Àngels Chacón: «Una declaració d'independència, ara, no és efectiva»

Àngels Chacón (Igualada, 1968) afronta el repte més rellevant de la seva carrera política: aconseguir que el PDECat aconsegueixi entrar al Parlament en solitari després de la tortuosa -i fallida- negociació amb Junts per Catalunya per reordenar l'espai sota unes úniques sigles. Consellera d'Empresa fins al mes de setembre, quan Quim Torra la va cessar, Chacón es mostra crítica amb la gestió que ha fet el Govern en els últims mesos de pandèmia i reclama centrar l'estratègia unitària de l'independentisme al voltant del referèndum pactat. En aquesta entrevista a NacióDigital, la candidata postconvergent també detalla una de les propostes estrella del programa: endurir les penes de presó per aquells que ocupin il·legalment domicilis habituals.

- En l'arrencada de campanya va reivindicar el PDECat com el "partit de la veritat". Si això és així, per què han trigat tant a ser crítics amb el rumb del Govern pel que fa al procés i a la pandèmia?

- Quan s'anuncia una proclama, es triga un temps a veure si es pot fer realitat o no. Després de l'1-O hi havia aquest sentiment d'unitat, de "tenim la independència a tocar", i hem anat veient que no hi ha estratègia unitària de tot el moviment. Els fets han anat confirmant que realment no hi ha unitat, i ho hem d'admetre.

- Les reflexions que fa ara en campanya ja les havia fet arribar als presidents Quim Torra i Carles Puigdemont quan era consellera?

- Hi ha moltes reflexions que les havia fet arribar, sí.

- Quines?

- Algunes són públiques. Entenia, per exemple, que el Tsunami Democràtic com a reacció [a la sentència del Tribunal Suprem], si no teníem una estratègia independentista travada i treballada per assolir la independència de manera immediata, no ens portava a res més que a perjudicar-nos la nostra reputació internacional i afeblir la nostra economia. Cosa que ja havien buscat els del 155 feia temps.

"Crec que puc criticar perquè vaig practicar el que critico dels altres. Si em queixo és perquè ho feia també a Govern i crec que he demostrat que les coses es podien fer d'una altra manera"

- Els seus rivals li poden retreure que només ha estat crítica amb el Govern des del moment en què va ser cessada per Torra a principis de setembre.

- Vaig ser molt crítica, primer, amb la distribució pressupostària. Vaig dir que amb un 0,5% dels total dels comptes de la Generalitat no es pot tractar la indústria, el comerç, l'energia i el turisme d'aquest país si realment ens creiem que volem ser un subjecte en l'economia del segle XXI. He demanat també que, paral·lelament al Procicat, hi hagués un ens consultiu per interlocutar amb la realitat productiva perquè si no s'adopten mesures amb un efecte que no correspon al que s'acaba aconseguint. Crec que puc criticar perquè vaig practicar el que critico dels altres. Si em queixo és perquè ho feia també a Govern i crec que he demostrat que les coses es podien fer d'una altra manera.- Si hagués estat presidenta en el pitjor moment de la pandèmia, què hauria fet de diferent?

- Escoltar més.
 
- El president Torra no escoltava prou?

- No. Crec que aquella frase que pronunciava en aquell moment de "vida o economia" és una fal·làcia. És pervers haver d'escollir entre vida o economia.

- Bars i restaurants haurien de tornar a obrir immediatament?

- O se'ls deixa obrir o se'ls ha de compensar. Qualsevol de nosaltres vol cobrar un sou a final de mes, i sense facturar no pots pagar. El que ha fallat molt és la manca de comunicació i claredat. Si tu no ets capaç d'explicar per què tanques bars i restaurants, quan són negocis que han adoptat mesures, explica molt bé com s'està propagant la pandèmia o bé si els contagis tenen lloc després de les trobades. El que no pot ser és que ara anem com qui mira la Loto 6/49, aviam quines són les restriccions del dia. Falta claredat, falta planificació, falta coordinació. Això no ho diu una candidata, això és el sentir general de la ciutadania.

- Divendres vam saber del cert que les eleccions seran el 14 de febrer, tal com va decidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Seran segures?

- Espero que el Govern s'ho hagi pres seriosament i es puguin celebrar amb garanties.

"Als bars i restaurants, o se'ls deixa obrir o se'ls ha de compensar. Qualsevol de nosaltres vol cobrar un sou a final de mes, i sense facturar no pots pagar. El que ha fallat molt és la manca de comunicació i claredat"

- Què s'hauria de fer més del que s'està fent per garantir la seguretat tant dels votants com dels membres de les meses?

- Ja fa mesos que sabem que hi hauria aquestes eleccions. Arribem al dia 14 amb la sospita que els indicadors estaran disparats i que hi haurà una saturació. Tot sembla que obeeixi a una sèrie d'arbitrarietats, caldria més consens. Has de poder comunicar les coses d'una altra manera, has de transmetre seguretat, i aquest Govern no ho està transmetent. No hi ha claredat ni coordinació.

- Hauria de dimitir algú pel fet que el TSJC hagi tombat el decret de suspensió elaborat pel Govern? L'informe elaborat pels serveis jurídics assenyalava que era altament improbable que hi es recorregués la decisió i que se suspengués.

- Durant la pandèmia han passat coses prou rellevants, fins i tot més que aquesta, perquè hi haguessin hagut dimissions. Però cadascú amb la seva responsabilitat.
 
- Qui hauria d'haver dimitit durant la pandèmia? La consellera de Salut, Alba Vergés? El de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani?

- Cadascú que actuï a consciència.

- Tenir grup parlamentari propi és una perspectiva realista, tenint en compte que és una possibilitat que no apareix en cap enquesta publicada, tampoc al CEO?

- Sí. Amb el mateix nombre d'intenció de vot hi ha partits als quals se'ls dona més representació [al baròmetre del CEO].

- En l'arrencada de campanya va assenyalar que es volien dirigir a centenars de milers de ciutadans que se senten "orfes" de partit. Amb quin discurs els aniran a buscar?

- Amb un discurs realista pel que fa a l'eix independentista. Sense renunciar a res, però realista. En la vessant de model de país, entenem que no hi ha sensibilitat ni empatia vers col·lectius molt nombrosos com la classe mitjana, la petita i mitjana empresa i els autònoms. A tota aquesta gent se l'ha menystingut. I, en èpoques d'incertesa i inseguretat, el que menys es mereix la gent són discrepàncies entre conselleries, manca de coordinació i manca de full de ruta de futur.

"Som molt més transversals que el Govern que representava Mas"

- Quin paper té reservat a Artur Mas en campanya?

- El president Mas ja ha fet el més important que podia fer en campanya, que és quedar-se al PDECat. Aquesta és la campanya de tot un conjunt, dels més de 8.000 associats del PDECat, dels més de 170 alcaldes, de molts càrrecs de noves fornades de polítics joves. El president Mas és un dels nostres associats. Important, va ser el president de la Generalitat, però no apareixerà com si s'hi hagués presentat ell.

- La figura de Mas és l'adient per anar a buscar aquest electorat que se sent orfe?

- No només, no tothom s'identifica amb el president Mas. Som molt més transversals que el Govern que representava Mas. Han passat els anys, hi ha nous reptes globals a tots nivells -socials, econòmics, mediambientals- i tenim prou talent al partit, a banda del seu i de la seva experiència, per considerar que aquest projecte és més ampli que una persona.
 
- Ahir divendres va proposar una reforma penal per endurir les penes de presó contra aquelles persones que ocupin domicilis habituals. A Barcelona, d’aquests casos se'n van donar 3 en tot el 2019. Realment és un problema tan urgent per una mesura així de contundent?

- Si mirem el primer semestre de 2019, hi havia més de 3.100 ocupacions il·legals. Liderem i en alguns casos quadrupliquem les que hi ha en altres parts de l'estat espanyol. Hi ha un problema d'habitatge social que ha de resoldre l'administració, no l'hem de resoldre ocupant residències habituals. No fem demagògia, a ningú li agradaria que ocupessin casa seva. El que s'està estenent són màfies professionalitzades que ocupen pisos i després s'aprofiten de gent que té necessitats i que els lloga. Això no pot ser. El dret a l'habitatge i el dret a la propietat privada han de conviure. No és que a cada cantonada s'estigui ocupant, però s'està estenent i proposem això [endurir les penes] precisament perquè aquestes màfies no puguin actuar. Fomentar actes il·legals crec que no és el que pertoca.

- Ha estat molt crítica amb la CUP i Arran per un manual d'ocupació que vostè va estripar públicament.

- Clar. Imagini's que avui arriba a casa i té el domicili ocupat. En això hi estem d'acord? Potser que deixem de fer demagògia i parlem clar: cadascú de nosaltres no vol que li ocupin casa seva. I la solució ha de ser delinquir, un manual on s'explica com s'ha d'ocupar una casa i com punxar la llum? Aquesta és la societat que volem? El PDECat no vol aquest model.

"El dret a l'habitatge i el dret a la propietat privada han de conviure. No és que a cada cantonada s'estigui ocupant, però s'està estenent i proposem endurir les penes les màfies no puguin actuar"

- I no considera que abordar el problema des d'una perspectiva penal minimitza el component social que té al darrere?

- El primer que faig és dir que hi ha un problema d’habitatge social. Aquests dies ens hem reunit amb entitats del tercer sector vinculades a la promoció d’habitatge social. El que no pot ser és que hi hagi impunitat. La pregunta és: qui vol que ocupin casa seva? Hi ha algú? Nosaltres no volem que ens ocupin casa nostra. Pel que fa a actes il·legals, crec que la solució no és anar-los fomentant. Anem als símptomes, a la causa.

- Què hauria de passar perquè el PDECat avalés un candidat pactat entre Junts i ERC?

- Hauria de respectar els nostres essencials. En l'eix nacional, treballar -més enllà de proclames que no ens donen res- per un referèndum efectiu, pactat i reconegut internacionalment. És difícil? Sí. Encara és més difícil proclamar la República i no fer-la, com estem veient. És més independentista un partit que diu que serem independents l’endemà, quan hagi votat un 51%? Si no tenim l’estratègia feta, això què és? Independentistes tenim el dret de ser-ho tots. Per altra banda, hi ha el model de país. Catalunya s'està afeblint a nivell econòmic i de posicionament com a referent. Això és una realitat i es percep. Per tant, hem de començar a transformar no només l'economia productiva, això agafa moltes parts de la nostra societat. Potser que comencem a caminar com Dinamarca, que inverteix en coneixement, economia productiva i innovadora. Això no es fa sol. I, evidentment, cal una reducció de la pressió fiscal.

- S'ha de suprimir l'impost de successions i el de patrimoni?

- Sí.
 
- Pel que fa a confrontació i desobediència, demanaran que aquests conceptes siguin aparcats en cas de negociar una investidura?

- No pararem mai denunciar ni de dir les coses pel seu nom. No normalitzarem aquesta repressió. Mai. Ara: què vol dir confrontació? Defineixi-ho. Confrontació és interpel·lar, discutir, exposar o bé paralitzar el país i sortir tots amb bastons i destrals al carrer i fer la revolució? La confrontació no ens portarà a res. La violenta, evidentment, està totalment descartada. No hi ha unitat en l’estratègia independentista. Després hi ha el paper que tenen els diputats al Congrés. A banda de dir que no ens agrada res, anem a intentar treure algun recurs en aquesta situació tan preocupant de pandèmia, o no? Si no haguéssim aprovat els pressupostos, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estaria tancada. Ens agraden aquests pressupostos? Gens. Però vam negociar algunes coses que crèiem importants. La UOC també és una estructura d'Estat. Quan cal, votem que no. Quan veiem que no hi ha transparència en l'assignació en els fons europeus, es vota que no. Però anar al Congrés i no fer res no crec que sigui gaire intel·ligent.

- Preferiria investir Laura Borràs o Pere Aragonès?

- A l'Àngels Chacón.

"Farem costat al PSC? Acabo de dir que un dels eixos essencials és que s'admeti la possibilitat de fer un referèndum pactat, i al senyor Illa no el veig gaire decidit a fer això"

- Seria consellera d'un Govern de Junts i ERC?

- Si hem de repetir el que està passant ara, no.

- Què hauria de canviar?

- Evidentment, aquesta descompensació pressupostària. Hauríem de canviar aspectes de pressió fiscal i tenir uns mínims de visió de país dirigits a enfortir l'economia i afrontar aquests reptes que són globals. No som la CUP ni ERC, i Junts per Catalunya ja es veurà què acaba sent. Però haurien de canviar algunes coses.

- Existeix la possibilitat que facin costat a un Govern encapçalat per Salvador Illa?

- Acabo de dir que un dels eixos essencials és que s'admeti la possibilitat de fer un referèndum pactat, i al senyor Illa no el veig gaire decidit a fer això.
 
- El país està millor o pitjor que fa deu anys, quan va arrencar el procés amb la sentència de l’Estatut del 2020?

- El país ha reafirmat la seva voluntat d'esdevenir independent. Vam passar del sobiranisme a l'independentisme, i s'hi van afegir moltes forces, com ara CDC. Això va fer créixer socialment l'independentisme, i ara estem aturats. L'independentisme ha demostrat diversitat, pluralitat i complexitat, perquè l'objectiu no és immediat com havíem cregut. Hem vist també la capacitat repressiva de l'Estat, i això fa que estem tots una mica descol·locats. El vincle afectiu amb el govern de Madrid s'ha trencat. No hi tinc pas res en contra dels espanyols, no naixem contraposats, sinó en positiu. El país està més malament perquè aquesta pandèmia ha trastocat. Ens hem conegut més.

- Diria que el proper Govern ha de renunciar explícitament a la unilateralitat?

- La unilateralitat, sense cap mena de garantia, com a gest, ja hem vist què passa. Què n’hem après, de les lliçons? Crec que hauríem d'aprendre que no hem de fer proclames que generen frustració a la ciutadania. Tots estem encara gestionant una frustració que tenim de l'1-O, jo la primera.

"La unilateralitat, sense cap mena de garantia, com a gest, ja hem vist què passa. Què n'hem après, de les lliçons? Crec que hauríem d'aprendre que no hem de fer proclames que generen frustració a la ciutadania"

- En què queda, el referèndum del 2017?

- Va ser un exercici de democràcia increïble, però no estava prou preparat el post 1-O, ni hi va haver prou unitat. És evident que hi havia repressió, però no hi havia unitat entre els partits independentistes. No estàvem prou preparats.

- Si se supera el 50% del vot independentista en les properes eleccions, quin efecte pràctic ha de tenir?

- Crec que ha de ser una interpel·lació directíssima al govern espanyol, que tingui el coratge d'assumir el que estan reclamant tants milions d'electors i la societat catalana: que es resolgui políticament una qüestió política.

- Per tant, superar el 50% donaria més força a la negociació d'un referèndum?

- Per exemple.
 
- Sosté que és un engany prometre declarar la independència amb el 50% dels vots en les propers eleccions. Què és més realista, això o negociar un referèndum amb qualsevol govern espanyol?

- El que sí que sé és que una DUI ara no és efectiva. El que sí sé és que treballarem i pressionarem perquè aquest referèndum arribi. Imaginem que arribem el 15 de febrer i tenim el 52% de vot independentista. I? Què hem preparat, què hem fet, quina unitat hi ha? I si no hi és? Que és difícil d'aconseguir? Clar que sí. Potser si anem a l'una aconseguirem més. Ens cal fer deures interns.

- La base de la nova estratègia independentista hauria de ser el referèndum pactat i reconegut internacionalment?

- La primera de les bases hauria de ser que parléssim tots i definíssim uns mínims comuns.

"Al Congrés dels Diputats hi anirem a dialogar, negociar i pactar tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya, sense renunciar a res"

- Caldria centrar esforços a demanar un millor finançament o el concert econòmic?

- No veig que siguin incompatibles.

- El PDECat proposarà al Congrés que Catalunya tingui el concert?

- Al Congrés dels Diputats hi anirem a dialogar, negociar i pactar tot el que pugui beneficiar la ciutadania de Catalunya, sense renunciar a res.

- El PDECat ha trigat massa a desmarcar-se del discurs de Puigdemont?

- El PDECat sempre ha volgut sumar. Junts per Catalunya va néixer de les dues ànimes, del partit i dels independents. S'ha estat buscant la suma durant mesos i mesos. Sempre se'ns posava com a condició tancar el partit, desaparèixer, i això no pot ser, ha fet impossible arribar a un acord. Quan es va crear el nou partit de Junts, no sabíem si imperaria el corrent exconvergent. Ja hem vist que no. Laura Borràs no obeeix a cap partit, és un lideratge més personalista, tenim també Jordi Sànchez… Hi ha molta diversitat. No acabem de saber què pensen, com passa amb l'impost de successions.
 
- Joan Canadell, número tres de Junts, defensa suprimir-lo.

- Sí, però també escoltàvem l'altre dia Elsa Artadi dient que aquest impost es necessita per gestionar la pandèmia. Ens trobarem que hi ha gent a favor de la iniciativa privada, d'altres que no… Comencen a aclarir-nos perquè passem de l'abstracció a la concreció. Quan parlem de confrontació: molt bé, traduïm-ho. Parar el país, renunciar, no fer cap mena d'acord? Ho veiem diferent. Per això hi ha un contrast de models.

- Se sent més propera a l'estratègia pragmàtica d'ERC que a la de Junts?

- Encara no sé quina estratègia defensa Junts. Crec que hauríem d'admetre que no hi ha unitat estratègica. Cada vegada hi ha més independentisme, però no som el 70%. I hem d'intentar arribar a aquest punt. Cadascú és ben lliure de crear nous partits, evolucionar, transformar-se, però hi deu haver un espai d'intersecció. Amb el president Puigdemont no m'hi enfronto pas, contrasto models de país. És el president legítim de la Generalitat que va ser destituït, i ho diré allà on calgui. Més enllà de la lleialtat i l'apreci personal, això no va ara de com de fidels som al president Puigdemont. O com reconeixem la seva figura. Això va de models de país. Això va d'estar a favor o en contra de l'escola concertada, o de l'impost de successions.

"Encara que el PDECat quedés fora del Parlament, que no serà el cas, no desapareix tota la gent que representa. Despareixen 170 alcaldes i 8.000 associats? No crec que els poguem enterrar sota una estora"

- No són unes eleccions plebiscitàries sobre la independència, per tant.

- No, però ens mesuren la temperatura. Per tant, els partits independentistes hem de ser molts.

- Si el PDECat no entra al Parlament, el partit està en risc de desaparició?

- El partit s'haurà de reformular i parlar. Encara que el PDECat quedés fora, que no serà el cas, no desapareix tota la gent que representa. Despareixen 170 alcaldes i 8.000 associats? No crec que els poguem enterrar sota una estora.