06
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
11:03h
"Qui perd els orígens, perd identitat", canta Raimon, i en l'equador de la campanya, Ciutadans es refugia en els orígens. Amb les enquestes i tots els pronòstics en contra, aquest dissabte Ciutadans traurà el sant cristo gros amb el suport expressat al partit unionista per alguns dels seus més destacats inspiradors. Dos d'ells intervindran telemàticament en l'acte central que el partit taronja celebra a Barcelona a dos quarts de dotze del migdia. Seran el jurista Francesc de Carreras i l'escriptor Félix de Azúa els que mostraran el seu suport a Carlos Carrizosa.
Els darrers dies, Ciutadans ha donat una inflexió a la seva campanya, enfocant-la cap al tema de la corrupció, aprofitant la reactivació del cas Bárcenas. És possible que aquest nou accent, que entronca amb el missatge que es volia renovador de Ciutadans dels primers anys, sigui ben acollit per alguns dels fundadors.
En el cas de De Azúa i De Carreras es tracta de dues de les figures més emblemàtiques de l'entorn intel·lectual que va fer possible el naixement de Ciutadans l'any 2006. Totes dues fa anys que es van traslladar a viure a Madrid. Es dona el cas que Francesc de Carreras va abandonar la formació unionista el febrer del 2019. En aquell moment, va mostrar la seva discrepància amb la línia imposada per Albert Rivera. De Carreras discrepava de la política de rebuig total a Pedro Sánchez i amb els acords a Andalusia, que incloïen el partit ultra Vox en la majoria de govern.
La trajectòria de Francesc de Carreras és segurament la que més exemplifica el camí seguit per un sector de la intel·lectualitat que va alletar els inicis d'aquest projecte polític nascut per combatre el catalanisme cultural i la immersió lingüística. Molts dels De Carreras, Félix de Azúa o Félix Ovejero militaven en un antinacionalisme català cada cop més furibund. Provinents en la seva majoria de l'esquerra socialista o psuquera (De Carreras va ser membre del PSUC i va estar vinculat a Iniciativa fins al 1986), van acabar trencant amb el PSC quan es van sentir decebuts per un Pasqual Maragall que es va mostrar massa nacionalista, segons ells.
Ciutadans va ser el seu nou projecte i Albert Rivera el líder que creien modelar. L'èxit del partit va superar propis i estranys. Ciutadans no només va acabar conformant un espai electoral gens negligible, sinó que va fer el salt a la política espanyola. Però el discurs furibundament anticatalanista era difícil de compaginar amb els missatges vagament renovadors que enarboraven i Rivera va dur el timó clarament a la dreta. Els pactes amb Vox van acabar sent excessius per alguns d'aquests fundadors, que van anar abandonant el vaixell.
En una entrevista a NacióDigital, Francesc de Carreras va donar alguns detalls de la seva relació amb Rivera, amb qui va tenir una darrera trobada l'abril del 2019. Aquell dia, Rivera li va deixar clar que no volia dirigir un partit frontissa, sinó el bloc de la dreta espanyola. Potser en aquell moment, De Carreras va comprovar que la seva "criatura" s'havia fet massa gran.
No deixa de ser curiós comprovar la llista de figures que després d'exercir un gran paper al partit han acabat abandonant-lo. Es fa fins i tot difícil de seguir. A mesura que Ciutadans se n'anava cap a la dreta, els de la primera hora se n'anaven desmarcant, des de Francesc de carreras a Toni Roldán, mentre que quan, després de la dimissió de Rivera i els pèssims resultats del novembre del 2019, el partit va modular el seu to i va aprovar l'estat d'alarma, tot un seguit de dirigents de l'ala més dura, com Juan Carlos Girauta, Carina Mejías o Marcos de Quinto, han trencat el carnet. Aquest dissabte, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa recorreran als fundadors perquè els ajudin a interpretar un destí que sembla que se'ls escapa.
Els darrers dies, Ciutadans ha donat una inflexió a la seva campanya, enfocant-la cap al tema de la corrupció, aprofitant la reactivació del cas Bárcenas. És possible que aquest nou accent, que entronca amb el missatge que es volia renovador de Ciutadans dels primers anys, sigui ben acollit per alguns dels fundadors.
En el cas de De Azúa i De Carreras es tracta de dues de les figures més emblemàtiques de l'entorn intel·lectual que va fer possible el naixement de Ciutadans l'any 2006. Totes dues fa anys que es van traslladar a viure a Madrid. Es dona el cas que Francesc de Carreras va abandonar la formació unionista el febrer del 2019. En aquell moment, va mostrar la seva discrepància amb la línia imposada per Albert Rivera. De Carreras discrepava de la política de rebuig total a Pedro Sánchez i amb els acords a Andalusia, que incloïen el partit ultra Vox en la majoria de govern.
La trajectòria de Francesc de Carreras és segurament la que més exemplifica el camí seguit per un sector de la intel·lectualitat que va alletar els inicis d'aquest projecte polític nascut per combatre el catalanisme cultural i la immersió lingüística. Molts dels De Carreras, Félix de Azúa o Félix Ovejero militaven en un antinacionalisme català cada cop més furibund. Provinents en la seva majoria de l'esquerra socialista o psuquera (De Carreras va ser membre del PSUC i va estar vinculat a Iniciativa fins al 1986), van acabar trencant amb el PSC quan es van sentir decebuts per un Pasqual Maragall que es va mostrar massa nacionalista, segons ells.
Ciutadans va ser el seu nou projecte i Albert Rivera el líder que creien modelar. L'èxit del partit va superar propis i estranys. Ciutadans no només va acabar conformant un espai electoral gens negligible, sinó que va fer el salt a la política espanyola. Però el discurs furibundament anticatalanista era difícil de compaginar amb els missatges vagament renovadors que enarboraven i Rivera va dur el timó clarament a la dreta. Els pactes amb Vox van acabar sent excessius per alguns d'aquests fundadors, que van anar abandonant el vaixell.
En una entrevista a NacióDigital, Francesc de Carreras va donar alguns detalls de la seva relació amb Rivera, amb qui va tenir una darrera trobada l'abril del 2019. Aquell dia, Rivera li va deixar clar que no volia dirigir un partit frontissa, sinó el bloc de la dreta espanyola. Potser en aquell moment, De Carreras va comprovar que la seva "criatura" s'havia fet massa gran.
No deixa de ser curiós comprovar la llista de figures que després d'exercir un gran paper al partit han acabat abandonant-lo. Es fa fins i tot difícil de seguir. A mesura que Ciutadans se n'anava cap a la dreta, els de la primera hora se n'anaven desmarcant, des de Francesc de carreras a Toni Roldán, mentre que quan, després de la dimissió de Rivera i els pèssims resultats del novembre del 2019, el partit va modular el seu to i va aprovar l'estat d'alarma, tot un seguit de dirigents de l'ala més dura, com Juan Carlos Girauta, Carina Mejías o Marcos de Quinto, han trencat el carnet. Aquest dissabte, Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa recorreran als fundadors perquè els ajudin a interpretar un destí que sembla que se'ls escapa.