Eleccions catalanes 14-F

El Govern assumeix el 14-F com a definitiu i no recorrerà per no generar més «incertesa»

El vot per correu es dispara fins a les 180.000 sol·licituds, un 180% més que en les últimes eleccions al Parlament

per Oriol March , 2 de febrer de 2021 a les 14:30 |
Eleccions al col·legi Guillem de Mont-rodon de Manlleu. | Adrià Costa
Tot i que els serveis jurídics encara estan estudiant els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per mantenir les eleccions el 14-F, el Govern no té intenció de recórrer la decisió. D'aquesta manera, assumeix definitivament la data dels comicis malgrat que la seva voluntat era la de celebrar-les el 30 de maig després de comptar amb el suport de tots els partits menys del PSC, que les volia al març. L'argument que ha fet servir la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, per argumentar que no recorreran la decisió és que no volen generar més "incertesa" ni "impediments" als comicis. La campanya, de fet, fa cinc dies que està en marxa.

"Les eleccions seran el 14-F, no posarem cap impediment perquè no volem generar més incertesa amb la data d'un fet tan important. No està sobre la taula cap tipus de recurs, no volem que hi hagi cap ombra de dubte sobre les eleccions. Com a Govern estem treballant per garantir que el 14-F es pugui exercir el dret a vot amb totes les garanties democràtiques i de seguretat", ha remarcat la portaveu de l'èxit.


El revés del TSJC Govern és dur. No només per la decisió final -mantenir les eleccions el 14 de febrer- sinó també pels arguments que aporta la sala per justificar la sentència. La institució judicial va concloure en la sentència que la situació epidemiològica actual era previsible i que el decret del Govern no donava prou garanties com per assegurar que es podrà votar el 30 de maig i que no s'hauran d'ajornar de nou les elecccions. A més, diu que suspendre els comicis vulneraria de manera "intensa" el dret de vot i que Pere Aragonès, vicepresident en funcions de president, no té competències per fer signar el decret que deixava sense efecte la convocatòria electoral. 


El veredicte argumenta que el 21 d'octubre, quan els partits van descartar investir un nou president després de la inhabilitació de Quim Torra, la situació "ja era coneguda" i la data del 14-F era la "predeterminada legalment" si no s'investia cap candidat. El 21 de desembre es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions "en una situació d'estat d'alarma" i essent "previsible" que hi hauria un repunt de la pandèmia per les festes nadalenques.  De fet, es pot argumentar que la situació actual era "previsible" pel fet que el Govern va crear la taula de partits el 4 de desembre amb un protocol que ja predeterminava la revisió periòdica del 14 de febrer com a data electoral fins el dia d'inici de la campanya electoral, el 29 de gener, tot just dijous passat.

Vot per correu


Budó també ha volgut recordar que hi ha 180.000 persones que ja han demanat votar per correu, la xifra més alta de la història en un procés electoral a Catalunya. Les sol·licituds han crescut un 180% respecte els comicis del 2017 i ja superen les 170.000 peticions que durant les eleccions espanyoles del juny del 2016. La ciutadania pot demanar votar per correu -de manera telemàtica o directament en una oficina de correus- fins al 5 de febrer, quan quedin nou dies per les eleccions catalanes.


Els ciutadans que resideixin de forma habitual en un poble o ciutat diferent d'on estan empadronats -i, per tant, d'on tenen fixat el col·legi electoral- podran trencar el confinament municipal el 14-F. Budó ha considerat que residir en un municipi diferent al qual s'està empadronat no és gaire "habitual", però ha indicat que el dret a vot estarà "garantit" i que, per tant, aquest supòsit permetrà la mobilitat.

El dret a participació política ja va servir al Govern per justificar que la ciutadania es desplacés per poder assistir a mítings, per bé que els partits van acordar limitar al màxim la mobilitat en un moment en què la tercera onada continua causant estralls pel que fa a nombre de contagis i d'ingressos hospitalaris. En tot cas, la consellera ha volgut insistir en què el dret a vot "està garantit" i que, per tant, les persones que es desplacin per anar a votar el 14-F no rebran cap sanció, com tampoc passa en el cas d'anar a treballar, a estudiar o d'acudir a una cita amb el metge, segons ha remarcat.

Altres notícies que et poden interessar





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació