Eleccions catalanes 14-F

Per què Illa no renuncia als vots de Vox per ser investit?

El candidat del PSC assegura que no parlarà amb la ultradreta, però esquiva les preguntes sobre l'hipotètic oferiment dels ultres

per Andreu Merino, 8 de febrer de 2021 a les 19:33 |
Salvador Illa, en una imatge d'arxiu | Adrià Costa
Les enquestes del 14-F dibuixen un escenari amb tres partits amb opcions de guanyar. JxCat, ERC i el PSC surten com a favorits i ja fan números per veure quina seria la fórmula que garantís als seus candidats guanyar una votació d'investidura. En el cas del PSC, Salvador Illa ha insistit que, a diferència d'Inés Arrimadas, si guanya els comicis, es presentarà a la investidura però la seva proposta de govern en minoria amb els comuns no és suficient per convertir-lo en president. És aquí on s'obren algunes incògnites, com per exemple si Illa rebutjaria un suport de Vox "a canvi de res". A l'estil del que va fer Ada Colau amb Manuel Valls per barrar el pas als independentistes d'ERC. Una pregunta que el candidat fins ara ha esquivat.

La capsa dels trons la va obrir el secretari general del partit d'ultradreta, Javier Ortega Smith, quan a finals de gener va assegurar que votaria a favor d'Illa en una investidura "per evitar que governin els colpistes". La portaveu de Vox a l'Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, va sortir a negar el plantejament d'Ortega Smith titllant Illa de "soci del colpisme", però la possibilitat verbalitzada pel secretari general ha quedat sobre la taula.


ERC, que rivalitza amb el PSC per la victòria, ha estat el partit que més cops ha instat Illa a aclarir si acceptaria els vots de Vox. Fins ara el candidat ha insistit que ni "parlarà" ni "pactarà" amb la ultradreta, assegurant que "voler posar a la presó un adversari polític és un comportament antidemocràtic", en referència a la petició de conseqüències penals per als polítics responsables de mantenir al càrrec el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón. El PSC tampoc es planteja compartir-hi govern.  


Illa, però, manté que es presentarà sí o sí a la investidura en cas de guanyar les eleccions i no ha tancat la porta a acceptar a canvi de res uns hipotètics vots de Vox, a més de situar una possible repetició dels comicis com a "últim recurs". En paral·lel a la campanya catalana, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha elogiat el "sentit d'Estat" dels ultradretans per la seva abstenció en la votació dels fons europeus al Congrés dels Diputats, deixant de banda el tan demandat cordó sanitari.

Des del PSC, els comptes per a la investidura parteixen de la base de donar per fet el suport dels comuns. A partir d'aquí, els càlculs dels socialistes passen per esperar un possible suport d'ERC. En cas que els republicans s'hi neguessin, una segona opció seria sumar prou suports per part de Ciutadans i PP, a més del PDECat en cas que els postconvergents aconsegueixin representació.


La força amb què irromprà Vox a la cambra és una incògnita i es podria donar el cas que la ultradreta fos clau per investir el nou president. Els d'Abascal s'han volgut erigir com el bastió contra l'independentisme i Ortega Smith va condicionar la campanya obrint la porta a la possibilitat de fer Illa president.

El precedent de Valls amb Colau i el PSC

L'escenari recorda al viscut a Barcelona després de les eleccions municipals del 2019. Aleshores, Barcelona en Comú i Ada Colau donaven l'alcaldia per perduda després de perdre en el frec a frec amb ERC. La trencadissa de Manuel Valls amb Ciutadans, però, va capgirar la situació com un mitjó. L'exprimer ministre de França va anunciar el suport al govern de comuns i PSC amb l'objectiu d'evitar un alcalde independentista a la capital. 

Valls no era vist com a ultradreta per la resta de formacions, però sí que anteriorment alguns partits -inclosos els comuns- havien assenyalat les seves polítiques xenòfobes. Sense anar més lluny, el Tribunal de Drets Humans Europeu va condemnar França per les expulsions de campaments de persones d'origen romanès i ètnia gitana que es van realitzar quan Valls era ministre d'Interior.

Tot i que Colau havia negat la possibilitat d'acceptar els vots de Valls en una investidura a canvi de res, finalment el seu suport li va permetre mantenir l'alcaldia. Els comuns no van fer cap lleig a l'oferiment del líder de Barcelona pel Canvi i el PSC tampoc, quedant-se en un còmode segon terme. Ara Illa, té la capacitat de decidir si descarta qualsevol camí cap a la Generalitat que impliqui el suport de Vox.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació