empresaris

Entre el factor sorpresa i un «Cambra 2»: les claus d'unes eleccions llampec a Pimec

La convocatòria per elegir el successor de Josep González al capdavant de la patronal de la petita i mitjana empresa el 23 de febrer enceta la pugna

per Pep Martí , 3 de febrer de 2021 a les 19:23 |
Josep González, al seu despatx de Pimec. | Pimec
La decisió de l'executiva de Pimec d'accelerar el procés de successió de Josep González al capdavant de l'entitat ha obert la capsa dels trons entre diversos sectors empresarials. La sortida de González no és una sorpresa, però sí que ho ha estat el moment elegit, just enmig de la campanya de les eleccions del 14-F, i amb molt poc marge per a qualsevol candidatura alternativa perquè pugui configurar i presentar un equip i fer campanya. 

Des del moment en què es va fer pública la convocatòria electoral, dimarts a la nit, es van produir moviments en sectors de l'independentisme civil. En l'entorn de la plataforma Eines de País, vinculada a l'ANC, que va teixir la candidatura triomfadora de Joan Canadell a la Cambra de Comerç el 2019, hi havia irritació per una convocatòria que els pot haver agafat amb el pas canviat. Aquest dijous diran la seva en una roda de premsa, però ja han anunciat que presentaran una candidatura. De moment, l'escenari és aquest.


1.- Una successió pilotada

El juliol passat, González va anunciar que l'actual seria el seu darrer mandat, que acabava el juny del 2022. El líder de Pimec tenia pensades les passes a seguir i ja va anunciar el nom de qui seria el candidat oficial: Antoni Cañete, el secretari general de la casa, un home que porta molts anys en l'organigrama de Pimec. L'executiva va avalar en bloc el seu nom. En aquests moments, després de la convocatòria, Cañete també disposa del suport de l'estructura de l'organització, un as important a la màniga.  


2.- Les raons oficials

En els dies que venen es copsarà si la cúpula de Pimec ha calculat bé l'operació llampec. Fonts de la patronal asseguren que des de l'anunci del juliol passat, les eleccions eren previsibles i atribueixen la convocatòria a les "contingències extraordinàries" de la pandèmia, que obliguen Pimec a estar al màxim sobre el terreny en suport dels sectors empresarials afectats per la crisi.



Des de l'entitat, se subratlla que l'actuació de Pimec des del començament de la crisi sanitària ha estat intensa, des de la pressió a les administracions reclamant ajudes directes als emprenedors i autònoms, fins a la crítica a moltes mesures de restricció. Allargar el període de transició a una nova presidència hauria estat, afirmen, irresponsable.

3.- La ferida de la Llei de Cambres

Res del que passa a Pimec es pot desvincular d'una batalla que ha sacsejat les patronals els darrers mesos, com ha estat la pugna entorn la Llei de Cambres. El projecte legislatiu, entrat al Parlament amb urgència, era una vindicació del Consell de Cambres i ha tingut com a principal defensor Joan Canadell, ara candidat de Junts a les eleccions del 14-F. L'infrafinançament de les cambres és un problema que s'arrossega de lluny i la pandèmia no ha fet més que introduir més pressió sobre unes entitats que han de donar suport al teixit productiu. 


Però la llei va ser aturada en l'agonia de la legislatura per l'oposició coordinada de patronal (Foment i Pimec) i sindicats. La norma assegurava el finançament per a les activitats camerals, el que era vist amb hostilitat per les patronals. Canadell va explicar que el fracàs del projecte va ser un element determinant en la seva decisió de concórrer a les eleccions. El pols entorn la llei va enverinar les relacions entre Canadell i Pimec, que ja no eren fàcils.  

4.- Polèmica sobre les eleccions

Precisament la darrera controvèrsia entorn l'expresident de la Cambra i la cúpula de Pimec es va produir arran de les eleccions a la patronal. Canadell va criticar la petita i mitjana empresa per no haver celebrat eleccions en 25 anys. Unes paraules que van encrespar els ànims de la direcció de Pimec, que va decidir presentar una querella contra Canadell, acusant-lo d'"atacs i mentides". 


Des de Pimec s'assegura que hi ha hagut eleccions cada quatre anys. Altra cosa és que no s'hagin presentat llistes alternatives a González, que porta 26 anys al capdavant de l'entitat. En qualsevol cas, la precipitació en les eleccions convocades sí que alimenta els arguments de Canadell sobre el control exercit per la cúpula de Pimec.  

5.- La por 

Però més enllà de polèmiques i maniobres, un fantasma recorre la societat civil catalana des que el 2019 una candidatura independentista aconseguís el govern de la Cambra de Barcelona. Des d'Eines de País no s'ha amagat mai la voluntat de penetrar i incidir en entitats i col·legis professionals, que consideren que en molts casos estan en mans d'unes elits que s'han situat d'esquena al país. Darrerament, el fantasma d'una "operació Cambra 2" ha inquietat en l'interior de Pimec. Res del que està passant s'entendria sense tenir en compte aquest factor.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació