07
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
22:28h
Qui és millor per evitar un replegament de l'independentisme i, si pot ser més aviat que tard, tornar a provar-ho? I qui és, en el curt termini d'una setmana vista, el més eficaç per frenar el PSC i impedir que l'unionisme faci fora els partits republicans del Govern? És la pugna que, intentant no caure en més retrets del compte, tenen ERC i Junts malgrat que tenen molt a veure en l'actual estat de les coses. Frec a frec a les enquestes, els uns i els altres han fet aquest diumenge els mítings centrals i ha estat el missatge força. Laura Borràs, que se sap amb l'electorat mobilitzat però que necessita anar més enllà del pinyol, estén la desconfiança amb ERC afirmant que, si poden, faran un tripartit amb el PSC i els comuns. En això l'ajuda la matraca de Ciutadans i de Carlos Carrizosa que, en un intent de taponar la brutal fuga de vot cap al PSC, també donen per feta la reedició de la fórmula que va governar Catalunya entre 2003 i 2010.
A l'aliança de PSC i comuns que, segons Borràs, només necessita ja el suport actiu o passiu d'ERC per aconseguir el poder arribat el cas, Oriol Junqueras i Pere Aragonès hi posen un dic de contenció, tot assegurant que ells i els socialistes són aigua i oli i que si algú ha fet pactes rellevants amb el PSC a Catalunya ha estat Junts a la Diputació de Barcelona. Un pacte que gaudeix de bona salut i que, malgrat la imputació de Núria Marín, en cap moment ha trontollat.
La campanya d'ERC es basa a fer entendre a l'electorat que bastir acords amb els socialistes i Podem a Madrid, ja sigui per barrar el pas al tripartit de dretes o per passar pàgina als darrers pressupostos de Montoro aprovant-ne uns de nous en plena pandèmia, no implica predisposició a Barcelona. Que hi ha alternatives millors encara que els darrers mesos de convivència al Govern no ho acabin de demostrar per cap de les parts. Uns i altres tenen una setmana per acabar de ser convincents i afinar el discurs, i fer bona la frase d'Arnaldo Otegi al míting dels republicans, citant una dita etíop: "Quan les aranyes teixeixen juntes poden immobilitzar un lleó".
El protagonista
Lluís Llach ha intervingut aquest diumenge al míting de la CUP a Girona. El cantautor ja va demanar la setmana passada el vot pels candidats de la formació anticapitalista a la demarcació i va fer notar la seva sintonia amb els alcaldes de Celrà, el cap de llista Dani Cornellà, i de Verges, Ignasi Sabater, i amb els postulats de Poble Lliure, una de les formacions integrades a la CUP. Llach està implicat en el Consell per la República i en l'impuls del procés constituent després de ser diputat per Junts pel Sí a l'anterior legislatura. En aquestes eleccions, però, ha optat pels anticapitalistes. Una de les raons, la defensa del territori: "Només es pot ser internacionalista quan tens els peus clavats en ciment a la terra, i ells els hi tenen. I per això poden ser més internacionalistes que ningú", ha dit.
L'estirabot
La ultradreta no en té mai prou. Per poder incloure al seu pla de cobertura a Junts, que no té drets electorals, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va haver d'incloure Vox, que no té presència al Parlament però sí al Congrés i al Parlament Europeu. Els ultres consideren, però, que surten menys del que toca als telenotícies i per això van recórrer a la Junta Electoral Provincial. Aquesta ha demanat als serveis informatius de TV3, que aquests dies deuen anar de corcoll com la resta de redaccions del país, estimar parcialment recurs malgrat les inconcrecions i demanar un "informe detallat" de les aparicions del partit.
La dada
És la campanya de l'streaming. Els partits fa anys que l'utilitzen, però el promovien molt poc i tampoc s'hi miraven massa amb la qualitat i la realització. La pandèmia ho ha replantejat. Els mítings són de mínims i els simpatitzants i militants s'hi connecten a través de les xarxes. A l'acte central d'ERC a Girona, que segur que també tenia espectadors bascos i gallecs gràcies a Arnaldo Otegi i Ana Pontón, hi havia 3.200 persones seguint-lo. I al de Junts, a Vic, 1.500. És possible que, si sumem els assistents virtuals a tots els actes diaris, sigui la campanya més concorreguda.
