Es busca «efecte Junqueras»

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa un mes que sentim a parlar de l'"efecte Illa". En concret des que a la Moncloa es va dissenyar una operació ràpida, una mena de raid polític, per portar-lo, en un mes i mig i obviant la situació epidemiològica, del Ministeri de Sanitat al Palau de la Generalitat. La imatge governamental que s'ha fabricat malgrat les dificultats per gestionar la Covid, sumada al provincianisme de part de la societat catalana -sobretot del seu establishment- i de la premsa i la recuperació del PSC a costa de Ciutadans "en liquidació" li han donat ales fins al punt de situar-lo a la cursa per guanyar les eleccions. El CEO li va abaixar divendres els fums, però l'enquesta d'El Periódico tornava ahir a donar-li opcions.

El problema, arribat el cas, serà amb qui. Ni ell vol pactar amb ERC ni ERC vol pactar amb ell i, per tant, reeditar vells tripartits és ara per ara inviable. Però per la Moncloa això és una qüestió menor. Es tracta d'obtenir un bon resultat que permeti afermar la posició de Pedro Sánchez a Madrid. En qualsevol cas el dubte sobre la solidesa de l'"efecte Illa" i el seu recorregut provoca que, malgrat que el ministre és el blanc dels atacs dels republicans i de Junts, Pere Aragonès i Laura Borràs mantinguin les espases en alt. 

Uns i altres busquen la màxima polarització amb el PSC per, d'aquesta manera, captar el vot útil independentista i evitar baralles que no agraden gens als votants que dubten. Junts hi veu, a més, una via de deixar sense opcions el PDECat, que si aconseguís un rol determinant pot ser molt incòmode per a ells. I si hi ha "efecte Illa" hem vist com, de forma gens dissimulada, ERC busca aquests dies l'"efecte Junqueras". El carisma del seu president, el pres amb la condemna més llarga, és indubtable i les enquestes encara l'assenyalen com el més valorat. Junqueras, a més, aconsegueix connectar emocionalment amb els votants d'ERC i més enllà, cosa que ha tingut dificultats per fer Aragonès, massa constret pel vestit de gestor. Un perfil necessari en l'actual context però insuficient per emergir de forma clara a les urnes. 

Junqueras està en tercer grau i, mentre duri, ho aprofitarà a fons i això dona confiança i moral de victòria a l'equip de campanya d'ERC. Divendres a Badalona va tirar d'èpica amb el colofó del "visca Catalunya lliure!" amb la veu trencada; dissabte va furgar en els escàndols de corrupció, un dels punts dèbils del PSC i l'espai postconvergent; i ahir va exhibir la seva sintonia amb Marta Rovira amb qui fa anys que es reparteixen els papers, a més d'enviar dards contra el PSC. El tàndem al capdavant d'ERC sobreviu actiu i connectat a la presó i a l'exili malgrat que el to no sempre ha estat el mateix. 

ERC pretén en aquestes eleccions el mateix que va aconseguir a les espanyoles del 28 d'abril. Aquella campanya va començar malament, amb algun titubeig de Gabriel Rufián en un debat i els republicans convertit en el rival a batre. Fins que la JEC va autoritzar que Junqueras, com a cap de cartell simbòlic, participés en algunes entrevistes i actes telemàtics. Allò va capgirar la campanya i provocar una onada favorable que es va traduir en 15 escons per ERC, 12 per al PSC, 7 per als comuns i 7 per a Junts. Aleshores va ser el primer cop que se'l va veure fent mítings després d'un any i mig pres i enmig del judici. Ara, evidentment ja no té el mateix efecte sorpresa i la pandèmia ha entrat en força entre les prioritats dels votants, però el seu lideratge segueix intacte i hi ha molt més en joc que a les eleccions espanyoles.

L'estratègia d'ERC de "ser-ne més" i fer "inevitable" el referèndum i l'amnistia, que el màrqueting electoral ha presentat com la "via àmplia", és arriscada. I per ara no ha donat fruits perquè a l'altra banda no hi ha prou voluntat de fer-la possible. Ni tan sols s'ha pogut tramitar la reforma del codi penal. Els republicans afirmen, però, que és l'única que pot funcionar a mitjà termini i que el que proposen Junts i Borràs només està condemnat al fracàs i a empetitir el moviment. Hi afegeixen que sols un govern d'esquerres i de canvi -fórmula que exclou el lideratge de la candidata de Junts i Illa- pot garantir una reconstrucció post-pandèmia sense deixar ningú enrere.        

» Resolta la incògnita del TSJC, la campanya ha agafat velocitat de creuer. També a NacióDigital. Aquests dies ja estem publicant perfil dels candidats i de personalitats destacades de les llistes així com entrevistes als candidats. I també hem posat en marxa la sèrie "Un país, catorze reptes" (aquí la vam presentar amb mapes i gràfics) per retratar Catalunya des de diversos àmbits i avaluar què s'ha fet, què ve i què proposen els partits als seus programes. Per cert, que avui es presenta el de Junts i encara no se sap quan ho faran Cs -un partit que deia que era alternativa- i el PP. Hem començat amb el problema de l'habitatge, present a totes les ciutats del país, i amb la repressió. 

L'altra gran novetat és el podcast "La Caravana", que presenta el Sergi Ambudio amb la col·laboració de tota la redacció. Una immersió ràpida i amena a la campanya del 14-F. Hi podeu accedir a través de la nostra pàgina i també d'iVoox i Spotify. Tenim ganes d'estar amb vosaltres!
 

---

Avui no et perdis

» "La Caravana", capítol 1: les claus per submergir‑se al 14‑F; podcast presentat per Sergi Ambudio.

»Junqueras tanca la porta al PSC: «Pactaran amb qui sigui abans que amb nosaltres, afortunadament»; per Oriol March.

» Pòquer de campanya | L'ombra del tripartit sobrevola la campanya amb plom a les ales; per Oriol March.

» Borràs i Aragonès eviten el cos a cos a TVE; per Ferran Casas i Oriol March.

» Fil directe | «L'enemic és l'abstenció»; per Germà Capdevila.

» Perfil | Joan Canadell, ambició de poder institucional al servei de Junts; per Pep Martí i Oriol March.

» 10 coses que potser no sabies de Salvador Illa; per Sara González.

» Entrevista a Àngels Chacón: «Una declaració d'independència, ara, no és efectiva»; per Oriol March.

» Dades | Catalunya retratada: 14 reptes per a després del 14‑F; per Roger Tugas Vilardell.

» Un país, 14 reptes | Els tribunals limiten l'ambició de les polítiques d'habitatge; per Andreu Merino. 

» Un país, 14 reptes | Sense restitució i amb la Generalitat perseguint independentistes; per Bernat Surroca. 

» Entrevista a Miquel Porta, epidemiòleg: «El menysteniment de l'Agència de Salut Pública ha estat un exemple de trumpisme»; per Pep Martí.

» Només 10 propietaris responen a la crida de l'Ajuntament per renegociar lloguers comercials a Barcelona; per Andreu Merino.
 

---

 El passadís

Una de les polèmiques del cap de setmana ha estat la del debat a TVE. Com que la cadena estatal l'emetia pel seu canal informatiu 24 Horas i per la seva primera cadena en desconnexió a Catalunya va decidir que havia de ser en castellà, cosa que va enutjar els treballadors de Sant Cugat i alguns dels partits. De debats de candidats falta encara el de TV3 i el de la Sexta després del de La Vanguardia i TVE. De moment no consta cap cara a cara entre candidats als mitjans privats, però si un debat a la Cadena Ser que no està clar quin format tindrà. Josep Cuní no volia un galliner i, després de diverses negociacions i estira-i-arronsa, hi aniran els caps de llista de Cs, ERC, Junts, PSC, En Comú Podem i PDECat. L'emissora ha de decidir ara si accepta els números dos de la CUP i el PP, ja que els caps de llista tenien altres compromisos.

Vist i llegit

El procés, sumat a la degradació del marc institucional espanyol sorgit de la transició, amb la crisi de la corona com a principal exponent, ens deixa un mapa polític en constant redefinició. En aquest sentit és interessant, mirant a Euskadi i al paper que juga Bildu, la marca de l'esquerra abertzale, l'article que signa Héctor Sánchez, secretari general de Comunistes de Catalunya, l'antic PCC, a Cuarto Poder. Avisa als comuns i al PSC que no és viable a Catalunya pensar en un projecte d'esquerres majoritari que no incorpori les tesis del sobiranisme. El podeu llegir aquí. 

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1941, avui fa 80 anys, es va crear la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (Renfe) amb l'objectiu de reconstruir la xarxa de 12.000 quilòmetres de via ferroviària deteriorada per la Guerra Civil i organitzar el caos ferroviari dels trens espanyols, amb 30 tipus de senyals diferents i 200 models de locomotores. El govern franquista va nacionalitzar la xarxa ferroviària, previ pagament d'una generosa suma als principals bancs de l'Estat. Renfe com a tal va deixar d'existir el 2004, quan es va dividir en Adif, ens gestor de les infraestructures ferroviàries, i Renfe Operadora, companyia que es va quedar amb l'explotació dels ferrocarrils. Durant els últims anys, la xarxa ferroviària a l'Estat ha destacat per l'impuls dels trens d'alta velocitat tot i que alguns han estat qüestionats per la seva manca de rendibilitat. A Catalunya, cal destacar el mal estat de la xarxa de Rodalies, que acusa anys de dèficit d'inversió. Aquí el vídeo de l'aniversari.

 L'aniversari

L'1 de febrer de 1954 -avui compleix, per tant, 67 anys- naixia a Benicarló, al Baix Maestrat, el futbolista Àngel Alonso, conegut com a Pichi. Va passar pel Castelló i pel Saragossa abans d'arribar el 1982 al Barça, on va jugar fins al 1986. Va creuar la Diagonal i del Camp Nou va anar a Sarrià, a l'Espanyol, fins al 1989, quan es va retirar. Amb els blanc-i-blaus va disputar una final de la UEFA i amb el Barça va guanyar una Lliga i una Copa. Pichi Alonso era un 9 clàssic, un home d'àrea més intuïtiu que virtuós. La seva actuació més cèlebre va ser en les semifinals de la Copa d'Europa contra el Göteborg (aquí en podeu veure un resum). Els catalans van remuntar al Camp Nou un 3 a 0 en contra de l'anada amb un hat-trick del valencià i als penals van eliminar els suecs. Alonso va ser després comentarista del futbol a TV3 i seleccionador català.

 ​Fes clic aquí per rebre'l