Perfil del votant (i 6): quin és més independentista i quin més espanyolista?

Consulta com és ara la base social de cada partit pel que fa al model d'estat preferit, el suport al dret a decidir o la reivindicació de més autogovern, i com ha canviat respecte a 2017

Concentració independentista, durant una Diada.
Concentració independentista, durant una Diada. | Adrià Costa
13 de febrer del 2021
Actualitzat el 15 de febrer a les 14:25h
El procés sobiranista ha marcat bona part del debat polític a Catalunya els últims anys, fins l'arribada del coronavirus. Els posicionaments en aquest camp han marcat les relacions entre els partits i entre la ciutadania i aquests, a vegades amb pocs matisos. Aquests, però, existeixen i s'analitzen en aquest article amb dades dels baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), l'últim de la sèrie d'anàlisis dels perfils dels simpatitzants de les diverses formacions.

Independència: La majoria de simpatitzants de forces independentistes -lògicament- volen la independència, i viceversa, però la correlació no és plena, tot i ser elevada. En el cas dels comuns, un 27,8% són independentistes, mentre que un 61,98%, no. Un 11,2% dels simpatitzants d'ERC no la volen, com el 6,3% dels del PDECat o el 5,1% de la CUP, mentre que un 9,5% de les bases del PSC sí que la reclamen, i fins i tot el 6,1% de les del PP i el 4,4% de les de Vox.



Respecte el 2017, ha caigut el nombre de simpatitzants independentistes en ERC (-8 punts), els comuns (-5,5) i PSC (-4,1), mentre que ha crescut a l'espai posconvergent, que llavors tenia un 88,4% de les bases a favor de la independència i ara el PDECat en té el 90,5% i Junts, el 94,3%.



Model d'estat: El mapa és més plural si es pregunta per la relació amb l'Estat amb diferents opcions. La independència se segueix imposant en els simpatitzants de forces que la defensen, però amb menor marge, del 88,4% a Junts, el 83,6% a la CUP, el 81% al PDECat i el 67,9% a ERC, qui en té un 24,3% que voldria un estat federal. Aquesta opció, en tot cas, només és majoritària en les bases dels comuns (54,6%), ja que tan sols ho comparteixen el 26,9% de les del PSC. Aquests prefereixen l'autonomia (48,8%), com Cs (72,3%), Vox (60,4%) i PP (60,1%). Prop d'un terç de les de Vox, però, deixarien Catalunya com una mera regió.



En els darrers tres anys, Junts i PDECat han incrementat la proporció de simpatitzants amb la independència com a primera opció, mentre que els federalistes han augmentat entre els d'ERC i en els dels comuns. En canvi, els partidaris d'un estat federal s'han reduït quasi a la meitat a Cs i creix lleugerament la proporció de simpatitzants del PSC que suprimiria l'autonomia.



Dret a decidir: El suport al referèndum no està estrictament lligat al de la independència, sinó que és molt més transversal. Els simpatitzants de forces independentistes estan quasi tots d'acord o molt d'acord en que Catalunya té dret a decidir el seu futur votant, però també el 88,7% dels comuns i el 65,2% dels del PSC, i fins i tot el 40,1% del PP, 35% de Cs i el 29,7% de Vox.



Autonomia: Més enllà de la forma en què es tradueixi l'autogovern, és divergent també l'opinió sobre si Catalunya ha d'incrementar o no el nivell d'autonomia. Els simpatitzants de forces independentistes creuen que l'actual és insuficient quasi en la totalitat, com un 62,8% dels comuns. En el cas dels del PSC, hi ha certa divisió, ja que un 46,5% creu que és suficient i un 38,7%, que ha de créixer, mentre que els de Cs i PP opinen majoritàriament que sí que és suficient, i els de Vox dubten entre això o que és fins i tot excessiu.



En aquesta variable, les diferències amb el 2017 són menors, tot i que sí que és cert que s'han reduït els percentatges de simpatitzants de Cs, PSC, comuns i PP que creuen que l'autonomia és insuficient.



Catalanisme: Més subjectiva però igualment interessant és la pròpia percepció sobre com de catalanista se sent cadascú. Les bases amb major proporció de qui es considera molt catalanista són les de Junts (84,2%) i PDECat (80,6%), per davant de les de la CUP (71,6%) i ERC (67,6%). En canvi, només un 40,5% dels comuns se'n sent, en un grau o altre, com un 32,5% dels del PSC, molt a prop del 28% que se'n sent poc poc o gens. Entre els simpatitzants de Cs, PP i Vox, hi ha pocs de catalanistes, però no són irrellevants i se situen entre el 23,8% i el 28,8%.



Espanyolisme: Si es demana, en canvi, pel nivell d'espanyolisme, hi ha molt pocs simpatitzants de forces independentistes que se'n considerin, però arriben al 13,9% en el PDECat, molt a prop del 15% dels comuns. En el cas del PSC, se senten espanyolistes en un o altre grau un 42,4% i són majoria a la resta de forces, fins i tot definint-se majoritàriament com a molt espanyolistes els del PP (56,2%) i Vox (65,1%). De fet, perquè quadrin els números, una part dels simpatitzants d'aquestes dues forces es deuen definir a la vegada com a catalanistes i espanyolistes.


 
NOTA ACLARIDORA
Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més.

Arxivat a