11
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
13
de febrer
a les
12:09h
Els posicionaments polítics de la ciutadania acostumen a assemblar-se als dels partits amb què simpatitzen, però no sempre és així. De la mateixa manera, dir-se d'esquerres, per exemple, no vol dir sempre ser-ho o tenir actituds coherents amb aquesta ideologia. En aquest article s'analitza aquesta qüestió, en relació als simpatitzants dels diversos partits i en base als baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), així com també diverses percepcions relatives a la pandèmia.
Model d'estat: La defensa del model republicà és quasi hegemònic entre els simpatitzants de forces independentistes i dels comuns, però també és majoritària entre les bases del PSC, on un 51,5% prefereix aquesta opció i només el 29,8%, la monarquia. En canvi, el 60% de simpatitzants de PP i Vox trien el model vigent, com el 46,3% dels de Cs, tot i que fins a un terç d'aquests últims són republicans.
Ideologia: Coherentment amb les formacions de referència, els simpatitzants de la CUP, comuns i ERC es defineixen sobretot d'esquerres o de centre-esquerra, igual com els del PP i Vox se situen al centre-dreta o la dreta, i els de Cs es consideren de centre. El que és curiós és que els perfils de les bases de Junts i PSC són quasi idèntics, amb més de la meitat situant-se a l'esquerra, un 31% al centre i encara una mica més d'un 10%, a la dreta. Fins i tot un 46% dels simpatitzants del PDECat es defineixen de centre-esquerra o d'esquerres.
El gran canvi respecte el 2017 es produeix a l'entorn postconvergent, ja que llavors un 43,2% es definia de centre i només el 30%, de centre-esquerra o esquerra, mentre que hi havia un 25,5% al centre-dreta o la dreta que ara ha caigut quasi a la meitat. Altres canvis menors han estat que fa tres anys Cs i PSC tenien una mica més de suports progressistes, i els comuns tenien més bases centristes.
Actituds ideològiques: Aterrant la ideologia a fets concrets, els simpatitzants de Vox i PP són els que menys intervenció sobre l'economia volen, els que més rebaixarien impostos encara que fos retallant serveis, els més incòmodes amb la immigració i els que més creuen que el creixement econòmic és prioritari sobre el medi ambient. Malgrat tot, el consens conforme el Govern ha de mirar de reduir les diferències d'ingressos és molt general i, pel que fa les diferències entre les bases de Junts i PSC, els primers reclamen més que el Govern no intervingui en l'economia, però els socialistes són els que més volen dels dos retallar impostos i primar l'economia al medi ambient i se senten més incòmodes amb la immigració.
La separació entre religió i estat, l'eutanàsia i l'adopció homosexual són conquestes consolidades, excepte un sector de les bases del PP i, pel que fa a les adopcions de gais i lesbianes, d'una minoria de Vox. La majoria de simpatitzants d'aquestes forces i de Cs i PSC, a més, també reclamen que la llei ha de ser obeïda sempre i, fins i tot, que l'escola ha d'ensenyar a obeir l'autoritat, cosa que també defensen les bases del PDECat i el 40% de les de Junts i ERC.
Preocupació per la Covid: El partit amb major proporció de simpatitzants molt preocupats per la Covid és Vox (71,4%), seguit del PSC (69,6%) i PP (64,2%), mentre que els que en tenen menys és la CUP (40,6%). Tot i això, són molt pocs els que tenen poca o gens de preocupació respecte la pandèmia.
Acatament de la normativa: La immensa majoria de simpatitzants de tots els partits afirma que pretén seguir les instruccions de les autoritats per contenir la pandèmia, amb nivells superiors al 90%, excepte, una mica per sota, els de la CUP (86,1%) i Vox (75%) -tot i que la mostra per a aquest partit és petita-. També és cert que bona part d'aquells que se salten la normativa és probable que no ho acceptin obertament...
Valoració d'institucions: La percepció del rol jugat per les institucions davant la pandèmia també ve marcat per les simpaties polítiques. Els ajuntaments són aprovats per quasi totes les bases, excepte Vox, mentre que el Govern català i el Parlament obtenen més aprovació entre simpatitzats de forces independentistes i l'executiu espanyol, de les del PSC i comuns. PP i Cs són crítics amb tots ells i el Congrés és qui rep menys aprovats per part de quasi tothom.
Els partits en general, en canvi, no són ben valorats per quasi cap base, mentre que una ajustada majoria de totes elles avala el rol de la Unió Europea, excepte la de la CUP (42,1%). Els mitjans de comunicació també són ben considerats majoritàriament pels simpatitzants de tots els partits, excepte els de Vox i la meitat de la CUP i comuns. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) rep bones valoracions transversals, al contrari de l'Església, el paper de la qual només és aprovat per una ajustada majoria de simpatitzants del PP (50,5%).
Cap de les bases de partits aprova majoritàriament el rol de la monarquia durant la pandèmia, tot i que s'hi acosten les de PP (49,5%) i Cs (47%). Al contrari que els Mossos, molt ben valorats per totes, excepte la de la CUP (43,8%). La pràctica totalitat dels simpatitzants de Cs, PSC, PP i Vox aproven la tasca dels cossos policials de l'Estat i l'exèrcit, al contrari que els de forces independentistes, mentre que els dels comuns estan més dividits, especialment pel que fa a l'exèrcit.
