podem. "És impossible que quan ja s'ha demostrat que les fórmules de sempre han fracassat, s'entestin a seguir aplicant-les", ha denunciat.
En aquesta línia, ha assegurat que les propostes de la CUP són "factibles" i plantegen un "rescat immediat" en forma de renda bàsica, reforma fiscal i banca pública. "Les fórmules establertes han fracassat, és impossible no reaccionar-hi en contra i amb urgència", ha exigit Sabater, que també ha fet una crida a la participació. "Cal que cap vot que no es conforma amb la realitat es quedi a casa. De la força que agafem el 14-F n'agafarem embranzida pels dies que vindran", ha dit la candidata.
Sabater també ha estat molt crítica amb el Govern, i especialment amb Junts i amb la conselleria d'Interior, que contribueix a la repressió. "Ens continuaran enviant la Brimo per impedir-nos anar a una manifestació antifeixista?", ha preguntat, en referència al cas d'aquest matí en què els Mossos han impedit a Carles Riera accedir a la manifestació d'Arran contra Jusapol.
Critiques a Junts, ERC i comuns
Riera ha acusat el Govern de Junts i ERC de "perdre tres anys" i "menysprear l'1-O sense fer cap pas endavant per l'autodeterminació". Ha recordat que la Generalitat ha estat còmplice de la repressió i no ha revertit les retallades. "Després de tants anys, aquest poble s'ha guanyat el seu dret a la independència i a una vida digna", ha apuntat, i ha situat la CUP com la garantia que el 14-F el Parlament i el Govern faci un tomb "radical" i es posi al servei de "l'autodeterminació i dels drets socials, civils i polítics" del país. Riera ha assegurat que la CUP serà un "mur" davant del feixisme i "barrarà el pas" al 155.
"Som el vot útil per un parlament i un Govern independentista i amb majoria d'esquerres", ha assegurat, i ha afirmat que la candidatura és la garantia que la propera legislatura sigui la de l'autodeterminació i els serveis públics. "Assumirem totes les responsabilitats i la repressió no serà un límit per nosaltres", ha deixat clar. En aquest sentit, Riera ha preguntat als comuns si continuaran sent "la crossa progressista del règim" o es posaran al costat del grans consensos, a Junts si continuaran enviant la Brimo a reprimir la dissidència, i a ERC si continuarà "de genolls" davant del PSOE "a canvi d'engrunes".
Emplaçament a les forces d'esquerres i sobiranistes
La CUP ha tornat a emplaçar les forces sobiranistes i d'esquerres per asseure's i afrontar conjuntament "la pitjor crisi en dècades" i "garantir la vida". En aquest sentit, la cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, i el cap de llista per Lleida, Pau Juvillà han desgranat el "pla de xoc" que proposa la CUP. Això passa, han dit, per un rescat social "immediat" que comenci per la renda bàsica universal de 735 euros i amb treballs dignes amb un salari mínim de 1.200 euros. Els anticapitalistes reclamen també prohibir els desnonaments i regulant el preu del lloguer i creant un parc públic de lloguer social. "Volem desprivatitzar els serveis públics i recuperar-ne el control democràtic", ha dit Juvillà. La CUP proposa també impulsar una banca pública per no posar l'economia al servei dels interessos econòmics. "Abans és la vida que el capital", ha exigit Estrada.
La CUP ha fet una crida a l'independentisme per prendre la iniciativa en el projecte de rescat social que proposen els anticapitalistes. "Ens comprometem a treballar per garantir les condicions òptimes fer efectiu el nostre dret a l'autodeterminació i a ser independents", ha dit Laia Estrada. La CUP proposa fer un referèndum abans del 2025 i avançar cap a la república catalana "sobre la base de la justícia social". La candidatura també es compromet a treballar per l'amnistia i a dotar-se de les "eines antirepressives" contra l'Estat i "sostenir la lluita als carres, a les institucions i a tots els fronts de lluita".ç
"No són deu anys, senyor Illa"
Montserrat Vinyets, número 2 per Girona, ha dit que la CUP fa molts anys que treballa i que el procés no comença amb la sentència de l'Estatut. "No són deu anys, senyor Illa, com a mínim en són 100 i ningú ens esborrarà la nostra història", ha recordat Vinyets al candidat del PSC, que vol "esborrar de la història" el procés català. La candidata ha dit que "la remor" que és la CUP "defuig de lideratges i és fidel a l'assemblearisme" i ha avisat que els anticapitalistes no renunciaran a la fortalesa del municipalisme i treballar colze a colze amb els treballadors.
Vinyets ha reivindicat les propostes de la CUP que volen superar el "desconcert" i "l'esclavatge que suposa viure sota la necessitat de generar plusvàulues". "Hi ha tres lletres que fan por a la dreta catalana, deu ser que hem aconseguit que la por canviï de bàndol", ha apuntat. Vinyets ha demanat, per tot plegat, continuar treballant a partir del 14-F i "no delegar mai la política a aquells que es presenten a les eleccions".
Drets nacionals i socials, al mateix nivell
La campanya de la CUP ha volgut posar al mateix nivell la necessitat d'avançar en els drets nacionals -aconseguir una república per la via d'un referèndum vinculant abans de 2025- i els drets socials. Sabater i la resta de candidats no s'han estalviat les crítiques a Junts i ERC -especialment per no haver sabut capitalitzar la mobilització de la tardor de 2017 o per les acusacions populars contra independentistes-, tot i que l'únic veto que posa la CUP després del 14-F és a un govern del PSC de Salvador Illa. També han estat molt crítics amb els comuns, amb qui si bé hi ha punts de coincidència, els cupaires creuen que "s'han entregat al PSC".
Per donar suport a un govern independentista, la CUP exigirà compromisos en relació a les seves propostes, que passen per, entre d'altres, una reforma fiscal, establir una renda bàsica universal, expropiar pisos buits als bancs i grans tenidors, i aplicar canvis en les lleis laborals, com per exemple establir les 30 hores setmanas o apujar el salari mínim. En clau nacional, la CUP proposa una amnistia que inclogui la societat civil però no les forces de seguretat que van actuar l'1-O o en altres manifestacions del procés, i reactivar la mobilització social al carrer i practicar la desobediència institucional per aconseguir un referèndum vinculant abans de 2025.
Una campanya coral amb discrepàncies inicials
La CUP ha dut a terme una campanya coral, com fa habitualment. El protagonisme no l'ha tingut sempre la cap de llista, Dolors Sabater, que ha cedit espai a altres cares de la candidatura com Carles Riera, diputat en la passada legislatura i actual número 2, Eulàlia Reguant, exdiputada i número 3, o la resta de caps de llista, Dani Cornellà (Girona), Laia Estrada (Tarragona) i Pau Juvillà (Lleida). La campanya també ha comptat amb intervencions de David Fernández, exdiputat de la CUP la primera vegada que la formació va entrar al Parlament, i la reaparició d'Anna Gabriel des de l'exili a Suïssa per refermar el suport de la CUP amb Sabater, de Guanyem.
De fet, la campanya ha estat coral però va arrencar amb discrepàncies internes. El consell polític de la CUP va fer una esmena a la totalitat a l'estratègia de campanya de Sabater, que en un principi era partidària d'entrar al Govern i estava dissenyada amb un protagonisme destacat de l'exalcaldessa de Badalona. Malgrat això, CUP i Guanyem han anat de la mà durant la resta de la campanya amb un discurs nítid en el sentit de situar la coalició com l'única alternativa que pot fer avançar els drets nacionals i socials al mateix nivell, amb la voluntat d'assumir "totes les responsabilitats que calgui" si és per avançar cap a la independència i deixar de fer "polítiques neoliberals".
Bones perspectives el 14-F
Amb tot, totes les enquestes donen bones perspectives a la CUP, que podria apropar-se o reeditar els seus millors resultats en unes eleccions al Parlament, els 10 diputats de 2017 que van aconseguir amb Antonio Baños i Anna Gabriel. La campanya ha estat enfocada precisament en aquest sentit, en recuperar aquells 330.000 vots que van aconseguir fa tres anys. El context ha canviat i el procés ja no monopolitza el debat públic -malgrat que la repressió continua- i en funció dels resultats el 14-F es veurà si la CUP necessita un debat territorial encès o hi ha una base forta que més enllà de la qüestió nacional també confia en la CUP com una eina capaç de resoldre els problemes socials dels ciutadans.
Sabater, ha fet una crida per fer que "la força de les lluites populars" entri amb embranzida al Parlament. Ha dit que per "transformar" cal "força al carrer" i institucions que s'obren a aquestes lluites. La candidata ha dit que la crisi no la poden tornar a pagar els treballadors o continuar amb presos polítics per haver defensat la independència o artistes per defensar la llibertat d'expressió. També ha denunciat que es mantingui la llei mordassa tot i el govern de PSOE i Podem. "És impossible que quan ja s'ha demostrat que les fórmules de sempre han fracassat, s'entestin a seguir aplicant-les", ha denunciat.
En aquesta línia, ha assegurat que les propostes de la CUP són "factibles" i plantegen un "rescat immediat" en forma de renda bàsica, reforma fiscal i banca pública. "Les fórmules establertes han fracassat, és impossible no reaccionar-hi en contra i amb urgència", ha exigit Sabater, que també ha fet una crida a la participació. "Cal que cap vot que no es conforma amb la realitat es quedi a casa. De la força que agafem el 14-F n'agafarem embranzida pels dies que vindran", ha dit la candidata.
Sabater també ha estat molt crítica amb el Govern, i especialment amb Junts i amb la conselleria d'Interior, que contribueix a la repressió. "Ens continuaran enviant la Brimo per impedir-nos anar a una manifestació antifeixista?", ha preguntat, en referència al cas d'aquest matí en què els Mossos han impedit a Carles Riera accedir a la manifestació d'Arran contra Jusapol.
Critiques a Junts, ERC i comuns
Riera ha acusat el Govern de Junts i ERC de "perdre tres anys" i "menysprear l'1-O sense fer cap pas endavant per l'autodeterminació". Ha recordat que la Generalitat ha estat còmplice de la repressió i no ha revertit les retallades. "Després de tants anys, aquest poble s'ha guanyat el seu dret a la independència i a una vida digna", ha apuntat, i ha situat la CUP com la garantia que el 14-F el Parlament i el Govern faci un tomb "radical" i es posi al servei de "l'autodeterminació i dels drets socials, civils i polítics" del país. Riera ha assegurat que la CUP serà un "mur" davant del feixisme i "barrarà el pas" al 155.
"Som el vot útil per un parlament i un Govern independentista i amb majoria d'esquerres", ha assegurat, i ha afirmat que la candidatura és la garantia que la propera legislatura sigui la de l'autodeterminació i els serveis públics. "Assumirem totes les responsabilitats i la repressió no serà un límit per nosaltres", ha deixat clar. En aquest sentit, Riera ha preguntat als comuns si continuaran sent "la crossa progressista del règim" o es posaran al costat del grans consensos, a Junts si continuaran enviant la Brimo a reprimir la dissidència, i a ERC si continuarà "de genolls" davant del PSOE "a canvi d'engrunes".
Emplaçament a les forces d'esquerres i sobiranistes
La CUP ha tornat a emplaçar les forces sobiranistes i d'esquerres per asseure's i afrontar conjuntament "la pitjor crisi en dècades" i "garantir la vida". En aquest sentit, la cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, i el cap de llista per Lleida, Pau Juvillà han desgranat el "pla de xoc" que proposa la CUP. Això passa, han dit, per un rescat social "immediat" que comenci per la renda bàsica universal de 735 euros i amb treballs dignes amb un salari mínim de 1.200 euros. Els anticapitalistes reclamen també prohibir els desnonaments i regulant el preu del lloguer i creant un parc públic de lloguer social. "Volem desprivatitzar els serveis públics i recuperar-ne el control democràtic", ha dit Juvillà. La CUP proposa també impulsar una banca pública per no posar l'economia al servei dels interessos econòmics. "Abans és la vida que el capital", ha exigit Estrada.
La CUP ha fet una crida a l'independentisme per prendre la iniciativa en el projecte de rescat social que proposen els anticapitalistes. "Ens comprometem a treballar per garantir les condicions òptimes fer efectiu el nostre dret a l'autodeterminació i a ser independents", ha dit Laia Estrada. La CUP proposa fer un referèndum abans del 2025 i avançar cap a la república catalana "sobre la base de la justícia social". La candidatura també es compromet a treballar per l'amnistia i a dotar-se de les "eines antirepressives" contra l'Estat i "sostenir la lluita als carres, a les institucions i a tots els fronts de lluita".ç
"No són deu anys, senyor Illa"
Montserrat Vinyets, número 2 per Girona, ha dit que la CUP fa molts anys que treballa i que el procés no comença amb la sentència de l'Estatut. "No són deu anys, senyor Illa, com a mínim en són 100 i ningú ens esborrarà la nostra història", ha recordat Vinyets al candidat del PSC, que vol "esborrar de la història" el procés català. La candidata ha dit que "la remor" que és la CUP "defuig de lideratges i és fidel a l'assemblearisme" i ha avisat que els anticapitalistes no renunciaran a la fortalesa del municipalisme i treballar colze a colze amb els treballadors.
Vinyets ha reivindicat les propostes de la CUP que volen superar el "desconcert" i "l'esclavatge que suposa viure sota la necessitat de generar plusvàulues". "Hi ha tres lletres que fan por a la dreta catalana, deu ser que hem aconseguit que la por canviï de bàndol", ha apuntat. Vinyets ha demanat, per tot plegat, continuar treballant a partir del 14-F i "no delegar mai la política a aquells que es presenten a les eleccions".
Drets nacionals i socials, al mateix nivell
La campanya de la CUP ha volgut posar al mateix nivell la necessitat d'avançar en els drets nacionals -aconseguir una república per la via d'un referèndum vinculant abans de 2025- i els drets socials. Sabater i la resta de candidats no s'han estalviat les crítiques a Junts i ERC -especialment per no haver sabut capitalitzar la mobilització de la tardor de 2017 o per les acusacions populars contra independentistes-, tot i que l'únic veto que posa la CUP després del 14-F és a un govern del PSC de Salvador Illa. També han estat molt crítics amb els comuns, amb qui si bé hi ha punts de coincidència, els cupaires creuen que "s'han entregat al PSC".
Per donar suport a un govern independentista, la CUP exigirà compromisos en relació a les seves propostes, que passen per, entre d'altres, una reforma fiscal, establir una renda bàsica universal, expropiar pisos buits als bancs i grans tenidors, i aplicar canvis en les lleis laborals, com per exemple establir les 30 hores setmanas o apujar el salari mínim. En clau nacional, la CUP proposa una amnistia que inclogui la societat civil però no les forces de seguretat que van actuar l'1-O o en altres manifestacions del procés, i reactivar la mobilització social al carrer i practicar la desobediència institucional per aconseguir un referèndum vinculant abans de 2025.
Una campanya coral amb discrepàncies inicials
La CUP ha dut a terme una campanya coral, com fa habitualment. El protagonisme no l'ha tingut sempre la cap de llista, Dolors Sabater, que ha cedit espai a altres cares de la candidatura com Carles Riera, diputat en la passada legislatura i actual número 2, Eulàlia Reguant, exdiputada i número 3, o la resta de caps de llista, Dani Cornellà (Girona), Laia Estrada (Tarragona) i Pau Juvillà (Lleida). La campanya també ha comptat amb intervencions de David Fernández, exdiputat de la CUP la primera vegada que la formació va entrar al Parlament, i la reaparició d'Anna Gabriel des de l'exili a Suïssa per refermar el suport de la CUP amb Sabater, de Guanyem.
De fet, la campanya ha estat coral però va arrencar amb discrepàncies internes. El consell polític de la CUP va fer una esmena a la totalitat a l'estratègia de campanya de Sabater, que en un principi era partidària d'entrar al Govern i estava dissenyada amb un protagonisme destacat de l'exalcaldessa de Badalona. Malgrat això, CUP i Guanyem han anat de la mà durant la resta de la campanya amb un discurs nítid en el sentit de situar la coalició com l'única alternativa que pot fer avançar els drets nacionals i socials al mateix nivell, amb la voluntat d'assumir "totes les responsabilitats que calgui" si és per avançar cap a la independència i deixar de fer "polítiques neoliberals".
Bones perspectives el 14-F
Amb tot, totes les enquestes donen bones perspectives a la CUP, que podria apropar-se o reeditar els seus millors resultats en unes eleccions al Parlament, els 10 diputats de 2017 que van aconseguir amb Antonio Baños i Anna Gabriel. La campanya ha estat enfocada precisament en aquest sentit, en recuperar aquells 330.000 vots que van aconseguir fa tres anys. El context ha canviat i el procés ja no monopolitza el debat públic -malgrat que la repressió continua- i en funció dels resultats el 14-F es veurà si la CUP necessita un debat territorial encès o hi ha una base forta que més enllà de la qüestió nacional també confia en la CUP com una eina capaç de resoldre els problemes socials dels ciutadans.