05
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
07
de febrer
a les
16:01h
No hi ha un perfil exacte del votant per a cada partit. Si fos així, les transferències de vot entre unes eleccions i unes altres serien molt rares o es deurien exclusivament a aspectes conjunturals determinats (com quedar-se sense feina o tenir fills), però sí que hi ha determinades formacions que atrauen més persones amb certes característiques. Unes preferències interrelacionades, en tot cas, que també poden variar d'unes eleccions a unes altres.
Els baròmetres d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) són una bona eina per analitzar aquests perfils més preponderants entre les persones que simpatitzen amb una formació o l'altra, i com han variat des del 2017, agrupant les diferents enquestes d'aquell any i del 2020. Aquest article en concret, se centra a observar aquestes tendències en aspectes vinculats a les característiques més superficials (sexe, edat i lloc de residència), la religió, i la carrera formativa i laboral i tot el fet vinculat (com els ingressos o la classe social), tot i que es publicaran els pròxims dies altres articles amb més indicadors.
Sexe:Els partits que tenen bases de simpatitzants més masculinitzades són la CUP (57,5% homes) i Vox (57,1%), mentre que, en sentit contrari, el PDECat és el que el té més feminitzat (61,9% dones), seguit del PSC (55,3%).
Just abans de les eleccions del 2017, encara sense Vox a la política catalana, la CUP era en solitari la formació amb un electorat més masculinitzat (61,1% homes) i el PDECat ja era el més feminitzat (57,7%). Llavors, però, agrupava tot l'espai postconvergent, mentre que, en trencar-se en el PDECat i Junts, els primers haurien accentuat el pes entre les dones i la nova formació de Carles Puigdemont hauria seduït votants de forma més paritària.
Edat:Els partits amb simpatitzants més joves són els comuns, Vox i la CUP, amb prop d'un terç menor de 35 anys, seguit per Cs, mentre que més d'un 40% dels simpatitzants del PP i el PDECat en tenen 65 o més, tot i que també és força envellit el del PSC (37,7%) i Junts (33,5%). El 2017, en canvi, la CUP era la formació en solitari amb una base de suport més jove, mentre que l'espai posconvergent hauria rejovenit una mica la seva, des de llavors, i el PSC i el PP l'haurien envellida -tot i que les últimes enquestes assenyalen que l'elecció de Salvador Illa ho hauria revertit una mica gràcies a la captació de votants de Ciutadans.
Grandària de municipi:Les formacions independentistes són les que tenen el suport més concentrat a municipis amb menys de 10.000 habitants, bàsicament als entorns rurals, especialment Junts (31%), PDECat (27%) i ERC (26,1%), mentre que tenen sobretot simpatitzants a ciutats de més de 150.000 habitants -incloent Barcelona- Cs (41,6%), PP (40,5%) i comuns (39,8%). És una proporció que no ha variat massa en relació al 2017.
Religió:Les formacions amb una major proporció de simpatitzants que es declaren catòlics són el PP (79,7%), PDECat (71,4%) i Ciutadans (70,1%), mentre que on hi ha més agnòstics i ateus és a la CUP (69,5%), els comuns (60,1%) i, a certa distància, ERC (42,7%). El PP és també la formació amb més evangelistes (6,1%), musulmans (3,4%) i d'altres creences (3,4%), tot i que això es pot deure a que hi ha una limitada mostra de respostes -poques persones afirmen ser-ne simpatitzants- que podrien magnificar aquests percentatges per pocs casos. L'única diferència respecte a 2017, pràcticament, és que Junts ara té un electorat menys hegemònicament catòlic que tot l'espai del PDECat de llavors.
Estudis:Bona part dels simpatitzants del PSC (49,7%), el PP (47,3%) i Vox (41,8%) no han estudiat més enllà de la secundària obligatòria, per bé que, en el cas dels socialistes i populars, això es pot deure a la base social més envellida, ja que fa unes dècades no era tan comú allargar els estudis. Per contra, el 54,1% dels de la CUP tenen estudis universitaris o post-universitaris, com el 40,3% del PDECat, el 36,7% dels comuns, el 35,8% de Junts o el 34,7% d'ERC. Un escenari similar al del 2017, per bé que llavors ERC era el segon partit amb més simpatitzats amb estudis superiors.
Situació laboral: Les formacions amb un major pes dels assalariats -indefinits o temporals- entre els seus simpatitzants són la CUP (59,2%), els comuns (53,9%) i ERC (48,7%), mentre que tenen molts jubilats el PP (48%), el PSC (43%), el PDECat (41,3%) i Junts (37,3%). Els que tenen més aturats són Vox (24,2%) i Cs (19%), mentre que també hi ha molts estudiants que donen suport a Vox (9,9%) i la CUP (9,2%). Cs (12,4%) és la formació amb més ocupats per compte propi -autònoms o empresaris amb assalariats-, seguit de Vox (9,9%, tots autònoms), PDECat (9,5%) i Junts (9,4%).
En aquest cas, sí que hi ha algunes diferències respecte de 2017. Llavors, la CUP era la formació amb una major proporció d'autònoms entre els simpatitzants (12%) i la segona en empresaris (2,9%), només per darrere del PDECat (3,2%). El PP era el segon amb més suports entre els aturats, els quals ara deuen haver fet el salt a Vox, qui també deu haver pescat entre assalariats que llavors feien costat a Ciutadans, qui tenia més arrelament entre aquests.
Sector de treball:La CUP és clarament la formació amb una major proporció de simpatitzats al sector públic (30,9%), força per davant dels comuns (23,3%) i ERC (22,4%), mentre que Vox (81,8%) i Cs (81,5%) són els que més en tenen que treballen o ho han fet al sector privat. El PDECat és el que recull major part del suport en entitats sense ànim de lucre (3,4%), tot i que això es pot deure de nou a la magnificació de pocs casos en una mostra reduïda. Respecte al 2017 ha canviat poc aquest aspecte, més enllà que llavors ERC era el segon partit amb més simpatitzants al sector públic.
Ingressos a la llar:La qüestió dels recursos que entren a una casa és controvertit perquè molta gent no ho vol dir -o menteix- i perquè depèn de la quantitat de persones que hi viuen. En tot cas, la CUP és la formació amb menys simpatitzants en llars on es perceben menys de 1.200 euros (12,3%), per sota de Junts (12,6%), i és clarament la que en té més que ingressen més de 3.000 euros (28,8%), tot i que, si es posa el llindar en els 4.000, on el pes és major és a Cs (13,9%) i Junts (12,8%). En canvi, el 2017, ERC era el partit amb més simpatitzants per sobre dels 3.000 euros.
Classe social:La percepció pròpia de classe social és encara més subjectiva i una majoria de simpatitzants de tots els espais es declara de classe mitjana. Ara bé, un 16,9% de Vox i un 16,3% del PP se senten de classe baixa, mentre que un 10,9% de Cs i un 10,3% de la CUP, de classe mitjana-alta o alta. La formació amb major pes de qui se sent de classe mitjana és el PDECat (72,6%). El 2017, en canvi, la proporció més gran de classe baixa es trobava als comuns (14,4%) i al PSC (13,3%).
Els baròmetres d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) són una bona eina per analitzar aquests perfils més preponderants entre les persones que simpatitzen amb una formació o l'altra, i com han variat des del 2017, agrupant les diferents enquestes d'aquell any i del 2020. Aquest article en concret, se centra a observar aquestes tendències en aspectes vinculats a les característiques més superficials (sexe, edat i lloc de residència), la religió, i la carrera formativa i laboral i tot el fet vinculat (com els ingressos o la classe social), tot i que es publicaran els pròxims dies altres articles amb més indicadors.
Sexe:Els partits que tenen bases de simpatitzants més masculinitzades són la CUP (57,5% homes) i Vox (57,1%), mentre que, en sentit contrari, el PDECat és el que el té més feminitzat (61,9% dones), seguit del PSC (55,3%).
Just abans de les eleccions del 2017, encara sense Vox a la política catalana, la CUP era en solitari la formació amb un electorat més masculinitzat (61,1% homes) i el PDECat ja era el més feminitzat (57,7%). Llavors, però, agrupava tot l'espai postconvergent, mentre que, en trencar-se en el PDECat i Junts, els primers haurien accentuat el pes entre les dones i la nova formació de Carles Puigdemont hauria seduït votants de forma més paritària.
Edat:Els partits amb simpatitzants més joves són els comuns, Vox i la CUP, amb prop d'un terç menor de 35 anys, seguit per Cs, mentre que més d'un 40% dels simpatitzants del PP i el PDECat en tenen 65 o més, tot i que també és força envellit el del PSC (37,7%) i Junts (33,5%). El 2017, en canvi, la CUP era la formació en solitari amb una base de suport més jove, mentre que l'espai posconvergent hauria rejovenit una mica la seva, des de llavors, i el PSC i el PP l'haurien envellida -tot i que les últimes enquestes assenyalen que l'elecció de Salvador Illa ho hauria revertit una mica gràcies a la captació de votants de Ciutadans.
Grandària de municipi:Les formacions independentistes són les que tenen el suport més concentrat a municipis amb menys de 10.000 habitants, bàsicament als entorns rurals, especialment Junts (31%), PDECat (27%) i ERC (26,1%), mentre que tenen sobretot simpatitzants a ciutats de més de 150.000 habitants -incloent Barcelona- Cs (41,6%), PP (40,5%) i comuns (39,8%). És una proporció que no ha variat massa en relació al 2017.
Religió:Les formacions amb una major proporció de simpatitzants que es declaren catòlics són el PP (79,7%), PDECat (71,4%) i Ciutadans (70,1%), mentre que on hi ha més agnòstics i ateus és a la CUP (69,5%), els comuns (60,1%) i, a certa distància, ERC (42,7%). El PP és també la formació amb més evangelistes (6,1%), musulmans (3,4%) i d'altres creences (3,4%), tot i que això es pot deure a que hi ha una limitada mostra de respostes -poques persones afirmen ser-ne simpatitzants- que podrien magnificar aquests percentatges per pocs casos. L'única diferència respecte a 2017, pràcticament, és que Junts ara té un electorat menys hegemònicament catòlic que tot l'espai del PDECat de llavors.
Estudis:Bona part dels simpatitzants del PSC (49,7%), el PP (47,3%) i Vox (41,8%) no han estudiat més enllà de la secundària obligatòria, per bé que, en el cas dels socialistes i populars, això es pot deure a la base social més envellida, ja que fa unes dècades no era tan comú allargar els estudis. Per contra, el 54,1% dels de la CUP tenen estudis universitaris o post-universitaris, com el 40,3% del PDECat, el 36,7% dels comuns, el 35,8% de Junts o el 34,7% d'ERC. Un escenari similar al del 2017, per bé que llavors ERC era el segon partit amb més simpatitzats amb estudis superiors.
Situació laboral: Les formacions amb un major pes dels assalariats -indefinits o temporals- entre els seus simpatitzants són la CUP (59,2%), els comuns (53,9%) i ERC (48,7%), mentre que tenen molts jubilats el PP (48%), el PSC (43%), el PDECat (41,3%) i Junts (37,3%). Els que tenen més aturats són Vox (24,2%) i Cs (19%), mentre que també hi ha molts estudiants que donen suport a Vox (9,9%) i la CUP (9,2%). Cs (12,4%) és la formació amb més ocupats per compte propi -autònoms o empresaris amb assalariats-, seguit de Vox (9,9%, tots autònoms), PDECat (9,5%) i Junts (9,4%).
En aquest cas, sí que hi ha algunes diferències respecte de 2017. Llavors, la CUP era la formació amb una major proporció d'autònoms entre els simpatitzants (12%) i la segona en empresaris (2,9%), només per darrere del PDECat (3,2%). El PP era el segon amb més suports entre els aturats, els quals ara deuen haver fet el salt a Vox, qui també deu haver pescat entre assalariats que llavors feien costat a Ciutadans, qui tenia més arrelament entre aquests.
Sector de treball:La CUP és clarament la formació amb una major proporció de simpatitzats al sector públic (30,9%), força per davant dels comuns (23,3%) i ERC (22,4%), mentre que Vox (81,8%) i Cs (81,5%) són els que més en tenen que treballen o ho han fet al sector privat. El PDECat és el que recull major part del suport en entitats sense ànim de lucre (3,4%), tot i que això es pot deure de nou a la magnificació de pocs casos en una mostra reduïda. Respecte al 2017 ha canviat poc aquest aspecte, més enllà que llavors ERC era el segon partit amb més simpatitzants al sector públic.
Ingressos a la llar:La qüestió dels recursos que entren a una casa és controvertit perquè molta gent no ho vol dir -o menteix- i perquè depèn de la quantitat de persones que hi viuen. En tot cas, la CUP és la formació amb menys simpatitzants en llars on es perceben menys de 1.200 euros (12,3%), per sota de Junts (12,6%), i és clarament la que en té més que ingressen més de 3.000 euros (28,8%), tot i que, si es posa el llindar en els 4.000, on el pes és major és a Cs (13,9%) i Junts (12,8%). En canvi, el 2017, ERC era el partit amb més simpatitzants per sobre dels 3.000 euros.
Classe social:La percepció pròpia de classe social és encara més subjectiva i una majoria de simpatitzants de tots els espais es declara de classe mitjana. Ara bé, un 16,9% de Vox i un 16,3% del PP se senten de classe baixa, mentre que un 10,9% de Cs i un 10,3% de la CUP, de classe mitjana-alta o alta. La formació amb major pes de qui se sent de classe mitjana és el PDECat (72,6%). El 2017, en canvi, la proporció més gran de classe baixa es trobava als comuns (14,4%) i al PSC (13,3%).
| NOTA ACLARIDORA |
|---|
| Els resultats d'aquests gràfics s'han obtingut agrupant les respostes dels tres baròmetres del CEO del 2020 i dels tres del 2017. S'ha agafat de referència la simpatia per cada partit i no la intenció o el record de vot perquè s'entén com un element més estable i menys depenent del candidat o la conjuntura, però sobretot per facilitar les comparacions entre els dos anys, ja que el 2017 encara hi havia Junts pel Sí al Parlament. Així mateix, no s'han ponderat les respostes per evitar maximitzar biaixos quan les mostres no eren massa grans en determinades respostes, així que convé anar amb compte amb les interpretacions. Si algun col·lectiu apareix infrarepresentat a la mostra, ho estarà segurament també en el perfil dels simpatitzants de cada partit, així que no cal entendre que un percentatge exacte de la base social té una característica o altra, sinó que s'ha de considerar en termes relatius amb els perfils de simpatitzants dels altres partits, si aquesta característica hi és més present o menys. Igualment, quan es diu que un partit té més simpatitzants d'un determinat tipus, ens referim al fet que tenen més pes respecte del total de simpatitzants d'aquest mateix partit, no en termes absoluts. És a dir, que si un partit té un 10% de simpatitzants menors de 25 anys no vol dir que en tingui més en termes absoluts que un altre partit amb un 8% de simpatitzants menors de 25 anys, ja que aquest segon partit pot tenir el doble de simpatitzants i, per tant, en realitat en seran més. |