Model d'estat: La defensa del model republicà és quasi hegemònic entre els simpatitzants de forces independentistes i dels comuns, però també és majoritària entre les bases del PSC, on un 51,5% prefereix aquesta opció i només el 29,8%, la monarquia. En canvi, el 60% de simpatitzants de PP i Vox trien el model vigent, com el 46,3% dels de Cs, tot i que fins a un terç d'aquests últims són republicans.
Ideologia: Coherentment amb les formacions de referència, els simpatitzants de la CUP, comuns i ERC es defineixen sobretot d'esquerres o de centre-esquerra, igual com els del PP i Vox se situen al centre-dreta o la dreta, i els de Cs es consideren de centre. El que és curiós és que els perfils de les bases de Junts i PSC són quasi idèntics, amb més de la meitat situant-se a l'esquerra, un 31% al centre i encara una mica més d'un 10%, a la dreta. Fins i tot un 46% dels simpatitzants del PDECat es defineixen de centre-esquerra o d'esquerres.
El gran canvi respecte el 2017 es produeix a l'entorn postconvergent, ja que llavors un 43,2% es definia de centre i només el 30%, de centre-esquerra o esquerra, mentre que hi havia un 25,5% al centre-dreta o la dreta que ara ha caigut quasi a la meitat. Altres canvis menors han estat que fa tres anys Cs i PSC tenien una mica més de suports progressistes, i els comuns tenien més bases centristes.
Actituds ideològiques: Aterrant la ideologia a fets concrets, els simpatitzants de Vox i PP són els que menys intervenció sobre l'economia volen, els que més rebaixarien impostos encara que fos retallant serveis, els més incòmodes amb la immigració i els que més creuen que el creixement econòmic és prioritari sobre el medi ambient. Malgrat tot, el consens conforme el Govern ha de mirar de reduir les diferències d'ingressos és molt general i, pel que fa les diferències entre les bases de Junts i PSC, els primers reclamen més que el Govern no intervingui en l'economia, però els socialistes són els que més volen dels dos retallar impostos i primar l'economia al medi ambient i se senten més incòmodes amb la immigració.
La separació entre religió i estat, l'eutanàsia i l'adopció homosexual són conquestes consolidades, excepte un sector de les bases del PP i, pel que fa a les adopcions de gais i lesbianes, d'una minoria de Vox. La majoria de simpatitzants d'aquestes forces i de Cs i PSC, a més, també reclamen que la llei ha de ser obeïda sempre i, fins i tot, que l'escola ha d'ensenyar a obeir l'autoritat, cosa que també defensen les bases del PDECat i el 40% de les de Junts i ERC.
Preocupació per la Covid: El partit amb major proporció de simpatitzants molt preocupats per la Covid és Vox (71,4%), seguit del PSC (69,6%) i PP (64,2%), mentre que els que en tenen menys és la CUP (40,6%). Tot i això, són molt pocs els que tenen poca o gens de preocupació respecte la pandèmia.
Acatament de la normativa: La immensa majoria de simpatitzants de tots els partits afirma que pretén seguir les instruccions de les autoritats per contenir la pandèmia, amb nivells superiors al 90%, excepte, una mica per sota, els de la CUP (86,1%) i Vox (75%) -tot i que la mostra per a aquest partit és petita-. També és cert que bona part d'aquells que se salten la normativa és probable que no ho acceptin obertament...
Valoració d'institucions: La percepció del rol jugat per les institucions davant la pandèmia també ve marcat per les simpaties polítiques. Els ajuntaments són aprovats per quasi totes les bases, excepte Vox, mentre que el Govern català i el Parlament obtenen més aprovació entre simpatitzats de forces independentistes i l'executiu espanyol, de les del PSC i comuns. PP i Cs són crítics amb tots ells i el Congrés és qui rep menys aprovats per part de quasi tothom.
Els partits en general, en canvi, no són ben valorats per quasi cap base, mentre que una ajustada majoria de totes elles avala el rol de la Unió Europea, excepte la de la CUP (42,1%). Els mitjans de comunicació també són ben considerats majoritàriament pels simpatitzants de tots els partits, excepte els de Vox i la meitat de la CUP i comuns. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) rep bones valoracions transversals, al contrari de l'Església, el paper de la qual només és aprovat per una ajustada majoria de simpatitzants del PP (50,5%).
Cap de les bases de partits aprova majoritàriament el rol de la monarquia durant la pandèmia, tot i que s'hi acosten les de PP (49,5%) i Cs (47%). Al contrari que els Mossos, molt ben valorats per totes, excepte la de la CUP (43,8%). La pràctica totalitat dels simpatitzants de Cs, PSC, PP i Vox aproven la tasca dels cossos policials de l'Estat i l'exèrcit, al contrari que els de forces independentistes, mentre que els dels comuns estan més dividits, especialment pel que fa a l'exèrcit.
| NOTA ACLARIDORA |
|---|
| Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més. |