Junts planteja un referèndum acordat amb mediació europea

Aquesta via transcorre en paral·lel a la promesa d'activar la DUI si l'independentisme supera el 50% dels vots; Borràs situa l'amnistia com a "primer punt" de la negociació amb l'Estat

Laura Borràs, aquest dilluns a la seu de Junts.
Laura Borràs, aquest dilluns a la seu de Junts. | Junts per Catalunya
01 de febrer del 2021
Actualitzat a les 20:09h
El compromís d'activar la declaració unilateral d'independència del 2017 si les forces partidàries de la plena sobirania superen el 50% dels vots va monopolitzar la campanya electoral de Junts. La mesura estava inclosa dins d'un document de cinc pàgines que va llegir Laura Borràs des de l'Arc de Triomf i apareixerà en el programa electoral, però en les 50 mesures prioritàries que ha avançat aquest dilluns la candidata s'hi ha inclòs una idea que circula en paral·lel a l'activació de la DUI. Es tracta del fet que, si l'independentisme supera el 50% dels vots, s'ha de sol·licitar la intervenció de les institucions europees "per assolir un referèndum acordat i vinculant".

Dissabte, Borràs va prioritzar l'explicació sobre l'activació de la declaració d'independència, motiu pel qual va reclamar -com ha fet avui també- un Govern "fort" que hauria d'integrar ERC i la CUP. Aquest dilluns ha remarcat la necessitat d'establir una "negociació" amb l'Estat amb l'amnistia dels presos com a primer punt de l'ordre del dia. "El punt de partida és corregir els errors que ens han portat on som. El fet de tenir mig Govern i líders socials a la presó és un error i una injustícia, i l'amnistia és el  primer punt per obrir una negociació amb l'Estat", ha remarcat la candidata. 

La dirigent de Junts, molt crítica amb Pedro Sánchez perquè la seva via del diàleg s'ha convertit en "paper mullat", proposa en el programa la consecució d'una llei d'amnistia -que només es pot aprovar al Congrés dels Diputats- per a les 3.000 persones que s'han vist represaliades arran del procés. Aquesta llei, segons es pot llegir en el document de 50 mesures de Junts, és el "punt inicial" en la resolució del conflicte polític de Catalunya amb l'Estat "basat en l’exercici del dret d’autodeterminació".

Contra la reforma de successions

Després de dies de debat intern i públic, Junts ha explicitat aquest dilluns que no emprendrà cap reforma de l'impost de successions en la propera legislatura. "Ho deixem com en aquesta legislatura", ha destacat Borràs. En els últims dies, el número tres de la llista, Joan Canadell, s'havia posicionat a favor de "suprimir" aquesta figura quan fos possible, mentre que Jordi Sànchez, secretari general de la formació, havia expressat la posició contrària en una entrevista la setmana passada a El Nacional.

Borràs, en tot cas, ha assegurat que Junts no aposta perquè Catalunya sigui la "campiona" de pagar impostos, i ha apuntat que l'impost "que s'ha de deixar de pagar" és la pertinença a Espanya. "Hem de pensar en política fiscal quan tinguem un entorn propi, no el que tenim ara", ha ressaltat l'exconsellera de Cultura, que ha admès la "diversitat" de posicions existents dins les sigles que lidera Carles Puigdemont. Al llarg dels últims dies, el PDECat -que sí que aposta per la supressió de successions- havia retret a Junts la inconcreció sobre aquesta carpeta de la política fiscal.

També en clau econòmica, en el document de 50 mesures que ha presentat Borràs hi apareix el compromís d'eliminar les empreses de l'Íbex-35 de la contractació de la Generalitat. En concret, la formulació d'aquesta mesura és la següent: "Promoure la nova llei de contractació pública per disposar d'uns serveis públics més eficients i de qualitat, simplificant els processos, dotant de major autonomia al seu funcionament i eliminant la contractació amb empreses de l'Íbex-35". ERC porta la mateixa mesura dins del programa, influenciat per la polèmica amb el contracte amb Ferrovial pel rastreig de contractes de coronavirus que ha estat finalment restringit.

Preguntada sobre els canvis legals que s'hauran de promoure per evitar que grans empreses espanyoles obtinguin contractes amb l'administració i sobre si la Generalitat haurà de canviar de proveïdors financers -ara els principals són La Caixa i el BBVA-, Borràs ha apuntat que hi ha empreses catalanes preparades per assumir responsabilitats. Aquestes empreses catalanes, ha dit, no han de tenir a veure amb la "fuga reial" que es va produir la tardor del 2017, just després del referèndum, quan les principals companyies del país van canviar de seu social.

Pel que fa a la gestió de la pandèmia, Borràs aposta per un "Govern fort" que dugui a terme una estratègia massiva de tests, el foment de l'ús de mascaretes FFP2, assegurar la campanya logística de vacunació i fer ús de la tecnologia per "acreditar la situació individual lliure de coronavirus" per part de cada ciutadà. Una mesura que recorda el passaport d'immunitat que va proposar Oriol Mitjà.
 

50 mesures de Junts by naciodigital on Scribd