La llarga campanya d'Illa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Salvador Illa ha de donar explicacions. Ahir us avançava en aquest butlletí que l'exministre no s'havia volgut fer ni la PCR ni el test d'antígens que la direcció de TV3 va proposar als candidats que van participar en el debat electoral de la cadena. Va ser l'únic d'entre els nou que s'hi va negar perquè pensava que no calia, que era excessiu i que els protocols no hi obligaven.

La publicació a NacióDigital d'aquesta notícia va marcar la campanya electoral. Mentre el PSC intentava distreure la situació i afirmava que no calia que se sotmetés al mateix test que la resta de candidats, els rivals van carregar sense contemplacions contra la seva manca d'exemple acusant-lo d'actuar de forma "irresponsable". Laura Borràs ja el veu fins i tot "inhabilitat" per ser president. Només els comuns van evitar les crítiques directes.  

És evident que Illa no tenia cap obligació de sotmetre's a un test. Ni tan sols ha de donar una explicació si no vol. Però és com a mínim estrany que l'exministre de Sanitat tingui una actitud tan qüestionable en matèria de salut pública quan se li ofereix la possibilitat d'incrementar la seguretat de les persones amb les que compartirà un espai durant tres hores. Ahir corria la brama -i alguns com ara Oriol Junqueras la van alimentar- que tal vegada el ministre havia aprofitat els seus darrers dies a Madrid per vacunar-se encara que no li toqués, com va fer per exemple la cúpula militar. De fet, i malgrat que el test d'antígens o la PCR no ho haurien detectat, la sospita creixia després que transcendís que només ell i Pedro Sánchez havien optat pel silenci administratiu quan se'ls va preguntar per l'assumpte formalment a través dels portals de transparència.

Illa preveu, segons que m'explicaven ahir des del govern espanyol, donar avui una explicació "clara i convincent" al debat de la Sexta d'aquesta nit, que serà important per decantar també vot unionista. Així li han demanat que ho faci des de la Moncloa, des d’on es dirigeix realment la seva campanya, vist que tots els seus adversaris, també a la capital espanyola, van criticar-lo. A Madrid estan preocupats perquè constaten que la campanya se'ls està fent llarga, que el transvasament de vot de Ciutadans al PSC no és total -ull al resultat que pot fer Vox-, que Junts no recula i que ERC és el partit que més està aprofitant-la per seduir els que dubten en alguna de les seves nombroses fronteres. Només la patacada dels comuns i del PP que preveu l'entorn de Pedro Sánchez pot servir de consol si Illa no guanya o no en té prou amb els vots de Vox, que no vol descartar acceptar, per ser president.  

Els dirigents polítics, siguin ministres o candidats, no han de ser perfectes, no han de ser sants. Però han de tenir comportaments raonables i intentar acostar-se tant com puguin a l'exemplaritat en el seu comportament dins i fora de la política. No s'entén una altra cosa. El govern espanyol, com el català, ha hagut de decretar restriccions i ha imposat, en pro de la salut pública, sacrificis als ciutadans que no ha estat capaç de compensar en forma d'ajudes directes. Els ciutadans esperen trobar a l'altra banda una actitud cívica i transparent. Illa no ha estat capaç de transmetre-la i això li pot complicar el tram final d’una campanya que a la Moncloa volien com més curta i discreta millor.  
 

---

Avui no et perdis

» Pòquer de campanya | La negativa d'Illa a fer‑se la PCR marca la ressaca del debat; per Roger Tugas Vilardell.

»Perfil del votant (4): quins tenen més interès en política i estan més mobilitzats?; per Roger Tugas Vilardell.

» Fil directe: «Anormalitat democràtica»; per Sara González.

»El test de Pere Aragonès: «Carles Puigdemont o Artur Mas? Carles Puigdemont»; per Ferran Casas i Sara González.

» Els partits independentistes es comprometen per escrit a no pactar amb el PSC.  

» Perfil: Lorena Roldán, ascens, caiguda i resurrecció d'una candidata; per Pep Martí.

» Opinió: «Polèmica contesa electoral»; per Montserrat Nebrera.

»Un país, 14 reptes | De la fibra òptica als nanosatèl·lits: l'ambició de la Catalunya digital; per Àlvar Llobet.

» Opinió: «Acció exterior»; per Josep-Lluís Carod-Rovira.

»Educació concreta la incorporació de quatre escoles concertades de Barcelona a la xarxa pública; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

»Els menors de 55 anys que hagin superat la Covid hauran d'esperar mig any per vacunar‑se; per Jordi Velert.

»Ja és oficial: «la família del Super3» s'acomiadarà el juny del 2021; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Dies de nervis en el tram final de la campanya. Especialment en els partits que encaren els dies darrers amb les enquestes en contra. Un cas és Ciutadans, que aquests dies ha activat al màxim el seu gabinet de premsa per oferir entrevistes a bona part dels responsables institucionals i càrrecs electes que fan campanya, tant els dirigents catalans com els d'altres llocs que desembarquen a Catalunya per donar suport a les seves sigles. Periodistes de diversos mitjans han estat contactats per si volien entrevistar Edmundo Bal, l'exadvocat de l'Estat i actual portaveu al Congrés, que ha estat a Barcelona. També s'ha posat bé per ser entrevistat Carlos Cuadrado, l'home fort de la campanya i vicesecretari general de la formació. O l'eurodiputat Luis Garicano, que ahir era a Barcelona amb Inés Arrimadas. Queden pocs dies, baixa bruta i cal esgotar totes les possibilitats. 

Vist i llegit

The Crown és una sèrie que ho impregna tot i ha despertat interès per altres monarquies d'Europa. A l'espera d'un retrat d'aquesta magnitud de la família reial espanyola (i dels seus exilis) la televisió TV4 de Suècia ha decidit posar fil a l'agulla amb els seus monarques i ja prepara una sèrie sobre el rei Carles Gustau. Encara no se sap ni el títol ni quines temàtiques tractarà, però la cadena afirma que serà d'una potència dramàtica important. La família reial sueca ha estat informada del projecte i ha mostrat el seu profund desacord. No consten, però, purgues com la de TVE per un rètol que no va agradar a la Zarzuela. Els 27 anys de regnat de Carles Gustau i el seu matrimoni amb Silvia Sommerlath -amb polèmica pels vincles nazis inclosos- són els ingredients que nodriran la sèrie que aspira a tenir el mateix èxit que la dels Windsor. Ho podeu llegir a El País en aquesta informació de Mabel Galaz. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1419, fa exactament 602 anys, es constituïa a les valls d'Andorra l'anomenat Consell de la Terra, que acabaria donant pas al Consell General, que en l'actualitat fa les funcions de parlament del coprincipat. El Consell de la Terra, autoritzat pel bisbe de la Seu, és considerat un dels parlaments més antics d'Europa i va ser el primer òrgan de govern del país. Es va començar a reunir als porxos de les esglésies per administrar els assumptes comuns de les valls i establir normes comunes. Els membres (24) eren, normalment, els caps de les famílies més poderoses de cada parròquia i es reunien un cop a l'any sota la presidència de dos síndics. Amb el pas del temps es reuniria sis cops l'any, va construir-se un edifici i va elaborar documents legislatius. El 1866 es convertí en el Consell General, que va anar democratitzant lentament el seu funcionament fins que el 1981 es van separar les funcions executives i les legislatives i el 1993 es va redactar la primera constitució estabilitzant el sistema polític del país.

 L'aniversari

L'11 de febrer de 1963, avui fa 58 anys, va néixer a Goizueta, a Navarra, el futbolista José Mari Bakero. És una de les icones del dream team de Johan Cruyff i n'era un dels capitans i puntal al mig del camp. Bakero destacava per la seva habilitat a l'hora de situar-se i ajudar a fer circular la pilota, encara que la grada no sempre entenia les seves passades enrere per provocar que el contrari s'obrís. La seva arribada era potent, veia porta amb facilitat i era un bon rematador de cap. El seu gol més cèlebre va ser de cap, al camp del Kaiserlauten, a Alemanya. El Barça perdia tres a zero i havia malbaratat l'avantatge del partit d'anada i en el darrer sospir ell va marcar de cap i va fer que l'equip passés eliminatòria en una Champions que acabaria guanyant. Ho podeu reviure aquí. Bakero va arribar al Barça el 1988 i va deixar el club el 1996 per allargar un any més la carrera al Veracruz mexicà. Abans havia jugat a la Reial Societat, on havia guanyat dues lligues que se sumarien a les quatre com a blaugrana entre altres títols. Bakero ha provat sort -sense massa èxit- com a entrenador.
 ​Fes clic aquí per rebre'l