Carlos Carrizosa: «Vox haurà de decidir si dona suport al canvi»

Aquesta és, sens dubte, la campanya més difícil per a Carlos Carrizosa. El candidat de Ciutadans -que va substituir una Lorena Roldán ara ubicada a la llista del PP- condueix una nau a la qual totes les enquestes auguren un fort descens a les urnes, després d'haver estat la primera força en les eleccions del 2017. És molt probable que el partit taronja s'hagi de redefinir després del 14-F. En aquesta entrevista amb NacióDigital explica quin govern preferiria, opina sobre Vox i els indults, i es refereix a la seva excompanya i avui adversària política.

- Com va la campanya? 

- Doncs, com les campanyes habituals. Amb molta feina, però amb la pena de no poder-la fer amb més contacte amb la gent. És molt telemàtica, només amb alguns passejos pel carrer, sense aglomeracions. Aquesta va ser una decisió de l'equip de campanya i crec que va ser encertada.    

- Fins a quin punt el fet d'evitar actes amb assistents presencials dificulta percebre les sensacions de com va una cursa electoral?

- Absolutament. Nosaltres fem molta producció audiovisual. Esperem que arribi als electors i els mitjans de comunicació sou l'única finestra que tenim perquè la gent conegui les nostres propostes. Però falta l'escalf de les persones, les trobades i les preguntes directes. 

- Intenti convèncer un elector indecís.

- A Catalunya necessitem un canvi i l'únic partit que ofereix garantia de canvi és Ciutadans. Si no, tindrem o més governs separatistes, concentrats en coses que no són els problemes reals dels catalans, o tindrem un tripartit amb Esquerra Republicana i el PSC. Votar Ciutadans pot ser la garantia del veritable canvi per enfocar la política catalana a acabar d'una vegada per totes amb el procés, i iniciar la reconstrucció, la reconciliació i la convivència.    

- Afronten un escenari amb males perspectives. Creu que han desaprofitat el capital polític que va suposar quedar primers en les eleccions del 21-D?

- En primer lloc, les enquestes sempre ens en donen menys del que hem obtingut després. I en aquestes eleccions, en especial, les enquestes diuen que hi ha un percentatge elevat d'indecisos. Sobre el nostre capital polític, la victòria va ser decisiva després del moment àlgid del procés. El nostre triomf va impedir noves resolucions il·legals al Parlament. Hem estat molt amatents en aquest sentit, a més de ser el partit que més propostes socials ha presentat. I s'ha visibilitzat l'altra Catalunya de la qual no parlen els mitjans del procés. Hi ha una altra Catalunya i ho hem demostrat. Els independentistes ja no podran parlar com si ells sols representessin Catalunya. 

- Quina considera que és la xifra d'escons per sota de la qual consideraria el resultat de Ciutadans com un desastre? 

- No. Jo espero que Ciutadans demostrarà que té una representació important en la societat catalana. Aquests indecisos ho són també pel desencant que la política ha creat a Catalunya. Hi ha una meitat que es pot sentir enganyada o frustrada pels líders independentistes. I hi ha una altra meitat de Catalunya que està cansada i frustrada per tot el que va provocar el procés. Hi ha un desencant important, que es produeix a tot Occident, i que genera un alt nivell d'indecisió i abstenció.
 
- Al llarg de tota la campanya han insistit en què la seva aposta és un govern constitucionalista. Imaginem que el bloc sobiranista no arriba als 68 escons. Seria partidari d'un govern de la resta de forces?

- Jo crec que els governs no poden tenir massa colors i apostaria per un govern de socialistes i Ciutadans, amb el suport extern dels partits que es vulguin unir per passar pàgina del procés.  

- Si donessin els números, acceptaria fer majoria amb els vots de Vox?

- Pensem que Vox haurà de decidir a qui dona suport. Si dona suport al canvi o prefereix abstenir-se, estar al racó dels enfadats i no participar de la política. I això ho haurà de decidir Vox.

"Que l'independentisme superés el 50% dels vots no canviaria res"

- Per tant, el seu discurs no és el de marcar una línia vermella respecte a Vox.

- El que dic és que jo vull un canvi i vull portar polítiques moderades, de centre, a la Generalitat. Vull reconstruir econòmicament la nostra societat. I combatre els postulats radicals que puguin tenir altres forces polítiques. El que no farem és fer cordons sanitaris a ningú, si això és el que em pregunta. Però tampoc donarem entrada en un govern a partits amb els que no tenim en comú pràcticament res.    

- Si el bloc sobiranista ultrapassés el 50% dels vots, això en què canviaria la situació política a Catalunya?

- Crec que no canvia, pràcticament, en res. Pensi que, com és normal en totes les societats democràtiques, per fer canvis en profunditat calen majories qualificades. Si l'independentisme digués que ja té el 50%, això els posaria davant el mirall. Si no el tenien, amb quin dret estaven esclafant les institucions de més de la meitat dels catalans? Estaven fora de joc dins de la seva lògica.
 
- Què hauria de passar perquè Ciutadans veiés bé un indult?

- Sempre hem estat crítics amb l'indult, perquè és una llei del segle XIX que atorga unes atribucions al poder executiu que estan al marge de la separació de poders. És esmenar la plana a resolucions del poder judicial. En aquest cas, com que l'indult vindria precedit de negociacions polítiques, ens sembla que és un intercanvi d'avantatges polítics i de privilegis envers uns polítics perquè donin suport a un govern concret. En aquest cas, a més, tenim persones que han comès delictes molt greus, que no se n'han penedit i que diuen que ho tornaran a fer. Crec que mai s'ha concedit un indult a una persona que digui que reincidirà en el delicte que va cometre. És fora de lloc.

"Els catalans ens hem de reconciliar, però els responsables d'aquest atropellament han de modificar les seves postures"

- Abans deia que Ciutadans volia ser superadora del procés i emprava el terme reconciliació. Creu que pot haver-hi reconciliació sense indult, mentre hi hagi persones en situació carcerària?

- Però aquesta situació carcerària no ha vingut del cel. Ha vingut perquè unes determinades persones han derogat l'Estatut sense tenir els vots necessaris, que han derogat la nostra Constitució, que han malbaratat capitals públics de tots els catalans per fer aquesta asonada que van fer. Sempre se'ns demana al constitucionalisme que fem alguna cosa, però des de la part dels líders separatistes no hi ha hagut cap contrapartida. És evident que entre els catalans ens hem de reconciliar, però també és evident que els responsables d'aquest atropellament que van patir molts catalans han de modificar les seves postures. Això és el primer que s'ha de fer.

Nosaltres, quan fem reunions amb entitats de tot tipus, que n'hem fet més de 140 des de la primera onada de la pandèmia, deixàvem de banda les nostres diferències ideològiques, vingués qui vingués. I quan parlàvem dels problemes que ens interessaven a tots, ens posàvem d'acord. És això el que proposaria a la societat catalana. L'independentisme s'haurà de reinventar i formular propostes que no siguin només per al seu públic. I que pensin que vivim en un país descentralitzat, i en una comunitat europea on hi ha unes normes que no els emparen. 

- Però si es formés el govern que vostè proposa, no seria igual de polaritzador i divisor? L'altra meitat quedaria fora.

- Si governes per a tothom, no hauria d'haver-hi problema. El nostre govern no treballaria per a la independència, però els resultats pel que fa a la independència serien els mateixos que ha donat la majoria independentista, que han estat zero.         

- Va dir en un acte que Ciutadans havia evitat que el Parlament fos el TNC del procés. Però el seu partit no ha basat bona part de la seva actuació en la teatralització?

- Miri, el senyor Rufián va treure unes manilles i una impressora al Congrés, i no recordo que ningú l'hagi acusat de teatralització. Sí que hi ha hagut sessions tempestuoses al Parlament de Catalunya, però també és veritat que una d'elles va ser quan es va aplaudir a l'hemicicle un grup de detinguts acusats per l'Audiència Nacional de terrorisme. I, com que eren independentistes, se'ls va aplaudir. Després s'ha de veure, però aplaudir persones en aquestes circumstàncies és donar suport a cegues a persones que pel fet de ser independentistes, converteixes en herois. 
 
- Però aquestes persones no estaven condemnades i les acusacions de terrorisme després van quedar en no-res.

- Però s'ha de veure, no? Aplaudir mentre estaven detingudes? Aquest diumenge, van fer un acte amb el senyor Arnaldo Otegi, que és un exterrorista d'ETA. Tant Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Quim Torra han mostrat fotografies amb Carles Sastre, que va matar el senyor Bultó. Jo mai em faria fotos amb persones que han segrestat o assassinat. Això sí que em sembla una línia vermella.

- Però sobre això que esmenta d'Otegi, segurament vostè dirà que Nelson Mandela era un referent de la pau, però també va estar acusat de terrorisme i després va ser Premi Nobel de la Pau. En el cas d'Irlanda del Nord, hi ha hagut persones qualificades en algun moment de terroristes i després han estat referents internacionals. 

- Sí, però normalment primer es produeix un penediment o es justifica davant d'una dictadura. Dins d'una democràcia no té cap justificació actuar a través de la violència. És molt diferent el règim de l'apartheid.    

- Ha parlat d'ETA. Quan ens referíem a una actuació amb elements histriònics, no és abusar de la teatralització mostrar, en seu parlamentària, fotografies d'atemptats d'ETA, sabent que l'independentisme no ha tingut, tret de casos marginals, episodis de violència?

- Jo crec que no perquè es fa acompanyar de persones que han estat condemnades per delictes de terrorisme.  

"L'independentisme s'haurà de reinventar i formular propostes que no siguin només per al seu públic"

- Equiparar l'assalt al Capitoli amb una protesta davant el Parlament no és populisme?

- Miri, nosaltres vam fer un vídeo i vam posar dos supòsits, un al costat de l'altre. Si hi ha semblances raonables, no és culpa nostra. Mai no comparem els resultats del que va passar al Capitoli, que hi va haver morts, és evident, amb aquest assalt al Parlament que no es va arribar a fer. Però sí que les semblances són molt raonables entre el discurs populista del trumpisme i el de Puigdemont i Torra, que són molt evidents. Hi ha uns ideals, un America First, un primer els de casa, un enemic interior, i una manca de respecte envers les institucions, un voler demostrar força, "apreteu". Hi ha massa paral·lelismes entre el que ha passat a Catalunya i el que ha passat a altres llocs del món i, significativament, als Estats Units.
 
- De totes maneres, a l'estat espanyol, qui ha mostrat més identificació amb Donald Trump ha estat Vox. 

- Sí, sí. És un populisme radical amb dirigents d'extrema dreta. És el mateix fenomen que s'ha produït a França amb Le Pen o en d'altres països. 

- Li pregunto això perquè fa la sensació que, des de la tardor del 2017, a Catalunya han canviat moltes coses i els diversos partits han anat modulant poc o molt el seu discurs. Tots, menys vostès. A veure si serà Ciutadans qui s'ha quedat més ancorat a la tardor del 2017.  

- Vostè m'està preguntant tota l'estona del procés i dels presos, i jo li responc amb la mateixa fermesa que sempre. Això és veritat. Som un partit liberal, de centre, progressista, que tenim la capacitat de pactar a la nostra esquerra o a la nostra dreta. Sí que tenim un discurs social moderat. Però també tenim claríssim que a Catalunya hi ha una manca de llibertats i un clima ideològic que fa difícil al discrepant de manifestar-se en contra del mainstream nacionalista. I nosaltres estem desacomplexats. Els partits tradicionals sempre havien optat per camuflar-se en el discurs imperant i que sembla majoritari, que no vol dir que ho sigui. El PSC se ha preferit camuflar-se en aquest discurs, el PP ha preferit no fer massa soroll i nosaltres sempre hem preferit dir les coses com les pensem i com les pensa
una part de Catalunya.        

"El fitxatge de Lorena Roldán pel PP no tindrà cap incidència en aquestes eleccions"

- Té algun sentiment personal quan contempla Lorena Roldán en una altra candidatura?

- Em parla de sentiment personal i no vull semblar massa psicòpata... Tinc sensacions racionals i explicacions racionals del que ha passat.

- I quines serien?

- Sí, jo penso que la cúpula del PP va pretendre configurar la seva candidatura amb gent que venia del nacionalisme, com Eva Parera, amb d'altra que venia de Ciutadans, com Lorena Roldán, i transmetre una sensació de no sé ben bé què. I crec que es demostrarà que aquestes obres d'enginyeria a la cúpula dels partits són alienes a allò que els electors volen i els problemes que tenen. Penso que no tindrà cap incidència en les eleccions. Aquesta és la meva valoració política.