31
de gener
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
10:26h
Hi haurà un tripartit format pel PSC, ERC i els comuns a Catalunya després de les eleccions del 14-F? Pablo Casado, aquest diumenge de visita a Barcelona, n'està convençut. "Ho tornaran a fer", ha recalcat en un acte al costat d'Alejandro Fernández en el qual no ha desaprofitat l'ocasió per comparar Salvador Illa, candidat dels socialistes, amb el capità que va abandonar el Costa Concordia abans que embarranqués a Itàlia fa pràcticament nou anys. De la possibilitat d'un govern d'esquerres n'alerta Artur Mas -el veu una "amenaça real"-, un argument que també replica Junts per desgastar ERC i també Illa, en qui Laura Borràs hi veu la "devolució d'un producte defectuós". Dona de paraules, ha expressat un desig des de La Seu d'Urgell: "Salveu-nos d'aquest Salvador que no ens salvarà". Els republicans diuen que no pactaran amb el PSC, i els socialistes indiquen que la prioritat és arribar a acords només amb els comuns, a l'estil de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Els comuns són els únics que defensen la fórmula. De moment, fan curt.
La proposta
La campanya dels comuns té un pilar fonamental: convertir-se en l'actor necessari perquè ERC i el PSC aparquin les discrepàncies i es pugui formar un tripartit a Catalunya. La idea -que inclou la demanda explícita de deixar fora Junts per Catalunya a causa de la seva deriva "trumpista", en paraules d'Albiach- només serà possible, ha ressaltat l'alcaldessa Ada Colau, si En Comú Podem surt reforçada de les properes eleccions. Per què? Perquè són els únics, sostenen els comuns, que poden diluir les diferències entre republicans i socialistes. Una aliança d'aquest tipus ha funcionat, per ara, en els acords pressupostaris a Barcelona, i en la investidura i els comptes de Pedro Sánchez a Madrid. Si es replicarà -o no- a la Generalitat dependrà de quins siguin els resultats de cada bloc. I no, precisament, de la força que tinguin els comuns.
La protagonista
Si alguna figura del PSC ha crescut en les últimes legislatures al Parlament ha estat la d'Eva Granados. Escudera de Miquel Iceta com a portaveu, ha exhibit un to implacable contra el Govern pel rumb del procés i per la gestió de la pandèmia. L'acidesa que han tastat els partits independentistes l'ha dirigit aquest diumenge cap a Albiach, a qui ha definit com a "agent comercial" d'ERC a l'hora de buscar un pacte d'esquerres a Catalunya. Granados també ha aprofitat per reivindicar les figures de Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que la tardor del 2017 van rebre aplaudiments del constitucionalisme en bloc per la seva oposició frontal a les lleis de desconnexió. La reverberació del 2017 continua present en els discursos de Granados, que ha indicat que un referèndum només serviria per "continuar dividint" la societat catalana.
L'estirabot
Carlos Carrizosa, sempre mordaç, ha recalcat aquest diumenge que gràcies a Ciutadans el Parlament no s'ha convertit en el "Teatre Nacional de Catalunya del procés". Gustos culturals a banda, costa pensar en la frase de Carrizosa i no evocar episodis que ha protagonitzat la formació taronja al llarg de la legislatura. A quin teatre s'hauria pogut programar la performance dels diputats taronja exhibint a l'uníson exemplars d'El Quijote? Quin recinte hauria volgut acollir la interpretació indignada de Lorena Roldán -ara a les files del PP- ensenyant al públic una foto de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic per comparar independentisme i terrorisme? És probable que cap de les dues propostes artístiques hagués passat el sedàs del TNC.
La frase
"L'assoliment de la independència no es farà només aixecant la suspensió de la DUI". La frase és de Pau Juvillà, cap de cartell de la CUP per Lleida, i l'ha pronunciat per referir-se a la proposta que va llançar ahir Laura Borràs. La candidata de Junts, des de l'Arc de Triomf, va defensar que en la legislatura que arrencarà després del 14-F, sempre i quan l'independentisme superi el 50% dels vots, s'activin els mecanismes per fer realitat el que va quedar a mitges la tardor del 2017. Un tardor, per cert, en el qual la CUP va ser molt exigent amb el Govern a l'hora de tirar endavant, amb totes les conseqüències, les lleis que van aixoplugar el referèndum i també la declaració fallida d'independència. Pere Aragonès, candidat d'ERC, també s'ha referit des de Lloret de Mar al full de ruta de Borràs, i ha apuntat que concretar la República és una qüestió de "sumar majories" i no de "retòrica". Els tres partits comparteixen camí, però no fórmula.
La proposta
La campanya dels comuns té un pilar fonamental: convertir-se en l'actor necessari perquè ERC i el PSC aparquin les discrepàncies i es pugui formar un tripartit a Catalunya. La idea -que inclou la demanda explícita de deixar fora Junts per Catalunya a causa de la seva deriva "trumpista", en paraules d'Albiach- només serà possible, ha ressaltat l'alcaldessa Ada Colau, si En Comú Podem surt reforçada de les properes eleccions. Per què? Perquè són els únics, sostenen els comuns, que poden diluir les diferències entre republicans i socialistes. Una aliança d'aquest tipus ha funcionat, per ara, en els acords pressupostaris a Barcelona, i en la investidura i els comptes de Pedro Sánchez a Madrid. Si es replicarà -o no- a la Generalitat dependrà de quins siguin els resultats de cada bloc. I no, precisament, de la força que tinguin els comuns.
La protagonista
Si alguna figura del PSC ha crescut en les últimes legislatures al Parlament ha estat la d'Eva Granados. Escudera de Miquel Iceta com a portaveu, ha exhibit un to implacable contra el Govern pel rumb del procés i per la gestió de la pandèmia. L'acidesa que han tastat els partits independentistes l'ha dirigit aquest diumenge cap a Albiach, a qui ha definit com a "agent comercial" d'ERC a l'hora de buscar un pacte d'esquerres a Catalunya. Granados també ha aprofitat per reivindicar les figures de Joan Coscubiela i Lluís Rabell, que la tardor del 2017 van rebre aplaudiments del constitucionalisme en bloc per la seva oposició frontal a les lleis de desconnexió. La reverberació del 2017 continua present en els discursos de Granados, que ha indicat que un referèndum només serviria per "continuar dividint" la societat catalana.
L'estirabot
Carlos Carrizosa, sempre mordaç, ha recalcat aquest diumenge que gràcies a Ciutadans el Parlament no s'ha convertit en el "Teatre Nacional de Catalunya del procés". Gustos culturals a banda, costa pensar en la frase de Carrizosa i no evocar episodis que ha protagonitzat la formació taronja al llarg de la legislatura. A quin teatre s'hauria pogut programar la performance dels diputats taronja exhibint a l'uníson exemplars d'El Quijote? Quin recinte hauria volgut acollir la interpretació indignada de Lorena Roldán -ara a les files del PP- ensenyant al públic una foto de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil a Vic per comparar independentisme i terrorisme? És probable que cap de les dues propostes artístiques hagués passat el sedàs del TNC.
La frase
"L'assoliment de la independència no es farà només aixecant la suspensió de la DUI". La frase és de Pau Juvillà, cap de cartell de la CUP per Lleida, i l'ha pronunciat per referir-se a la proposta que va llançar ahir Laura Borràs. La candidata de Junts, des de l'Arc de Triomf, va defensar que en la legislatura que arrencarà després del 14-F, sempre i quan l'independentisme superi el 50% dels vots, s'activin els mecanismes per fer realitat el que va quedar a mitges la tardor del 2017. Un tardor, per cert, en el qual la CUP va ser molt exigent amb el Govern a l'hora de tirar endavant, amb totes les conseqüències, les lleis que van aixoplugar el referèndum i també la declaració fallida d'independència. Pere Aragonès, candidat d'ERC, també s'ha referit des de Lloret de Mar al full de ruta de Borràs, i ha apuntat que concretar la República és una qüestió de "sumar majories" i no de "retòrica". Els tres partits comparteixen camí, però no fórmula.