10
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
11
de febrer
a les
19:40h
El procés sobiranista va fer incrementar la participació política d'una part de la ciutadania i l'interès per aquest camp, però els darrers mesos, amb la pandèmia i l'embarrancament del xoc entre Catalunya i l'Estat, el nivell de mobilització ha decaigut. En tot cas, ho ha fet de forma variable en les diverses bases socials dels partits i el grau de desconnexió pot provocar una abstenció diferencial entre candidatures clau per marcar els resultats del 14-F. En aquest article, es compara en quin punt es troben els simpatitzants de cada formació i com han canviat respecte el 2017, en base als baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Interès per la política: Els simpatitzants de formacions independentistes i dels comuns tenen un interès per la política clarament superior a la resta, especialment els de la CUP (85,6% en té molt o bastant) i Junts (77,3%). Per contra, tan sols un 40,2% de les bases del PSC en tenen, per darrere de les del PP (45,3%) i Cs (49,6%). Prop d'una quarta part de les de socialistes, populars i Vox, a més, no hi tenen gens d'interès.
Aquest escenari ha canviat lleugerament respecte el 2017, en especial pel que fa als simpatitzants d'ERC, que llavors eren els segons amb més proporció dels que tenien molt o bastant interès (76,3%, uns 13 punts més que ara). En la majoria de bases hi ha certa reculada, però lluny d'aquesta, i fins i tot les de Junts i PDECat en tenen més ara que tres anys abans.
Satisfacció amb la democràcia: Malgrat el major interès per la política (o potser precisament per això), són els simpatitzants de les forces independentistes les que tenen un nivell de satisfacció més baix amb la democràcia, juntament amb els de Vox. Només un 5,1% dels de la CUP n'estan molt o bastant satisfets, com un 15% de Junts i un 17,7% d'ERC, a banda del 16,5% de Vox. Per contra, un 46% de Cs ho estan, com un 45,9% del PSC, malgrat que cap arriba a la meitat.
L'escenari del 2017 era ben diferent, ja que llavors eren els simpatitzants del PP els més satisfets (43,9%), quan el seu partit governava a la Moncloa, mentre que els del PSC i comuns ara ho estan molt més (15 i 13,7 punts més, respectivament). Curiosament la satisfacció ha augmentat també entre les bases de Cs (+8,1 punts) i ERC (4,6), mentre que ha caigut molt en les de Junts (-9,5 respecte la del PDECat).
Qui ha de prendre les decisions: La participació ciutadana va ser un dels elements que va reclamar el 15-M i que ha guanyat pes els darrers temps en forma de més processos participatius i major debat públic entorn les consultes ciutadanes. Ara bé, no totes les bases de partits defensen tant que la ciutadania guanyi pes en les decisions. Un 68,9% dels simpatitzants de la CUP reclama que aquesta ho decideixi pràcticament tot o en bona mesura, com un 48,4% de Vox, mentre que això tan sols ho vol el 31,9% dels del PSC, l'única formació amb més simpatitzants que prefereixen un paper preponderant dels polítics (33,4%).
Els anhels de participació ciutadana han caigut sobretot a les bases dels comuns, on aquells que reclamaven un paper preponderant de la ciutadania sobre els polítics s'ha reduït en 12 punts en tres anys, molt més que en el cas de les del PSC (-3,7 punts). Per contra, aquesta reivindicació ha guanyat adhesions en l'espai posconvergent amb 18,2 punts més entre els simpatitzants de Junts i 13,2 més en els del PDECat, respecte les dades del PDECat de 2017.
Quina elecció és la més important: La priorització dels processos electorals també és clara en funció dels blocs polítics, ja que la majoria de simpatitzants de totes les forces independentistes creuen que les eleccions al Parlament són les més importants, mentre que la primera opció dels de partits no independentistes són els comicis al Congrés -de forma una mica menys contundent-. En tot cas, els simpatitzants de la CUP són els que també donen més rellevància a les municipals (6,8%) i els de Vox, a les europees (16,5%).
En aquest cas, no hi ha massa diferències respecte la distribució del 2017, excepte que, com Vox era residual, eren els simpatitzants de Cs (12,1%) i PP (11,4%) aquells que veien en major mesura les eleccions europees com a més importants. Per la resta, tot és bastant similar.
Vot com dret o deure: La concepció del vot és també diferent entre les bases de cada formació i, en aquest sentit, les de Vox són les que menys el consideren com un mer dret (45,1%) i no com un deure cívic o les dues opcions, mentre que, en sentit contrari, les del PSC les que més ho entenen així, exclusivament com un dret que es pot exercir o no (60,6%), seguides de les de comuns (58,9%), ERC (58%) i Junts (57,2%).
En canvi, el 2017, els que més consideraven el vot només com un dret eren els simpatitzants del PDECat (60,2%) i ERC (58,9%) i els que menys, els del PP (46,2%). És probable que el debat sobre l'autodeterminació i, en concret, sobre l'1-O compliqui la interpretació dels resultats d'aquesta pregunta pel fet que cadascú n'entengui realitats diferents, ja que es contraposaria artificialment la concepció del vot com a deure cívic de participació política activa amb l'opció de votar sobre l'estatus de Catalunya com un dret nacional.
Activisme: Malgrat el menor pes del procés català i la pandèmia, els simpatitzants de forces independentistes s'han mobilitzat més que la resta durant el darrer any. En aquest cas, la pregunta només es va fer en el baròmetre de la tardor i, per tant, abraça l'activitat feta entre mitjans d'octubre de 2019 i 2020, abraçant només en part les protestes per la sentència de l'1-O.
Els més actius són els de la CUP, amb un 80,2% que ha col·laborat amb alguna organització, quasi dos terços que han signat alguna petició, més d'un 50% que s'ha manifestat o boicotejat productes, i prop del 40% que ha col·laborat amb un partit. En segon lloc, es trobarien els simpatitzants de Junts i, en tercer lloc, els dels comuns són els que més peticions han firmat, més s'han manifestat i més han boicotejat productes, però els d'ERC són els tercers que més han col·laborat amb organitzacions. El nivell de participació dels del PSC és força baix i no hi ha dades suficients de les altres bases.
Interès per la política: Els simpatitzants de formacions independentistes i dels comuns tenen un interès per la política clarament superior a la resta, especialment els de la CUP (85,6% en té molt o bastant) i Junts (77,3%). Per contra, tan sols un 40,2% de les bases del PSC en tenen, per darrere de les del PP (45,3%) i Cs (49,6%). Prop d'una quarta part de les de socialistes, populars i Vox, a més, no hi tenen gens d'interès.
Aquest escenari ha canviat lleugerament respecte el 2017, en especial pel que fa als simpatitzants d'ERC, que llavors eren els segons amb més proporció dels que tenien molt o bastant interès (76,3%, uns 13 punts més que ara). En la majoria de bases hi ha certa reculada, però lluny d'aquesta, i fins i tot les de Junts i PDECat en tenen més ara que tres anys abans.
Satisfacció amb la democràcia: Malgrat el major interès per la política (o potser precisament per això), són els simpatitzants de les forces independentistes les que tenen un nivell de satisfacció més baix amb la democràcia, juntament amb els de Vox. Només un 5,1% dels de la CUP n'estan molt o bastant satisfets, com un 15% de Junts i un 17,7% d'ERC, a banda del 16,5% de Vox. Per contra, un 46% de Cs ho estan, com un 45,9% del PSC, malgrat que cap arriba a la meitat.
L'escenari del 2017 era ben diferent, ja que llavors eren els simpatitzants del PP els més satisfets (43,9%), quan el seu partit governava a la Moncloa, mentre que els del PSC i comuns ara ho estan molt més (15 i 13,7 punts més, respectivament). Curiosament la satisfacció ha augmentat també entre les bases de Cs (+8,1 punts) i ERC (4,6), mentre que ha caigut molt en les de Junts (-9,5 respecte la del PDECat).
Qui ha de prendre les decisions: La participació ciutadana va ser un dels elements que va reclamar el 15-M i que ha guanyat pes els darrers temps en forma de més processos participatius i major debat públic entorn les consultes ciutadanes. Ara bé, no totes les bases de partits defensen tant que la ciutadania guanyi pes en les decisions. Un 68,9% dels simpatitzants de la CUP reclama que aquesta ho decideixi pràcticament tot o en bona mesura, com un 48,4% de Vox, mentre que això tan sols ho vol el 31,9% dels del PSC, l'única formació amb més simpatitzants que prefereixen un paper preponderant dels polítics (33,4%).
Els anhels de participació ciutadana han caigut sobretot a les bases dels comuns, on aquells que reclamaven un paper preponderant de la ciutadania sobre els polítics s'ha reduït en 12 punts en tres anys, molt més que en el cas de les del PSC (-3,7 punts). Per contra, aquesta reivindicació ha guanyat adhesions en l'espai posconvergent amb 18,2 punts més entre els simpatitzants de Junts i 13,2 més en els del PDECat, respecte les dades del PDECat de 2017.
Quina elecció és la més important: La priorització dels processos electorals també és clara en funció dels blocs polítics, ja que la majoria de simpatitzants de totes les forces independentistes creuen que les eleccions al Parlament són les més importants, mentre que la primera opció dels de partits no independentistes són els comicis al Congrés -de forma una mica menys contundent-. En tot cas, els simpatitzants de la CUP són els que també donen més rellevància a les municipals (6,8%) i els de Vox, a les europees (16,5%).
En aquest cas, no hi ha massa diferències respecte la distribució del 2017, excepte que, com Vox era residual, eren els simpatitzants de Cs (12,1%) i PP (11,4%) aquells que veien en major mesura les eleccions europees com a més importants. Per la resta, tot és bastant similar.
Vot com dret o deure: La concepció del vot és també diferent entre les bases de cada formació i, en aquest sentit, les de Vox són les que menys el consideren com un mer dret (45,1%) i no com un deure cívic o les dues opcions, mentre que, en sentit contrari, les del PSC les que més ho entenen així, exclusivament com un dret que es pot exercir o no (60,6%), seguides de les de comuns (58,9%), ERC (58%) i Junts (57,2%).
En canvi, el 2017, els que més consideraven el vot només com un dret eren els simpatitzants del PDECat (60,2%) i ERC (58,9%) i els que menys, els del PP (46,2%). És probable que el debat sobre l'autodeterminació i, en concret, sobre l'1-O compliqui la interpretació dels resultats d'aquesta pregunta pel fet que cadascú n'entengui realitats diferents, ja que es contraposaria artificialment la concepció del vot com a deure cívic de participació política activa amb l'opció de votar sobre l'estatus de Catalunya com un dret nacional.
Activisme: Malgrat el menor pes del procés català i la pandèmia, els simpatitzants de forces independentistes s'han mobilitzat més que la resta durant el darrer any. En aquest cas, la pregunta només es va fer en el baròmetre de la tardor i, per tant, abraça l'activitat feta entre mitjans d'octubre de 2019 i 2020, abraçant només en part les protestes per la sentència de l'1-O.
Els més actius són els de la CUP, amb un 80,2% que ha col·laborat amb alguna organització, quasi dos terços que han signat alguna petició, més d'un 50% que s'ha manifestat o boicotejat productes, i prop del 40% que ha col·laborat amb un partit. En segon lloc, es trobarien els simpatitzants de Junts i, en tercer lloc, els dels comuns són els que més peticions han firmat, més s'han manifestat i més han boicotejat productes, però els d'ERC són els tercers que més han col·laborat amb organitzacions. El nivell de participació dels del PSC és força baix i no hi ha dades suficients de les altres bases.
| NOTA ACLARIDORA |
|---|
| Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més. |