Un país, 14 reptes

Entre la sobirania fiscal i un nou finançament per garantir-se caixa

El Govern demana a l'Estat prop de 15.000 milions aquest 2021 a través dels fons de liquiditat i haurà de decidir si reprèn el desplegament de la Hisenda catalana

per Roger Tugas Vilardell , 5 de febrer de 2021 a les 16:00 |
Oficina de l'Agència Tributària de Catalunya a Vic. | Adrià Costa
Els grans debats sobre models de finançament per reduir el dèficit fiscal català centraven algunes de les discussions més transcendentals del Parlament fa uns anys, però d'unes legislatures ençà se'n parla poc, malgrat que l'actual sistema porta caducat des del 2014. Cap formació nega l'escassetat de recursos per a la Generalitat, però l'independentisme havia aparcat la reivindicació per preparar-se per assolir la sobirania fiscal aparellada amb la política.

La Hisenda catalana va ser una de les estructures d'estat prioritàries durant la legislatura de l'1-O en un moment en què paradoxalment les finances catalanes estaven més controlades que mai a causa de la intervenció financera imposada per Madrid. Aquesta s'ha aixecat durant la recent legislatura, però finalment l'Agència Tributària de Catalunya no ha anat més enllà del que les competències autonòmiques li permetien -i ni tan sols estan totes desplegades-, així com les demandes de recursos s'han centrat l'últim any en ingressos concrets per fer front a les conseqüències de la pandèmia.


Què s'ha fet en la passada legislatura?

La normalitat dictava que la Generalitat aprovés un pressupost anual, però últimament sembla que el Parlament en valida només un per legislatura. I aquest cop es va fer amb el projecte de cara al 2020, ara prorrogat, arran d'un acord entre el Govern i els comuns que incorporava una reforma fiscal per augmentar la pressió a les rendes altes, rebaixar l'IRPF a les baixes i implementar nous impostos verds.


Pel que fa a la negociació amb l'Estat, la comissió mixta d'Afers Econòmics va acordar el traspàs de 1.459 milions en quatre anys per compensar deutes pendents, Hisenda ha aixecat la intervenció de les finances catalanes i la Generalitat ha deixat de dependre del fons de liquiditat autonòmica per fer-ho del fons de facilitat financera, menys exigent. El darrer any, però, la pressió ha anat encarada a aconseguir recursos extraordinaris i un relaxament de les normes d'estabilitat per tapar el forat de 5.100 milions causat per la pandèmia, en relació amb la reducció d'ingressos i augment de despeses.


Pel que fa al desplegament de la Hisenda catalana, aquest pràcticament no ha avançat els darrers anys. S'ha consolidat el desplegament territorial i de personal de l'Agència Tributària de Catalunya, però no s'ha rescatat del tot el pla que el 155 va torpedinar per tal de centralitzar el pagament dels impostos estatals dels ens locals. La Generalitat ha impulsat un programa per gestionar conjuntament les obligacions tributàries del seu sector públic, però per ara no ho fa extensiu a altres administracions.


Quins reptes té el nou Govern?

El primer repte del nou executiu serà trobar els recursos necessaris per reactivar l'economia i els serveis públics i, a la vegada, quadrar la caixa en un moment en què la Generalitat encara no té accés als mercats de deute privat. El Departament d'Economia i Hisenda ja ha quantificat en 13.073 milions els recursos que demanarà a l'Estat només per pagar venciments de deute i finançar el dèficit de l'1,1% d'aquest any, però previsiblement en sol·licitarà uns 1.280 milions més, si es concreta que va tancar el 2020 amb un dèficit d'entre el 0,7% i el 0,8%. També ha reclamat ja un fons Covid dotat amb 2.560 milions més per a Catalunya.



A mig termini, però, haurà de decidir si pressiona o no per la reforma del model de finançament i si, de cara a uns eventuals nous pressupostos, planteja una reforma fiscal per incrementar-los més a les rendes altes com es reclama des de l'esquerra o per rebaixar o suprimir impostos, com defensa la dreta. També haurà de decidir si reprèn el desplegament de la Hisenda catalana -que ja té l'aval legal de la Comissió Jurídica Assessora- i com fa front a l'elevat endeutament de la Generalitat. S'apropa als 80.000 milions d'euros i, segons l'Airef, equival al 38,6% del PIB català, més d'11 punts per sobre de la mitjana autonòmica i només per sota del País Valencià. Les regles d'estabilitat estan suspeses aquest any, però per al 2022 l'objectiu de deute és del 22,1%, ara mateix del tot inassumible.


Què podria fer una Catalunya independent?

L'enorme dèficit fiscal català és un dels grans problemes per a les finances del país i, segons els darrers càlculs de la Generalitat, s'eleva a uns 16.000 milions anuals que els ciutadans paguen a l'Estat i després no tornen, l'equivalent a prop del 8% del PIB. No serien, en tot cas, recursos extraordinaris de què podria disposar lliurement una Catalunya independent, ja que aquesta hauria de fer front a noves despeses pròpies d'un estat i, segons un estudi el Consell Assessor per a la Transició Nacional, el guany net rondaria els 11.500 milions anuals. Sempre que, és clar es mantingués el mateix model fiscal, ja que llavors el Govern tindria plena autonomia financera en els grans impostos -IVA, IRPF i Societats- i per perseguir l'enorme frau fiscal, un dels més elevats del continent.

Què proposen els partits?

- Ciutadans: Proposen liderar la reforma del model de finançament autonòmic per assolir-ne un de "més just, que garanteixi un repartiment equitatiu entre totes les comunitats, en funció de les seves necessitats reals, clar, transparent i que incentivi la corresponsabilitat entre totes les administracions".

- Junts: Pretén potenciar l'Agència Tributària de Catalunya "perquè tingui capacitat per gestionar el 100% dels impostos que es paguen a Catalunya" i promoure a través d'aquesta "la liquidació d'impostos, taxes i tributs". Promet elaborar "pressupostos alternatius, a més dels que pertoqui, per poder comparar la gestió econòmica de Catalunya amb dèficit fiscal i sense".

- ERC: Reclama "garantir els mecanismes de liquiditat per no limitar el dèficit a l'1,1%" aquest 2021 i "impulsar una reforma de les regles pressupostàries europees". Es proposa també "aplicar una fiscalitat justa orientada als objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030" i intensificar la lluita contra el frau.

- PSC: Reivindica l'Estatut com a base per reformar el sistema de finançament "cap a una veritable hisenda federal" i cap a una convergència dels recursos del model entre els territoris de règim comú i foral, així com pretén crear el Consorci Tributaria de Catalunya entre la Hisenda estatal i l'Agència Tributària de Catalunya que precisament preveu el text estatutari.

- Comuns: Defensen un nou model de finançament que incrementi els recursos en mans de les comunitats a la vegada que s'enforteix la relació bilateral en l'àmbit econòmic a través de la Comissió Mixta d'Afers Fiscals i Financers, es desenvolupa el Consorci Tributari de Catalunya, i es compleix la disposició addicional tercera de l'Estatut pel que fa a les inversions en infraestructures.

- CUP: Reclama "suspendre immediatament el pagament del deute i decretar l'impagament definitiu de la usura legalitzada fins a resoldre les necessitats de les classes populars", així com fer una auditoria del deute per dirimir-ne la il·legitimitat d'una part. Defensa també una reforma fiscal progressiva "que gravi les rendes del capital" i, en concret, crear una taxa Covid extraordinària que pagui l'1% més ric per finançar la despesa de la pandèmia.

- PP: Planteja una reforma fiscal per reduir la pressió, amb rebaixes fiscals i bonificacions en IRPF, patrimoni i transmissions patrimonials, així com amb la pràctica supressió de l'impost de successions i de nombrosos tributs verds i a les begudes ensucrades.

- PDECat: Proposa que, mentre la Generalitat no gestioni tots els impostos, l'Estat li traspassi i delegui "les competències normatives i de gestió d'aquests", així com reclama que l'Agència Tributària de Catalunya "ha de poder recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els tributs generats a Catalunya" i planteja la pràctica supressió dels de successions i patrimoni.



Els altres reportatges de la sèrie














 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació