Les expectatives dels comuns aquest 14-F no són de fer un gran resultat, sinó de poder condicionar la futura governabilitat de Catalunya i forçar un pacte d'esquerres, l'única alternativa a la repetició de la coalició independentista de Junts i ERC. És per això que s'han presentat com el "vot útil" d'aquestes eleccions per aconseguir que ERC i PSC aparquin els vetos actuals i es pugui reeditar un pacte com al govern espanyol o a l'Ajuntament de Barcelona. En l'acte hi han participat Jéssica Albiach, candidata a la presidència de la Generalitat, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, Joan Carles Gallego, número 2, i Rosa Lluch, cap de llista per Girona. Una alta participació, segons els comuns, serà clau per aconseguir que prosperi aquest canvi que, ara per ara, tant els republicans com els socialistes rebutgen.
Colau ha fet una crida a la participació el 14-F per aconseguir un canvi de Govern "per sortir d'aquesta crisi". En aquest sentit, ha reivindicat els "canvis" que els comuns impulsen al govern de l'Estat amb polítiques progressistes. "Necessitem que aquest canvi vingui acompanyat d'un canvi a Catalunya per tenir més força", ha dit l'alcaldessa, que també ha reivindicat del paper dels comuns a Barcelona. "No hem parat d'avançar en polítiques innovadores", ha dit, i ha demanat aconseguir uns comuns forts després del 14-F per fer que ERC i el PSC "deixin de mirar a la dreta". Colau també ha lamentat que els ajuntaments s'han sentit "sols" a l'hora d'afrontar reptes municipals, i ha reivindicat la creació d'una unitat antidesnonaments i l'empresa pública Barcelona Energia. En aquest sentit ha criticat que el Govern no té com a prioritat aconseguir uns subministraments assequibles o fer front a l'emergència habitacional.
Albiach ha assegurat que si els comuns són "forts" poden aconseguir un govern d'esquerres a la Generalitat i per això ha fet una crida a la participació. "És l'única alternativa per fer front al desgovern", ha dit, i ha acusat ERC i PSC de voler "despistar" per poder pactar amb Junts o Ciutadans, respectivament. Albiach ha dit també que la dreta independentista és "cada vegada més trumpista". "La gent ja n'està prou farta. La gent d'esquerres no entendria que per la incapacitat d'arribar a acords torni el desgovern de Junts", ha dit. La cap de llista ha exigit deixar enrere la confrontació i apostar per la negociació, i ha instat al Govern que deixi de "fer negoci" amb la salut i ha reclamat un salt en la transició ecològica. "Necessitem transformar l'economia per posar les persones al centre", ha insistit.
"Fraternitat i diàleg" per sortir de l'atzucac
Rosa Lluch, cap de llista dels comuns a les comarques gironines, ha reclamat "fraternitat i diàleg" per sortir de l'atzucac en què es troba Catalunya i ha demanat acabar amb les "baralles polítiques" centrades en els interessos de partit. "Si no dialoguem no es podran resoldre els problemes", ha dit, i ha criticat que el Govern de Junts i ERC ha estat bloquejant el reconeixement dels interessos diversos. La candidata ha dit que no es pot defensar un país sense defensar abans tots els habitants. "No podem defensar un país sense defensar les famílies. La idea de país no és res sense la gent", ha dit, i ha reivindicat la plurinacionalitat i les aliances amb la resta de pobles de l'Estat. "Ningú ha d'establir diferències entre catalans", ha reblat Lluch.
Un model econòmic orientat al "bé comú"
El punt de vista més econòmic l'ha posat Joan Carles Gallego, que ha dit que Catalunya porta "massa anys perduts i de desgovern" i ha assegurat que En Comú Podem està preparada per governar i impulsar el canvi econòmic i polític que necessita Catalunya. Un canvi de model econòmic que s'orienti a defensar "el bé comú". En aquest sentit, ha reivindicat el paper de Podem i de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, al govern espanyol, en comparació amb la "inoperància política" del conseller de Treball, Chakir El Homrani.
L'economia catalana, ha dit Gallego, presenta "febleses i desequilibris", molt dependent del turisme i empreses massa petites i grans empreses amb poc compromís que decideixen fora de Catalunya. "Aquests desequilibris s'han fet més evidents amb l'emergència sanitària", ha dit, però ha assegurat que l'origen és l'orientació política i econòmica dels darrers anys, i concretament a les retallades arran de la crisi econòmica sanitària.
