LGTBI

L'esborrany de la llei trans preveu el canvi registral de sexe sense necessitar informes mèdics ni psicològics

Un dels principals aspectes del document és que contempla permetre que les persones majors de 16 anys puguin fer la rectificació sense demanar-ho als tutors legals

El text preveu que les persones majors de 16 puguin fer el canvi registral de sexe i nom | Europa Press
per Antònia Crespí, 2 de febrer de 2021 a les 21:09 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La llei trans estatal ja té esborrany i preveu l'autodeterminació de gènere. Es permetrà així que les persones transgènere puguin realitzar el canvi registral al DNI de sexe i nom sense necessitat d'un informe mèdic o psicològic que acrediti disfòria de gènere. D'aquesta manera es posa fi a la patologització de les persones transgènere. Es tracta d'una de les reivindicacions històriques del col·lectiu i que els darrers mesos ha comportat fortes tensions, tant entre els socis de govern a la Monlcoa, com a dins del moviment feminista.

El document elaborat pel Ministeri d'Igualtat, al que ha tingut accés NacióDigital, reconeix al títol I el dret al reconeixement de la identitat de gènere lliurement manifestada, sense necessitat d'una prova psicològica o mèdica, així com a ser tractada d'acord amb la seva identita de gènere en tots els àmbits públics i privats.


Respecte a això, un dels aspectes més destacats -recollit i desenvolupat al títol II- és que no caldrà ser major d'edat per poder sol·licitar el canvi de nom i sexe al DNI, sinó que a partir del 16 ja es podrà fer. Per aquells menors que tinguin 12 anys o més, ho podran demanar a través dels seus representants legals o per elles mateixes amb el seu consentiment. A més, també es contempla regular la possibilitat "que les persones trans menors canviïn el seu nom sense necessitat de rectificar la menció relativa al sexe". Aquest dret també serà reconegut a les persones estrangeres "amb independència de la seva situació administrativa".

Les persones no binàries - aquelles que no s'identifiquen ni amb un gènere ni amb un altre- queden recollides al cos del text i es preveu que els interessats "puguin sol·licitar que els seus documents oficials d'identificació ometin la menció relativa al sexe". S'estableix també un mandat a  les administracions públiques perquè "estableixin procediments accessibles àgils i gratuïts per a l'adequació dels documents als canvis fets".


En matèria de sanitat es preveu posar fi a les perspectives discriminatòries i patologitzadores, comprometent-se a què el model d'atenció "es realitzarà conforme als principis de no patologització, autonomia, codecisió i consentiment informat". Pel que fa als centres educatius, al capítol III de l'articulat s'especifica que aquests "s'hauran d'adequar la documentació administrativa d'exposició pública al nom i sexe manifestats, encara que  la persona interessada no hagi de rectificar la menció registral relativa al sexe". És a dir, malgrat que l'infant o adolescent encara no hagi realitzat el canvi al DNI, els centres tindran l'obligació d'inscriure'l a la seva documentació amb la identitat que aquest manifesti.

L'altra clau del text és la iniciativa d'una Estratègia Estatal per a la inclusió de les persones trans, un pla que pretén incorporar accions positives en els àmbits educatius, laborals i sanitari. Pel que fa a la inclusió al món laboral, un dels àmbits on encara més discriminació pateix el col·lectiu, s'impulsaran mesures que fomentin la contractació de les persones trans.


El pròxim pas és que l'esborrany aconsegueixi el vistiplau del Consell de Ministres, on s'esperà que es tramiti a mitjans de febrer per poder parlar ja d'avantprojecte de llei. És aquí on potser el text es tornarà a trobar una certa oposició, ja que la creació d'una llei trans és iniciativa d'Unides Podem mentre que dins del PSOE hi ha veus dissidents. A l'estiu del 2020 ja va haver-hi tensió i polèmica per la circulació entre militants socialistes d'un document intern titulat "Arguments contra les teories que neguen la realitat de les dones". En aquest text, membres del partit es posicionen en contra de l'autodeterminació de gènere veient-ho com un problema que podia posar en perill les polítiques de violència de gènere. Una posició que xoca frontalment amb la d'Unides Podem i una bona part del moviment feminista que és transinclusiu.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació