Pòquer de campanya: dia 11

El xoc estratègic puja de to sota l'ombra de la repetició electoral

Junqueras i Rovira redoblen la confrontació amb el full de ruta de Junts i el qualifiquen de "temerari"; Illa evita descartar els vots de Vox mentre Borràs critica actuacions dels Mossos

per Oriol March , 8 de febrer de 2021 a les 21:10 |
Roger Torrent i Marta Rovira, aquest dilluns. | Marc Puig
La batalla per l'hegemonia independentista entre Junts i ERC en les eleccions del 14-F es pot resumir en dues preguntes: qui tindrà més escons i si la diferència entre tots dos és prou clara com perquè les vies que defensen es vegin reforçades a les urnes. En altres paraules, la formació de Carles Puigdemont i la d'Oriol Junqueras sotmeten a judici de la ciutadania si s'ha de premiar la via legitimista -que considera vinculant el mandat de l'1-O i aposta per declarar la independència en la propera legislatura- o bé recalcular l'estratègia, fiar-ho tot al referèndum acordat i prioritzar el diàleg amb l'Estat. És una pugna que ja ha ocupat bona part de les discrepàncies durant la legislatura, però en campanya ha anat pujant progressivament de to.

Ho demostra el missatge que han traslladat aquest dilluns Junqueras i Marta Rovira en un vídeo en el qual rebaten la via "temerària" que, a parer seu, defensa Junts per reprendre el procés. La resposta de Borràs, indirecta, ha arribat des de Lleida: ha demanat una victòria "folgada" a les urnes per "culminar" el mandat del referèndum del 2017. De camí a les urnes, però, els missatges de Junts se centren en combatre l'abstenció, considerada el "principal enemic". Jordi Sànchez, secretari general i cervell de la formació de Puigdemont, ha insistit que s'ha de passar el rasclet i que, sense Junts dins del futur Govern, l'independentisme segur que no hi "manarà".


És la línia argumental més dura que han exhibit fins ara els republicans durant una campanya en la qual han escoltat com Puigdemont els acusava d'haver negociat "engrunes" a Madrid o bé d'aspirar a rebre "medalles" com a homes d'Estat. Qualsevol aliança independentista posterior al 14-F -les enquestes detecten que la majoria absoluta es mantindrà, a l'espera de saber si se supera el 50% dels vots i si de Salvador Illa pot aglutinar una suma alternativa- passa tant per fer reformes al Govern com per impulsar una estratègia unitària a curt, mitjà i llarg termini. Pere Aragonès, candidat dels republicans, insisteix en la idea de Govern "ampli" -des de Junts fins als comuns, passant per la CUP-, però els vetos creuats la fan molt complicada.

I què passa quan de l'aritmètica parlamentària no en surt una investidura? El camí és automàtic: noves eleccions. Al Congrés dels Diputats ja ha passat dues vegades -2016 i 2019, les dues amb Pedro Sánchez i Pablo Iglesias involucrats- i a Catalunya poc hi va faltar fa cinc anys, quan Artur Mas va decidir fer un pas al costat a última hora. Ningú desitja que es repeteixin els comicis, encara menys en plena pandèmia, però la incertesa que plana sobre el resultat del 14-F fa que no sigui un camí descartable.


 Els protagonistes


L'Audiència Nacional és l'escenari, des d'aquest dilluns, del judici sobre la caixa B del PP. L'arrencada de la vista oral constitueix, també, la culminació d'anys de batalla entre Luis Bárcenas, extresorer del partit, i la direcció encapçalada per Mariano Rajoy. El primer que ha fet l'advocat de Bárcenas ha estat, precisament, demanar un acarament entre el seu client i l'expresident del govern espanyol. Si Bárcenas vol portar fins a les últimes conseqüències la seva estratègia de defensa, la petició és encertada. Encara més després que en el seu escrit enviat a la Fiscalia -que no hi veu "novetats substancials- descrivís com Rajoy va triturar davant d'ell els papers on s'hi reflectien els pagaments irregulars. El judici sobre la caixa B té també un impacte en la campanya catalana: només cal veure com ha reaccionat Pablo Casado. L'actual líder del PP, allunyat en fons i forma de l'etapa de Rajoy, ha acusat directament la fiscal general de l'Estat -l'exministra socialista Dolores Delgado- de pactar "beneficis penitenciaris" amb Bárcenas per influir en el resultat electoral a Catalunya. Serà que Casado ja s'olora el sorpasso de Vox?

 L'estirabot


En funció de quins siguin els resultats, és probable que l'única de les opcions que tingui Salvador Illa per ser investit passi per rebre els vots de Vox en una hipotètica investidura. Tot i que no ha negat categòricament que tingui intenció d'acceptar els vots de l'extrema dreta, el candidat del PSC veu poc probable aquest escenari perquè, diu, el partit de Santiago Abascal el vol "empresonar". "Voler posar a la presó un adversari polític és un comportament antidemocràtic", ha reflexionat aquest matí als mciròfons de RAC1. Una frase amb evidents reverberacions a Lledoners, Wad-Ras i Puig de les Basses, on compleixen condemna els presos de l'1-O. Illa fa equilibris per defensar aquests dies la via del diàleg de la qual fa bandera Pedro Sánchez des que va arribar a la Moncloa, però els fets li posen difícil: ha admès que no parla amb Oriol Junqueras des de la mort de Carme Chacón -abril del 2017- i que no ha conversat mai amb Carles Puigdemont. Curiosa concepció del "retrobament" propugnat des del PSC.

 La dada


El principal maldecap que sobrevola la jornada electoral és la constitució de les meses, tenint en les 24.000 al·legacions que s'han presentat arran de la pandèmia. Malgrat les dificultats, el 99% de les meses tenen els membres "suficients" per arrencar a primera hora de diumenge. Així ho ha explicat Ismael Peña-López, director general de Participació i Processos Electorals, que aquests dies s'està multiplicant als mitjans i a les xarxes per revestir de la màxima normalitat possible les eleccions més incertes de la història recent. Amb les dades actuals -un 1,16% de les meses no tenen els tres membres mínims necessaris-, manté el Govern, els comicis ja es podrien organitzar "sense problemes". Queden sis dies per comprovar-ho i per evitar que la publicació dels resultats es vegi endarrerida, com avisava diumenge l'executiu.

 La frase


"M'indigna veure comportaments d'alguns agents de Mossos que són incompatibles amb els d'una policia democràtica referent en la protecció i promoció de drets". La frase és de Laura Borràs, candidata de Junts a la presidència de la Generalitat, i malgrat no fer cap referència explícita, es pot interpretar com un missatge relacionat amb actuacions de la policia catalana els últims dies en mobilitzacions antifeixistes contra actes organitzats per Vox. "Cal ser intransigent i exemplar envers aquests comportaments. Aquest és el meu compromís: tolerància zero amb la violència!", ha completat Borràs a través de Twitter. Un missatge -amb el conseller Miquel Sàmper, del seu partit, com a receptor- que entronca amb les tensions que hi va haver entre l'expresident Quim Torra i els Mossos al llarg de la legislatura. En roda de premsa, Sàmper ha indicat que hi ha "partits" que no fan cas a la policia. També el seu?


Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació