06
de febrer
del
2021
Actualitzat
el
07
de febrer
a la
13:24h
Quan les conseqüències de la crisi del 2008 encara eren ben presents a la societat catalana, l'arribada de la pandèmia ha portat al límit la situació socioeconòmica de molts ciutadans. Molts dels que es veuen ofegats han arribat des de fora per buscar una vida millor i es troben amb una legislació que els impedeix desenvolupar una vida digna.
Garantir la cobertura social serà un dels principals reptes del nou Govern, més encara quan l'entrada de Vox al Parlament encendrà la metxa de la criminalització de la immigració, a qui la ultradreta responsabilitza de tots els mals del país, començant pel terrorisme d'arrel islamista.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
En aquesta legislatura s’ha aprovat i implementat l’Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols. Segons el Govern, amb aquesta Estratègia s’ha acollit, donat atenció i suport més enllà de la majoria d’edat a més de 8.000 joves per facilitar-ne la integració, i s’han creat més de 3.600 places en més de 300 centres i pisos arreu del país.
En matèria d'inclusió social, el Govern ha dissenyat el Pla estratègic de serveis socials 2020-2024, que encara està pendent de ser aprovat. El seu principal objectiu és cohesionar, agilitar i universalitzar el sistema català de serveis socials, posant èmfasi en la prevenció i la intervenció comunitària per evitar o retardar la institucionalització. També s'ha constituït la Taula del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat i s'han traspassat 53 serveis per a persones amb discapacitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
El Govern ha presentat el Pla de l’estratègia catalana pel sensellarisme, que donarà un marc comú en l'atenció del col·lectiu de persones sense llar de tot el país i s'han destinat 432 milions d'euros a projectes i activitats d'entitats de l'àmbit de polítiques socials. L'arribada de la pandèmia va obligar fa un any a destinar partides extraordinàries a l'atenció social. S'ha dotat amb 5,5 milions d'euros la Creu Roja per combatre la pobresa i malnutrició infantil, s'han destinat 4 milions d'euros al Banc dels Aliments i s’han distribuït més de 11.000 targetes moneder per valor d'1,2 milions d'euros, entre altres.
Quins reptes té el nou Govern?
Des del 2017, el focus mediàtic sobre les polítiques d'inclusió ha estat situat sobre l'arribada de menors estrangers no acompanyats. El 2019 i el 2020 l'arribada d'infants ha disminuït però són molts els que viuen a Catalunya i veuen com la proclama "Volem acollir" -popularitzada arran de la gran manifestació a Barcelona fa quatre anys- no es tradueix en polítiques que garanteixin la seva inclusió. La principal responsabilitat és de la llei d'estrangeria estatal, que converteix la regularització en un malson. A més, l'Estat ha endurit recentment el procés per renovar els permisos de residència. "Complir els requisits ha esdevingut impossible i cada cop ens trobem amb més casos d'irregularitats sobrevingudes", explica Karim Sabni, de la cooperativa Idària, i membre de Social Project 4.0.
Sabni considera que la Generalitat ha ampliat els recursos per abordar les situacions de menors extutelats que ara són majors d'edat, però insisteix que no n'hi ha prou. "Hi ha molts que segueixen malvivint al carrer", explica. Des del sector social són diverses les veus que reclamen replantejar el model de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i alguns partits com els comuns i la CUP inclouen la proposta al seu programa. "Si canvia el client, ha de canviar la recepta. El model de la DGAIA està encara pensat per a menors arrelats al territori i ara aquest perfil és residual", diu Sabni, que també reclama a la Generalitat ampliar les places d'acollida reclamant més competències a l'Estat.
El compromís institucional amb els menors i joves estrangers serà una prova de foc per al nou Govern. La darrera legislatura ha estat marcada per atacs a centres, com el del Masnou, o atacs a cases particulars, com a Premià de Mar. L'entrada de Vox al Parlament pot acabar d'encendre la metxa, que la Generalitat haurà d'apagar amb més recursos i amb el treball conjunt amb municipis i entitats arrelades al territori que aposten per la convivència. La ultradreta no és l'única amenaça, en un context en què alguns ajuntaments es neguen a acollir centres de menors o aposten per limitar l'accés a l'empadronament.
El Govern també haurà d'abordar el repte que suposa tenir una societat cada cop més empobrida i on la pandèmia ha portat molts ciutadans fins al risc de pobresa extrema. L'última pantalla d'aquest risc és el sensellarisme, que s'ha disparat a Barcelona però que també és una realitat a la resta del país, on 50.000 persones viuen "mal allotjades", segons dades de la Generalitat. L'incendi mortal de la nau del Gorg, a Badalona, és un recordatori de les conseqüències d'aquesta situació. Les polítiques d'habitatge i la coordinació amb entitats que combaten el sensellarisme seran claus per garantir un lloc digne on viure o, en última instància, poder oferir espais en condicions per a la gent que es veu obligada a dormir al carrer.
Què podria fer una Catalunya independent?
La principal diferència que suposaria una Catalunya independent seria la capacitat de la Generalitat per dissenyar una llei d'estrangeria pròpia. Actualment, la normativa espanyola condemna els nouvinguts a la irregularitat i fa molt difícil que puguin assolir la regularització.
En matèria d'acollida, un Estat independent també tindria capacitat per oferir més places per a demandants d'asil. Un compromís expressat per un Govern que ara mateix no té competències suficients per materialitzar-lo.
Garantir la cobertura social serà un dels principals reptes del nou Govern, més encara quan l'entrada de Vox al Parlament encendrà la metxa de la criminalització de la immigració, a qui la ultradreta responsabilitza de tots els mals del país, començant pel terrorisme d'arrel islamista.
Què s'ha fet en la passada legislatura?
En aquesta legislatura s’ha aprovat i implementat l’Estratègia catalana per a l'acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols. Segons el Govern, amb aquesta Estratègia s’ha acollit, donat atenció i suport més enllà de la majoria d’edat a més de 8.000 joves per facilitar-ne la integració, i s’han creat més de 3.600 places en més de 300 centres i pisos arreu del país.
En matèria d'inclusió social, el Govern ha dissenyat el Pla estratègic de serveis socials 2020-2024, que encara està pendent de ser aprovat. El seu principal objectiu és cohesionar, agilitar i universalitzar el sistema català de serveis socials, posant èmfasi en la prevenció i la intervenció comunitària per evitar o retardar la institucionalització. També s'ha constituït la Taula del Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat i s'han traspassat 53 serveis per a persones amb discapacitat al Consorci de Serveis Socials de Barcelona.
El Govern ha presentat el Pla de l’estratègia catalana pel sensellarisme, que donarà un marc comú en l'atenció del col·lectiu de persones sense llar de tot el país i s'han destinat 432 milions d'euros a projectes i activitats d'entitats de l'àmbit de polítiques socials. L'arribada de la pandèmia va obligar fa un any a destinar partides extraordinàries a l'atenció social. S'ha dotat amb 5,5 milions d'euros la Creu Roja per combatre la pobresa i malnutrició infantil, s'han destinat 4 milions d'euros al Banc dels Aliments i s’han distribuït més de 11.000 targetes moneder per valor d'1,2 milions d'euros, entre altres.
Quins reptes té el nou Govern?
Des del 2017, el focus mediàtic sobre les polítiques d'inclusió ha estat situat sobre l'arribada de menors estrangers no acompanyats. El 2019 i el 2020 l'arribada d'infants ha disminuït però són molts els que viuen a Catalunya i veuen com la proclama "Volem acollir" -popularitzada arran de la gran manifestació a Barcelona fa quatre anys- no es tradueix en polítiques que garanteixin la seva inclusió. La principal responsabilitat és de la llei d'estrangeria estatal, que converteix la regularització en un malson. A més, l'Estat ha endurit recentment el procés per renovar els permisos de residència. "Complir els requisits ha esdevingut impossible i cada cop ens trobem amb més casos d'irregularitats sobrevingudes", explica Karim Sabni, de la cooperativa Idària, i membre de Social Project 4.0.
Sabni considera que la Generalitat ha ampliat els recursos per abordar les situacions de menors extutelats que ara són majors d'edat, però insisteix que no n'hi ha prou. "Hi ha molts que segueixen malvivint al carrer", explica. Des del sector social són diverses les veus que reclamen replantejar el model de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i alguns partits com els comuns i la CUP inclouen la proposta al seu programa. "Si canvia el client, ha de canviar la recepta. El model de la DGAIA està encara pensat per a menors arrelats al territori i ara aquest perfil és residual", diu Sabni, que també reclama a la Generalitat ampliar les places d'acollida reclamant més competències a l'Estat.
El compromís institucional amb els menors i joves estrangers serà una prova de foc per al nou Govern. La darrera legislatura ha estat marcada per atacs a centres, com el del Masnou, o atacs a cases particulars, com a Premià de Mar. L'entrada de Vox al Parlament pot acabar d'encendre la metxa, que la Generalitat haurà d'apagar amb més recursos i amb el treball conjunt amb municipis i entitats arrelades al territori que aposten per la convivència. La ultradreta no és l'única amenaça, en un context en què alguns ajuntaments es neguen a acollir centres de menors o aposten per limitar l'accés a l'empadronament.
El Govern també haurà d'abordar el repte que suposa tenir una societat cada cop més empobrida i on la pandèmia ha portat molts ciutadans fins al risc de pobresa extrema. L'última pantalla d'aquest risc és el sensellarisme, que s'ha disparat a Barcelona però que també és una realitat a la resta del país, on 50.000 persones viuen "mal allotjades", segons dades de la Generalitat. L'incendi mortal de la nau del Gorg, a Badalona, és un recordatori de les conseqüències d'aquesta situació. Les polítiques d'habitatge i la coordinació amb entitats que combaten el sensellarisme seran claus per garantir un lloc digne on viure o, en última instància, poder oferir espais en condicions per a la gent que es veu obligada a dormir al carrer.
Què podria fer una Catalunya independent?
La principal diferència que suposaria una Catalunya independent seria la capacitat de la Generalitat per dissenyar una llei d'estrangeria pròpia. Actualment, la normativa espanyola condemna els nouvinguts a la irregularitat i fa molt difícil que puguin assolir la regularització.
En matèria d'acollida, un Estat independent també tindria capacitat per oferir més places per a demandants d'asil. Un compromís expressat per un Govern que ara mateix no té competències suficients per materialitzar-lo.
Què proposen els partits?
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a posar en marxa l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació.
- Junts: El programa recull el compromís de revisar les polítiques de prestacions i la coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital.
- ERC: Els republicans proposen desplegar el Pacte Nacional per la Interculturalitat per una Catalunya oberta i diversa per promoure la inclusió, la interacció i combatre les ideologies que promouen l'odi.
- PSC: El PSC planteja millorar les oportunitats d’integració lingüística, social, formativa i professional dels nens i adolescents provinents de la migració, amb programes específics i en col·laboració amb el Tercer Sector Social.
- Comuns: Els comuns proposen enfortir les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social infantil, a partir d’una estratègia integral que situï els infants al centre. També, doblar la inversió en polítiques d’infància i famílies fins a un 2% del PIB.
- CUP: Els cupaires defensen derogar la llei d'estrangeria i plantegen una investigació exhaustiva de la DGAIA per revisar els seus protocols d’actuació i fiscalitzar el seu funcionament.
- PP: Els populars prometen incrementar els controls per detectar i prevenir els guetos, els pisos pastera i la concentració d'immigració als barris.
- PDECat: Els postconvergents proposen elaborar una Llei catalana d’estrangeria que reconegui i respecti els drets i deures fonamentals de les persones.
- Ciutadans: El partit taronja es compromet a posar en marxa l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No Discriminació.
- Junts: El programa recull el compromís de revisar les polítiques de prestacions i la coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l'ingrés mínim vital.
- ERC: Els republicans proposen desplegar el Pacte Nacional per la Interculturalitat per una Catalunya oberta i diversa per promoure la inclusió, la interacció i combatre les ideologies que promouen l'odi.
- PSC: El PSC planteja millorar les oportunitats d’integració lingüística, social, formativa i professional dels nens i adolescents provinents de la migració, amb programes específics i en col·laboració amb el Tercer Sector Social.
- Comuns: Els comuns proposen enfortir les polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social infantil, a partir d’una estratègia integral que situï els infants al centre. També, doblar la inversió en polítiques d’infància i famílies fins a un 2% del PIB.
- CUP: Els cupaires defensen derogar la llei d'estrangeria i plantegen una investigació exhaustiva de la DGAIA per revisar els seus protocols d’actuació i fiscalitzar el seu funcionament.
- PP: Els populars prometen incrementar els controls per detectar i prevenir els guetos, els pisos pastera i la concentració d'immigració als barris.
- PDECat: Els postconvergents proposen elaborar una Llei catalana d’estrangeria que reconegui i respecti els drets i deures fonamentals de les persones.