La Cambra revisa a la baixa la previsió de creixement i el situa en un 6,1%

Mònica Roca s'estrena com a presidenta de l'entitat reclamant a l'Estat "polítiques expansives" i que sigui el principal finançador de les ajudes directes

La nova presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i el cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira, aquest dimecres.
La nova presidenta de la Cambra, Mònica Roca, i el cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira, aquest dimecres. | Cambra
03 de febrer del 2021
Actualitzat a les 18:01h
Mònica Roca ha fet aquest dimecres la seva primera intervenció pública com a nova presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, després de la renúncia de Joan Canadell per concórrer a les eleccions del 14-F en la  candidatura de Junts. Roca ha presentat, junt amb Joan Ramon Rovira, del gabinet d'estudis de l'entitat, l'Informe de conjuntura catalana del quart trimestre del 2020, que assenyalen un descens del PIB de l'11,4% el 2020, quatre dècimes més que l'estimació inicial de l'INE per al total de l'economia espanyola.

La presidenta de la Cambra ha reclamat que sigui l'Estat el principal finançador de les ajudes directes, ja que és el que té accés als mercats i al MEDE. Roca ha donat per fet que la situació anterior a la pandèmia no s'assolirà abans del 2022 i ha demanat que el govern espanyol creï un nou fons autonòmic Covid-19 per ajudes directes a empreses de forma urgent a aplicar durant el primer trimestre, per compensar tant les pèrdues passades com les futures. El gener passat, la Cambra ja va demanar a l'Estat que no tingués por d'endeutar-se per afrontar la crisi i salvar el teixit productiu.  

Roca ha estat preguntada per les eleccions convocades a Pimec i tan sols ha dit que valora "positivament" que se celebrin. No ha volgut afegir res més i s'ha centrat en l'informe de conjuntura. El Govern català -ha dit- hauria d'aprofitar tot el marge fiscal disponible per salvar l'economia, arribant a un dèficit públic de l'1,1% del PIB el 2021". "És el moment de fer polítiques fiscals expansives i dirigides a salvar aquella part del teixit productiu que malgrat ser viable està en risc de desaparició", ha afirmat Mònica Roca. 

Les previsions han estat elaborades per l'equip d'AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i la Cambra, i revisen a la baixa la previsió de creixement del PIB del 2021. Concretament, des del 6,7% fins al 6,1%. La raó és un pitjor comportament de l'economia en el primer trimestre d'aquest 2021. La fase de recuperació intensa no es preveu que arribi fins al tercer trimestre amb l'inici de la temporada turística. 

Segons les estimacions de la Cambra, a l'acabar el 2021, el PIB català encara serà un 6% inferior al de 2019 i no recuperarà el nivell precrisi fins al 2022. Una recuperació que tindrà com a principals protagonistes el consum privat i la inversió, mentre que els serveis recuperaran només part de l'activitat perduda, alhora que la indústria recuperarà el nivell precrisi.

En canvi, hi ha dades més positives del previst quant al mercat laboral, amb una caiguda de l'ocupació estimada per al 2020 del -4,5%. Això és degut sobretot a l'allargament de les mesures de suport a l'ocupació, bàsicament els ERTO. La Cambra preveu per al 2021 una recuperació de l'ocupació del 2,3% i una lleugera reducció de la taxa d'atur, que es quedaria per sobre del 13%.

Les restriccions adoptades per la Generalitat des del 16 d'octubre (que previsiblement s'allargaran fins a finals de març) tindran un cost per als sectors directament afectats de 2.071 milions d'euros (sense comptar despeses de personal que cobreixen els ERTO). La Cambra demana que el sector públic compensi el 80% d’aquestes pèrdues (1.657 milions) amb ajudes directes, ja que són sectors que s'estan sacrificant per al conjunt de la població.

Les ajudes directes aprovades pel Govern als sectors econòmics per contrarestar els efectes econòmics de les restriccions des del 16 d'octubre es calculen en 995 milions d'euros (inclòs el darrer paquet del 25 de geenr amb vigència fins al 31 de març). La Cambra reclama que l'Estat hauria de cobrir els altres 662 milions que falten amb transferències directes a la Generalitat.

El Govern català, segons la Cambra, també hauria d'aprofitar tot el marge fiscal per salvar l'economia, arribant a un dèficit públic de l'1,1% del PIB el 2021. "És el moment de fer polítiques fiscals expansives i dirigides a salvar aquella part del teixit productiu que està en risc de desaparició", ha assegurat la Cambra de Comerç.  

Creixement quasi nul al primer trimestre

El primer trimestre del 2021 el creixement serà pràcticament nul respecte al quart trimestre del 2020, segons aquestes estimacions. Segons l'informe, el PIB català hauria registrat un increment del 2,8% intertrimestral el quart trimestre i un avenç mínim del 0,5% en el primer trimestre d'aquest any degut a la virulència de la tercera onada que s'està patint a tot Europa. Després d'un tercer trimestre en què la recuperació va ser intensa, els rebrots i les restriccions a la mobilitat i a l'obertura de negocis han frenat el ritme de millora en els serveis. En canvi, la indústria i la construcció mantenen el ritme de recuperació. En termes interanuals, la caiguda s'hauria anat moderant progressivament fins al -8% el quart trimestre i el -1,6% el primer trimestre d'aquest any.  

L'Indicador de Confiança Empresarial del primer trimestre mostra una major incidència negativa de la crisi en les empreses més petites (amb menys de 10 treballadors) i també en les més grans (amb més de mil) per les restriccions als centres comercials i grans establiments. Per àmbits territorials camerals, l'impacte està sent més negatiu a Barcelona i Girona, pel major pes del turisme en les seves economies.