12
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
21:10h
Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa han tancat aquest divendres una campanya electoral que pot ser decisiva per al partit. El candidat, Carlos Carrizosa, ha afirmat que el vot de Ciutadans "val doble" perquè és "un vot cenytrat i alhora un dic de contenció contra el procés". Carrizosa ha fet una apel·lació a aprofitar una oportunitat en un moment de "frustració i divisió" de l'independentisme. Ha estat la seva darrera crida a la participació perquè "els radicals es mobilitzaran". Carrizosa ha sostingut que el PSC està "lliurat a Esquerra i Podem".
Inés Arrimadas ha assegurat que el vot a Ciutadans és l'únic que "no decebrà". Ha fet un elogi al candidat dient que ella es va ficar en política gràcies a persones com Carrizosa. La líder unionista ha fet una cfida a votar Ciutadans "si es vol que per primer cop es lluiti contra la corrupció a Catalunya, si no es volen multes lingüístiques a la nostra terra, si es vol que s'abaixin els impostos". Ha estat molt explícita a demanar el vot de l'elector socialista que se senti decebut per "Pasqual Maragall i José Montilla".
"Hem d'evitar que els independentistes puguin dir que no existim", ha clamat Arrimadas. La líder del partit ha afirmat que "portem un any de pandèmia i deu de procés" i ha invocat els electors per "acabar amb la doble P de pandèmia i procés" i "acabar amb la decadència". "Hem de tornar a rellançar Catalunya", ha dit.
Ciutadans ha tancat aquest divendres la seva campanya més complicada. Una campanya amb totes les enquestes en contra. Amb un 25% de vots i 36 escons en les eleccions del 2017, el darrer sondeig del CIS el redueix a un 7,9% i la que més escons li atorga és la del diari La Razón d'inici de campanya, que li augurava 14 diputats. La mitjana d'enquestes apunta a 12 escons, el que suposaria una pèrdua de dues terceres parts de presència al Parlament.
En aquest context, el partit ha optat per enrocar-se en el discurs de sempre. En algun sentit, es podria dir que Ciutadans s'ha presentat com el partit més "lleial" a la memòria -en aquest cas, unionista- de l'1-O. El discurs taronja ha repetit els "èxits de venda" que tan bon resultat li van donar en el passat: ser l'avatguarda del constitucionalisme abrandat, contra "xiringuitos" i "multes lingüístiques".
Després de la reviscolada del cas Bárcenas, ja amb la campanya avançada, Ciutadans s'ha aferrat al tema de la corrupció, tot i que aquí també ha parlat més de l'independentisme que no pas dels nombrosos escàndols que afecten el PP. Qualsevol ocasió era bona per atacar el gran enemic a batre, el sobiranisme. Així, un acte sobre corrupció va servir perquè el valencià Toni Cantó escometés, no pas contra els populars valencians, sinó contra els riscos que el tripartit de Ximo Puig ñogués emular les polítiques de Catalunya. L'indult als presos ha estat presentat com un cas de "corrupció".
En aquestes eleccions, Ciutadans ha delatat por a l'"efecte Illa" i ha escomès, dia sí dia també, contra el fantasma d'un nou tripartit. Una posició no sempre fàcil de seguir, ja que els atacs continus contra el cap de cartell socialista convivien amb ofertes de pacte amb l'exministre de Sanitat.
D'altra banda, la irrupció de Vox ha desubicat el partit d'Inés Arrimadas,que s'ha vist superat en populisme i missatges incendiaris pels de Santiago Abascal. Amb tot, han anat amb cura de no indisposar-se amb els ultres, potser recordant que formen amb ells majories a Madrid i Andalusia. I han recorregut als seus portaveus més bel·ligerants, com Jordi Cañas, que aquest dijous clamava per "dinamitar" el que quedi d'estructures d'Estat i "sembrar-hi sal". Les urnes diran diumenge què queda a la societat catalana d'aquest missatge tan crispador.
Inés Arrimadas ha assegurat que el vot a Ciutadans és l'únic que "no decebrà". Ha fet un elogi al candidat dient que ella es va ficar en política gràcies a persones com Carrizosa. La líder unionista ha fet una cfida a votar Ciutadans "si es vol que per primer cop es lluiti contra la corrupció a Catalunya, si no es volen multes lingüístiques a la nostra terra, si es vol que s'abaixin els impostos". Ha estat molt explícita a demanar el vot de l'elector socialista que se senti decebut per "Pasqual Maragall i José Montilla".
"Hem d'evitar que els independentistes puguin dir que no existim", ha clamat Arrimadas. La líder del partit ha afirmat que "portem un any de pandèmia i deu de procés" i ha invocat els electors per "acabar amb la doble P de pandèmia i procés" i "acabar amb la decadència". "Hem de tornar a rellançar Catalunya", ha dit.
Ciutadans ha tancat aquest divendres la seva campanya més complicada. Una campanya amb totes les enquestes en contra. Amb un 25% de vots i 36 escons en les eleccions del 2017, el darrer sondeig del CIS el redueix a un 7,9% i la que més escons li atorga és la del diari La Razón d'inici de campanya, que li augurava 14 diputats. La mitjana d'enquestes apunta a 12 escons, el que suposaria una pèrdua de dues terceres parts de presència al Parlament.
En aquest context, el partit ha optat per enrocar-se en el discurs de sempre. En algun sentit, es podria dir que Ciutadans s'ha presentat com el partit més "lleial" a la memòria -en aquest cas, unionista- de l'1-O. El discurs taronja ha repetit els "èxits de venda" que tan bon resultat li van donar en el passat: ser l'avatguarda del constitucionalisme abrandat, contra "xiringuitos" i "multes lingüístiques".
Després de la reviscolada del cas Bárcenas, ja amb la campanya avançada, Ciutadans s'ha aferrat al tema de la corrupció, tot i que aquí també ha parlat més de l'independentisme que no pas dels nombrosos escàndols que afecten el PP. Qualsevol ocasió era bona per atacar el gran enemic a batre, el sobiranisme. Així, un acte sobre corrupció va servir perquè el valencià Toni Cantó escometés, no pas contra els populars valencians, sinó contra els riscos que el tripartit de Ximo Puig ñogués emular les polítiques de Catalunya. L'indult als presos ha estat presentat com un cas de "corrupció".
En aquestes eleccions, Ciutadans ha delatat por a l'"efecte Illa" i ha escomès, dia sí dia també, contra el fantasma d'un nou tripartit. Una posició no sempre fàcil de seguir, ja que els atacs continus contra el cap de cartell socialista convivien amb ofertes de pacte amb l'exministre de Sanitat.
D'altra banda, la irrupció de Vox ha desubicat el partit d'Inés Arrimadas,que s'ha vist superat en populisme i missatges incendiaris pels de Santiago Abascal. Amb tot, han anat amb cura de no indisposar-se amb els ultres, potser recordant que formen amb ells majories a Madrid i Andalusia. I han recorregut als seus portaveus més bel·ligerants, com Jordi Cañas, que aquest dijous clamava per "dinamitar" el que quedi d'estructures d'Estat i "sembrar-hi sal". Les urnes diran diumenge què queda a la societat catalana d'aquest missatge tan crispador.