29
de gener
del
2021
Actualitzat
el
30
de gener
a les
11:57h
Amb una pancarta que tenia marcada en vermell la paraula "amnistia", l'únic concepte que ara mateix no genera dissensions en l'independentisme.Així han sortit els presos polítics de Lledoners. La concessió del tercer grau també ha permès que Dolors Bassa abandonés la cel·la de Puig de les Basses aquest divendres mentre que Carme Forcadell haurà d'esperar, pel brot de coronavirus a Wad-ras. La campanya arrenca, doncs, amb el protagonisme dels líders independentistes als mítings. El seu pes pot ser decisiu en l'esprint electoral del 14 de febrer, ara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha resolt l'interrogant de la data.
El protagonista
El TSJC ha mantingut el criteri inicial i ha anul·lat definitivament el decret del Govern que suspenia les eleccions del 14-F. No hi ha sorpresa, doncs, i es votarà en una data que els socis de l'executiu i el conjunt de les forces polítiques -amb l'excepció del PSC- havien descartat per motius sanitaris, per bé que en la decisió dels partits també pesaven els càlculs polítics. Abans de la intervenció judicial, hi havia una entesa pràcticament unànime per desplaçar els comicis al maig. Feia dies, però, que les forces que avalaven el canvi en el calendari ja tenien assumit que convenia cridar a la mobilització a les urnes, encara que la modificació del relat pogués semblar una contradicció. Hi ha molt en joc. De fet, el Govern ha anunciat que renuncia a presentar recurs a la decisió del TSJC, amb l'argument de no generar més "incertesa", i ha fet una crida a utilitzar el vot per correu. De moment, més de 121.000 ciutadans l'han sol·licitat. En els comicis del 2017, no es va arribar a les 79.000 peticions.
La frase
Els presos polítics ja han aparegut als actes electorals d'aquest divendres al vespre. Jordi Turull i Josep Rull han estat el plat estrella a Reus per enfortir el missatge de Junts, pilotat per Laura Borràs i Carles Puigdemont, mentre que Oriol Junqueras i Raül Romeva han acompanyat Pere Aragonès al míting de Badalona. Junqueras, la carta en què confia ERC per decantar resultats, ha centrat totes les mirades. "Si no guanya ERC, guanyaran els de sempre, i prou que els coneixem i sabem qui són", ha expressat des de l'escenari en referència a Junts. Des de Reus, Puigdemont havia censurat l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid per pactar "engrunes" per a Catalunya. Minuts abans del discurs de Junqueras, la candidata de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, s'havia acostat al Teatre Margarida Xirgu de la ciutat que havia governat per saludar tant el líder d'ERC com Romeva. La formació anticapitalista ha especificat més tard que el gest de Sabater no era només personal sinó que pretenia representar el suport de la coalició als dirigents independentistes empresonats.
La proposta
El PDECat fia bona part de la campanya a marcar perfil ideològic, per seduir el votant tradicional de Convergència que, amb la priorització del procés i la configuració de llistes úniques, s'havia vist orfe d'una oferta dretana. La proposta del primer dia de campanya va en aquesta línia: augmentar les penes de presó per a les ocupacions de domicilis habituals. En el debat de La Vanguardia, la candidata, Àngels Chacón, ha plantejat una reforma legal que endureixi el càstig per a unes accions que ara mateix són testimonials. A Barcelona, amb dades del 2019, només hi va haver tres ocupacions de domicili habitual. "Som el partit de les famílies que amb el seu esforç es dediquen a estalviar", ha remarcat Chacón, per defensar la iniciativa.
La dada
El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fixa la fotografia d'inici de la cursa electoral, abans de l'esprint de la campanya. I el retrat demoscòpic permet a l'independentisme una lectura positiva, més enllà de com es resoldrà la pugna aferrissada entre ERC i Junts. El CEO determina una majoria absoluta de les forces sobiranistes i concreta que se superaria l'anhelat 50% dels vots, que no va ser possible el 2017. En concret, s'assoliria la frontera del 51,2% de suports independentistes, comptant també l'aportació dels votants de la CUP i el PDECat. Atesa la igualtat entre ERC i Junts exposada pel baròmetre oficial, la campanya serà clau per definir el vencedor del bloc independentista. Salvador Illa haurà de pedalar: l'enquesta diu que el PSC no superaria la tercera posició.
El protagonista
El TSJC ha mantingut el criteri inicial i ha anul·lat definitivament el decret del Govern que suspenia les eleccions del 14-F. No hi ha sorpresa, doncs, i es votarà en una data que els socis de l'executiu i el conjunt de les forces polítiques -amb l'excepció del PSC- havien descartat per motius sanitaris, per bé que en la decisió dels partits també pesaven els càlculs polítics. Abans de la intervenció judicial, hi havia una entesa pràcticament unànime per desplaçar els comicis al maig. Feia dies, però, que les forces que avalaven el canvi en el calendari ja tenien assumit que convenia cridar a la mobilització a les urnes, encara que la modificació del relat pogués semblar una contradicció. Hi ha molt en joc. De fet, el Govern ha anunciat que renuncia a presentar recurs a la decisió del TSJC, amb l'argument de no generar més "incertesa", i ha fet una crida a utilitzar el vot per correu. De moment, més de 121.000 ciutadans l'han sol·licitat. En els comicis del 2017, no es va arribar a les 79.000 peticions.
La frase
Els presos polítics ja han aparegut als actes electorals d'aquest divendres al vespre. Jordi Turull i Josep Rull han estat el plat estrella a Reus per enfortir el missatge de Junts, pilotat per Laura Borràs i Carles Puigdemont, mentre que Oriol Junqueras i Raül Romeva han acompanyat Pere Aragonès al míting de Badalona. Junqueras, la carta en què confia ERC per decantar resultats, ha centrat totes les mirades. "Si no guanya ERC, guanyaran els de sempre, i prou que els coneixem i sabem qui són", ha expressat des de l'escenari en referència a Junts. Des de Reus, Puigdemont havia censurat l'estratègia negociadora d'ERC a Madrid per pactar "engrunes" per a Catalunya. Minuts abans del discurs de Junqueras, la candidata de la CUP-Guanyem, Dolors Sabater, s'havia acostat al Teatre Margarida Xirgu de la ciutat que havia governat per saludar tant el líder d'ERC com Romeva. La formació anticapitalista ha especificat més tard que el gest de Sabater no era només personal sinó que pretenia representar el suport de la coalició als dirigents independentistes empresonats.
La proposta
El PDECat fia bona part de la campanya a marcar perfil ideològic, per seduir el votant tradicional de Convergència que, amb la priorització del procés i la configuració de llistes úniques, s'havia vist orfe d'una oferta dretana. La proposta del primer dia de campanya va en aquesta línia: augmentar les penes de presó per a les ocupacions de domicilis habituals. En el debat de La Vanguardia, la candidata, Àngels Chacón, ha plantejat una reforma legal que endureixi el càstig per a unes accions que ara mateix són testimonials. A Barcelona, amb dades del 2019, només hi va haver tres ocupacions de domicili habitual. "Som el partit de les famílies que amb el seu esforç es dediquen a estalviar", ha remarcat Chacón, per defensar la iniciativa.
La dada
El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) fixa la fotografia d'inici de la cursa electoral, abans de l'esprint de la campanya. I el retrat demoscòpic permet a l'independentisme una lectura positiva, més enllà de com es resoldrà la pugna aferrissada entre ERC i Junts. El CEO determina una majoria absoluta de les forces sobiranistes i concreta que se superaria l'anhelat 50% dels vots, que no va ser possible el 2017. En concret, s'assoliria la frontera del 51,2% de suports independentistes, comptant també l'aportació dels votants de la CUP i el PDECat. Atesa la igualtat entre ERC i Junts exposada pel baròmetre oficial, la campanya serà clau per definir el vencedor del bloc independentista. Salvador Illa haurà de pedalar: l'enquesta diu que el PSC no superaria la tercera posició.