La negativa d'Illa a fer-se la PCR marca la ressaca del debat

El programa de TV3 també dona lloc a la reacció d'Argimon a l'anunci del seu fitxatge per part de Borràs, nous posicionaments sobre possibles aliances posteriors al 14-F i una Ayuso que desacredita els atacs d'Alejandro Fernández a Vox

Salvador Illa, arribant a TV3 pel debat electoral.
Salvador Illa, arribant a TV3 pel debat electoral. | ND
10 de febrer del 2021
Actualitzat el 11 de febrer a les 11:25h
Ni una frase magistral, ni un acarament tens, ni un lapsus d'un candidat... Un dels principals fets que ha marcat el debat de TV3 va passar rere les càmeres. O millor dit, no va passar, ja que el cap de llista del PSC, Salvador Illa, es va negar a fer-se la PCR i el test d'antígens que li reclamava la cadena per garantir que ningú pogués infectar els altres dirigents. Una informació avançada per NacióDigital que ha molestat l'exministre, qui ha justificat el seu rebuig. "Els protocols sanitaris no aconsellen fer proves en aquest context i condicions", ha assegurat, per bé que el seu entorn ha hagut de negar que ja estigui vacunat, com s'havia especulat.

Les explicacions, en tot cas, no han satisfet la resta de candidats, que han retret de forma quasi unànime la seva actitud i fins i tot l'han acusat de posar-los en risc. Només la presidenciable dels comuns, Jéssica Albiach -qui només es va fer el test d'antígens-, ha evitat polemitzar, i el republicà Pere Aragonès ho ha considerat una "irresponsabilitat", mentre que la cap de files de Junts, Laura Borràs, hi veu una "temeritat" i la de la CUP, Dolors Sabater, "una actitud deplorable". Carlos Carrizosa (Cs) i Àngels Chacón (PDECat) li reclamen ara que es faci la prova i el popular Alejandro Fernández li demana "exemplaritat".

Illa insisteix que no li ho havien reclamat en cap altre debat i el PSC assegura que la petició vulnera els protocols del Govern, però altres caps de llista comparteixen sospites que amaga alguna cosa. En tot cas, la ressaca del debat conté altres elements que han allargat alguns dels continguts que van posar sobre la taula els líders dels diversos partits, com l'anunciat fitxatge de Josep Maria Argimon o una política d'aliances que sovint és usada com a arma llancívola.

 El protagonista


Laura Borràs va protagonitzar un dels moments del debat en anunciar que el seu conseller de Salut seria, si ella era presidenta, Josep Maria Argimon, actual secretari de Salut Pública d'Alba Vergés i director de l'Institut Català de la Salut. "Entenc que és un reconeixement a la feina que fem. I la persona que lidera l'equip és Vergés, amb qui tinc molt bona relació", s'ha limitat a dir ell en roda de premsa aquest dimecres, sense mullar-se però avalant la gestió de l'actual consellera. Fonts de Junts, en tot cas, asseguren que Borràs tenia permís per anunciar el fitxatge.

 La proposta


El bloc dels pactes electorals va ser l'últim i el més curt d'un debat que es va estirar més en les primeres temàtiques. Els partits, però, han insistit l'endemà en aquesta qüestió, que marcarà els darrers dies de campanya. Borràs ha assegurat a Rac1 que investirà Pere Aragonès si aquest guanya -fins ara s'havia resistit a donar-ho per fet-, tot i que ha insistit a alertar que els republicans volen fer un tripartit d'esquerres, cosa que el candidat d'ERC ha negat en rodó a TV3: "Jo vull ser molt clar perquè no ens podem llençar mentides pel cap, i és que no hi haurà acord amb el PSC perquè és incompatible amb ERC". Illa, al seu torn, ha promès un govern "paritari i d'esquerres" per allunyar l'ombra d'un acord tàcit amb Vox per ser investit.

 L'estirabot


Un altre dels clímax del debat va ser l'enfrontament entre el candidat del PP, Alejandro Fernández, amb el de Vox, Ignacio Garriga, ja que els populars veuen com aquesta formació els menja terreny i va voler desacreditar-la titllant-los de populistes. Aquest dimecres, però, la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha blanquejat el partit d'extrema dreta en assegurar, en una visita a Barcelona, que els catalans "no estan sols", sinó acompanyats "pels partits constitucionalistes, PP, Ciutadans i Vox".

 La dada


L'interès menor per aquestes eleccions que detecten les enquestes no ha impedit que el programa de TV3 entorn el debat fos molt seguit pels catalans, amb una audiència acumulada d'1.895.000 espectadors. El debat en si mateix va tenir una quota del 26% i 601.000 espectadors, i una audiència acumulada de quasi 1,5 milions d'espectadors. La quota de la prèvia va ser del 17,1% i la de l'anàlisi posterior, del 19,1%. A més, 66.000 persones van seguir el debat per internet i es van enviar 173.000 missatges d'aquest a Twitter per part de 26.000 autors diferents.