01
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
6:44h
Una campanya electoral està definida per les estratègies dels partits, els actes i els debats amb el cos a cos entre els candidats. Però també per les absències, que moltes vegades diuen més del que està succeint en cada partit que no pas algunes presències. També és així en el PP català, on aquesta campanya ha portat moltes novetats. És la primera amb Alejandro Fernández com a cap de cartell al Parlament i amb Pablo Casado al capdavant del partit.
D'altra banda, dirigents que han tingut un pes enorme en diversos moments, com l'exministre Jorge Fernández, l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo o la diputada per Barcelona al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo no han tret el cap, de moment. Està previst que la diputada intervingui en un acte aquesta propera setmana. Però la situació entorn aquests tres noms és una bona radiografia del PP a Catalunya i a Espanya.
Enric Millo no ha participat fins ara en cap acte del PP català. Fonts del partit apunten a les restriccions de mobilitat que pateix, també, Andalusia. Millo, exdiputat al Parlament i exdelegat del govern espanyol a Catalunya, és actualment secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. En el seu compte de Twitter, tampoc ha fet cap menció a la campanya catalana.
Alineat amb l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Millo treballa ara en l'administració andalusa, a prop del president Juanma Moreno Bonilla, un dels barons territorials del PP més poderosos i alhora discrets. Moreno Bonilla és un antic sorayo amb unes relacions "millorables" amb Casado. Els més malèvols esmenten el president andalús i el gallec Núñez Feijóo com els dos primers maldecaps interns del líder del PP, que més d'un cop ha sentit el seu escalf al clatell.
Millo va mantenir sempre una relació complexa amb un ampli sector del PP català, que mai va acabar de refiar-se de qui havia estat dirigent d'UDC i portaveu adjunt de CiU al Parlament. Durant el procés, la seva actuació va ser considerada massa "ambigua" pels sectors més recalcitrants del seu partit, que desconfiaven de l'"operació Diàleg" insinuada, sense concreció, per Santamaría.
Però Millo tampoc va trobar més comprensió entre l'opinió sobiranista, on la seva declaració al Suprem durant el judici de l'1-O va reobrir moltes ferides. En la seva intervenció, va voler donar arguments en favor de la tesi de la violència per part de ciutadans que havien anat a votar l'1-O, referint-se a claus d'arts marcials contra la policia i a una estranya "trampa del Fairy" perquè els policies rellisquessin.
Amb un PP espanyol liderat per Casado i la formació a Catalunya en mans d'Alejandro Fernández, Millo no tenia fàcil una reubicació política, que ha trobat entre el sorayisme andalús. Fa poc més d'un any, va deixar la presidència del PP de Girona, el seu feu territorial durant onze anys.
El fernandisme, a l'expectativa
Jorge Fernández és un dels grans absents de la campanya del PP. La seva situació dificulta, en tot cas, la seva presència pública, des que l'Audiència Nacional va decidir imputar-lo pel suposat espionatge a Luis Bárcenas. Però Fernández ja va ser manifestament absent de la darrera campanya del PP, la de les eleccions espanyoles de novembre del 2019. En aquell moment, no li va fer res expressar el seu malestar per l'estil de la candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.
Però a banda dels seus problemes judicials, Jorge Fernández simbolitza tot una època, la del govern de Mariano Rajoy. Una etapa que va generar tensions i incomprensió en amplis sectors del PP, els d'influència més aznariana, que continuen considerant "poruga" l'actitud de l'executiu de Rajoy. Això ha fet que en sectors de l'actual direcció es contempli amb recança l'anomenat "fernandisme". Però l'entorn de l'exministre i d'Alberto Fernández, l'exregidor de Barcelona, continua actiu.
Álvarez de Toledo, una gestió difícil
Cayetana Álvarez de Toledo continua en la política activa com a diputada al Congrés per Barcelona. És activa a les xarxes, però ha perdut ascendència des de la seva sortida del nucli dur de la direcció del PP. Casado va cessar-la l'agost passat com a portaveu del grup popular al Congrés i la va substituir per Cuca Gamarra, exponent de l'ala més centrista del partit. Més d'una cosa es va trencar en aquell moment entre la jove parlamentària i el líder del partit.
La majoria d'analistes del que es cou al PP van donar per feta la seva renúncia a l'escó i l'abandonament de la política. Però Álvarez de Toledo continua, de moment, al Congrés. Això sí, sense mostrar massa empatia amb altres sensibilitats que no siguin la seva. Per l'actual cúpula del PP, a Madrid i a Catalunya, gestionar la personalitat d'Álvarez de Toledo no és fàcil.
Qui no se'n perd ni una és Josep Bou. El regidor i cap del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona ha estat present en tots els principals actes del partit des de l'inici de la cursa electoral. I en primer rengle. Pel que sembla, Casado -que va visitar recentment l'Ajuntament de Barcelona acompanyat per l'empresari- prefereix tenir-lo dins i content.
D'altra banda, dirigents que han tingut un pes enorme en diversos moments, com l'exministre Jorge Fernández, l'exdelegat del govern espanyol Enric Millo o la diputada per Barcelona al Congrés Cayetana Álvarez de Toledo no han tret el cap, de moment. Està previst que la diputada intervingui en un acte aquesta propera setmana. Però la situació entorn aquests tres noms és una bona radiografia del PP a Catalunya i a Espanya.
Enric Millo no ha participat fins ara en cap acte del PP català. Fonts del partit apunten a les restriccions de mobilitat que pateix, també, Andalusia. Millo, exdiputat al Parlament i exdelegat del govern espanyol a Catalunya, és actualment secretari d'Acció Exterior de la Junta d'Andalusia. En el seu compte de Twitter, tampoc ha fet cap menció a la campanya catalana.
Alineat amb l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, Millo treballa ara en l'administració andalusa, a prop del president Juanma Moreno Bonilla, un dels barons territorials del PP més poderosos i alhora discrets. Moreno Bonilla és un antic sorayo amb unes relacions "millorables" amb Casado. Els més malèvols esmenten el president andalús i el gallec Núñez Feijóo com els dos primers maldecaps interns del líder del PP, que més d'un cop ha sentit el seu escalf al clatell.
Millo va mantenir sempre una relació complexa amb un ampli sector del PP català, que mai va acabar de refiar-se de qui havia estat dirigent d'UDC i portaveu adjunt de CiU al Parlament. Durant el procés, la seva actuació va ser considerada massa "ambigua" pels sectors més recalcitrants del seu partit, que desconfiaven de l'"operació Diàleg" insinuada, sense concreció, per Santamaría.
Però Millo tampoc va trobar més comprensió entre l'opinió sobiranista, on la seva declaració al Suprem durant el judici de l'1-O va reobrir moltes ferides. En la seva intervenció, va voler donar arguments en favor de la tesi de la violència per part de ciutadans que havien anat a votar l'1-O, referint-se a claus d'arts marcials contra la policia i a una estranya "trampa del Fairy" perquè els policies rellisquessin.
Amb un PP espanyol liderat per Casado i la formació a Catalunya en mans d'Alejandro Fernández, Millo no tenia fàcil una reubicació política, que ha trobat entre el sorayisme andalús. Fa poc més d'un any, va deixar la presidència del PP de Girona, el seu feu territorial durant onze anys.
El fernandisme, a l'expectativa
Jorge Fernández és un dels grans absents de la campanya del PP. La seva situació dificulta, en tot cas, la seva presència pública, des que l'Audiència Nacional va decidir imputar-lo pel suposat espionatge a Luis Bárcenas. Però Fernández ja va ser manifestament absent de la darrera campanya del PP, la de les eleccions espanyoles de novembre del 2019. En aquell moment, no li va fer res expressar el seu malestar per l'estil de la candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo.
Però a banda dels seus problemes judicials, Jorge Fernández simbolitza tot una època, la del govern de Mariano Rajoy. Una etapa que va generar tensions i incomprensió en amplis sectors del PP, els d'influència més aznariana, que continuen considerant "poruga" l'actitud de l'executiu de Rajoy. Això ha fet que en sectors de l'actual direcció es contempli amb recança l'anomenat "fernandisme". Però l'entorn de l'exministre i d'Alberto Fernández, l'exregidor de Barcelona, continua actiu.
Álvarez de Toledo, una gestió difícil
Cayetana Álvarez de Toledo continua en la política activa com a diputada al Congrés per Barcelona. És activa a les xarxes, però ha perdut ascendència des de la seva sortida del nucli dur de la direcció del PP. Casado va cessar-la l'agost passat com a portaveu del grup popular al Congrés i la va substituir per Cuca Gamarra, exponent de l'ala més centrista del partit. Més d'una cosa es va trencar en aquell moment entre la jove parlamentària i el líder del partit.
La majoria d'analistes del que es cou al PP van donar per feta la seva renúncia a l'escó i l'abandonament de la política. Però Álvarez de Toledo continua, de moment, al Congrés. Això sí, sense mostrar massa empatia amb altres sensibilitats que no siguin la seva. Per l'actual cúpula del PP, a Madrid i a Catalunya, gestionar la personalitat d'Álvarez de Toledo no és fàcil.
Qui no se'n perd ni una és Josep Bou. El regidor i cap del grup popular a l'Ajuntament de Barcelona ha estat present en tots els principals actes del partit des de l'inici de la cursa electoral. I en primer rengle. Pel que sembla, Casado -que va visitar recentment l'Ajuntament de Barcelona acompanyat per l'empresari- prefereix tenir-lo dins i content.