05
de febrer
del
2021
Actualitzat
a la
13:24h
La campanya d'Alejandro Fernández ha virat avui clarament a la dreta. Ho ha fet amb un acte a l'Hotel Miramar que ha tingut com a protagonistes la diputada Cayetana Álvarez de Toledo i Aleix Vidal-Quadras, expresident del PP català i -data rellevant- expresident de Vox. És el segon cop que participa en un acte del PP català des que va abandonar el partit. L'anterior va ser el novembre del 2019, amb motiu de les darreres elecccions espanyoles.
Després de les operacions per atraure vot provinent de Ciutadans (amb el fitxatge de Lorena Roldán) i de sectors més moderats, amb la inclusió de la regidora Eva Parera, el PP busca ara esgafrrapar en la franja on competeix amb Vox. Álvarez de Toledo ha fet una intervenció dura, en la seva línia, d'atac al "populisme" i a l'independentisme, elogiant "el formidable discurs del rei" del 3-O i elogiant la "higiènica" actuació policial de l'1-O. La diputada ha advertit al bloc independentista que l'expressió "ho tornarem a fer" vol dir "tornar a entrar a la presó" i que el sobiranisme va tenir l'octubre del 2017 l'oportunitat de deixar enrere l'"adolescència".
La diputada per Barcelona -que va ser cessada per Pablo Casado com a portaveu al Congrés- ha anat desgranant el seu discurs en forma de manaments i ha carregat contra el PSC i el seu candidat, assegurant que Salvador Illa és l'única via perquè "maduri la fruita del procés". Ha dit que els socialistes volen "una fusió nuclear entre socialisme i separatisme", una fusió que es vol fer "a costa de la Constitució". Álvarez de Toledo ha atribuït la "decadència de Catalunya" al "nacionalisme identitari".
Com ha fet en altres ocasions, ha tornat a acusar els partits i governs constitucionalistes de no haver estat a l'alçada del repte que suposa el sobiranisme i ha afirmat que l'únic projecte que encara no s'ha intentat fer és el d'una "política consitucionalista", que passa perquè els "nacionalistes" abracin la "democràcia". Ha propugnat que des de l'Estat es construeixi una "potent nació cívica", que seria "l'entrada de Catalunya en l'edat adulta".
Álvarez de Toledo ha parlat de la "traïció socialista" a la Constitució. "És la via Illa, que no és una tercera via" sinó un camí per aconseguir una "mutació constitucional" en aliança de l'independentisme després del fracàs de l'opció unilateral.
Vidal-Quadras ha recordat que no pertany en aquests moments a cap partit però ha elogiat Alejandro Fernández, de qui ha dit que s'hi sent representat cada vegada que l'escolta. Ha titllat el sobiranisme d'actuar "sense escrúpols i moltes vegades amb violència", mostrant orgull per la "lluita" contar l'independentisme. Però s'ha queixat del "foc per l'esquena" que a vegades han patit els que s'han atrevit a plantar cara al sobiranisme.
L'expresident del PP català ha definit el sobiranisme com un "monstre" sempre insaciable. Per això, ha dit, totes les polítiques d'apaivagament o de concessions és inútil: "Se l'ha de combatre sense descans en el terreny de les idees i les urnes fins aconseguir la seva derrota". Intentar "passar pàgina", com volen alguns, ha afirmat, és un greu error que portarà a una sortida traumàtica i una "ruptura violenta".
Alejandro Fernández ha presentat el populisme com el recipient de quasi tots els defectes de l'ésser humà ("menys la luxúria, que no l'aconsegueixo trobar en cap dels dirigents populistes") i ha sostingut que "tots els populismes acaben igual: assaltant el Capitoli o la delegació d'Hisenda". El candidat del PP ha defensat passar de "la nació identitària" a la "nació cívica", basada en els valors fundadors de la UE.
El retorn
Vidal-Quadras va ser president dels populars catalans entre 1991 i 1996, i eurodiputat entre els anys 1999 i 2014. Després, discrepant de la línia de Mariano Rajoy, va abandonar la formació i es va afiliar a Vox, partit ultra que va presidir durant un any. Aviat se'n va allunyar, després de defensar un acostament a Ciutadans i a UPyD.
Segurament, en la trajectòria d'aquest catedràtic de Física Atòmica i Nuclear, es concentren totes les contradiccions i dificultats que han conformat la història de la dreta espanyola a Catalunya. Mai ha acabat de trobar el seu lloc. Jove d'idees moderades, va militar durant el tardofranquisme a la Unió Democràtica de Coll i Alentorn, que va abandonar per la dreta. Sent un jove parlamentari del PP, a finals dels vuitanta, va assajar un discurs de catalanisme tènue (arribant a parlar de "nació catalana" al Parlament).
Membre d'una nissaga de l'alta burgesia de tota la vida, José María Aznar es va deixar seduir per la seva brillant oratòria i pel cognom. Però un cop al cim del PP català, tot van ser problemes. Va obtenir uns bons resultats en les eleccions del 1995 (17 diputats), però les tensions amb les diverses famílies del partit i especialment amb l'"establishment" que representaven Jorge i Alberto Fernández va encetar una guerra interna que va agitar la formació.
Els seus discursos irònics, la fúria amb què atacava Jordi Pujol i el seu atac contra la immersió lingüística, en una deriva cada vegada més intransigent, el van fer admirat en sectors de la dreta més dura... i el van acabar enfrontant al mateix Aznar, necessitat dels vots de CiU el 1996. Enviat a Brussel·les, va començar el seu periple cap a l'ostracisme.
Com era inevitable, Vidal-Quadras va acabar abandonant el PP de Mariano Rajoy i es va acostar breument a Vox. Aquest divendres ha tornat a un acte del PP. En l'inici de campanya, esmentàvem els "desapareguts" del PP en aquesta cursa electoral (de Jorge Fernández a Enric Millo). Però aquesta és també una campanya de reapareguts en un partit on encara perviuen les ferides de velles batalles.
Després de les operacions per atraure vot provinent de Ciutadans (amb el fitxatge de Lorena Roldán) i de sectors més moderats, amb la inclusió de la regidora Eva Parera, el PP busca ara esgafrrapar en la franja on competeix amb Vox. Álvarez de Toledo ha fet una intervenció dura, en la seva línia, d'atac al "populisme" i a l'independentisme, elogiant "el formidable discurs del rei" del 3-O i elogiant la "higiènica" actuació policial de l'1-O. La diputada ha advertit al bloc independentista que l'expressió "ho tornarem a fer" vol dir "tornar a entrar a la presó" i que el sobiranisme va tenir l'octubre del 2017 l'oportunitat de deixar enrere l'"adolescència".
La diputada per Barcelona -que va ser cessada per Pablo Casado com a portaveu al Congrés- ha anat desgranant el seu discurs en forma de manaments i ha carregat contra el PSC i el seu candidat, assegurant que Salvador Illa és l'única via perquè "maduri la fruita del procés". Ha dit que els socialistes volen "una fusió nuclear entre socialisme i separatisme", una fusió que es vol fer "a costa de la Constitució". Álvarez de Toledo ha atribuït la "decadència de Catalunya" al "nacionalisme identitari".
Com ha fet en altres ocasions, ha tornat a acusar els partits i governs constitucionalistes de no haver estat a l'alçada del repte que suposa el sobiranisme i ha afirmat que l'únic projecte que encara no s'ha intentat fer és el d'una "política consitucionalista", que passa perquè els "nacionalistes" abracin la "democràcia". Ha propugnat que des de l'Estat es construeixi una "potent nació cívica", que seria "l'entrada de Catalunya en l'edat adulta".
Álvarez de Toledo ha parlat de la "traïció socialista" a la Constitució. "És la via Illa, que no és una tercera via" sinó un camí per aconseguir una "mutació constitucional" en aliança de l'independentisme després del fracàs de l'opció unilateral.
Vidal-Quadras ha recordat que no pertany en aquests moments a cap partit però ha elogiat Alejandro Fernández, de qui ha dit que s'hi sent representat cada vegada que l'escolta. Ha titllat el sobiranisme d'actuar "sense escrúpols i moltes vegades amb violència", mostrant orgull per la "lluita" contar l'independentisme. Però s'ha queixat del "foc per l'esquena" que a vegades han patit els que s'han atrevit a plantar cara al sobiranisme.
L'expresident del PP català ha definit el sobiranisme com un "monstre" sempre insaciable. Per això, ha dit, totes les polítiques d'apaivagament o de concessions és inútil: "Se l'ha de combatre sense descans en el terreny de les idees i les urnes fins aconseguir la seva derrota". Intentar "passar pàgina", com volen alguns, ha afirmat, és un greu error que portarà a una sortida traumàtica i una "ruptura violenta".
Alejandro Fernández ha presentat el populisme com el recipient de quasi tots els defectes de l'ésser humà ("menys la luxúria, que no l'aconsegueixo trobar en cap dels dirigents populistes") i ha sostingut que "tots els populismes acaben igual: assaltant el Capitoli o la delegació d'Hisenda". El candidat del PP ha defensat passar de "la nació identitària" a la "nació cívica", basada en els valors fundadors de la UE.
El retorn
Vidal-Quadras va ser president dels populars catalans entre 1991 i 1996, i eurodiputat entre els anys 1999 i 2014. Després, discrepant de la línia de Mariano Rajoy, va abandonar la formació i es va afiliar a Vox, partit ultra que va presidir durant un any. Aviat se'n va allunyar, després de defensar un acostament a Ciutadans i a UPyD.
Segurament, en la trajectòria d'aquest catedràtic de Física Atòmica i Nuclear, es concentren totes les contradiccions i dificultats que han conformat la història de la dreta espanyola a Catalunya. Mai ha acabat de trobar el seu lloc. Jove d'idees moderades, va militar durant el tardofranquisme a la Unió Democràtica de Coll i Alentorn, que va abandonar per la dreta. Sent un jove parlamentari del PP, a finals dels vuitanta, va assajar un discurs de catalanisme tènue (arribant a parlar de "nació catalana" al Parlament).
Membre d'una nissaga de l'alta burgesia de tota la vida, José María Aznar es va deixar seduir per la seva brillant oratòria i pel cognom. Però un cop al cim del PP català, tot van ser problemes. Va obtenir uns bons resultats en les eleccions del 1995 (17 diputats), però les tensions amb les diverses famílies del partit i especialment amb l'"establishment" que representaven Jorge i Alberto Fernández va encetar una guerra interna que va agitar la formació.
Els seus discursos irònics, la fúria amb què atacava Jordi Pujol i el seu atac contra la immersió lingüística, en una deriva cada vegada més intransigent, el van fer admirat en sectors de la dreta més dura... i el van acabar enfrontant al mateix Aznar, necessitat dels vots de CiU el 1996. Enviat a Brussel·les, va començar el seu periple cap a l'ostracisme.
Com era inevitable, Vidal-Quadras va acabar abandonant el PP de Mariano Rajoy i es va acostar breument a Vox. Aquest divendres ha tornat a un acte del PP. En l'inici de campanya, esmentàvem els "desapareguts" del PP en aquesta cursa electoral (de Jorge Fernández a Enric Millo). Però aquesta és també una campanya de reapareguts en un partit on encara perviuen les ferides de velles batalles.