Dolors Sabater: «Borràs enreda amb la DUI»

El primer tram de campanya de la CUP-Guanyem no ha estat plàcid per a Dolors Sabater (Badalona, 1960). L'esmena a la totalitat del consell polític dels anticapitalistes a l'estratègia de campanya va condicionar els primers dies i els matisos sobre pactes postelectorals van provocar incertesa. La candidatura que encapçala l'exalcaldessa de Badalona desitja avançar amb pas ferm en l'esprint fins al 14-F, amb la vista posada a reeditar els resultats de 2015, quan van aconseguir 10 diputats. La cap de llista reivindica la bona relació de la CUP i Guanyem, i assenyala que "eixampla" l'espai polític de l'independentisme rupturista. 

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Sabater es mostra molt crítica amb Salvador Illa, però també acusa Junts d'estar "enredant" amb la DUI i lamenta que ERC prioritzi "fiar-ho tot a una taula de diàleg que no existeix". Assegura que la formació no investirà ni Laura Borràs ni Pere Aragonès si és "per fer el mateix" que en aquests últims anys, i no dubta quan diu que, si depèn dels diputats anticapitalistes, abans hi haurà noves eleccions que un govern que vulgui gestionar l'autonomia i continuar fent "polítiques neoliberals". 

- En l'última entrevista que va fer amb NacióDigital, just després que fos escollida candidata, ens va dir que la CUP estava "més preparada que mai i més disposada que mai per assumir responsabilitats de Govern". Ha canviat alguna cosa del missatge de la CUP després del consell polític? 

- No, només calia explicar-ho millor. El missatge és el mateix, la mateixa predisposició, però ha d'anar acompanyat, com deia en l'entrevista que em van fer, de la idea que no ha de ser per continuar fent el mateix que ha fet el Govern que hi ha actualment. Dependrà del què i el com. No és tant important el qui sinó per fer què i per fer-ho com. Calia remarcar això, perquè quedés clar a aquells que aspiren a tenir el nostre suport. No apuntalarem un govern com el que hem tingut fins ara. Per seguir fent autonomisme i neoliberalisme, no estem preparades. Ho estem per desbordar aquest marc.

"No apuntalarem un govern com el que hem tingut fins ara. Per seguir fent autonomisme i neoliberalisme, no estem preparades"

- El document del consell polític que es va aprovar era contundent. Tal com va avançar aquest diari, deia que "el relat de campanya de la CUP s'ha de desmarcar frontalment de tota possibilitat d'entrada al Govern". A la vegada, Anna Gabriel en campanya ha dit que veu una CUP "més madura". Com ho interpreta això? 

- Aquest document s'ha sobredimensionat, i el que es va aprovar al cap d'uns dies que no ha transcendit a la premsa és el que realment inclou aquesta proposta. La CUP és una organització orgullosament assembleària, que practica la democràcia directa, i enriqueix el discurs i el funcionament amb aquesta participació. La proposta deia que calia deixar ben clar quina era la posició i l'acord és que explicarem la nostra posició deixant clar quin és el marc en què nosaltres tenim aquesta disposició. 

- El consell polític també qüestionava el personalisme de la campanya. Es va sentir assenyalada? 

- No, en absolut. Jo responc a un projecte col·lectiu i a unes decisions col·lectives. La CUP és una organització coral, que sempre ha fet campanyes corals, i el fet que hi hagués organitzacions que demanessin remarcar més aquesta fet es va incorporar en l'estratègia de campanya. Era una indicació sobre la campanya, no tenia res a veure amb mi. 

- Com definiria la relació entre la CUP i Guanyem?

- Una bona relació, una relació per guanyar. És una suma que amplia i eixampla l'espai polític que representem, que permet sense fissures que hi hagi un sector del sobiranisme rupturista, que estava orfe, i que vegi que més que mai pot votar aquest espai. Tant per l'arrel que té en el municipalisme, que encara el posa més en valor, com per la centralitat de l'independentisme com a única forma de forçar el trencament amb el règim del 78. És una relació d'enriquiment mutu, de guanyar-guanyar. 

- Com es prendran les decisions de la CUP-Guanyem durant la legislatura? Com serà l'òrgan de decisió? 

- Com sempre. De base sempre i irrenunciablement assembleària, de baix a dalt. Som garantia, tant a Guanyem com a la CUP, d'un funcionament de democràcia i participació directa. Tenim els òrgans propis de la candidatura que seran els espais on s'acabarà de prendre la decisió. 
 
- Quan arribi el moment d'investir un president o una presidenta, es pot produir el fet que el consell polític de la CUP esmeni la decisió de la coalició? 

- No. Perquè segur que la decisió de la coalició s'haurà pres d'acord amb el propi consell polític de la CUP. 

"La decisió de la coalició sobre la investidura no l'esmenarà el consell polític de la CUP, perquè s'haurà pres d'acord amb el propi consell polític"

- Fa pocs dies comentava que la investidura havia d'anar "de projectes i no de persones". Això vol dir que demanaran un pas al costat a Laura Borràs? 

- Hem deixat ben clar que l'únic veto que fem de manera explícita és a un govern liderat per Salvador Illa i el PSC. En aquest cas, apel·lem a la contradicció que els comuns ja estiguin anunciant que el faran president. Penso que és una renúncia absoluta a un projecte transformador. La senyora Albiach fa moltes propostes que podrien ser semblants o properes a les de la CUP en la qüestió social, però resulta que aquest partit que fa aquestes propostes les fia totes al filtre de posar-les en mans d'un partit que ha demostrat que és incapaç d'avançar cap a l'esquerra i que està ancorat per les oligarquies de l'Estat a la dreta. Nosaltres vetem al senyor Illa i apel·lem a la senyora Albiach perquè surti del marc de donar per bona la gestió del senyor Illa a l'Estat, amb unes polítiques absolutament neoliberals i que rescaten les grans fortunes i no les economies de la majoria.

"Els comuns estan entregats al PSC. Ja ho han dit en campanya, que el seu vot servirà per validar el PSC"

Nosaltres només ens podem emmarcar en un govern independentista i, si s'hi han de sumar els comuns, hauria de ser rectificant el fet de no ser decididament partidaris de l'amnistia ni de l'autodeterminació, i demanant la fi de la repressió i la criminalització del moviment independentista. En un govern independentista, nosaltres vetem que es continuï fent el que s'ha fet fins ara. Aquests tres anys han estat una oportunitat perduda per avançar cap a la independència, i cap al canvi social i econòmic, que avanci cap a la necessària transformació econòmica ecofeminista i ecosocial. S'ha perdut una oportunitat per incrementar la sobirania energètica i econòmica, i de posar l'economia a favor de rescatar el 90% de la població. Si el Govern independentista que surti del 14-F no està disposat a fer una banca pública, a tenir control públic de l'energia, a fer una renda bàsica universal o a enfortir els serveis públics, tampoc no hi jugarem.

- Els comuns estan entregats al PSC?

- Sí. Ja ho han dit en campanya, que el seu vot servirà per validar el PSC. Després intenten marcar alguna distància per com s'han trobar a l'Estat, on quasi no han tingut veu i no aconsegueixen arrossegar les polítiques de l'Estat cap als postulats propis de Podem i de l'herència del 15-M, que és tan necessària en aquest país. Han fet una campanya estranya, d'una banda volen diferenciar-se del PSC dient que són més progressistes, però ja els entreguen els vots només començar. El senyor Illa vol posar a la conselleria de Salut una persona que representa pura privatització i la senyora Albiach defensa enfortir el servei públic. Com pots defensar això i dir que cediràs els vots per investir Illa, que defensa privatitzar la sanitat? 

"Si no es garanteixen les condicions que demana la CUP, som partidaris d'unes noves eleccions"

- Parla de cedir els vots. En cas d'una investidura d'un govern independentista, si no es garanteixen les condicions que demana la CUP, serien partidaris d'una repetició d'eleccions? 

- Sí. És evident que un govern per fer el mateix que han fet fins ara no ens el mereixem. Ja ha estat prou decebedor i nociu per a la qualitat democràtica, social i econòmica del país com per tornar-ho a fer. Però estic convençuda que hi haurà entesa, perquè el que proposem és el millor per al país. Si s'hi fixen, durant la campanya, tant la senyora Borràs com el senyor Aragonès, van incorporant postulats que nosaltres anem fent. Les nostres propostes no són partidistes, són de grans consensos i de sentit comú. Ara bé, cal matisar i comprometre's.

No he escoltat encara la senyora Borràs dir si la Generalitat es retirarà de les causes de persecució de l'independentisme. Hi ha un centenar de persones encausades. La Generalitat està fent persecució de l'independentisme i la senyora Borràs hauria de dir si es retiraran o no d'aquestes causes. Setanta persones podrien entrar a presó i és imprescindible aquest compromís en campanya. Pel que fa a la DUI i el referèndum, Junts porta fer un referèndum al programa, però Borràs fa campanya prometent una DUI. Que expliqui com, perquè ja en vam tenir una i no es va poder sostenir. D'altra banda, si ERC pensa seguir fiant els avenços de l'independentisme a una taula de diàleg que no ha existit i que no ha reconegut el dret d'autodeterminació ni defensa l'amnistia, no hi tenim res a fer. 
 
- Pel que diu, Borràs enreda amb la DUI?

- Crec que amb la DUI enreden. Són solucions màgiques que fan de bon escoltar, perquè hi ha molt dolor i patiment. Va ser molt dur el que va passar. És molt important que tot aquest dolor de l'independentisme per no haver aconseguit el pas següent després del referèndum i per la repressió que hem patit, només hi ha solució si el convertim en estratègia compartida, no en picabaralles o en buscar qui té la culpa de què. Hem d'aprendre de com ens va anar, de les coses que van anar malament, per planificar els nous passos i per poder sostenir l'embat i fer-lo vinculant. Tornar a escenaris antics, prometre la DUI quan has estat tres anys al Govern i no has fet res... Que en campanya electoral es prometi quan sabem que no han estat capaços de fer-ho no em sembla correcte.

"La Generalitat s'ha de retirar de les causes contra manifestants, és qüestió de voluntat política"

És millor ser honestes i mirar a la cara de la gent per dir on som, però sense renunciar com ha fet ERC. En campanya ho estan intentant corregir, però en aquests tres anys de Govern ERC ha transmès allò que deia Rosa Parks: "Com més obeíem, més ens maltractaven". La impressió que fa ERC des que van renunciar a investir Carles Puigdemont després del 21-D, encara que fos per dir a l'Estat que continuàvem alçats, és que s'han rendit, que ens hem de portar bé, sense fer enfadar ningú. De què ha servit? Ens tres anys no hem avançat. Tot el dolor l'hem de capitalitzar amb un nou embat, però cal reactivar l'independentisme al carrer, una estratègia compartida, un enfortiment de les estructures públiques que augmenten la sobirania econòmica i de sectors estratègics, i tenir travat el suport internacional. Ho hem de fer nosaltres i per això ens presentem.

- Proposen fer un nou referèndum abans del 2025. L'1-O està superat? 

- No, l'1-O és el que ens marca el full de ruta. És essencial per saber que no podem renunciar a fer un altre referèndum. No podem malbaratar una gesta tan important del poder popular, un mandat legítim del poble català. Res de passar pàgina, al contar Justament per això hem de fer un nou referèndum però que se'n pugui sostenir el resultat. 

- I com se sosté el resultat? 

- Requereix treballar molt. No podem dir que ho farem i després ja veurem. No podem deixar res a l'atzar. No diem que sigui fàcil, diem que ens ho hem de treballar i hi estem disposades. 

- Una de les línies vermelles de la CUP és que la Generalitat es retiri de les causes contra manifestants independentistes. Hi ha dit repetidament. Com ho pot fer? 

- És qüestió de voluntat política, i ja ho hauria hagut de corregir. Hi ha un acord al Parlament de no aplicar la llei mordassa per part de la policia catalana i l'estan incomplint. Ho tenen molt fàcil. Estan aplicant la llei mordassa posant-la al servei de la persecució de la protesta tant per aturar desnonaments com per les manifestacions independentistes. És qüestió de voluntat política, ho tenen a les seves mans. 

- Però els sindicats policials també fan pressió perquè la Generalitat defensi els agents. Retirar les acusacions no suposaria un xoc amb els Mossos? 

- S'ha d'abordar. Quan era alcaldessa de Badalona vaig voler portar jo la seguretat. Veníem de quatre anys d'ingerència política del PP, que havia polititzat la Guàrdia Urbana fent un ús gent democràtic d'aquest servei públic i fent patir molt la part professional i democràtica d'aquest sector. Jo mateixa vaig voler ser la responsable directa de la Guàrdia Urbana per fer una transformació, i la vam fer. Vam eliminar l'Omega immediatament [unitat antiavalots] i vam treballar amb tots els sindicats per aconseguir una reforma del model policial, que s'acostava al model de servei públic democràtic, preventiu, amb perspectiva feminista i antiracista. La seguretat és molt important i s'ha d'afrontar des d'una perspectiva diferent, al servei de la vida. Tenim propostes pel que fa a la reforma del sistema policial, i no ens espanta asseure'ns a treballar amb els sindicats. 
 
- Arribat el cas, la CUP està preparada per assumir la conselleria d'Interior? 

- La CUP es presenta per assumir totes les responsabilitats en funció de la força que ens donin els votants i de la capacitat que la resta de formacions acceptin les nostres propostes per acabar amb l'autonomisme, i canviar el model econòmic i social. Estem preparades perquè les nostres assemblees puguin avalar facilitar un govern, o entrar-hi. En quines condicions? No ho podem avançar. Han de passar moltes coses. No sabem quina força tindrem, ni què voldran negociar la resta de formacions, ni si això donarà confiança a les nostres assemblees per avalar-ho.

En tot cas, tenim experiència per fer-ho tot i ja ho hem demostrat quan hem governat als municipis, tant la CUP com Guanyem. Som poder popular portat a la institució per transformar-la. Hem fet polítiques que no s'havien fet mai, que cap partit anomenat d'esquerres havia fet abans. Ho hem demostrat i a la Generalitat també tindrem aquesta capacitat si es donen les circumstàncies.

"Assumir la conselleria d'Interior? La CUP no està preparada en absolut per assumir l'actual conselleria d'Interior, de cap manera. Però sí que està preparada per implementar un canvi profund en les polítiques de seguretat en aquest país"

- Entenem que no ens podem avançar, però l'hi repreguntem: la CUP està preparada per assumir la conselleria d'Interior? 

- Dependria de si en aquest hipotètic Govern, que hauria d'estar d'acord en aplicar les propostes de la CUP, es donessin les condicions per fer una reforma en profunditat i aplicar un model de seguretat humana. La CUP no està preparada en absolut per assumir l'actual conselleria d'Interior, de cap manera. Però sí que està preparada per implementar un canvi profund en les polítiques de seguretat en aquest país. 

- Vostès haurien restituït Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos? Com xoca la seva figura, obertament contrària al salt que pretenia fer l'independentisme el 2017, en un escenari futur d'intentar tornar a fer un referèndum? 

- Al major Trapero se'l criminalitza per haver exercit la funció policial respectant els principis de proporcionalitat, oportunitat i congruència, i des d'aquest punt de vista, en termes professionals i com a mesura antirepressiva, és lògic que pugui recuperar la seva funció. Ara bé, una cosa diferent és el model policial i el paper de les forces policials en una situació de desobediència institucional. Aquest és un debat que s'ha d'afrontar i tot el que vam aprendre de l'1-O ens convida a reflexionar-hi. És una llàstima que durant aquests tres anys no s'hagi reflexionat sobre això. Nosaltres estem a disposició de participar en aquesta reflexió i anàlisi sobre quin és el paper de la policia, com ha de canviar el model de seguretat, i quin rol han de tenir els Mossos i si estaran subjecte a l'obediència a l'Estat. És un tema troncal que cal debatre. 

- Com es pot esquivar el TC en la qüestió dels preus del lloguer? 

- Aquesta és una mostra que en el marc autonòmic no es poden garantir drets. Com pot ser que els comuns defensin millores socials si no desbordem aquest marc autonòmic que retalla aquests drets? El que tampoc podem fer és llançar la tovallola i deixar de defensar-ho i exercir-ho. Exercir-ho vol dir aturar desnonaments, tenir polítiques concretes d'habitatge social al servei de la majoria, extremar les competències que tenim per poder fer altres coses, com per exemple que no hi hagi pisos buits i gent sense casa. Hi ha coses que es poden fer, i això ho han demostrat els ajuntaments. L'Estat ens priva de fer moltes coses, però amb les competències que tenim i amb valentia política i desobediència hem de seguir. Seria un orgull -lamentablement, però orgullosament- per aquest país que la repressió que patim per defensar el dret a l'autodeterminació fos també el dret a l'habitatge o el dret a l'energia. 

És clau aquesta mirada. Els comuns, a l'Ajuntament de Badalona, deien que no podien anar a aturar desnonaments. Deien que això es podia fer des del carrer, però no des de la institució, perquè no es pot plantejar aquesta desobediència. Perdó? No senyor. S'ha d'anar a donar la cara i dir a la comitiva judicial que estàs defensant el dret a l'habitatge d'aquestes famílies. Aquesta actitud, que la gent vegi que els polítics estem al costat dels drets de la gent, és la que necessita aquest moment excepcional. Un moment de crisi gravíssima i amb l'extrema dreta a les portes del Parlament. Cal transmetre a la població que som la defensa dels seus drets a la institució, tant dels nacionals com dels socials. Si entrem a les institucions i ens deixem endur per la roda burocratitzadora i pels legalismes que trepitgen legitimitats, i abandonem la ciutadania, és normal que es deixi portar pels populismes de dretes que prometen màgia. 
 
- Proposen una farmacèutica pública. És viable? 

- És imprescindible. Per frenar aquesta pandèmia hi havia dues qüestions fonamentals: uns confinaments molt més estrictes sense que repercuteixin en l'economia vital i al sosteniment de la vida, per això proposem una renda bàsica universal, i les vacunes per defensar-se del virus. Aquesta eina fonamental, la vacuna, l'hem posada en mans dels interessos de les farmacèutiques privades. No dic que no tinguin un bon compromís amb la investigació i que no facin una bona feina, però el seu objectiu últim és lucratiu. Són un negoci que no és modest, que juga al joc financer, que té un pes important a l'Íbex-35. Hem de deixar les vacunes en mans exclusives d'aquest negoci? No, el sector públic també ho ha de poder fer.

"Hem posat la vacuna en mans dels interessos de les farmacèutiques privades"

Per molt que tothom ens ho tiri per terra, hem fet els càlculs i seria més econòmic tenir serveis públics forts que no pas seguir posant-ho en mans de la privada. Estem pagant molt cars els llits de la privada, per exemple. La proposta de reforma fiscal que fem, que seria molt més fàcil sense totes les limitacions que tenim, vol evitar els paradisos fiscals, la corrupció, gravar les grans fortunes i les posa al servei per millorar l'economia de la majoria. Si això es fa, hi ha capacitat de fer aquest enfortiment dels serveis públics.

- Es pot pagar una farmacèutica pública quan la Generalitat quasi no té diners per ajudar autònoms? 

- La Generalitat ha fet una molt mala gestió de suport als autònoms. Si hagués acceptat la reforma fiscal que proposa la CUP i hagués posat en marxa la renda bàsica universal, no hi hauria hagut tancament de comerços ni el patiment dels autònoms. Calia des d'un principi prendre una mesura a l'alçada del que teníem. Sabem que les retallades en sanitat maten, i que no decidir-se ràpid en el binomi economia-vida, també ho mata, i ho mata tot. Els països que se n'han sortit han fet una aturada total, però amb la butxaca plena per evitar una crisi econòmica i social brutal. Hi ha molta gent que si no va a treballar no té ingressos, a això cal sumar-hi la situació de precarietat de molts sectors, que afecta especialment el sector de les cures i a les dones. Es podia aprovar la reforma fiscal. Després l'Estat l'hauria recorregut? Bé, però fem-ho, apliquem-ho. Tenim aquesta capacitat. 

- Per acabar. Com s'ha d'actualitzar la immersió lingüística? 

- La immersió lingüística s'ha de recuperar i activar, perquè és fonamental. Tant en la república dels Països Catalans com en el mentrestant, la unitat de la llengua i la llengua com a factor cultural i eina de cohesió social, d'identificació cultural, és clau. En un país com el nostre, que és divers i d'acollida, amb moltíssims orígens i llengües, no hi ha millor model que respectar totes les llengües però sobretot tenint cura i que tothom conegui i tingui accés a la llengua catalana. Desconèixer-la o no tenir-hi accés pot convertir-se en un factor de desigualtat d'oportunitats, i no ens ho podem permetre. És molt important revisar la immersió lingüística, perquè està clar que no ha estat forta en camps molt importants. Per exemple, en el sector de l'oci, l'audiovisual, el judicial o sectors administratius hi ha una discriminació molt important. Cal exercir una discriminació positiva i tenir molta cura de la mirada de Països Catalans i de la unitat de la llengua, això l'enforteix com a mercat i com a eina de solidaritat.