03
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
15:14h
Des del seu empresonament, Carme Forcadell i Dolors Bassa han intensificat el seu compromís amb la lluita feminista. Aquest dimecres, acompanyades per dirigents d'ERC, lluint el lila que l'expresidenta del Parlament ha exportat amb els seus bolígrafs i amb mimosa a les mans, s'han plantat al bell mig de la plaça de Sant Jaume per reivindicar que el pròxim Govern ha de tenir un compromís explícit amb la feminització de la política.
De fet, han estat elles dues, juntament amb dirigents com la diputada Jenn Díaz, les que públicament han defensat que el pròxim Govern ha de comptar amb una consellera d'Igualtat i Feministes, una proposta que Pere Aragonès ha fet seva com a "imprescindible" de cara a les aliances post-electorals. De fet, aquesta és l'aposta estrella ERC en matèria feminista de cara a la pròxima legislatura.
Forcadell i Bassa estan en tercer grau i, per tant, continuen dormint a la presó de dilluns a dijous, com els presos de Lledoners. Des de Puig de les Basses i des de Wad-Ras (abans des de Mas d'Enric) les dues dirigents s'han arromangat per denunciar el masclisme que hi ha de portes endins de les presons i la necessitat de situar el feminisme com un pilar fonamental de la República que reivindica ERC. I això, han insistit micròfon en mà, s'ha de traduir en polítiques concretes.
La promesa de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys
Que l'escolarització dels 0 a 3 anys sigui gratuïta. Aquesta és la promesa que ha llançat ERC per avançar en polítiques feministes, coresponsabilitat en la criança i conciliació, una concreció que ha assegurat que està disposada a garantir durant la pròxima legislatura. Els republicans han desplegat el programa en aquest àmbit més enllà de la creació d'una conselleria d'Igualtat i Feminismes, avançada per NacióDigital.
El candidat republicà, Pere Aragonès, ha concretat que l'escolarització 0-3 no és obligatòria però que sí que s'ha de garantir que sigui "pública i gratuïta". Els càlculs és que se'n puguin beneficiar fins a 100.000 infants i que la gratuïtat s'implementi "progressivament", amb la qual cosa s'hauria de traduir en una rebaixa de les quotes inicialment. Aragonès ha argumentat que l'alt cost de les escoles bressol suposa una "barrera econòmica" per a moltes famílies.
De fet, el cofinançament de les escoles bressol ha estat una de les polèmiques durant els darrers anys, ja que la Generalitat acumulava deute amb els ajuntaments des de l'any 2012 que en els darrers dos anys ha anat abonant. Tant la diputada Jenn Díaz com Aragonès han defensat que l'àmbit educatiu ha de ser un dels pilars per feminitzar la política i que cal anar més enllà de potenciar l'educació sexual i afectiva entre els alumnes. "Hem d'acompanyar des de l'àmbit públic cap a la coresponsabilitat", ha insistit Aragonès. "Cal anar a l'arrel", ha afegit Díaz.
Bassa ha recordat que la desigualtat entre home i dona es tradueix en una bretxa salarial que en aquests moments és del 23% -només s'ha reduït un punt des de que era consellera- i que un 76% dels treballs de cures no remunerats recauen sobre les dones. Forcadell ha anunciat que també s'impulsarà des del Govern un pla d'acció post-pandèmia per detectar i protegir les dones de les violències masclistes amb mesures concretes per facilitar, per exemple, les denúncies i el suport psicològic. Díaz també ha insistit en la importància d'incidir en la tasca de "prevenció" i no centrar-se només en els feminicidis, quan "ja no s'és a temps".
Més enllà de considerar "imprescindible" que el pròxim Govern tingui una consellera d'Igualtat i Feminismes, Aragonès ha reconegut que seria "importantíssim" per feminitzar la política que hi hagués també una consellera d'Interior disposada a impulsar una transformació de les polítiques de seguretat. Aragonès ha defensat més formació en feminisme dels agents dels Mossos, un cos en què s'han de "feminitzar" els quadres de comandament. També ha recordat que cal revisar els protocols des d'una perspectiva de gènere i apostar per una seguretat de proximitat que creï espais segurs.
De fet, han estat elles dues, juntament amb dirigents com la diputada Jenn Díaz, les que públicament han defensat que el pròxim Govern ha de comptar amb una consellera d'Igualtat i Feministes, una proposta que Pere Aragonès ha fet seva com a "imprescindible" de cara a les aliances post-electorals. De fet, aquesta és l'aposta estrella ERC en matèria feminista de cara a la pròxima legislatura.
Forcadell i Bassa estan en tercer grau i, per tant, continuen dormint a la presó de dilluns a dijous, com els presos de Lledoners. Des de Puig de les Basses i des de Wad-Ras (abans des de Mas d'Enric) les dues dirigents s'han arromangat per denunciar el masclisme que hi ha de portes endins de les presons i la necessitat de situar el feminisme com un pilar fonamental de la República que reivindica ERC. I això, han insistit micròfon en mà, s'ha de traduir en polítiques concretes.
La promesa de l'educació gratuïta de 0 a 3 anys
Que l'escolarització dels 0 a 3 anys sigui gratuïta. Aquesta és la promesa que ha llançat ERC per avançar en polítiques feministes, coresponsabilitat en la criança i conciliació, una concreció que ha assegurat que està disposada a garantir durant la pròxima legislatura. Els republicans han desplegat el programa en aquest àmbit més enllà de la creació d'una conselleria d'Igualtat i Feminismes, avançada per NacióDigital.
El candidat republicà, Pere Aragonès, ha concretat que l'escolarització 0-3 no és obligatòria però que sí que s'ha de garantir que sigui "pública i gratuïta". Els càlculs és que se'n puguin beneficiar fins a 100.000 infants i que la gratuïtat s'implementi "progressivament", amb la qual cosa s'hauria de traduir en una rebaixa de les quotes inicialment. Aragonès ha argumentat que l'alt cost de les escoles bressol suposa una "barrera econòmica" per a moltes famílies.
De fet, el cofinançament de les escoles bressol ha estat una de les polèmiques durant els darrers anys, ja que la Generalitat acumulava deute amb els ajuntaments des de l'any 2012 que en els darrers dos anys ha anat abonant. Tant la diputada Jenn Díaz com Aragonès han defensat que l'àmbit educatiu ha de ser un dels pilars per feminitzar la política i que cal anar més enllà de potenciar l'educació sexual i afectiva entre els alumnes. "Hem d'acompanyar des de l'àmbit públic cap a la coresponsabilitat", ha insistit Aragonès. "Cal anar a l'arrel", ha afegit Díaz.
Bassa ha recordat que la desigualtat entre home i dona es tradueix en una bretxa salarial que en aquests moments és del 23% -només s'ha reduït un punt des de que era consellera- i que un 76% dels treballs de cures no remunerats recauen sobre les dones. Forcadell ha anunciat que també s'impulsarà des del Govern un pla d'acció post-pandèmia per detectar i protegir les dones de les violències masclistes amb mesures concretes per facilitar, per exemple, les denúncies i el suport psicològic. Díaz també ha insistit en la importància d'incidir en la tasca de "prevenció" i no centrar-se només en els feminicidis, quan "ja no s'és a temps".
Més enllà de considerar "imprescindible" que el pròxim Govern tingui una consellera d'Igualtat i Feminismes, Aragonès ha reconegut que seria "importantíssim" per feminitzar la política que hi hagués també una consellera d'Interior disposada a impulsar una transformació de les polítiques de seguretat. Aragonès ha defensat més formació en feminisme dels agents dels Mossos, un cos en què s'han de "feminitzar" els quadres de comandament. També ha recordat que cal revisar els protocols des d'una perspectiva de gènere i apostar per una seguretat de proximitat que creï espais segurs.