08
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
20:36h
La CUP ha fet una crida a "estrènyer llaços" amb la resta de pobles de l'Estat per aconseguir derrocar el règim del 78. Carles Riera, número 2 de la CUP per Barcelona, i Albert Botran, diputat al Congrés, han presentat un acte aquesta tarda amb representants dels moviments independentistes del País Basc, Galícia, Castella i Andalusia, i han constatat que cal "erosionar el règim" dels de diferents punts per aconseguir" acabar amb la seva "mala salut de ferro", esquerdada gràcies a l'1-O.
Riera ha dit que "l'acte més fort de solidaritat internacionalista" amb la resta de pobles és la independència dels Països Catalans. "Colpejar l'estat monàrquic amb la nostra independència és una contribució fonamental per la lluita dels pobles de l'Estat i del món", ha dit. Derrocar el règim del 78, ha constatat Riera, s'ha de fer "de la mà dels moviments que lluiten per la llibertat a l'Estat".
En un acte aquest vespre amb Arkaitz Rodríguez, diputat d'EH Bildu i portaveu de Sortu; Noa Presas, diputada del BNG; Elena Martínez, militant d'Izquierda Castellana; Néstor Salvador, militant de Defender Andalucía. Tots ells han explicat la lluita independentista als seus territoris i han mostrat la solidaritat amb el moviment independentista català. L'acte ha servit per reivindicar el caràcter internacionalista de l'independentisme de la CUP i per constatar les semblances entre totes les lluites per l'alliberament nacional. "És mentida que els independentistes som gent tancada.
L'independentisme ens ha fet més internacionalistes, voler conèixer més els altres pobles", ha dit Botran, que ha constatat que els diferents sobiranismes són "una expressió d'una mateixa lluita". "La lluita dels pobles per dirigir els nostres futurs, això no té res de tancament", ha afirmat Botran.
Un règim incapaç de resoldre la crisi econòmica i territorial
En l'acte hi han intervingut representants dels diversos moviments independentistes de l'Estat per explicar la seva situació. Així, des de Defender Andalucía, Néstor Salvador ha constatat el perjudici que suposa el règim del 78 per a les classes treballadores i com els moviments socials van ajudar a la integració dels milers d'andalusos que van emigrar a Catalunya.
També ha criticat els partits d'esquerres com el PSOE, que defugen la crítica al règim i serveixen per apuntalar-lo. "Aquest sistema afecta tota la classe treballadora", ha dit, i ha assenyalat que partits com el PSOE és "culpable" que Andalusia sigui un territori amb tant d'atur. "Cal introduir el debat de classe i el debat internacionalista", ha demanat, i ha assegurat que el PSOE és part del règim i que no és capaç de resoldre la crisi econòmica i la crisi territorial.
"Ens han destruït la pròpia consciència de ser"
Elena Martínez, militant d'Izquierda Castellana, ha dit que Espanya es va fer "contra Castella i contra la resta de pobles" i que el règim del 78 es va fer gràcies a la unió de les oligarquies espanyoles. "Ens han negat com a nació i dividit en cinc comunitats autònomes", ha denunciat Martínez. A dia d'avui, Castella està "sense indústria, despoblada, amb pocs transports i sense internet i sense aigua corrent en alguns pobles".
Martínez ha dit que Castella ha estat un territori molt oprimit, al qual s'ha "destruït la pròpia consciència de ser". "Els castellans hem de matar l'espanyolista que duem dins", ha apuntat, i ha afirmat que l'espanyolisme s'ha de combatre. En aquest sentit, ha reclamat un projecte nacional i popular castellà, i ha advertit que al bell mig d'Espanya hi ha un subjecte polític, Castella, que també es reivindica com a nació. "Ens hem d'entendre com a poble que també tenim dret a decidir i a la nostra sobirania", ha reblat.
La UE, contra la classe treballadora
Noa Presas, diputada del BNG al parlament gallec, ha denunciat que la Unió Europea no era "alguna cosa natural que ens tocava per casualitat geogràfica, sinó un instrument molt pensat pel poder". Presas ha dit que l'entrada va ser "traumàtica" per Galícia. "Per a alguns ha sortit molt bé, la UE és una eina al servei del gran capital i ha trobat l'estat espanyol com l'aliat perfecte", ha dit. La diputada ha negat que la UE defensi la classe treballadora i ha alertat que "no hi ha hagut un canvi de paradigma" respecte a la sortida de la crisi.
"Ens estan intentant colar una solució màgica que en realitat és el sistema capitalista salvant-se a ell mateix", ha apuntat. Presas ha denunciat que els destinataris dels fons de recuperació són les empreses de l'Íbex-35 i que volen vulnerar drets. "És el preu que haurem de pagar per rescatar algú que no són les classes populars", ha dit. La diputada ha dit que cal confrontar models: o la UE del gran capital o els pobles que volen una alternativa. "Hem de combatre aquesta situació, existeix una Europa dels pobles", ha institit.
Enfocar bé la resposta a la repressió
Arkaitz Rodríguez, diputat de Bildu i portaveu de Sortu, i condemnat pel cas Bateragune, ha parlat de la repressió al País Basc. "No està escrit que la repressió hagi de neutralitzar els moviments polítics als quals es dirigeix", ha apuntat, però ha dit que si no es gestiona bé la resposta a aquesta repressió pot acabar debilitant el moviment. "No tenim una recepta màgica, però és important no perdre de vista la perspectiva estratègica. La repressió és una resposta a un desafiament. Si et reprimeixen és perquè incomodes", ha assegurat el diputat de Bildu.
Rodríguez ha dit que la repressió busca posar les víctimes a la defensiva i que es dediquin a denunciar-ho enlloc de "dedicar els esforços a construir el projecte". "Cal fer productiva la denúncia de la repressió perquè generi més desig de transformació", ha dit. El diputat ha dit que la repressió al País Basc i a Catalunya ha fet evident la "mentida" segons la qual "sense violència es pot parlar de tot". "El problema és un estat espanyol profundament antidemocràtic que no es capaç de reconèixer el seu caràcter plurinacional", ha dit.
Riera ha dit que "l'acte més fort de solidaritat internacionalista" amb la resta de pobles és la independència dels Països Catalans. "Colpejar l'estat monàrquic amb la nostra independència és una contribució fonamental per la lluita dels pobles de l'Estat i del món", ha dit. Derrocar el règim del 78, ha constatat Riera, s'ha de fer "de la mà dels moviments que lluiten per la llibertat a l'Estat".
En un acte aquest vespre amb Arkaitz Rodríguez, diputat d'EH Bildu i portaveu de Sortu; Noa Presas, diputada del BNG; Elena Martínez, militant d'Izquierda Castellana; Néstor Salvador, militant de Defender Andalucía. Tots ells han explicat la lluita independentista als seus territoris i han mostrat la solidaritat amb el moviment independentista català. L'acte ha servit per reivindicar el caràcter internacionalista de l'independentisme de la CUP i per constatar les semblances entre totes les lluites per l'alliberament nacional. "És mentida que els independentistes som gent tancada.
L'independentisme ens ha fet més internacionalistes, voler conèixer més els altres pobles", ha dit Botran, que ha constatat que els diferents sobiranismes són "una expressió d'una mateixa lluita". "La lluita dels pobles per dirigir els nostres futurs, això no té res de tancament", ha afirmat Botran.
Un règim incapaç de resoldre la crisi econòmica i territorial
En l'acte hi han intervingut representants dels diversos moviments independentistes de l'Estat per explicar la seva situació. Així, des de Defender Andalucía, Néstor Salvador ha constatat el perjudici que suposa el règim del 78 per a les classes treballadores i com els moviments socials van ajudar a la integració dels milers d'andalusos que van emigrar a Catalunya.
També ha criticat els partits d'esquerres com el PSOE, que defugen la crítica al règim i serveixen per apuntalar-lo. "Aquest sistema afecta tota la classe treballadora", ha dit, i ha assenyalat que partits com el PSOE és "culpable" que Andalusia sigui un territori amb tant d'atur. "Cal introduir el debat de classe i el debat internacionalista", ha demanat, i ha assegurat que el PSOE és part del règim i que no és capaç de resoldre la crisi econòmica i la crisi territorial.
"Ens han destruït la pròpia consciència de ser"
Elena Martínez, militant d'Izquierda Castellana, ha dit que Espanya es va fer "contra Castella i contra la resta de pobles" i que el règim del 78 es va fer gràcies a la unió de les oligarquies espanyoles. "Ens han negat com a nació i dividit en cinc comunitats autònomes", ha denunciat Martínez. A dia d'avui, Castella està "sense indústria, despoblada, amb pocs transports i sense internet i sense aigua corrent en alguns pobles".
Martínez ha dit que Castella ha estat un territori molt oprimit, al qual s'ha "destruït la pròpia consciència de ser". "Els castellans hem de matar l'espanyolista que duem dins", ha apuntat, i ha afirmat que l'espanyolisme s'ha de combatre. En aquest sentit, ha reclamat un projecte nacional i popular castellà, i ha advertit que al bell mig d'Espanya hi ha un subjecte polític, Castella, que també es reivindica com a nació. "Ens hem d'entendre com a poble que també tenim dret a decidir i a la nostra sobirania", ha reblat.
La UE, contra la classe treballadora
Noa Presas, diputada del BNG al parlament gallec, ha denunciat que la Unió Europea no era "alguna cosa natural que ens tocava per casualitat geogràfica, sinó un instrument molt pensat pel poder". Presas ha dit que l'entrada va ser "traumàtica" per Galícia. "Per a alguns ha sortit molt bé, la UE és una eina al servei del gran capital i ha trobat l'estat espanyol com l'aliat perfecte", ha dit. La diputada ha negat que la UE defensi la classe treballadora i ha alertat que "no hi ha hagut un canvi de paradigma" respecte a la sortida de la crisi.
"Ens estan intentant colar una solució màgica que en realitat és el sistema capitalista salvant-se a ell mateix", ha apuntat. Presas ha denunciat que els destinataris dels fons de recuperació són les empreses de l'Íbex-35 i que volen vulnerar drets. "És el preu que haurem de pagar per rescatar algú que no són les classes populars", ha dit. La diputada ha dit que cal confrontar models: o la UE del gran capital o els pobles que volen una alternativa. "Hem de combatre aquesta situació, existeix una Europa dels pobles", ha institit.
Enfocar bé la resposta a la repressió
Arkaitz Rodríguez, diputat de Bildu i portaveu de Sortu, i condemnat pel cas Bateragune, ha parlat de la repressió al País Basc. "No està escrit que la repressió hagi de neutralitzar els moviments polítics als quals es dirigeix", ha apuntat, però ha dit que si no es gestiona bé la resposta a aquesta repressió pot acabar debilitant el moviment. "No tenim una recepta màgica, però és important no perdre de vista la perspectiva estratègica. La repressió és una resposta a un desafiament. Si et reprimeixen és perquè incomodes", ha assegurat el diputat de Bildu.
Rodríguez ha dit que la repressió busca posar les víctimes a la defensiva i que es dediquin a denunciar-ho enlloc de "dedicar els esforços a construir el projecte". "Cal fer productiva la denúncia de la repressió perquè generi més desig de transformació", ha dit. El diputat ha dit que la repressió al País Basc i a Catalunya ha fet evident la "mentida" segons la qual "sense violència es pot parlar de tot". "El problema és un estat espanyol profundament antidemocràtic que no es capaç de reconèixer el seu caràcter plurinacional", ha dit.