La frase
"Demano formalment el vot als que van voler el canvi el 2017". Així de clar ha estat Salvador Illa per demanar, de nou, el vot per al PSC dels qui fa tres anys van optar per Ciutadans. La seva estratègia l'ha dit a afirmar que ell no marxarà a Madrid ("he tornat i em quedo", diu) i que es presentarà a la investidura si guanya, encara que no sigui president... o que rebi els vots de l'extrema dreta.
A l'aliança de PSC i comuns que, segons Borràs, només necessita ja el suport actiu o passiu d'ERC per aconseguir el poder arribat el cas, Oriol Junqueras i Pere Aragonès hi posen un dic de contenció, tot assegurant que ells i els socialistes són aigua i oli i que si algú ha fet pactes rellevants amb el PSC a Catalunya ha estat Junts a la Diputació de Barcelona. Un pacte que gaudeix de bona salut i que, malgrat la imputació de Núria Marín, en cap moment ha trontollat.
La campanya d'ERC es basa a fer entendre a l'electorat que bastir acords amb els socialistes i Podem a Madrid, ja sigui per barrar el pas al tripartit de dretes o per passar pàgina als darrers pressupostos de Montoro aprovant-ne uns de nous en plena pandèmia, no implica predisposició a Barcelona. Que hi ha alternatives millors encara que els darrers mesos de convivència al Govern no ho acabin de demostrar per cap de les parts. Uns i altres tenen una setmana per acabar de ser convincents i afinar el discurs, i fer bona la frase d'Arnaldo Otegi al míting dels republicans, citant una dita etíop: "Quan les aranyes teixeixen juntes poden immobilitzar un lleó".
El protagonista
Lluís Llach ha intervingut aquest diumenge al míting de la CUP a Girona. El cantautor ja va demanar la setmana passada el vot pels candidats de la formació anticapitalista a la demarcació i va fer notar la seva sintonia amb els alcaldes de Celrà, el cap de llista Dani Cornellà, i de Verges, Ignasi Sabater, i amb els postulats de Poble Lliure, una de les formacions integrades a la CUP. Llach està implicat en el Consell per la República i en l'impuls del procés constituent després de ser diputat per Junts pel Sí a l'anterior legislatura. En aquestes eleccions, però, ha optat pels anticapitalistes. Una de les raons, la defensa del territori: "Només es pot ser internacionalista quan tens els peus clavats en ciment a la terra, i ells els hi tenen. I per això poden ser més internacionalistes que ningú", ha dit.
L'estirabot
La ultradreta no en té mai prou. Per poder incloure al seu pla de cobertura a Junts, que no té drets electorals, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va haver d'incloure Vox, que no té presència al Parlament però sí al Congrés i al Parlament Europeu. Els ultres consideren, però, que surten menys del que toca als telenotícies i per això van recórrer a la Junta Electoral Provincial. Aquesta ha demanat als serveis informatius de TV3, que aquests dies deuen anar de corcoll com la resta de redaccions del país, estimar parcialment recurs malgrat les inconcrecions i demanar un "informe detallat" de les aparicions del partit.
La dada
És la campanya de l'streaming. Els partits fa anys que l'utilitzen, però el promovien molt poc i tampoc s'hi miraven massa amb la qualitat i la realització. La pandèmia ho ha replantejat. Els mítings són de mínims i els simpatitzants i militants s'hi connecten a través de les xarxes. A l'acte central d'ERC a Girona, que segur que també tenia espectadors bascos i gallecs gràcies a Arnaldo Otegi i Ana Pontón, hi havia 3.200 persones seguint-lo. I al de Junts, a Vic, 1.500. És possible que, si sumem els assistents virtuals a tots els actes diaris, sigui la campanya més concorreguda.
La frase
"Demano formalment el vot als que van voler el canvi el 2017". Així de clar ha estat Salvador Illa per demanar, de nou, el vot per al PSC dels qui fa tres anys van optar per Ciutadans. La seva estratègia l'ha dit a afirmar que ell no marxarà a Madrid ("he tornat i em quedo", diu) i que es presentarà a la investidura si guanya, encara que no sigui president... o que rebi els vots de l'extrema dreta.