HABITATGE

La sentència del TC provocarà el desnonament de més de 3.000 famílies, segons la PAH

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca reclama al futur Govern tornar a aprovar la llei tombada per l'alt tribunal

per Andreu Merino , 29 de gener de 2021 a les 13:22 |
Protesta de la PAH contra els desnonaments | ACN
La suspensió del Tribunal Constitucional (TC) del decret antidesnonaments del Govern provocarà que almenys 3.200 famílies catalanes no puguin accedir a un lloguer social, tal com preveia la normativa, i per tant estaran amenaçades de desnonament. És el càlcul que ha fet aquest divendres la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), amb dades de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.

Les dades no inclouen Barcelona i, per tant, la xifra final podria ser molt més alta. "Es perdran molts lloguers socials que es podrien haver aconseguit", ha lamentat el portaveu de la PAH a Barcelona Josep Babot. Babot ha denunciat que el TC sigui "aliè" al context social i a l'allau de desnonaments que els moviments socials preveuen com a efecte de la pandèmia. 


El decret antidesnonaments 17/2019 era una ampliació de la llei 24/2015 contra l'emergència habitacional. Aquesta llei continua plenament vigent però la decisió del TC anul·la l'ampliació de supòsits que feia el decret. Els grans propietaris ja no estaran obligats a oferir un lloguer social abans de desnonar a persones a qui se'ls hi acabi el contracte de lloguer i tampoc hauran de renovar lloguers socials que caduquin. També es queden sense cobertura les famílies que s'han vist obligades a ocupar.


El decret també passava a considerar grans propietaris les persones físiques amb més de 15 pisos però amb la suspensió del TC aquesta consideració només afectarà les persones jurídiques, és a dir, bancs, fons d'inversió o empreses.

L'efecte de la suspensió del decret antidesnonaments serà limitat, ja que la normativa no estava consolidada. El Govern va anunciar la mesura com a garantia per evitar el desallotjament de famílies vulnerables però el poder judicial no li ha donat total validesa.


Els jutges de Barcelona van comunicar després de la seva aprovació que el redactat del decret no els permetia deixar d'acceptar demandes de desnonament, encara que el propietari no hagués complert amb l'obligació d'oferir lloguer social. Incloure la inadmissió de demandes hauria suposat una invasió de competències estatals, com va passar amb el darrer decret del Govern aprovat al novembre. Els jutges, però, sí que reconeixien la capacitat de l'administració de sancionar els propietaris que no respectessin la llei. Una via en què ni la Generalitat ni els ajuntaments s'han prodigat.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació