Un jutge condemna «Crónica Global» a indemnitzar un agent de la Guàrdia Urbana per haver dit que era CDR

La sentència obliga el diari a publicar la resolució i a pagar 10.000 euros a l'afectat per vulneració del dret a l'honor

Una manifestació de rebuig a l'empresonament dels CDR
Una manifestació de rebuig a l'empresonament dels CDR | Juanma Peláez
10 de febrer del 2021
El jutjat de primera instància 7 de Sabadell ha condemnat el diari Crónica Global a indemnitzar Lluís Romeu, agent de la Guàrdia Urbana, a qui va acusar en una informació de ser membre "de la xarxa radical" dels CDR i tenir accés al Centre de Coordinació (CECOR) des d'on les forces de seguretat havien de coordinar la resposta policial a les protestes de la sentència de l'1-O. La notícia es va publicar el 13 d'octubre de 2019, just abans que el Tribunal Suprem fes pública la sentència contra els líders independentistes, i portava com a títol "Tormenta en Barcelona por un CDR en la Guardia Urbana".

La sentència, de 32 pàgines i a la qual ha tingut accés NacióDigital, estima parcialment la demanda de Romeu i conclou que hi ha hagut una "intromissió il·legítima" al seu dret a l'honor arran de la publicació d'aquesta notícia. Obliga el diari a publicar la resolució en el mateix mitjà on es va publicar la notícia, amb la mateixa publicitat i durant el mateix temps, i també ordena indemnitzar l'agent de la Guàrdia Urbana amb 10.000 euros. La sentència encara no és ferma i es pot recórrer, però fonts jurídiques consultades apunten que els arguments del jutge, Joan L. Cardona Ibáñez, estan ben fonamentats i difícilment un recurs tindrà recorregut. La sentència és del 4 de febrer. 

En declaracions a aquest diari, Lluís Romeu recorda que la publicació de la informació va tenir conseqüències. "Aquest tipus de notícies corren molt pels xats policials", explica. Ell va participar de les protestes post-sentència i era a l'Aeroport del Prat, on va ser agredit per la policia espanyola. "Imagino que devia venir d'aquí", apunta. En els dies posteriors assegura que va ser víctima de seguiments i va rebre amenaces a Twitter, i des de l'Ajuntament de Barcelona se li va obrir un expedient intern. Romeu també denuncia que al judici, els representants del sindicat policial CSIF van mantenir assegurant que hi havia malestar al cos de la Guàrdia Urbana. "El malestar hi va ser després de la publicació", diu.

Ni pertanyia als CDR ni tenia accés al CECOR

La resolució sosté que l'únic que ha quedat acreditat és que Romeu va repiular quatre missatges creats pels CDR, que en cap d'ells es va identificar com a membre del grup, i que és d'ideologia independentista. "No obstant això, no es pot pretendre que compartir aquesta ideologia i repiular únicament quatre missatges dels CDR li atribueixi la pertinença al grup", diu el jutge, i retreu al mitjà que intenti identificar "independentisme radical amb pertinença als CDR". "La identificació que sembla que es pretén entre 'independentisme radical' i membre dels CDR no pot sostenir-se únicament en les manifestacions clarament favorables al moviment independentista de Romeu i a aquests quatre missatges repiulats", diu la sentència.

Pel que fa a l'accés de Romeu al CECOR, el jutge conclou que no és cert perquè entre els dies 3 de novembre de 2018 i 24 d'abril de 2019 no era funcionari públic, i després va ser destinat al CECOR "però no s'hi va arribar a incorporar mai". El jutge conclou que la notícia publicada a Crónica Global no va ser "diligent" quan va informar que Romeu era membre dels CDR sense comprovar-ho ni va fer constar que malgrat estar adscrit al CECOR "es trobava en situació de baixa laboral" i "no existia el risc d'accedir a informació rellevant". "La notícia no compleix amb els requisits de veracitat exigits per la jurisprudència", rebla la sentència. 

Afecta el dret a l'honor

Per tot plegat, el jutge diu que publicar una notícia d'aquestes característiques "té potencialitat lesiva per al dret a l'honor" de l'afectat. Entre els arguments, la sentència diu que confondre la simpatia pel moviment independentista amb la pertinença als CDR en un context on aquestes integrants d'aquestes organitzacions estaven acusats de delictes de terrorisme. "En el moment en què es publica la notícia la situació era la que era, i més les protestes que van seguir a la publicació de la sentència del procés feien que l'atribució pública de pertinença a aquests grups resultés perjudicial per l'honor de les persones que no en formaven part", conclou el jutge.