01
de febrer
del
2021
Els presos van sortir de la presó i, acte seguit, van entrar en campanya. Als mítings de Junts, Turull, Rull, Forn i Sànchez han reforçat els missatges de Borràs i Puigdemont, un tàndem electoral que ja tenia fortalesa prèvia. A Esquerra, Junqueras ha agafat les regnes del relat, necessitats com estan els republicans d'aportar emotivitat a la llista d'Aragonès.
Tots escombren cap a casa. Turull ha insinuat que Esquerra busca "excuses" per no reprendre el xoc amb l'Estat per la independència mentre que Junqueras ha encadenat dards cap a Junts, tot vinculant el partit de Puigdemont amb "els de sempre". Per entendre'ns, amb Convergència. Uns i altres s'hi juguen la presidència de la Generalitat.
La pugna electoral ha viscut -i viurà- un únic parèntesi. És el que han escenificat aquest dilluns els presos polítics amb un acte conjunt promogut per Òmnium. Unitat, gairebé un miratge, hores després que Jordi Cuixart insistís, subtilment, en una condició indispensable per fer viable la nova etapa del procés: l'aparició de nous lideratges. Cuixart té raó, en fan falta. Els presos acumulen un capital polític incalculable. Ara bé, també porten penjada la motxilla de la divisió. Una càrrega pesada que, tres anys després de la declaració d'independència, continua sent feixuga.
La proposta de recuperar la DUI la pròxima legislatura, per cert, ha marcat els primers de campanya. És una promesa de Borràs, i Esquerra i la CUP ja han arrufat el nas. Per què? Perquè, ara mateix, no té cap concreció. Ni en forma d'estructures d'estat per fer-la viable ni amb un pla polític al darrere. És tan inconcreta que el mateix partit que proposa la DUI, Junts, fa quatre dies que ha restituït Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos. Un Trapero que ja va deixar clar al Suprem i l'Audiència Nacional què faria arribat el cas.
Si del que es tracta és de mobilitzar votants, per combatre l'abstenció, el primer requisit a complir seria el rigor. Prometin, tots plegats, el que puguin complir.