Un dels punts importants de la proposta de la CUP a les eleccions del 14-F és acabar amb les acusacions particulars de la Generalitat contra manifestants independentistes. En un acte aquesta tarda sobre la repressió, Xavi Pellicer, número 4 de la llista de la CUP-Guanyem per Barcelona, ha fet una crida a treballar per unes institucions que "defensin" el dret de protesta i ha dit que a dia d'avui hi ha un centenar de persones afectades per acusacions de la Generalitat. En l'acte hi han participat la número 1 per Tarragona, Laia Estrada, i els represaliats Marcel Vivet, Adrián Sas i Anna Algarra. Pellicer també ha reclamat que s'ha d'acabar amb la "connivència" dels Mossos amb l'extrema dreta i també amb les acusacions particulars de la Generalitat contra activistes pel fet de participar de manifestacions.
Des la CUP proposen retirar-se de les causes en què la Generalitat acusa independentistes. "Això és una línia vermella: la Generalitat no pot fer de pinça amb l'Estat a l'hora de reprimir l'independentisme", ha dit Laia Estrada, i ha reclamat també una "correcta identificació" per part dels Mossos i impulsar expedients quan això no sigui així. També ha reclamat que la Generalitat deixi d'aplicar la llei mordassa i aturar totes les actuacions policials "amb un caire racista o ideològic". Els anticapitalistes també ressalten la necessitat de tancar els CIE i fer un seguiment des del Parlament de les denúncies per tortures i "abusos policials", i donar suport a les entitats que duen a terme "lluites pels drets civils i polítics".
Estrada ha dit que la repressió de l'Estat vol "blindar la moral del règim del 78, els interessos de l'Íbex-35 i la unitat del regle ". Davant d'això, la CUP proposa "feminisme, lluita social i lluita independentista". "Qui posa el cos davant la repressió és l'Esquerra Independentista", ha assegurat la cap de llista per Tarragona.
Vivet i Sas: "Per més que ens reprimeixin, no ens aturarem"
Marcel Vivet, acusat per la manifestació Holi contra la policia espanyol, ha repassat el seu cas i ha admès que hi ha "bastantes possibilitats" que acabi condemnat a presó. La Fiscalia i la Generalitat demanen més de cinc anys de presó "per haver anat a una manifestació". Vivet ha dit que la repressió vol "aturar la lluita i la conquesta de drets" i per això ha decidit participar de la candidatura de la CUP-Guanyem. "Per més que ens reprimeixin, no ens aturarem", ha deixat clar. El jove ha criticat també l'actuació de la Brimo i ha denunciat que actuen amb una "doble vara de mesurar". "A nosaltres ens ho fan passar fatal i mentrestant deixen actuar els seus companys de l'extrema dreta", ha dit, i ha recordat la manifestació nazi de la tardor de 2019. "A nosaltres ens coarten el dret de manifestació i als que ens volen pegar els deixen actuar de forma impune", ha denunciat.
Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per les manifestacions del primer aniversari de l'1-O, ha detallat el seu cas i ha denunciat que la participació de la Generalitat en la causa va fer que la sentència passés d'un any a tres i mig. "Això fa que impliqui l'ingrés a presó", ha dit. Davant de la possible entrada a presó, Sas ha deixat clar que no es penedeix de res. "L'enemic és fort i farà servir les seves eines. Hem d'estar preparats", ha dit, i ha assegurat que la presó és una coas que "pot passar". En el seu cas, a més, ha remarcat que qui porta el pes de l'acusació és l'agent dels Mossos Jordi Arasa, condemnat a presó per la violència contra els indignats de la plaça Catalunya. "Que la paraula d'un policia com Arasa tingui més valor que qualsevol altra també diu molt de com funciona tot", ha reblat Sas.
Anna Algarra: "Se'ns acusa de mobilitzar-nos i de formar part del SEPC"
"L'Estat troba terroristes sota les pedres i no són més que dissidència i mobilització", ha dit Pellicer. En aquest context, la CUP ha denunciat que l'únic terrorisme que hi ha a Espanya és "el terrorisme d'Estat", que permet desnonaments i "empresona dissidents". Aquesta repressió no afecta només el moviment independentista, també el moviment estudiantil. Un exemple és el de "la Pública a judici", que reclamava una rebaixa de taxes universitàries. Anna Algarra es va manifestar el març de 2017 i reclamaven l'aplicació de la rebaixa aprovada l'any abans al Parlament. "En aquella vaga no es fan fer detencions, però mesos després ens van citar a declarar a tretze estudiants" ha explicat Algarra, que ha qualificat l'informe policial del cas de "vergonyós".
L'activista s'enfronta a vuit anys i mig de presó. "Se'ns acusa de mobilitzar-nos i de formar part del SEPC", ha dit. Algarra ha defensat el moviment estudiantil i ha recordat que la principal tasca que fa treballar perquè l'educació sigui un dret "universal i gratuït" i no "es mercantilitzi", i això ha donat lloc a diverses causes penals. "El nostre discurs incomoda bastant", ha afirmat. L'activista ha dit que han rebut suport del SEPC i ha reivindicat la importància d'organitzar-se.
Dard a un dels fitxatges d'ERC
Laia Estrada, cap de llista per Tarragona, també ha estat afectada per la repressió. En el seu cas, es tracta del "cas Bershka" a Tarragona l'any 2009. "Va acabar amb un grup de persones atrapades en un portal i colpejades i vexades per agents de la Guàrdia Urbana", ha explicat. Se li demanava una pena de sis anys de presó. "Aquella situació s'emmarca en un cas de persecució política de l'Esquerra Independentista", ha assegurat. Estrada a recordat que el cas Bershka va tenir lloc quan el responsable polític de la Guàrdia Urbana de Tarragona era Carlos Castillo, flamant fixatge d'ERC al 14-F i exdiputat del PSC.
La candidata de la CUP té causa oberta també per haver participat en protestes pel consell de ministres a Barcelona el 21 de desembre de 2018. "No hi va haver cap mena de desordre", ha dit. Les causes, ha denunciat, deriven "d'escrits fantasiosos" dels Mossos, i assegura que hi ha "altres causes" que li han intentat adjudicar atorgant-li un suposat "lideratge". "Tot plegat evidencia una persecució de la CUP i de l'Esquerra Independentista", ha denunciat.
Carrasco: "La repressió continuarà"
L'activista Tamara Carrasco també ha intervingut per arrencar l'acte. Carrasco, absolta del delicte de desordres públics després de ser acusada per terrorisme, ha dit que no serà "ni la primera ni la última" i que "continuarà la repressió". L'activista ha dit que després de l'absolució comença un procés de "reparació". "Ningú et demanarà perdó ni es rescabalarà tot el que t'han fet", ha insistit, i ha plantejat la idea de com un represalitat pot reprendre la vida allà on la va deixar. Carrasco ha dit que la seva defensa presentarà una querella contra l'Estat. "Creiem que ho hem de fer, ens han ficat en un muntatge sabent que ets innocent", ha explicat Carrasco, que ha dit que si l'Estat es va "equivocar" acusant-la de terrorisme "haurà de pagar" per aquest error.
