Un país, 14 reptes

Les urgències del sistema sanitari: de la reforma del model a enfortir les plantilles

La pandèmia deixa al descobert quina és la factura d'una dècada de retallades que ara el Govern intenta apedaçar per fer front a l'emergència del coronavirus

per Sara González , 3 de febrer de 2021 a les 18:10 |
Dues infermeres atenent un pacient a l'Hospital d'Olot | Martí Albesa
La pandèmia, amb un tràgic balanç a Catalunya de més de 19.000 morts i mig milió de contagis en tan sols un any, ha portat al límit el sistema sanitari, afeblit per una dècada de retallades fruit de la recepta de l'austeritat aplicada des de l'esclat de la crisi del 2008. Encara ara no s'ha recuperat la inversió pública que es feia deu anys enrere i, segons l'informe d'Amnistia Internacional sobre el període 2009-2018, Catalunya va reduir un 12,37% la despesa en aquest àmbit, un percentatge que s'enfila al 24% en l'atenció primària. En paral·lel, s'ha anat incrementant el percentatge de ciutadans que tenen mútua privada: del 23,9% que en tenien l'any 2010 es va passar a un 33% l'any 2017.

La urgència provocada pel coronavirus ha posat en evidència la factura d'aquesta tisorada en el sistema públic sostinguda en el temps, més encara quan s'han produït canvis poblacionals -en 20 anys hi ha 1,5 milions més de catalans i la població més gran de 65 anys representa quasi un 19%- que no han anat acompanyats ni dels recursos necessaris ni de les reformes pertinents. Plantilles insuficients, èxode de professionals, falta de material davant de l'emergència, dèficits en l'atenció a la cronicitat o la desconnexió del sistema de residències del circuit públic de salut han caigut a plom sobre el Govern.


És cert que ningú estava preparat per afrontar una pandèmia d'aquest calibre, però en el cas català -com a l'Estat- s'ha fet visible amb llums de neó que de tenir ben falcats els pilars de l'estat del benestar en depèn una millor o pitjor reacció a una situació sobrevinguda. Al principi de l'esclat de la pandèmia, tothom des de casa sortia a aplaudir els sanitaris a la finestra. I els professionals, conscients que el reconeixement era efímer, reclamaven traduir les ovacions en recursos. Després d'haver conegut el col·lapse i un esgotament que ha fet estralls físics i psicològics, tots els governs tenen a la boca que s'ha de rescatar la sanitat del forat negre dels darrers anys. 


Què s'ha fet en la passada legislatura?

Ha estat una legislatura curta -la pressa de possessió del Govern va ser al juny del 2018- i l'acció del departament comandat per Alba Vergés ha estat molt marcat per la reacció a la pandèmia. Al juliol del 2019, però, es va recuperar l'Agència de Salut Pública, que va ser suprimida l'any 2014 durant el mandat d'Artur Mas i que ha jugat un paper clau en la gestió de la Covid-19, especialment sota la batuta de Josep Maria Argimon. 

Els pressupostos aprovats del 2020 preveien una despesa en salut de 9.789 milions d'euros, xifra que el Govern ha destacat com "la segona inversió més alta de la història", però que ha hagut de ser complementada per fer front a l'emergència. El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, va explicat la setmana passada que durant tots aquests mesos s'han invertit 2.106 milions d'euros: 500 en personal, 300 en material de protecció, 288 en testos ràpids i PCR i 300 milions en equipaments. 


El balanç presentat pel Govern destaca també les noves contractacions: 8.000 llocs de treball estructurals, dels quals 1.400 són per a l'atenció primària, i que s'han cobert 250 places pactades per reduir la sobrecàrrega dels professionals. En el capítol d'infraestructures, s'ha continuat potenciant l'smart UCI de Vall d'Hebron, el nou Hospital de Viladecans, que està en construcció, i equipaments d'atenció primària clau, com el CAP La Mina.


Però els plans de contingència davant la crisi sanitària també van precipitar la reorganització assistencial per incrementar la capacitat de les UCI. De 12.000 llits convencionals s'ha passat a 20.000 i durant la primera onada es va incrementar contra rellotge els 600 llits d'UCI a 2.081. Per fer-ho, es van habilitar fins a 11 pavellons salut, que van suposar una inversió de 56 milions, així com la reconversió d'hotels per atendre tant pacients com per acollir sanitaris. En plena segona onada, també s'han invertit 85 milions d'euros en cinc nous espais hospitalaris polivalents per reforçar la xarxa amb 490 llits de crítics al costat de l'Arnau de Vilanova; Germans Trias i Pujol; Bellvitge; Moisès Broggi i Parc Sanitari Pere Virgili. 

En termes organitzatius, cabdal va ser també que Salut acabés assumint d'urgència la gestió de les residències. Com d'urgència i amb sotracs s'ha hagut de constituir un sistema de rastreig inicialment amb un polèmic contracte amb Ferrovial que es va extingir aquest mes de gener i en el qual es van incorporar 600 treballadors per fer tasques de localització i seguiment de contactes. Ara, és l'Agència de Salut Pública qui es fa càrrec de les tasques de rastreig per intentar tallar les cadenes de transmissió. A més, des del 27 de desembre s'ha posat en marxa l'estratègia de vacunació, entorpida pels incompliments en l'arribada de les vacunes.

Quins reptes té el nou Govern?

Els reptes són molts i majúsculs, però se'n poden destacar cinc d'especialment importants en aquests moments. D'entrada, la vacunació. L'objectiu inicial era que el 70% de la població estigués immunitzada a l'estiu, però els problemes logístics primer i els incompliments d'entrega després han posat en entredit que sigui possible. Més encara quan, un cop s'hagin vacunat la gent gran de les residències i el personal sanitari, es pretén que el procés recaigui sobre l'atenció primària, ja altament tensada com a primera trinxera de la pandèmia.
 

A curt termini, també caldrà consolidar el sistema de rastreig, ara gestionat públicament. El contracte amb Ferrovial es va signar a correcuita en plena desescalada i el confinament precipitat del Segrià va posar de manifest que, a les portes de l'estiu, el sistema de rastreig no estava preparat. Durant tot aquest temps s'ha constatat descoordinació amb l'atenció primària, trucades que mai arribaven o que eren tardanes, i "disfuncions" reconegudes pel mateix Departament de Salut. Caldrà veure ara si aquests problemes es solucionen amb el sistema gestionat des de Salut Pública amb un nou perfil de rastrejadors que també assumiran tasques com planificar proves diagnòstiques dels contactes estrets, identificar necessitats socials de les persones que s'hagin d'aïllar i derivar cap a atenció psicològica a qui ho necessiti.

Les plantilles a hospitals i centres d'atenció primària seran, sens dubte, un dels principals maldecaps de la nova legislatura. Amb l'èxode de professionals, especialment de l'àmbit mèdic i d'infermeria, dels últims anys cap a autonomies o països amb millors condicions contractuals i salarials, ja abans de la pandèmia les plantilles mai estaven completes i difícilment es podien cobrir baixes per falta de personal de reserva. La sobrecàrrega és estructural, les ràtios de pacients per professional estan disparades, i el problema s'ha agreujat amb l'esclat de la pandèmia. Com incrementar les plantilles de metges i infermeria és una de les grans patates calentes a Catalunya i a l'Estat. 


Tenir les residències sota el control del sistema de salut públic és una altra de les urgències que han quedat al descobert. Més de 7.880 persones que residien en aquests centres a Catalunya han mort per coronavirus des del març passat. El Govern va reforçar al juliol l'assistència mèdica des dels centres d'atenció primària amb un metge per cada 450 residents, però els professionals sanitaris i també Salut admeten que es tracta d'una ràtio encara insuficient, i que s'ha d'incrementar. El director estratègic d'Atenció Primària del Departament de Salut, Rafa Ruiz, va explicar a NacióDigital que en aquests moments s'està en una transició de model per anar traspassant l'atenció mèdica completa a Salut, un trànsit que la pandèmia ha accelerat.

En matèria d'infraestructures, la gran pedra a la sabata continua sent l'ampliació de l'Hospital Clínic, pendent des de fa més d'una dècada, i sobre la qual els partits continuen discrepant sobre la ubicació. Des de l'Ajuntament de Barcelona s'han emplaçat a decidir en els sis primers mesos de l'any una proposta definitiva que estigui en disposició de rebre fons europeus. A banda, a nivell territorial, hi ha molts centres d'atenció primària amb infraestructures obsoletes i espais que han quedat superats que estan a l'espera de trobar alternativa, molts d'ells amb projectes encallats des de fa més d'una dècada. 
 
Què podria fer una Catalunya independent?
 
Millorar el sistema de salut públic pivota, sobretot, en el model, però també en els recursos dels quals es disposa i que s'hi destinen. Els darrers governs independentistes han assenyalat el model de finançament autonòmic deficitari com un dels motius pels quals els recursos per càpita que destina Catalunya estiguin per sota de la mitjana de l'Estat. Segons dades del 2017 -últim any amb dades comparades-, la despesa equivalia al 5,2% del PIB, mentre que la mitjana espanyola és del 6,3% i la del conjunt de la UE del 6,4%.   

El govern espanyol s'ha fixat com a propòsit de legislatura reformar el sistema de finançament, però la Generalitat reclama una negociació bilateral. En tot cas, la lectura que fan els partits independentistes és que amb un estat propi on es recaptessin tots els impostos i no es patís la xacra del dèficit fiscal, es disposaria de més recursos per destinar a la sanitat pública. Argumenten que la despesa destinada a salut a Catalunya no és proporcional al seu nivell de riquesa. ERC, que comanda la conselleria de Salut, calcula que si fos proporcional, es disposarien de 4.000 milions d'euros addicionals. Un cop tenint la clau de la caixa, està clar que també entrarien en joc el model i l'aposta que fes el Govern de torn.

Què proposen els partits?

- Ciutadans: Situen revertir les retallades com a una de les prioritats, així com millorar-ne el finançament. També incrementar la retribució dels professionals sanitaris i posar fi a la precarització contractual. Reduir les llistes d'espera i impulsar una reforma de l'atenció primària són altres propostes incorporades al programa. 

- Junts: Advoquen per destinar 5.000 milions d'euros addicionals en els pròxims cinc anys a polítiques sanitàries i socials. També integrar les polítiques sanitàries en un sol departament anomenat: Departament de Sanitat Integral i Salut Pública. Una altra proposta que fan és reformularem l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que passaria a denominar-se Agència de Salut Pública i Vigilància Epidemiològica de Catalunya.

- ERC: Els republicans situen com una prioritat al seu programa impulsar un nou model d'atenció integrada social i sanitària de Catalunya que inclogui els àmbits residencial, atenció de llarga durada, atenció domiciliària i diürna, els malalts crònics i amb dependència i persones amb discapacitats o malalties mentals. També abordar un increment del finançament per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i millorar-ne l'equitat, la qualitat, la seguretat, la coordinació i l'eficiència. 

- PSC: El seu programa demana avançar cap a un sistema integral d'atenció a les persones al llarg de la seva vida amb una autèntica coordinació dels sistemes de protecció social, sanitari i salut pública. També canviar l'orientació del sistema cap a la prevenció i la detecció precoç. Pel que fa a la gestió de la pandèmia, advoca per garantir la transparència en la presa de decisions amb el Parlament com a institució on retre comptes.

- Comuns: Proposen augmentar la despesa en salut pública perquè sigui com a mínim el doble de l’actual (3% del pressupost en salut). En el cas de l'atenció primària, entenen que el pressupost s'hauria d'incrementar progressivament fins al 25% del total. També es comprometen a establir un temps mínim de consulta de 10 minuts per consulta mèdica presencial i a revertir progressivament les externalitzacions a operadors privats. 

- CUP: Es compromet a aturar de forma immediata tots els projectes privatitzadors directes i indirectes i recapitalitzar i recuperar el sistema sanitari. Això vol dir, analitzar i avaluar les concessions, convenis i concerts per a la seva recuperació com a provisió pública directa per garantir la utilització del 100% de sales d’operacions, laboratoris, alta tecnologia i serveis de diagnòstics, la reobertura de llits tancats; i la dotació de recursos humans que evitin la sobrecàrrega laboral. També un pla de xoc per reduir les llistes d’espera reobrint els serveis tancats.

- PP: Prometen reduir les llistes d'espera amb un pla de xoc que garanteixi temps màxims d'espera. També reforçar l'atenció primària amb un pla urgent de millora de la capacitat de resposta de l'atenció primària i d'atenció continuada d'urgències. 

- PDECat: El PDECat fia un augment dels recursos per a la sanitat a un nou sistema de finançament. Calcula que, a curt termini, Catalunya ha de disposat d'entre 7.000 i 10.000 milions d'euros més a l'any per reduir el dèficit fiscal entre un 45% i un 65%. També advoca per articular un sistema més integrat d'atenció integral sociosanitari.
 

Els altres reportatges de la sèrie














 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació