11
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
22:12h
L'amnistia que planteja la CUP hauria d'incloure tant independentistes com unionistes de la societat civil, però deixar al marge les forces policials que van actuar contra els votants de l'1-O o en altres manifestacions posteriors. Així ho han detallat aquest vespre la diputada de la CUP al Congrés Mireia Vehí i l'advocat i exdiputat Benet Salellas, en un acte per parlar sobre amnistia i autodeterminació. De fet, els anticapitalistes no plantegen l'amnistia com un "punt i final", sinó com un "punt de partida" que ha d'anar lligat a l'exercici del dret a l'autodeterminació. "Si li guanyem una llei d'amnistia a l'Estat, voldrà dir que reconeixerà que estem davant d'un conflicte polític i no podrà rebutjar el dret a l'autodeterminació", ha dit Salellas.
L'amnistia s'ha convertit en una proposta que ha unit les diferents sensibilitats independentistes i per la CUP és una opció "col·lectiva i àmplia", que afecta tots els represaliats del procés, que són prop de 3.000 segons dades d'Òmnium. En aquest sentit, rebutgen solucions "parcials" com els indults -solucions "individuals"- o la reforma del codi penal, que només afectaria el delicte de sedició, "el que té més visibilitat però el que afecta menys gent", segons Salellas. En aquest sentit, l'advocat ha remarcat que la CUP té la responsabilitat de "dotar de contingut" la proposta d'amnistia.
En aquest sentit, ha deixat clar que no es pot plantejar com un "repartiment de culpes" en termes de repressió jurídica, policial i de violència institucional. "La repressió ha anat només en una direcció, no podem posar al mateix nivell les persones que han sortit al carrer per reivindicar drets amb els funcionaris policials que s'han dedicat a reprimir-los", ha argumentat l'advocat. És per això que en la proposta de la CUP no s'inclou una amnistia per a les forces policials, ja siguin agents dels Mossos que van actuar en les protestes de la sentència o agents de la policia espanyola o la Guàrdia Civil que van per reprimir l'1-O.
Sobre la reforma de la sedició, una via defensada pels comuns, Salellas ha recordat que aquest delicte s'ha utilitzat "per reprimir la dissidència" i és del segle XIX. "Molta gent del moviment obrer va ser condemnada per sedició durant el franquisme", ha apuntat, i ha dit que fa referència amb una concepció concreta d'ordre públic, en què preval la defensa de les institucions. Aquesta manera d'entendre l'ordre públic ha tingut conseqüències sobre moltes persones, especialment manifestants o activistes que són acusats precisament de desordres públics. En aquest sentit, Salellas ha remarcat que la CUP ha de "capgirar" l'actual concepció, que fa prevaldre la defensa de les institucions per damunt de l'exercici de drets fonamentals. "Mai la salvaguarda de les institucions pot justificar la vulneració de drets", ha dit l'advocat.
Crític als comuns: "Renunciar a la desobediència és preservar l'status quo"
Salellas ha dit que les acusacions de la Generalitat contra independentistes és "una qüestió política". "Cada cop que hi ha una acusació particular de la Generalitat hi ha un decret del conseller d'Interior ordenant aquesta acusació", ha remarcat Salellas, i ha exigit a la Generalitat que decideixi si vol estar al costat dels manifestants o "d'aquells que en nom de l'ordre públic pseudofranquista assalten els carrers". L'advocat també ha negat que depengui d'una llei, perquè s'aplica diferent en cas que sigui un agent dels Mossos o quan és un mestre o un altre funcionari. "I en cas que sigui cosa d'una llei, han tingut tres anys per canviar-la", ha recordat Salellas, que ha demanat "una posició clara" de la Generalitat.
La CUP ha fet una defensa del "conflicte" i la "desobediència institucional" i aconseguir "avançar socialment i nacionalment". Eulàlia Reguant, candidata de la CUP, ha dit que cal "plantar-se davant l'opressió". "És el conflicte el que fa que al final s'avanci", ha apuntat. L'exdiputada ha dit que la desobediència permet "guanyar drets" i "generar moviment col·lectiu". En aquest sentit, Reguant ha dit als comuns que la desobediència és un dret davant les lleis injustes i renunciar a la desobediència és "preservar l'statu quo". "A l'Estat hi ha una vulneració de drets fonamentals i avançar en el conflicte i en l'organització popular i amb un Parlament que acompanyi la mobilització és necessari per garantir l'exercici el dret a l'autodeterminació de manera efectiva", ha apuntat.
Escons en joc amb Vox
Mireia Vehí ha tancat l'acte fent una crida a la participació el 14-F i ha recordat que la CUP es juga el primer escó amb Vox a Lleida i Tarragona, i el segon de Girona també. Per això, Vehí ha fet una crida a votar "desobediència" per guanyar drets socials i nacionals. La formació confia millorar els resultats de 2017, quan va obtenir quatre diputats, i acostar-se més al màxim històric, que van ser 10 representants en les eleccions de 2015, amb Antonio Baños i Anna Gabriel al capdavant.
L'amnistia s'ha convertit en una proposta que ha unit les diferents sensibilitats independentistes i per la CUP és una opció "col·lectiva i àmplia", que afecta tots els represaliats del procés, que són prop de 3.000 segons dades d'Òmnium. En aquest sentit, rebutgen solucions "parcials" com els indults -solucions "individuals"- o la reforma del codi penal, que només afectaria el delicte de sedició, "el que té més visibilitat però el que afecta menys gent", segons Salellas. En aquest sentit, l'advocat ha remarcat que la CUP té la responsabilitat de "dotar de contingut" la proposta d'amnistia.
En aquest sentit, ha deixat clar que no es pot plantejar com un "repartiment de culpes" en termes de repressió jurídica, policial i de violència institucional. "La repressió ha anat només en una direcció, no podem posar al mateix nivell les persones que han sortit al carrer per reivindicar drets amb els funcionaris policials que s'han dedicat a reprimir-los", ha argumentat l'advocat. És per això que en la proposta de la CUP no s'inclou una amnistia per a les forces policials, ja siguin agents dels Mossos que van actuar en les protestes de la sentència o agents de la policia espanyola o la Guàrdia Civil que van per reprimir l'1-O.
Sobre la reforma de la sedició, una via defensada pels comuns, Salellas ha recordat que aquest delicte s'ha utilitzat "per reprimir la dissidència" i és del segle XIX. "Molta gent del moviment obrer va ser condemnada per sedició durant el franquisme", ha apuntat, i ha dit que fa referència amb una concepció concreta d'ordre públic, en què preval la defensa de les institucions. Aquesta manera d'entendre l'ordre públic ha tingut conseqüències sobre moltes persones, especialment manifestants o activistes que són acusats precisament de desordres públics. En aquest sentit, Salellas ha remarcat que la CUP ha de "capgirar" l'actual concepció, que fa prevaldre la defensa de les institucions per damunt de l'exercici de drets fonamentals. "Mai la salvaguarda de les institucions pot justificar la vulneració de drets", ha dit l'advocat.
Crític als comuns: "Renunciar a la desobediència és preservar l'status quo"
Salellas ha dit que les acusacions de la Generalitat contra independentistes és "una qüestió política". "Cada cop que hi ha una acusació particular de la Generalitat hi ha un decret del conseller d'Interior ordenant aquesta acusació", ha remarcat Salellas, i ha exigit a la Generalitat que decideixi si vol estar al costat dels manifestants o "d'aquells que en nom de l'ordre públic pseudofranquista assalten els carrers". L'advocat també ha negat que depengui d'una llei, perquè s'aplica diferent en cas que sigui un agent dels Mossos o quan és un mestre o un altre funcionari. "I en cas que sigui cosa d'una llei, han tingut tres anys per canviar-la", ha recordat Salellas, que ha demanat "una posició clara" de la Generalitat.
La CUP ha fet una defensa del "conflicte" i la "desobediència institucional" i aconseguir "avançar socialment i nacionalment". Eulàlia Reguant, candidata de la CUP, ha dit que cal "plantar-se davant l'opressió". "És el conflicte el que fa que al final s'avanci", ha apuntat. L'exdiputada ha dit que la desobediència permet "guanyar drets" i "generar moviment col·lectiu". En aquest sentit, Reguant ha dit als comuns que la desobediència és un dret davant les lleis injustes i renunciar a la desobediència és "preservar l'statu quo". "A l'Estat hi ha una vulneració de drets fonamentals i avançar en el conflicte i en l'organització popular i amb un Parlament que acompanyi la mobilització és necessari per garantir l'exercici el dret a l'autodeterminació de manera efectiva", ha apuntat.
Escons en joc amb Vox
Mireia Vehí ha tancat l'acte fent una crida a la participació el 14-F i ha recordat que la CUP es juga el primer escó amb Vox a Lleida i Tarragona, i el segon de Girona també. Per això, Vehí ha fet una crida a votar "desobediència" per guanyar drets socials i nacionals. La formació confia millorar els resultats de 2017, quan va obtenir quatre diputats, i acostar-se més al màxim històric, que van ser 10 representants en les eleccions de 2015, amb Antonio Baños i Anna Gabriel al capdavant.